Castalla viu amb màgia i il·lusió una nova edició de la Fira de la Fantasia

0

La 2a Fira de la Fantasia de Castalla fou tot un èxit malgrat l’alerta per pluges arreu del territori. Tots els actes programats es desenvoluparen amb normalitat i comptaren amb una molt notable assistència.

Els actes de la segona edició de la Fira de la Fantasia començaren amb una magnífica ruta per Planisses, paratge valorià per antonomàsia, de la mà del professor Vicent Brotons, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, qui narrà alguns dels textos de l’escriptor castellut que transcorren per aquests indrets.

La 2a Fira de la Fantasia es consolida com a reclam cultural i literari a Castalla
La 2a Fira de la Fantasia es consolida com a reclam cultural i literari a Castalla

A la vesprada, tingué lloc la conferència «Rondalles animades: la fantasia de Valor en À Punt». Concretament, es presentà la sèrie d’animació infantil Catacric, catacrac, basada en algunes de les rondalles més emblemàtiques d’Enric Valor. Tot seguit, les més menudes gaudiren d’una fantàstica Nit de Por als voltants del castell de Castalla, de la mà de Jordi Raül Verdú, Blai Senabre, Joan Borja i Francesc Gisbert. Aquest equip de narradors orals de luxe delectà al públic amb històries com ara Pere Poca Por, El Caro, La Tia Misèria, o una de «sang i fetge», mai millor dit, que provocà més d’un esglai entre els petits assistents a la caminada.

Castalla viu amb màgia i il·lusió una nova edició de la Fira de la Fantasia

L’endemà, el gran dia dedicat a la fantasia, la jornada començà amb un esmorzar «de rondalla», una fireta del llibre fantàstic i un mercat. Al ritme de les dolçaines i els tabals de la Colla El Sogall, menuts i grans iniciaren després una ruta teatralitzada pels carrers del poble, de la mà del grup Tres Teatre, que interpretà les obres El castell d’entorn i no entorn, i Joan Ratot. Com a colofó, el cantacançons Dani Miquel, acompanyat pels Ma Me Mi Mo Músics, cantà i ballà amb el multitudinari públic al ritme de les «Musiqueries de por», un recorregut musical per la nostra tradició amb les espantacriatures valencianes com a protagonistes. L’actuació, traslladada a la Casa de Cultura pel risc de pluges, reuní al saló d’actes al voltant de 300 persones.

Dani Miquel – Joan Petit (Fira de la Fantasia de Castalla)

Dani Miquel i els Ma-Me-Mi-Mo Músics canten la popular cançó «Joan Petit» en reggae, ska, rock i salsa durant la primera edició de la FIRA DE LA FANTASIA de Castalla.

Jordi Raül Verdú – Ti Pere Joan Nas (Nit de Contes al Castell de Cocentaina)

0

L’escriptor Jordi Raül Verdú ens conta una «de por de veritat» durant l’edició 2017 de la Nit de Contes al Castell de Cocentaina.

Argiopes diàniques emblemàtiques

Si hi ha alguna aranya que tothom pot identificar aquesta és l’aranya tigre. Durant tot l’estiu i bona part de la tardor és freqüent trobar-les entre els arbustos de les nostres serres, fent unes teranyines grans i vistoses o als jardins aprofitant qualsevol objecte que sobreïsca i siga prou rígid com per aguantar el seu tensor.

Argiopes diàniques emblemàtiques
Il·lustració 1. Argiope bruennichi, femella. Foto Jordi Badia.

Sota aquesta denominació s’hi inclouen dues aranyes diferents: l’Argiope bruennichi (l’aranya vespa) (il·lustració 1) i l’Argiope lobata (aranya tigre, també coneguda també com aranya gris, per la coloració de la part superior del l’opistosoma) (Il·lustració 2). Aquestes dues espècies comparteixen un mateix nínxol ecològic, depreden les mateixes preses i fan les seues teranyines a llocs amb característiques idèntiques. Com a espècies depredadores tenen un paper fonamental en el control de les poblacions de les seues preses.

Aquestes aranyes que identifiquem amb facilitat es corresponen només a les femelles. Els mascles en totes dues espècies són menuts i de coloració poc vistosa. En l’A. bruennichi, els mascles més grans no passen dels 4,5mm; mentre que en A. lobata poden ser un poc més grans i arribar als 6mm. A la il·lustració 3, teniu un mascle despistat d’aquesta darrera espècie. Dic despistat perquè el més habitual és trobar-los parasitant les teles de les femelles (en totes dues espècies) esperant qualsevol descuit d’aquesta per prendre-li la presa.

Argiopes diàniques emblemàtiques
Il·lustració 2. Argiope lobata, femella. Foto: Josep Àngel Revert i Marrahí. Torrater

Preses que van des de mosques, mosquits, vespes, saltamartins… fins a escorpins, llangardaixos i, fins i tot, ocells xicotets [1]. De manera que buscaran llocs prou oberts com perquè puguen passar aquests insectes i prou pedregosos com per poder albergar a escorpins i llangardaixos. Indrets que abunden en les serres de Diània.

En aquesta competició per l’espai i l’aliment, sembla que qui guanya la partida és l’A. lobata.[2]

L’aranya vespa té una distribució més nòrdica, sent present i a bona part del nord i del centre d’Europa [3]. Mentre que l’aranya gris és freqüent en la conca mediterrània. Aquesta distribució és conseqüència de la major sensibilitat que sembla tenir l’A. lobata a les temperatures baixes.

Malgrat que l’Argiope lobata és més abundant que la A. bruennichi els mesos en què totes dues són presents, ja que és més gran i fa tele més grans, l’aranya vespa pot allargar la seva presència adulta fins ben entrat el mes de novembre

I quan desapareixen, on van? Les Argiope, en

Argiopes diàniques emblemàtiques
Il·lustració 3. Argiope lobata, mascle. Josep Àngel Revert i Marrahí. Torrater

general i les dues espècies que ens ocupen en particular, busquen espais a l’interior dels arbustos o de plantes herbàcies més frondoses i rígides per posar els seus nius amb les postes a l’interior. Els nius són com xicotetes olles, a l’interior de les quals es desenvoluparan els ous i les cries fins a la primera muda. El desenvolupament embrionari es veu frenat, quan no aturat, per la temperatura ambiental, de manera que s’asseguren que la majoria de cries puguen eclosionar al mateix temps i que siga quan la temperatura siga l’adequada per elles i per les seues preses.

Per acabar una curiositat. Us heu fixat que les teranyines de les dues espècies hi ha una o dues bandes de seda més denses i en forma de ziga-zaga? Doncs heu de saber que això és la seua signatura i cada individu la fa d’una manera lleugerament diferent. Així que entre saber quina temperatura fa, buscar la millor planta i signar la teranyina tenen una vida bastant ocupada, no trobeu?

Josep Àngel Revert i Marrahí

Bibliografia

  1.  A. M. Castilla, G. X. Pons, and J. V. Escobar, “Consideraciones ecológicas y biogeográficas del género Argiope (Arachnida, Araneae) en las Islas Columbretes (Castelló de la Plana, Spain),” Bolleti la Soc. d’Historia Nat. les Balear., vol. 47, 2004.
  2.   A. M. Castilla, R. García, I. Verdugo, and J. V. Escobar, “Primeros datos sobre la ecología y comportamiento de las arañas Argiope lobata y A. bruennichi de una población reciente en las Islas Columbretes.,” 2005.
  3.  M. J. Roberts, Spiders of Britain & Northen Europe, 1st Editio. HarperCollins Publishers, 1995.

Cocentaina celebra la Diada del País Valencià de la mà del Mal Passet

La Colla Mal Passet s’encarregà de llegir enguany el manifest de la Diada. Durant l’acte participaren també moltes entitats culturals de la localitat: grups de danses, pilota valenciana o la Muixeranga Penyeta Blanca.

Cocentaina celebrà el proppassat 9 d’octubre la Diada Nacional del País Valencià amb actes en clau valenciana que començaren amb un cercavila des de l’Ajuntament amb la Colla Mal Passet i les muixeranges de la Muixeranga Penyeta Blanca.

La festa continuà al Teular amb els premis del 2n Concurs de Lletres en Valencià, la lectura del manifest del 9 d’Octubre a càrrec de Gabri i Elena Francés, membres de la colla Mal Passet, les muixeranges de la Muixeranga Penyeta Blanca, les danses dels grups de la localitat, i una partida de pilota valenciana entre els clubs de Benifallim i Cocentaina.

Cocentaina celebra la Diada del País Valencià de la mà del Mal Passet

La Degollà i Luar Na Lubre – La Muixeranga

0

La Degollà i Luar Na Lubre interpreten La Muixeranga al Teatre Calderón d’Alcoi durant el 25è aniversari de la colla de dolçainers i tabaleters d’Alcoi.

EL TERRÒS – 1238 Crònica d’un somni – Antoni de la Asunción Andrés

La Colla el Terròs de Petrer ens endinsa al segle XIII de la mà de l’obra “1238: Crònica d’un somni”. L’espectacle musical, que naix de la composició d’Antoni de la Asunción Andrés, recrea la vida i història del rei Jaume I mitjançant narracions i fragments escenificats, des del moment del seu naixement fins a la seua mort.

L’espectacle compta amb la participació d’unes 150 persones entre músics, narradors, ballarins o col·laboradors diversos, d’entre els quals cal destacar alguns col·lectius o associacions del poble i voltants: El Cor de Veus de l’Escola de Música Tradicional, el Patronat del Tractat d’Almisra, la Comparsa Biscaïns o el Club de tir amb arc de Villena, entre d’altres.

1238 CRÒNICA D’UN SOMNI – MOVIMENTS

1.INTRODUCCIÓ: DEU SALVE AL REI 4:40

2.SEGLE XIII 8:53

3.L:ENGANY 11:53

4.DOTZE CIRIS 16:29

5.L:HEREU HA DE MORIR 19:53

6.JAUME 22:34

7.EL CASTELL DEL MONTSÓ 26:59

8.LA LLEGENDA DE TISONA 28:04

9.BALANSIYA 35:56

10.VIOLANT D:HONGRIA 41:59

11.BATALLA DEL PUIG 47:29

12.LA LLEGENDA DEL RAT PENAT 52:19

13.SETGE A VALENCIA I LA FLETXA SARRAÏNA 58:08

14.PENÓ LA TORRE 1:04:08

15.ENTRADA TRIOMFAL 1:08:35

16.AGRAÏMENTS I BIS 1:17:36

 

El Terròs – Entrada Triomfal – 1238 Crònica d’un somni (Antoni de la Asunción Andrés)

La colla El Terròs interpreta «ENTRADA TRIOMFAL» un dels moviments de la suite «1238, Crònica d’un somni» d’Antoni de la Asunción Andrés.

El Terròs – La Llegenda de Lo Rat Penat – 1238 Crònica d’un somni (Antoni de la Asunción Andrés)

La colla El Terròs de Petrer interpreta «LA LLEGENDA DE LO RAT PENAT» un dels moviments de l’obra «1238, Crònica d’un somni» d’Antoni de la Asunción Andrés.

Cactus – Estem Vius (live) – FPA Castalla 2018

Cactus ens canta «Estem Vius» a les Festes Populars i Alternatives de Castalla.

Podeu descarregar el seu primer disc, produït per Mark Dasousa,  al següent enllaç .

 

Però a pesar de tot hui serà un gran dia

em repetia víctima de la monotonia.

Tota la vida buscant unes sabates que mos vinguen bones.

I hui no tenim ganes ni d’alçar la vista

La cara al vent, que no al sol, la camisa vella

Em mire bé buscant-me els fils de la titella, mira.

 

Ho tens tot i de res et servix,

la felicitat et dura lo que la bateria.

Mare natura mos va donar este cos,

i vam corrompre cada tros.

de la pell hasta l’os.

 

Mos va donar este sol, eixa mar, esta serra.

I vam dibuixar línies en terra.

Rebre un whatsapp teu,

masturbació sense plaer.

i jo deixant passar temps.

El soroll del serpis sec,

ara d’on hòsties bec?

Qui m’ha deixat ser imbècil impunement?

 

Però a pesar de tot,

estem vius, estem vius.

Ens han volgut tombar, però estem vius.

Però a pesar de tot,

estem vius, estem vius.

I seguirem estant-ho, fins que caiguen tots.

 

Ja estem, que si l’auela fuma

que l’experiència no brota com els esclata-sangs

esteu demanant la lluna pa un sou de mort de fam

et cremaré la fortuna si tinc l’oportunitat

La lluita de hui, la lluita de sempre,

es presente qui es presente, fuck off!

Que la gent en corbata no és de fiar,

Que és de bona educació saber quan ser maleducat, No?

 

La justícia del més ric

I jo mossegant-me els dits

cada volta que faig un tweet.

Estic posan-te trampetes bombetes fresques

pa enganxar-te com enganxa la pasta a eixos sinvergüences

Però a pesar de… però a pesar de tot..iep! la tornada encara no!

Una cançó de la Mala en el transistor,

Si no puc ballar no és la meua revolució.

 

 

Però a pesar de tot,

estem vius, estem vius.

Ens han volgut tombar, però estem vius.

Però a pesar de tot,

estem vius, estem vius.

I seguirem estant-ho, fins que caiguen tots.

 

 

Festes Populars i Alternatives de Castalla – 18 d’agost de 2018

Reportatge sobre les Festes Populars i Alternatives de Castalla, organitzades pel Col·lectiu La Foraca el passat 18 d’agost de 2018. Aquestes festes s’organitzen cada any per oferir una opció d’oci alternativa a «la vaqueta«,  les festes patronals de Castalla en honor a Sant Roc.

D’entre les entrevistes, cal destacar la col·laboració de l’artista Elías Taño, que va realitzar un mural participatiu durant el transcurs de la festa popular. El treball del muralista, d’actualitat per haver estat censurat a la ciutat de València en diferents ocasions, clama contra les injustícies i per la llibertat d’expressió. Entre d’altres temàtiques, Taño ha pintat reivindicant la llibertat dels joves d’Alsasua. Segons explica, a través del seu treball artístic pretén promoure el sentit crític i reflexiu de la societat arran d’una condemna que considera injusta i desproporcionada. Al mural de Castalla, d’acord amb el caràcter popular, autogestionat, alternatiu i feminista de la festa, es podia llegir la següent consigna: “La festa és de totes”.

Festes Populars i Alternatives de Castalla - 18 d’agost de 2018

Diània celebra la Diada del País Valencià amb infinitat d’actes arreu de les comarques

0

Jaume I conquerí la ciutat de València en 1238. Les valencianes i els valencians commemoren aquesta fita cada 9 d’octubre, la data simbòlica del nostre naixement com a poble.

El País Valencià, cada poble i comarca, celebra el pròxim dimarts la seua Diada nacional. El 9 d’octubre, envoltat de tradició i valenciania, coincideix a més amb Sant Dionís, el dia dels enamorats valencians. La tradició, popular al Cap i Casal i la rodalia, es basa a intercanviar dolços en parella. Aquests, que solen ser massapans crus de diferents formes i colors al·ludint a les fruites i hortalisses de l’horta, s’emboliquen en un mocador per al coll.

Cada municipi prepara amb cura i il·lusió cada detall de la jornada, i es preparen programes d’activitats diversos. Aquests giren al voltant de les tradicions valencianes més arrelades, tot i que també centren els seus actes en noves i innovadores propostes. Així les coses, és possible trobar propostes que van des dels populars concursos de paelles, fins a presentacions literàries, exposicions o representacions teatrals.

A algunes localitats, com ara Ontinyent (Vall d’Albaida), inicien els actes festius alguns dies previs a la gran data dels valencians. D’entre la programació de la capital de la Vall destaquen els concerts de la Colla de dolçaines i tabals El Regall i del cantaor de cant d’estil Carles Dénia. A més a més, s’han programat danses a càrrec del grup local, i la col·laboració de l’Associació de Gegants i Cabets amb el Ball de l’Àguila.

Altres entitats, com ara la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, aposten per vertebrar la comarca programant una sèrie d’activitats distribuïdes al llarg de la jornada del 9 d’octubre, però localitzades en diferents localitats. Així, es proposa realitzar una ruta teatralitzada a Llutxent, una visita a una exposició sobre Jaume I a Benigànim seguida d’un dinar i, com a colenda, l’assistència a l’Entrada de Moros i Cristians d’Albaida.

El 9 d’octubre també és un dia de festa i germanor per als col·lectius socials i el teixit associatiu de les comarques. No debades, molts grups trien aquesta jornada per mostrar el seu treball a la ciutadania, o per organitzar activitats conjuntes. Seria el cas de la Fira del llibre en valencià i de productes artesans que té lloc a la Glorieta d’Alcoi del 6 al 9 d’octubre, on tot un seguit d’associacions alcoianes de tota mena mostren la seua feina diària.

Referir-se al 9 d’octubre sempre és sinònim de música i dansa, de dolçaines, tabals o muixerangues

Caldria destacar, a més, alguns indrets que proposen celebrar la Diada mitjançant activitats que giren al voltant dels productes típics i la gastronomia. És el cas de Gandia (Safor), on l’Associació de Pastissers i Forners pretén desenvolupar un taller infantil sobre la mocaorà i els massapans, o de Beneixama (Alcoià), que centra el seu programa en la II Figatellà.

Malgrat l’amplíssima oferta d’oci, existeixen alguns denominadors comuns a la festa dels valencians, i és que referir-se al 9 d’octubre sempre és sinònim de música i dansa, de dolçaines, tabals o muixerangues. A la Vila Joiosa (Marina Baixa), s’han programat correfocs, cercaviles, concerts o la construcció de torres humanes entre d’altres actes. A Cocentaina (Comtat), el 9 d’octubre, quasi com qualsevol festa popular i tradicional, seria inimaginable sense la col·laboració de la Colla Mal Passet, a qui s’ha d’afegir la col·laboració de la recent Muixeranga Penyeta Blanca, el club de Pilota o els grups de danses, entre d’altres entitats que ompliran de música i goig aquest dia tan especial.

Indubtablement, la varietat d’opcions és amplíssima. Tan sols queda triar la millor opció per viure una Diada inoblidable.