Presentació del llibre «Llengua i emocions: 7 mirades sobre el goig de ser» . En aquesta part intervenen Jordi Bilbeny (escriptor, historiador i coautor del llibre) i Toni Cucarella (escriptor ).
Bilbeny ens parla de les obres valencianes furtades com el Llàtzer de Tormos o La Celestina.
La denominació Terres dels Alforins fa referència a un territori històric caracteritzat per l’atractiu d’un paisatge on la vinya, la producció cerealística, i les masies camperoles juguen un paper primordial. A banda d’emfatitzar el caràcter rústic de la zona, la varietat de colors ocres i verds dels cultius converteixen aquest enclavament d’interior en un indret únic amb una bellesa i idiosincràsia molt particulars. Sens dubte, l’anomenada «Toscana valenciana» no tindria res a envejar a la italiana.
La Vall dels Alforins se situa en confluència amb Castella- La Manxa i el País Valencià. Concretament, es localitza entre els termes municipals de La Font de la Figuera i Moixent (La Costera) i Fontanars dels Alforins (Vall d’Albaida). Aquesta vall agrícola de secà mediterrani ha practicat l’agricultura des de temps immemorials, donada la seua peculiar disposició en forma de reduïdes parcel·les on s’alternen cultius fruiters, de cereals, oliveres, ametlers i, per descomptat, vinyes.
La cultura del vi està ben arrelada a la zona: fa 2.500 anys, els habitants ibers de la Bastida de les Alcusses, situada als voltants de la majestuosa Serra Grossa, ja feien vi. Testimoni d’açò són les restes arqueològiques on s’han trobat llavors de raïm o falçs per a veremar, entre d’altres utensilis.
En l’actualitat, el nom Terres dels Alforins respon a la iniciativa d’una associació vitivinícola que pretén recuperar aquest llegat històric i atorgar un valor afegit al seu paisatge cultural. L’agrupació compta amb la participació d’11 cellers de vi localitzats als pobles de La Font de la Figuera, Moixent i Fontanars dels Alforins. Molts d’ells ofereixen visites guiades i tasts a les seues instal·lacions. Altres tracten de recuperar varietats perdudes i antics processos d’elaboració. És el cas del Celler del Roure, on s’enarbora la recuperació d’una valuosíssima Bodega Fonda com a un dels seus principals encisos. Aquesta captivadora galeria subterrània, un autèntic patrimoni històric perfectament conservat, allotja al voltant d’un centenar de gerres de fang amb capacitats que van des dels 600 fins als 2.800 litres on, de nou, es torna a produir vi imitant els mètodes més primitius. En aquest cas, el fet d’innovar significa alhora la recuperació d’una tradició mil·lenària.
Potser, la millor forma per comprendre la història, els costums i la cultura de la zona en el passat siga una visita al Museu Històric i Etnològic, situat al terme de la Font de la Figuera. A aquest espai, localitzat a una antiga bodega de finals del segle XVIII, s’hi troben exposats emblemàtics utensilis relacionats amb la verema o la destil·leria, o recreacions de cellers antics o habitatges populars i usuals de l’època.
La recerca arqueològica ha revelat la presència de diversos assentaments a la Vall dels Alforins que daten des del neolític fins a l’edat del bronze. Sens dubte, resulta imprescindible al·ludir al llegat del poble iber. Avui dia, podem entendre una mica més com era la seua vida al segle IV aC gràcies al jaciment de la Bastida de les Alcusses de Moixent, declarat monument històric artístic en 1931.
Aquest poblat fou una ciutat fortificada, llar i residència de les famílies més poderoses. El recorregut ens mostra restes de la muralla i cases agrupades en illes, tot basat en disposicions urbanístiques complexes. Al jaciment, a més a més, s’ha reconstruït una antiga casa ibèrica, on els visitants poden reviure l’ambient domèstic on vivien les famílies fa més de 2.000 anys.
A banda de ceràmiques, ploms escrits en llengua ibèrica o instruments agrícoles, les diverses campanyes d’excavació a la zona donaren amb una de les troballes més cèlebres de l’època: el Guerrer de Moixent. Aquesta xicoteta figura de bronze representa un guerrer muntat a cavall que, possiblement, s’emprava com a una mena d’ofrena als déus.
Amb tot, val la pena dir que una visita a la Vall dels Alforins es tracta d’una opció turística molt recomanable i enriquidora, que pretén posar en valor tot el potencial històric i cultural d’una zona que, mitjançant la seua individualitat i encant, obsequia els seus visitants amb una experiència i sensacions inesborrables.
La narradora oral Almudena Francés ens conta «La Llegenda del Palleter«, una de les populars rondalles arreplegades per Enric Valor, durant la Nit de Contes al Castell de Cocentaina, durant l’edició de 2017.
La Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i el Comtat (Escola Valenciana) convoca, amb la col·laboració de la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant i el Museu Valencià d’Etnologia, el «I Premi Joan Pellicer d’Articles d’Etnobotànica». L’objectiu del premi, en paraules de l’escriptor Francesc Gisbert, un dels impulsors i president de la Coordinadora, és doble: d’una banda, retre homenatge a l’obra i a la figura de Joan Pellicer, per la seua aportació a la divulgació de la cultura popular valenciana; i en segon lloc, crear un espai per a mantindre viu l’interés pels temes etnobotànics, amb un premi d’articles.
Els articles, d’una extensió aproximada d’un parell de pàgines, es podran presentar en format escrit o en format audiovisual. En cas d’optar pel format audiovisual, la durada no superarà els 5 minuts. El premi valorarà l’aportació divulgativa i la relació de les nostres plantes amb qualsevol aspecte de la cultura popular (costums, jocs, dites, aplicacions medicinals, llegendari, etc.). El termini per a presentar originals és fins el 7 de gener de 2019. Les bases completes es poden consultar en www.alcoiacomtatpelvalencia.org. S’estableix un primer premi de 300€ i un segon de 150€. Els articles seran publicats en els mitjans de comunicació col·laboradors.
El lliurament del premi serà en primavera del 2019, en el transcurs d’un acte d’homenatge a Joan Pellicer en un dels pobles de Diània, triat per l’organització. El lliurament s’acompanyarà d’una ruta etnobotànica.
L’escriptor Jordi Raül Verdú ens conta la divertida història de «LES PERES» al peu del castell de Cocentaina, durant la NIT DE CONTES AL CASTELL de l’any 2017.
Amb motiu de la declaració de la Dansa de Castalla com a Bé Immaterial de Rellevància Local, Diània Televisió editarem aquest vídeo amb imatges del 30 aniversari de la recuperació de la dansa al nostre poble.
La Dansa de Castalla és una manifestació cultural que forma part de les festes relacionades amb el cicle agrícola, també conegudes com a «festes de collita«. Cal destacar les figures del Reis i Reines de la Dansa, que realitzen la funció de cap de dansa i van obrint el ball davant de la resta de parelles de balladors; i les carasses, persones disfressades amb uns culs exagerats, molt ben tapats tots de dalt a baix, que participen en la dansa transgredint l’espai ritual i engrescant el públic que ha anat a veure’ls i a passar-s’ho bé.
La Universitat d’Alacant ha presentat aquest matí en roda de premsa la primera programació cultural que es farà al Campus d’Alcoi per al primer semestre del curs acadèmic i que estarà marcada per la producció pròpia.
La programació començarà el 15 d’octubre al Teatre Principal, amb l’obra En defensa… un concierto de despedida, de la mà de l’Aula de Teatre UA. El 5 de novembre serà el torn de l’Aula de Dansa de la UA i el seu espectacle La última cena que podrà veure’s també al Teatre Principal. El 30 de novembre, la Coral Universitària oferirà el Concert de Nadal, en aquesta ocasió, al Teatre Calderón d’Alcoi. L’apartat teatral posarà sobre l’escenari l’obra Los figurantes, interpretada per l’Aula de Teatre de la Universitat Permanent de la UA, l’11 de febrer al Teatre Principal; i l’obra Hécuba arribarà al Teatre Calderón el 13 de març, novament amb l’Aula de Teatre de la UA.
Les instal·lacions de la Cambra de Comerç d’Alcoi, acolliran cicles de cinema i diverses exposicions. El programa expositiu inclou la mostra «Historia de la normal» en dates pròximes. Al desembre s’exposarà «Del morat al negre. Violència de gènere a través de la premsa gràfica alacantina» i «Memorables, insignes i intrèpides» al gener. A aquestes tres propostes inicials se sumaran unes altres, en dates per confirmar. El cine també tindrà cabuda en aquesta programació cultural amb diversos cicles que es posaran en marxa en dates pròximes. Els cicles previstos tractaran sobre “Educar a través del cinema”; “Violència de gènere en el cinema”, “Dones directores”; i un cicle dedicat a Billy Wilder. Completen aquesta programació diverses activitats de caràcter acadèmic com la taula redona «Escola i prevenció» (19 de novembre); la conferència «Un model lingüístic diferent» (17 de desembre); la jornada tècnica «Cohesió social» (25 de febrer) i la taula redona «Dona i educació» (25 de març).
PROGRAMA D’ACTIVITATS
En defensa… un concierto de despedida
15 d’octubre, 20 hores. Teatre Principal d’Alcoi. Aula de Teatre Contemporani de la UA
Espectacle de teatre contemporani. En defensa… un concierto de despedida és una adaptació de l’obra de la dramaturga alacantina Lola Blasco, dirigida per Iván Jiménez, que ens parla de la «generació perduda» que hi ha en l’actualitat, en la qual els joves decideixen abandonar el seu país a causa de l’alta taxa de desocupació. Els actors són alhora els protagonistes del missatge de l’obra, que parla d’ells, i els mostra com a lluitadors que no s’hi conformaran. El director, Iván Jiménez, no pretén mostrar els protagonistes com a víctimes, sinó com a lluitadors que no s’hi conformen, perquè coneixen la història i no volen repetir-la. Són «petits herois de resistència».
María Dolores Blasco Mena
María Dolores Blasco Mena (Alacant, 1983) és escriptora, directora i intèrpret. Es va llicenciar en Dramatúrgia per la Reial Escola Superior d’Art Dramàtic i es va formar en interpretació en l’Estudi de Jorge Eines. Ha assistit a més a nombrosos tallers de dramatúrgia, entre aquests, a diversos impartits per Enzo Croman i Marco Antonio de la Parra. És màster en Humanitats per la Universitat Carlos III de Madrid, on continua les seues investigacions i fa labors docents per al Departament d’Humanitats. L’any 2016 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Literatura Dramàtica. Va ser nominada l’any 2017 als Premis de la Crítica de la Generalitat Valenciana, i l’any 2016 va ser nominada al Premi Nacional en Literatura Dramàtica per la seua obra Siglo mío, bestia mía. Ha publicat obres com a Foto Finis (2007), Oración por un caballo (2008), Pieza paisaje en un prólogo y un acto (2010, Premi Buero Vallejo), Un concierto de despedida (2012), Los hijos de las nubes (2013), o Ni mar ni tierra firme: tres monólogos sobre La Tempestad (2014). S’han estrenat moltes de les seues obres, entre aquestes, Artículo 47, En defensa, Los hijos de las nubes o Proyecto Milgram.
La última cena
5 de novembre, 20 hores. Teatre Principal d’Alcoi. Aula de Dansa de la UA
Obra dirigida per Carlos Peñalver amb la qual presenta una nova forma de veure la famosa pintura de Leonardo da Vinci del mateix nom, que manté la mateixa situació i trama, però n’actualitza el contingut i la forma de veure la història. «Quan la bondat s’enfronta a la traïció, quan tots som un i un som tots, potser serà l’última vegada que ens trobem. Ací el principi de la fi… Ací el principi del tot…».
Peñalver explica que «la motivació de triar aquesta obra apareix en descobrir la quantitat de situacions que succeeixen en una mateixa imatge, fet que permet investigar i explotar totes les cruïlles que Leonardo proposa en una mateixa composició, i proposar com a repte la interpretació d’un quadre a través de la dansa contemporània. D’altra banda, no es tracta de reproduir l’obra d’una manera merament mitològica, sinó a través de l’estudi magnífic que Leonardo va fer del color, la perspectiva, la geometria, la fuga, l’anatomia, la seua obsessió per reproduir models reals, l’escenari, la triangulació de les figures i la seua gran diversitat, moviment i contrast, la importància de les mans i els peus… intentar reinterpretar d’aquesta manera les idees des de la pintura renaixentista al moviment i conceptes de la dansa contemporània».
Concert de Nadal
30 de novembre, 20 hores. Teatre Calderón d’Alcoi. Coral UA
La Coral de la Universitat d’Alacant és una formació que combina la formació pedagògica i musical dels integrants d’aquesta i la projecció d’aquest aprenentatge tant en concerts com en actes acadèmics. La direcció musical és de Shlomo Rodríguez.
Los figurantes
11 de febrer, 20 hores. Teatre Principal d’Alcoi. Aula de Teatre de la Universitat Permanent de la UA
L’Aula de Teatre de la Universitat Permanent (UPUA) presenta Los Figurantes, una adaptació de la divertida comèdia del dramaturg José Sanchis Sinisterra, dirigida per Elizabeth Sogorb. Los Figurantes representa una societat insignificant que vol significar. Es queixa, es posa en marxa, s’organitza, es revela per aconseguir-ho i, quan té l’oportunitat d’aconseguir-ho, no s’hi decideix. No és capaç d’assumir la responsabilitat: el protagonisme. Jugant amb la fórmula del metateatre, aquesta comèdia està dividida en dos actes, i composta per diàlegs àgils i directes amb un llenguatge col·loquial i escenes corals majoritàriament, que fan al·lusions als camerinos i a l’exterior del teatre en els diàlegs… Però entre riallada i riallada, l’obra planteja una pregunta per a la reflexió: realment som nosaltres els que dirigim la nostra pròpia vida? L’obra va ser estrenada per primera vegada l’any 1989 al Teatre Rialto de València i ha sigut adaptada i representada per nombroses companyies de teatre durant aquests anys.
José Sanchis Sinisterra, dramaturg i director de l’escena espanyola contemporània, nascut a València l’any 1940, és un dels autors més premiats i representats del teatre espanyol contemporani i un gran renovador d’escena espanyola. Vinculat a l’estudi i a l’ensenyament de la literatura, ha reivindicat sempre la doble naturalesa –literària i escènica– del text dramàtic. Entre els diversos guardons conquistats destaquen el Premi de Teatre Carlos Arniches (1968), Premi Nacional de Teatre (1990), Premi Federico García Lorca de Teatre (1991), Premi d’Honor de l’Institut del Teatre de Barcelona (1996), Premi Max al Millor Autor (1998 i 1999), Premi Nacional de Literatura Dramàtica (2003), Premi Life Achievement Award del XXIII International Hispanic Theatre Festival de Miami (2008), Medalla del Centre Llatinoamericà de Creació i Investigació Teatral (2010), entre d’altres. Actualment dirigeix el Nuevo Teatro Fronterizo, amb seu a Madrid. És autor de més de quaranta textos teatrals, entre originals, adaptacions i dramatúrgies, dels quals destaquen Terror y miseria en el primer franquismo (1979), Ñaque o De piojos y actores (1980), ¡Ay, Carmela! (1986), El lector por horas (1996), Flechas del ángel del olvido (2004) i Próspero sueña Julieta (o viceversa) (2010). Molts dels seus textos han sigut estrenats pel Teatro Fronterizo, una agrupació amb seu a la sala Beckett de Barcelona de la qual va ser fundador i director des del 1988 fins al 1997. Gran part de les seues obres han sigut traduïdes, estrenades i publicades a França, Alemanya, Anglaterra, Portugal, Itàlia, Grècia, Bèlgica, Holanda, Suïssa i Rússia, entre altres països. A més, els seus textos teatrals es representen regularment en diversos països d’Iberoamèrica.
Hécuba
13 de març, 20 hores. Teatre Calderón d’Alcoi. Aula de Teatre Clàssic de la UA
Hécuba, de Eurípides és una gran història de grans dones, basada en la traducció de Juan Antonio López Férez i dirigida per Pascual Carbonell. L’obra ha sigut guardonada en el III Festival de Teatre Amateur Clàssic Prima Festum, que ha tingut lloc a Garray (Sòria), amb el «Premi a la Millor Obra Finalista».
La tragèdia d’Eurípides està ambientada en la guerra de Troia, però explicada des del punt de vista de les dones, que sempre resulten ser les grans perdedores. Els homes moren en el camp de batalla, i es converteixen, per això, en herois, però elles són les que ho perden tot, fins i tot la seua llibertat. Hécuba és la història d’una lloba, d’una mare coratge que és capaç, encara que ho ha perdut tot, de traure forces de les seues entranyes per a fer justícia.
Pascual Carbonell, presenta aquest relat com una representació que permet desenvolupar dins i fora de l’escenari tots els elements que formen part de l’art escènic. Declamació, ball, música i cant estaran presents al llarg de l’obra. Segons paraules del director, «Eurípides situa l’acció del seu text en el Quersoneso traci, al costat del mar. El mar serà per al nostre muntatge un element més, un personatge més, perquè vivim a Alacant al costat d’un mar que també va viure l’horror de la guerra, un horror i les seues conseqüències que ens fan compartir un sentiment viscut o pròxim. Perquè el mal, el maltractament i el sentiment d’impotència, els trobem al llarg de la història i molt a la vora, en qualsevol lloc. Per això, el teatre grec és actual, perquè tracta temes universals que mai passaran de moda i que toquen directament l’ésser humà des del més profund».
La guitarra espanyola, la percussió (calaix, bongos…), els pals i les sabates, seran els instruments utilitzats per a interpretar la música d’aquest espectacle, amb ritmes i bases de percussió compostos exclusivament per als diferents moments musicals. La música formarà part del desenvolupament de l’obra.
«Història de la normal»
Exposició. Cambra de Comerç d’Alcoi
L’Escola Normal de Mestres va ser la primera a aparèixer a Alacant l’any 1844 i la de Mestres quinze anys més tard, el 1859. Cent cinquanta anys d’història converteixen els estudis de magisteri en els més antics d’entre tots els que actualment ofereix la Universitat d’Alacant, a través de la Facultat d’Educació. L’exposició ofereix un recorregut i una anàlisi històrica i social d’aquestes escoles, la seua evolució, i la seua transcendència històrica, a través de panells explicatius, amb textos i fotografies.
«Del morat al negre. Violència de gènere a través de la premsa gràfica alacantina»
Exposició. Desembre. Cambra de Comerç d’Alcoi
«Del Morat al Negre. Violència de gènere a través de la premsa gràfica alacantina 2007-2012» és un conjunt de fotografies fetes per fotoperiodistes alacantins sobre temes relacionats amb la violència de gènere. Segons el comissari de l’exposició Ángel García Catalá, «No es pot fotografiar la misèria moral dels agressors i la desolació que la mort produeix en les famílies de les víctimes amb metàfores. Es pot, però no s’ha de fer perquè seria pur maquillatge suavitzant i ens allunyaríem del que pretenem: que la societat es pose en la pell d’aquestes persones i reaccione, se solidaritze, s’indigne, s’espante, actue, eduque en conseqüència i no s’hi acostume mai», hi afig. «Quan arriba el moment d’organitzar una exposició com la que estan veient, sempre ens preguntem –els meus companys de professió i jo– si desenterrar la memòria d’aquestes xiques de la foscor dels discos durs serveix per a alguna cosa. El primer impuls ens porta a respondre que no, millor no remoure tant dolor. Després entren en joc els conceptes d’oblit, buit i inacció i amb aquests, els dubtes. Es busseja en les hemeroteques, es llig, es reflexiona sobre la por, la mort i la injustícia i s’acaba concloent que no hi ha un altre homenatge que des de la nostra professió siguem capaços de fer. Perquè no s’oblide. Perquè no us obliden.» Ángel García Catalá, comissari de l’exposició. La mostra és un projecte d’investigació periodística fet per un grup de fotoreporters alacantins –que pertanyen a diversos mitjans de comunicació– al voltant d’alguns dels casos de violència de gènere, concretament els registrats en l’àmbit familiar, esdevinguts en la nostra província durant els últims anys. L’exposició té la col·laboració de l’Associació de Fotoreporters de la Província d’Alacant (AFPA).
«Memorables, insignes i intrèpides. 1870-1931»
Exposició. Gener 2019. Cambra de Comerç d’Alcoi
L’exposició «Memorables, insignes i intrèpides. 1870-1931» tracta de la història d’un conjunt de dones que van lluitar per tenir llibertat, drets i justícia. Són històries poc conegudes per la nostra societat, per aquesta raó l’Associació Museu de Fets i Drets de les Dones (AMHDM) ha volgut fer una recopilació de les millors històries, imatges i successos amb la finalitat que no passen a l’oblit.
Aquestes dones com bé diu el títol, són «memorables» perquè són dignes de memòria, «insignes» perquè les admirem per la seua excel·lència i singularitat i «intrèpides» perquè van témer al perill. El 1870-1931 es va produir un canvi en la situació de les dones en molts països del món, per això que l’exposició se centre en aquesta època, en la qual es van començar a aconseguir les primeres conquestes socials i de drets. Com diuen des de l’associació, «tot el que van aconseguir ja ho hem heretat i el que no, ho hem de seguir treballant i exigint». L’exposició té una temàtica marcada per les coordenades d’espai-temps, per a mostrar fets i protagonistes poc coneguts que van exigir els drets en tot el planeta, al voltant de l’educació, el sufragi i l’equiparació laboral. La informació es presentarà en diferents suports: panells, revistes, llibres, cartells i una peça escultòrica. La sala inclourà també una urna en la qual tota persona que vulga, podrà dipositar les seues reflexions, corregir-ne algun error o aportar-hi nova informació.
Spot per anunciar la pròxima edició de la Nit de Contes al Castell que se celebrarà el pròxim dissabte 29 de setembre al Paratge de Sant Cristòfol de Cocentaina, amb imatges de l’edició de 2017 amb Almudena Francés i Jordi Raül Verdú.
El Sogall interpreta l’obertura «PERIPLE» de David Leal Esteve, dedicada a la colla pel seu 25è aniversari.
«Periple» és una música viva i intensa, que pretén reflectir la voluntat d’El Sogall de sempre tirar endavant i seguir millorant i innovant. Les dolçaines dialoguen sobre eles ritmes trepidants de la percussió, i els moments de calma sempre donen pas a una explosió de moviment en temps Allegro.
La “Nit de les Fogueretes”, possiblement la romeria nocturna més antiga del País Valencià, s’inicia a la Plaça Major a ritme de pasdoble fins a l’ermita de Sant Vicent Ferrer. Els romers recorren el camí serpentejant i empinat que condueix a l’ermita entre el fum i el foc que deixen rere seu les falles rodades i els fanals, recordant els llums i llanternes dels agullentins que feren aquest mateix recorregut l’any 1600 per curar-se de la pesta.
“La salut per atalaia
en tal colina us posà
Guardau-nos gloriós Vicent
De la pesta i altres mals. “
Una vegada arriben els romers a l’ermita de Sant Vicent Ferrer, es reuneixen davant la llàntia de Sant Vicent, per cantar-li els gojos i donar-li les gràcies al sant. Seguidament, alguns pelegrins s’unten amb l’oli miraculós d’aquesta llàntia, sobretot aquelles parts del cos més dèbils o afectades per alguna malaltia, i demanen al sant protecció i salut per a ells i els seus.
A continuació, començarà la baixada cap a la Font Jordana, on es reuniran tots els assistents per fer un sopar de germanor amb cacaus, tramussos, cervesa, vi o mistela, i acompanyats de música d’orquestra. La “Nit de les Fogueretes” ha estat declarada d’Interés Turístic Provincial.
Ja s’omplin de fogueretes
els camins de l’Ermita
de música xiquets i coetsSons molts volguts
la banda puja tocant
I als infants, jóves i ancians
el cor va alegrantI mirant el sant patró,
van untant-se com abans
la gola, el front, les mans
demanant-li protecció
«INNUENDO» , el mític tema del grup britànic Queen, arranjat pel compositor Paco Peña. Una obra espectacular on es barreja el «Bolero» de Ravel, el rock i el flamenco.
Interpretada per l’Agrupació Musical d’Ontinyent, dirigida per David Payà Gea, i amb Jaume Rico a la guitarra clàssica.
Enregistrat per Isma Juan (Estudios Morganes) i Jordi Juan (Diània Televisió)
José Rafael Pascual Vilaplana dirigeix la seua marxa mora AL-AMIR durant el quinzè concert de festes de la colla Mal Passet de Cocentaina.
Diari digital i productora audiovisual on la cultura, la gent, les festes i tot allò que gira al voltant dels pobles de Diània | La Muntanya, són els protagonistes.
Tot el contingut de Diània Televisió, excepte si s'indica el contrari, està subjecte a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
