El grup repassà 12 anys de trajectòria al pati de l’escola Eloi Coloma de Xixona: del disc «Cendra» de l’any 2004, fins al més recent «Sol d’hivern» del passat any, amb un total de 31 temes i un concert de dues hores i mitja de duració.

«Dolça Derrota» donava per iniciat un concert amb dues parts i sota el títol de «L’última lluna» . Durant la primera part caigueren les cançons més dolces, algunes d’elles impregnades de la nostàlgia i la tristesa del moment , com  «Érem tots» ,  dedicada als anys d’infantesa,  «Fracassat» i «No Puc Callar» del seu disc «Esclaus de la Nit«, o la balada dedicada als treballadors de Canal 9 «Com quan érem veu i so«, que cloïa aquesta part més melòdica i pausada, sota la llum de la primera de les tres superllunes d’aquest estiu.

Armat amb la guitarra amb forma d’estrela i la samarreta de Reincidentes, la mateixa que vestia durant la seua primera actuació amb Mugroman, Javi Ivànyez s’apreparava per a l’esclat elèctric del segon «round» del concert. Invocaren al déu del metall amb «Cendra«, i continuaren amb  éxits com «Ja pots respirar» o el duel de guitarres de «Mai faran res» entre Paco Alemañ i Rubén Espinosa, un dels convidats i antic guitarrista del grup.

Sonaren també algunes de les mítiques versions «valencianitzades» pel grup, com l’opening de Bola de Drac, o «The Final Countdown«, amb les dolçaines de Pau Soler i David Sirvent tocant la famosa melodia d’Europe. També hi hagué temps per a recordar la Ruta Destroyer amb les cançons Flying Free i Cherokee, amb els assistents ballant com si fora la mateixa Pont Aeri.

«Esclaus de la Nit» comptà amb la col·laboració de Raju al saxo baríton i un intercanvi de papers entre cantant i bateria, amb Raül Carricondo posant la veu al tema.  No podia faltar «De la puça a l’infern» amb Carricondo i Ivànyez cantant a l’uníson o   «Moltes Veus«, cançó que utilitzaren per gravar el lipdub al centre històric de Xixona.

Finalment, amb el mític «Run to the Hills» d’Iron Maiden,  reconvertit com  «La Manta al Coll» i amb el baix galopant de Pasqual Sanchís, ens deien adéu un dels grups més destacats del Rock en majúscules de tot el país. Un concert carregat de passió i d’emocions difícil d’oblidar, a la llum de la seua última lluna. Esperem que les coses canvien i siguen moltes més!