'/%3E%3Cpath%20fill='%23b2b2b2'%20d='M241%20382q0%2016%2017%2026%2017%2011%2042%2011t42-11q16-11%2017-26V269H241'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M241%20379q0%2014%208%2023%209%209%2021%209%2014%200%2021-9%209-9%209-23V269h-59'/%3E%3Cpath%20d='M241%20339v-70h59v110q0%2014-9%2023l-6%205v-68h-15v72q-8%200-14-4v-68zm59%2040c0%2022%2015%2032%2029%2032%2021%200%2030-18%2030-32v-40h-59'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M266%20277v5h2v12h-3v-5h2v-5h-9v5h2v5h-4v9h3v18h-5v10h34v-10h-5v-18h3v-9h-4v-5h2v-5h-9v5h2v5h-3v-12h2v-5zm42%20101q0%2010%206%2017%206%206%2015%207%2010-1%2016-7%206-7%206-17v-29h-43'/%3E%3Ccircle%20fill='%230044ad'%20cx='329.5'%20cy='372'%20r='6'/%3E%3Cellipse%20fill='%230044ad'%20cx='300'%20cy='340'%20rx='16'%20ry='21'/%3E%3C/svg%3E){kind=small}
Xavi Sarrià ens parla de la tribu urbana dels «Makinetos» en la presentació de la seua darrera novel·la «Totes les cançons parlen de tu» al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi.
Els pobles de la Mariola – El Fandango d’Onil
El «Fandango d’Onil» ballat pels pobles de la Mariola participants al desé Aplec de Danses a la Plaça Major d’ Onil: Bocairent, Penàguila, Beneixama, Planes, Agres, Banyeres, Cocentaina, Muro, Alcoi i Onil.
Marieta té un cosinet
Que el trau a ballar quan vol
En Melilla està Quiquet
Deixa-lo que prenga el sol
I que es faça morenetDeixa estar a Marieta
Sense por, sense por
Que ella gent té de sobra
Que la vol, que la volTres coses té Onil que vore
Els divendres el mercat
Els dijous joc de pilota
I quan plou la barrancà
Tres coses té Onil que voreEn gener és Sant Antoni,
Abril Moros i Cristians,
En juliol és Santa Ana,
Novembre el Senyor Robat,
En gener és Sant Antoni.Adiós xiques del Serrallo
Fadrinetes del Raval
Adiós fandangos i jotes
Que a servir al rei me’n vaig
Adiós xiques del SerralloSón les onze tocades,
Jo tinc son, jo tinc son
Acabem el fandango
I apaguem el cresol
La Societat Musical «La Magdalena» de Tibi celebra 125 anys amb un cap de setmana de música i festa
El concert fester reuní als directors que han passat per la banda en una primera part molt emotiva, i posà als espectadors dempeus durant la segona part, ja dirigida per Carlos Esteve, amb l’espectacular interpretació del Carmina Burana. Aquesta segona part comptà amb la col·laboració de la Capella de l’Assumpció de Castalla.
El parc «Era del Teular» de Tibi, amb cap cadira buida i ple de gom a gom, acollí el concert de commemoració del 125 aniversari de la Societat Musical «La Magdalena» la vesprada del passat diumenge 6 de juliol.
Durant la primera part, Vicent Ivorra, Juan Carlos Arques, Antonio Moreno i José Fco. Mira, els directors que encara viuen i han passat per La Magdalena, oferiren un concert més personal, amb la interpretació d’un obra escollida per cadascun d’ells.
«Tibilena», pasdoble composat per Jose Rafael Pascual Vilaplana amb motiu del 125 aniversari de la banda, donava per iniciada una segona part, ja amb la batuta de Carlos Esteve Doménech. Continuaren amb l’espectacular «Carmina Burana» , un obra de Carl Orff musicant cants goliards de 1230, que comptà amb la participació de la Capella de l’Assumpció de Castalla, i que va posar als espectadors dempeus. Finalment, la marxa mora de Saül Gómez Soler «Santiago Capitán Abencerraje» , nominada als premis «Hollywood Music in Media Awards», posava les notes finals a una magnífica vesprada d’aniversari amb amics i directors de la banda.
Els balls populars envolten la vila d’Onil en el desé Aplec de Danses dels pobles de la Mariola
Els pobles que s’asseuen a les faldes de la serra de Mariola, gaudiren d’una jornada de germanor que finalitzà amb tots els assistents ballant el Fandango d’Onil a la Plaça Major.
Aquesta desena edició de l‘Aplec de Danses dels Pobles de la Mariola , organitzada pel Grup Folklòric d’Onil, començava al institut Jaume I amb un passa-carrers fins al Portal d’Onil. Una vegada allí, i després d’una benvinguda a tots els participants, s’inicià l’acte principal amb balls pels carrers de la vila.
El públic pogué veure una mostra de les dansaes populars de tots els pobles que s’aplegaren a Onil: Bocairent, Beneixama, Planes, Agres, Banyeres, Cocentaina, Muro, Alcoi Penàguila, i com no, d’Onil.
El recorregut fou al voltant del Palau del Marqués de Dos Aigües, i finalitzà amb una interpretació conjunta del Fandango d’Onil a les seues portes, per part de tots els balladors i balladores. Després hi hagué sopar als Moros Artistes i un Sarau de Rondalles amb diferents balls tradicionals de les comarques.
Gatxamiga pa 15 – Maria Rosa
«Maria Rosa» cançó del grup de Petrer, Gatxamiga pa 15, en viu a la final del concurs de bandes del Festiniu 2014.
El Portell – Guantanamera
«Guantanamera» cançó popular cubana interpretada per El Portell a l’Auditori de Castalla, a l’espectacle «Cançons de vora la mar».
La lletra més coneguda, adaptada per Julián Orbón, està basada en les primeres estrofes dels «Versos Sencillos» del poeta cubà, d’origen valencià, José Martí Pérez. Fou polític, poeta, periodista i filòsof, creador del Partit Revolucionari Cubà. «El seu geni polític va depassar les fronteres de la seva terra i la seva època, les facetes del seu pensament es troben interrelacionats en la tasca que es va imposar i a la qual va dedicar tota la seva vida, la unitat de tots els cubans, l’expulsió del domini colonial espanyol de l’Illa, evitar el perill d’una expansió nord-americana i fundar una república lliure i independent, «Amb tots i per al bé de tots«.
Font: Viquipèdia.Yo vengo de todas partes
y hacia todas partes voy.
Arte soy entre las artes,
y en los montes, monte soy.Guantanamera,
guajira guantanamera.Tiene el leopardo un abrigo
en su monte seco y pardo:
yo tengo más que el leopardo
porque tengo un amigo.
Just I. Sellés enarbora l’estendard d’Al-Azraq arreu de La Muntanya
Just I. Sellés empren una gira d’estiu per presentar la seua segona novel·la, «Al- Azraq El Blau», i així donar a conéixer l’emblemàtic personatge arreu de la terra que tant va estimar.
Durant els mesos de juliol i agost, Sellés visitarà molts dels pobles pertanyents a les Comarques Centrals Valencianes, Diània, La Muntanya, Contestània o les Valls, Tugur Tudmir o Yibal Balansiyya.
L’Orxa, Beniarrés, Castelló del Rugat, Planes, Agres o Margarida són algunes de les destinacions en què l’autor beniarresí difondrà la croada valenciana del Tirà com mai ens l’han contada, des del punt de vista del bàndol vençut.
Sellés ha treballat en la creació de la novel·la al voltant de 5 anys. La crònica del visir Al-Azraq compta amb un extens llistat de referències bibliogràfiques que, a més d’aportar versemblança a l’obra, la converteixen en un referent del gènere històric.
La majoria de les presentacions seran a l’aire lliure, l’estiu i el bon temps ens conviden a gaudir de “la fresca”. Algunes d’elles comptaran amb la celebració d’un sopar popular, i amb la col·laboració del cantautor Vicent Savall , que acompanyarà l’autor amb la seua música.
![Portades[4]](https://www.diania.tv/wp-content/uploads/2014/07/Portades4.jpg "Durant els mesos de juliol i agost, Sellés visitarà molts dels pobles pertanyents a les Comarques Centrals Valencianes, Diània, La Muntanya, Contestània o les Valls, Tugur Tudmir o Yibal Balansiyya.")
El Portell – Isa de la ventana
El Portell ens canta la isa canària «Isa de la ventana«, acompanyats amb els balls del Grup de Danses i Cançons de Castalla. La cançó és original del grup Los Sabandeños.
Todos los que cantan bien,
cantan bajo tu ventana,
y yo, como canto mal,
canto contigo en la cama
Karra-ska’l – Love Skavoovie
Karra-ska’l interpreten el tema «Love Skavoovie«, en viu a la final del concurs de bandes en valencià de l’associació Joves del Niu de l’Alqueria d’Asnar.
Pep Gimeno Botifarra- Romanços de cegos (en viu a la Fireta de Muro)
«Romanços de cegos«, Pep Gimeno Botifarra interpreta un recull dels romanços que tradicionalment cantaven els ceguets.
«Romanç de senyera», «Romanç de Sant Antoni», «Romanç de l’albercoquer» … o la popular «El Casamiento de Maria la Xapa» amb la que clou l’actuació.
Atupa – Aixó és de puta mare (en viu al Festival Diània)
Els rapers Atupa clouen la primera nit del Festival Diània amb temes com aquest «Aixó és de puta mare«.
Això és de puta mare, qui no ho veu és que és fava:
les falles, els cotxes, l’ art de Calatrava.
Anava per Montcada dominada pel GAV
i acabí en ganes d’arrancar a algú més d’un queixal.Està fatal, carcamal, busca que no hi ha treball.
Ves «aspai» que ahí de segur patinaràs, i on vas?
Són temps de pegar a fugir, patir
o donar un gir a aquesta merda de país.Misèria als barris, famílies senceres fora de casa.
El tercer món arriba i no ve amb barcassa,
ara pren forma de sentència judicial, fotent al personal.
Un exemple a València és el barri del Cabanyal.I a la gent? li té igual, no és problema!
Mentre arribe a casa prompte per veure a la Esteban.
L’opi del poble ja no és la religió!
És el futbol, els bous, la TDT i l’iPhone.La tecnologia eliminà la creativitat,
creient que produiries més, tan sols per tindre un Mac.
I mal, em dona fàstic com el «WhatsApp».
Apaga’l! Que no et troben! Tin un poc de Llibertat.De vegades plore. Si sabera el que ignore,
em pegaria un tret i diria adéu a l’home.
I que no sone, cap melodia dels meus llavis.
Amb tant vist, encara hi ha coses que em sorprenen.Com veure farmacèutiques amb la cura de la Sida
o el Càncer, i ahí estan, rascant-se les panxes.
Ja està bé! Em posa dels nervis!
Sense avís un bis a bis amb bisturís i els faig tirar la bilis!Ja no em vull callar! Fills de puta!
Cantaré perquè no em feu més mal! Fills de puta!
Adrià t’ho diu en Valencià! Fills de puta!
I això si que és de puta mare! Fills de la gran puta! (x2)Em miren al passar perdonant-me la vida
un regidor, un policia i un xulo piscines.
S’han cregut superiors. Per això així em miren?
El “collejón” que els donava és de rècord Guiness!I quí més fresh que el que tens ací en peu,
canviarà la veu però no el que feu l’hereu.
Què voleu? Jo no em pose preu ni per Déu,
estil gran com L’Egeu va sonant per tot arreu.Un nou quartell que no va a fer res al poble;
de vegades l’eficiència no equival al nombre.
«WOOO!!!, WOOO!!!» No és el sound de la police!
«WOOO!!!, WOOO!!!» És la Guàrdia Civil!Volen fotre’ns i mentrestant tindre’ns controlats,
Fuck that bastards, que el carrer no és privat.
Si ens volem manifestar no han de poder aturar
ni amb detencions ni amb cops de pal, pren la ciutat!Estic fins a la polla que us donen pel cul,
Venen més cotxes de luxe mentre va augmentant l’atur.
No hi ha futur per este rumb. És ben sabut:
tots son fotuts de tragar merda al punt amb embut.Vergonya cavallers, vergonya.
Sembla que està fet a conya el moderníssim pla Bolonya
Això és de puta mare, ric per no plorar.
Benvolguts i benvolgudes els ha servit Adrià.Ja no em vull callar! Fills de puta!
Cantaré perquè no em feu més mal! Fills de puta!
Adrià t’ho diu en Valencià! Fills de puta!
I això si que és de puta mare! Fills de la gran puta!
Tashkenti – Verdicina (en viu al Festival Diània)
«Verdicina» de Tashkenti, la passada mona al Festival Diània d’Ontinyent, organitzat per l’assemblea de Joves Meruts.
Tashkenti ha arribat, motors activats
energia vital corrent d’un riu cabal
donant noves formes, els passos guiant.
anant cap ací, anant cap allà
de l’Índia a Marrakech, passant per Terrateig
de l’ombria a la solana, vent Llevant o Tramuntana.
POUR MOI, C’EST PLUS SAIN QUE’UNE ASPIRINE
POUR MOI, C’EST PLUS SAIN QU’UN ANTIBIOTIQUE
je cultive ma propre medicine
CELLE QUI ME CALME ET ME DONNE DE LA CRÉATION
Je cultive ma propre medecine
ME DONNE LE POUVOIR DE L’IMAGINATION
CULTIVEZ, OFFREZ, FUMEZ, CHANTEZ, DANSEZ ET LÉGALISEZ
medicine green medicine green green
je veux cultiver,cultiver la marihuanasensacions emocionals,
que vinc del mas portant un cabàs
verdicina fa ballar, fa cantar i fa volar.
el dia de Pasqua Pepito plorava
perquè el caxirulo no li se’n pipava.
verdicina SÍ verdicina NO.
verdicina mare que la fume jo.
