El Ballet d’Ainhoa Font, acompanyats per La Xafigà, ens ballen la «Dansa de la Llum» durant la Fireta de Sant Antoni de Muro 2022.
La cançó és «Marco Polo» de Lorena McKennitt en un arranjament d’Hipòlit Agulló. També fou arranjat per la Colla El Sogall de Castalla.
Ha arribat La Cura, el cinqué disc d’Smoking Souls. Set potents tisanes curatives provinents de les millors muntanyes diàniques, carregades de rock alternatiu amb actitud punk.
Set cançons enregistrades a set estudis d’arreu de l’estat, amb nou productors diferents que han deixat la seua essència marcada en la fórmula d’aquesta Cura. Des de Santi Garcia, productor de grups com Berri Txarrak o La M.O.D.A, fins a Jaume Faraig de La Gossa Sorda i Yon Mikel Garcia de ZOO.
El disc compta amb les col·laboracions del grup gallec Bala, David Ruiz, cantant de La Maravillosa Orquesta del Alcohol, i de Juan Blas de Nothink.
Al disc podem escoltar riffs ben esmolats que ja són el segell inconfusible del grup, fins a altres sonoritats com el pop i els sintetitzadors. Tot combinat amb lletres profundes, que analitzen problemes ben complexos com la salut mental, les febleses, l’autocrítica i les relacions sentimentals.
Una cura que arriba sense «La Cura». La cançó que fou la carta de presentació del nou disc d’Smoking Souls, de la que gaudirem fa uns mesos, s’ha quedat fora del disc. Tota una metàfora. Hem de trobar la cura per nosaltres mateixa, no la trobarem en cap altre lloc.
El grup començarà la gira a la sala RazzMatazz de Barcelona el pròxim 4 de març i aterrarà a Diània, en Aielo de Malferit, el 26 de març. Estigueu atentes i no vos perdeu les injeccions medicinals de rock dur dels Smoking Souls!
El grup destapa la fórmula de la seua Cura i ens conta de que tracta cada cançó:
La soledat no és una cosa necessàriament dolenta, però cal aprendre a gestionar-la i conviure amb ella i que no siga un sentiment estrany i perillós. Durant el confinament la soledat de tant en tant tocava a la porta per infectar-nos i desequilibrar-nos mentalment. Queda clar que l’ésser humà no pot sobreviure si no resideix en comunitat i col·lectivitat. Hem tingut la sort de comptar amb la col·laboració de les gallegues Bala a qui se’ls ha reconegut el seu últim treball “Maleza” com a millor disc de l’any per la revista Rockzone, gravat i produït també per Santi García. I pensem que ha quedat de luxe i li dona més força encara a la cançó.
En algun moment ens hem allunyat dels vincles afectius realment importants en la nostra vida (amics, familiars, parelles, etc..) cegats per l’exigència personal i laboral en el camp musical. Aquesta cançó en certa manera suposa un retrobament cap a aquestes persones, ficar els peus a terra i valorar i cuidar la sort de tindre-les al nostre costat. Treballar amb Pau Paredes ha significat tot un aprenentatge per a la banda, al minut 1 ja vam tindre quan connexió molt propera i s’ha encarregat de sumar-li capes de sintetitzadors subtils que li donen una sonoritat diferent i més moderna a la cançó.
Una lletra on les estrofes descriuen l’escena quasi de manera cinematogràfica uns personatges fugitius que es neguen a acceptar l’statu quo de tot allò que els envolta. El nostre dia a dia està replet de xicotetetes escletxes on reptar als convencionalismes i a l’ordre establit. Parla de la necessitat de seure a parlar i despullar-se amb algú proper i deixar d’aparentar ser forts per despendre’s de la cuirassa i aprendre de la feblesa. Feia temps que intentàvem fer una col.labo juntament amb “La M.O.D.A” pensem que és una banda honesta i això es reflecteix en les seves cançons i la seua trajectòria. Un grup d’amics fent cançons reals, allunyats del discurs de la música com a producte i de l’èxit ràpid però fugaç dels relats com Operación Triunfo. En aquest sentit, valorem molt que David s’haja atrevit a cantar en valencià sent de Burgos, és molt a valorar i per nosaltres és tot un orgull tindre’l en aquest treball. A més a més, en OVNI Studio, Llanera (Astúries) vam estar com en casa i vam aprofitar per a fer algunes caminades per la natura. Ja coneixíem a Pablo per haver tocat junt amb Desakato en diferents escenaris de l’Estat i feia temps que teníem ganes de treballar amb ell.
Sense dubtes la cançó amb sonoritat més Pop del disc. Quan vam decidir treballar amb Tono Hurtado sabíem que portaria la cançó a un altre nivell on la distorsió desbocada no sería el més important. Li ha donat molt d’aire a la cançó i una atmosfera particular que li atorga a la sonoritat certa grandiositat i elegància. Una lletra que parla de la ruptura d’una relació de parella des d’un punt de vista positiu per cadascuna de les parts implicades. Aprendre a acompanyar-nos i estimar-nos de forma diferent, acceptant els canvis de forma sana. Amb la cançó intentem no entendre la ruptura com una pèrdua o com un fracàs, Desapegar-se de la culpa ens farà immortals.
Per a la banda és una cançó especial dins el disc per la seua “frescura”. Mai havíem entrat a un estudi de gravació amb les coses mig embastades i un tema no tant acabat, però precisament el que buscàvem era això, que passaren coses a l’estudi. Ha sigut divertit permetre’ns experimentar i jugar per veure que pot sortir i creguem que Joel ha aconseguit que siga una cançó diferent dins el disc i dins la nostra discografia. És una cançó que parla d’aprendre a fer autocrítica a través de les experiències que vas vivint. Adonar-te que mai és tard per entendre que tenim actituds que poden ferir a altres persones i que sent conscient d’això és més fàcil poder relacionar-te amb la teua gent de manera més sana i constructiva. Parla dels errors i de comportaments tòxica per a un mateix i per al teu voltant. Aprendre a valorar el que tens abans de perdre-ho perquè “res del que va ser, serà per sempre”.
Una cançó que posa el punt de mira sobre totes les distraccions que ens distorsionen la mirada, ja siga a través de les pantalles, l’oci o el consumisme voraç dins la lògica neoliberal, a la fi totes elles “focs artificials”. La cançó ha estat enregistrada per Juan Blas a Madrid als estudis Westline. Des dels nostres inicis Smoking ha begut directament de Nothink de qui Juan era compositor i líder de la banda. Sempre hem seguit de prop la seua trajectòria musical en bandes com Minorer Empires o Cabo Verde i treballar amb ell ens ha enriquit molt com a músics. Aquest tall musical camina entre el pop, el post rock i la música progressiva una cançó amb diferents paisatges sonors, atmosferes i reverbs llargues.
Una cançó que beu de sonoritats del punk americà sempre portades al nostre terreny. Gravar amb Jaume Faraig i Yon Mikel García ha sigut com estar en el saló de casa gravant amb gent propera. Un espai de diàleg on tots aportàvem la nostra visió de les coses. Aquesta lletra posa en valor els vincles com una ferramenta important capaç d’oferir la salvació en moments difícils. I es que la temàtica central podríem dir que gira entorn dels problemes de salut mental, que són més comuns del que la nostra societat es pensa. De fet, una de cada quatre persones experimentarem algun al llarg de la nostra vida
Diània celebra els carnestoltes amb desfilades, festa, música i disfresses. Algunes localitats com Pego, Bèlgida, Muro o Alcoi han esdevingut «capitals» d’aquesta festivitat, i cada any s’apleguen centenars o milers de persones als seus carrers per passar un dia màgic i divertit.
Tanmateix, per motius pandèmics, enguany la seua celebració es realitza amb mesures de seguretat o en algunes localitats s’ajorna o se suspèn.
Alcoi celebrarà la desfilada de Carnestoltes 2022 el pròxim 6 de març, però amb mascareta obligada per als participants i públic. La cercavila finalitzarà en la plaça Pintor Gisbert i no hi haurà premis ni discomòbil en la Plaça de Dins.
La desfilada començarà a les 19.30 hores des del Partidor i els premis s’entregaran posteriorment mitjançant un vídeo a Facebook. Els Premis són de 300, 200 i 100 euros per als guanyadors.
El Carnestoltes de Muro aplega nombrosos visitants de l’Alcoià, El Comtat i més enllà. Enguany el Carnestoltes se celebrarà amb normalitat, amb discomòbil a la Plaça del Matzem i al Pàrquing del Parc del Batà.
La desfilada del Carnestoltes de Muro 2022 començarà el pròxim 26 de febrer a les set de la vesprada des de l’avinguda de València fins a la Plaça del Matzem.
Bèlgida celebrarà els Carnestoltes 2022 amb sopar i dinar amenitzat amb música.
Altres poblacions de Diània celebraran Carnestoltes amb mesures de seguretat i altres poblacions han decidit suspendre la celebració o ajornar-la.
Carnestoltes és una paraula que prové del llatí i que vol dir, si fa no fa, que no podem menjar carn durant els quaranta dies que dura la Quaresma. La festa, com tantes altres del nostre calendari, deriva directament de les saturnals romanes. Aquestes festes paganes, que probablement ja derivaven d’altres més antigues, sovint celebraven fets astronòmics com l’arribada d’un nou any o com en aquest cas, la vinguda de la primavera i el renaixement de la mare natura.
Bernat Capó ens conta al seu ‘Costumari Valencià‘ com aquesta festa durava tres dies, amb “divertiments públics i disfresses“, i què als nostres pobles, la gent jove es disfressava i “feien l’ase tot el que sabien i més per les cases” . El darrer dimarts (anterior al ‘Dimecres de Cendra’, primer dia de Quaresma) és el ‘Dia de l’Enfarinada‘: un costum que consisteix en “agafar un grapat de farina i refregar-la per la cara de la xicota benvolguda o a qualsevulla altra que es pose per davant”.
Relleu posa en valor el seu patrimoni paisatgístic i arquitectònic amb una ruta de 10 quilòmetres que arriba fins al pantà. Al pantà, una espectacular construcció del segle XVII en un entorn natural de gran bellesa i valor ambiental, s’han habilitat passarel·les de fusta a 60 metres d’altura.
La ruta de les passarel·les del Pantà comença a l’Ajuntament de Relleu i transcorre per l’antic Camí de les Ripalmes o del Famais. Durant l’itinerari, visitarem també un forn de calç i antigues sèquies, assuts i basses de reg.
Per accedir a les passarel·les del Pantà de Relleu cal reservar al número de telèfon 613033336, durant l’horari d’obertura de les passarel·les (veure a continuació) . Les reserves realitzen en franges de 15 minuts aproximadament. Heu d’indicar data, hora i nombre d’entrades.
Aquestes places es reserven fins passats 5 minuts de l’horari acordat.
Les entrades es compren al personal que és a la porta d’accés a les passarel·les del Pantà.
Es recomana portar els diners exactes en efectiu. Es pot pagar amb targeta (sempre que tinguem cobertura de xarxa del datàfon).
L’entrada es paga per tal de disposar un servei de manteniment de les Passarel·les del Pantà de Relleu i col·laborar en la seua conservació.
Dimarts a Divendres de 10 a 17.30h (últim accés a les 17.15)
Dissabtes i diumenges de 9.30 a 18.30 (últim accés a les 18.15).
L’horari pot canviar durant l’any, depenent de la llum solar i la climatologia. Recomanen consultar la web de Relleu Turisme.
El Grup de Danses Baladre de Muro, Hilari Alonso i Pep Gimeno Botifarra ens canten «La Malaguenya de Barxeta» durant la Fireta de Sant Antoni de Muro 2022.
Mira si he corregut terres
Que he estat en Alfarrasí
En Atzeneta i Albaida
En el Palomar i ací
L’altre dia jo somiava
que ja era realitat
un món sense violència
ple de pau i llibertat.
Vinc del cor de la Costera
El poble dels socarrats
D’allà on renaix de les cendres
El meu País Valencià
D’allà on renaix de les cendres
D’allà on renaix de les cendres
El meu País Valencià
Campaners del Comtat ens regalen un toc manual de campanes al campanar de Muro, durant la Fireta de Sant Antoni 2022.
El grup vol posar en valor tot el patrimoni que gira al voltant del toc manual de campanes en la comarca del Comtat i els voltants. El patrimoni campaner el conformen les campanes, campanars i els tocs de campanes de cada poble, així com tot el coneixement oral que s’ha transmès pels campaners al llarg de la història.
Algunes de les campanes més antigues s’han conservat a la Vall de Seta, en pobles com Frainós, Beniarrés, Planes i les seues pedanies, i en alguns pobles de Diània encara es continua fent el toc manual de campanes.
El Diluvi i Auxili ens canten sobre la destrucció del territori. Un reggae alegre i ben crític sobre el model d’urbanisme insostenible que ha venut i traït la nostra costa.
«Costa Blanca 1993» està basada en un quadre d’Antoni Miró que porta el mateix nom. Una versió anterior d’aquesta mateixa cançó ja fou inclosa al disc «Pintura Musicada d’Antoni Miró» l’any 2018.
El videoclip ha estat dirigit per Mònica Llop i forma part del seu nou disc, «Present«, que ja es pot gaudir a totes les plataformes digitals. També podeu comprar-lo a la seua botiga online.
Pep Gimeno Botifarra i Ahmed Touzani interpreten un cant de batre al nou senzill de Xavi Sarrià. Una cançó que tracta sobre la neteja ètnica que van patir milers de nadius moriscos l’any 1609. Una ordre d’expulsió i neteja decretada per Felip III que es va trobar amb la resistència de la població en llocs com la Vall de Laguar o la Mola de Cortes. Les tropes de Felip III van capturar i deportar unes 300.000 persones, on 180.000 eren de Catalunya, País Valencià i l’Aragó.
El videoclip, dirigit per Pau Berga, ha estat enregistrat en indrets diànics com La Cova Tallada de Xàbia, la cova de Bolumini en Alfafara i les Covetes dels Moros en Bocairent.
La lletra conté fragments inspirats en diversos poetes andalusins comà Ibn Amira, del poeta tortosí Abu Bakr Al Turtuxí i del poeta xativí Ibn Jubayr.
Furtiu recórrec el cel
amb els meus ulls
per si puc vore
l’estel que mires tu
als quatre vents
els demane insistent
si cap d’ells
no ha sentit el teu perfum
Ja no hi ha llars
a les nostres cases
ressonen prop
els tambors dels enemics
profetes d’odi
inquisidors i mercenaris
venen de lluny
i venen a per tu
Però tu eres l’aigua
la terra i les branques
la rama en flor
que mai es marcirà
supervivent
de sequeres i riuades
un mar de vida encara
ens brama les entranyes
I no hi ha nit
que no senta
els teus besos
i no hi ha matí
que no et porte
als meus llavis
amb les cançons
que tu em vas ensenyar
a l’ombra d’una olivera
i a la vora de la mar
Amb l’amor clandestí
que ens brilla als ulls
resistim amb tu
resistim amb tu
Si ens volem captius
serem el vent
si ens volen esclaus
serem el llamp
defensarem
com les àguiles els nius
el bosc serà
la fortalesa dels nadius
Si ens volen ofegar
serem el tro
Si ens volen soterrar
serem saó
organitzant les
assemblees comunals
seran les valls
el malson de l’ocupant
Furtiu puc vore
el sol lluitant per nàixer
la nit ferida
que ja es vesteix de dol
llances trencades
en l’ocàs on resistim
València és una lluna
assetjada d’escorpins
Som perseguits
en la terra on vam nàixer
un poble nu
del mar a les muntanyes
ens ho han pres tot
i per tot persistirem
sobreviurem
a tirans, patrons i reis
I serem la pau
i el cel blau a les cares
una gran xarxa
de lluites germanes
tot el que estimes
ja no estarà en perill
la pàtria és la vida
que deixem els nostres fills
I no hi haurà nit
que no valga
la pena viure
no hi haurà matí
que no despertem lliures
amb les cançons
que seguirem cantant
a l’ombra d’una olivera
i a la vora de la mar
Amb l’amor clandestí
que ens brilla als ulls
resistim amb tu
resistim amb tu
Si ens volem captius
serem el vent
si ens volen esclaus
serem el llamp
defensarem
com les àguiles els nius
el bosc serà
la fortalesa dels nadius
Si ens volen ofegar
serem el tro
Si ens volen soterrar
serem saó
organitzant les
assemblees comunals
seran les valls
el malson de l’ocupant
El Diluvi ens regala un «Present«. Una cançó a tall de duet, on es barregen les veus de Flora Sempere i Carles Caselles (Smoking Souls) per reivindicar el regal més important que ens dona la vida: el dia a dia, el Present. Un «Carpe Diem» ben optimista on l’estima i la tendresa també formen una part ben essencial. Tot, per descomptat, amanit amb el mestissatge mediterrani característic del grup.
No us quedeu sense el pròxim disc d’ El Diluvi. «Present» el podeu encomanar ja a la seua botiga online i sortirà a totes les plataformes digitals el pròxim 14 de gener.
Som un trosset d’allò que ha passat.
El demà de l’ahir és aquest instant.
Artèries d’asfalt, vies de quitrà.
Negocie amb el temps un present llunyà.
Creue rellotges, no pense en res,
el trajecte de la vida em manté distret.
Busque la pau en qualsevol indret.
Tot és possible i tot està per fer.
Lluna de dol i un got de vi,
amb son de molts i poc dormir.
Soc flor d’estiu, rega’m amb fred;
ets nit suau, tens el cos calent.
He vist els camps sembrats de flors
i he vist als teus ulls els seus colors:
ara em sent capaç de dir-te
que vull viure al teu somriure.
T’he vist de nou en un carreró.
Tot té sentit quan et sents com jo.
Senzillament, viatjant lluny de l’horitzó.
Hem trencat els mapes per sentir-nos a prop.
Lluna de dol i un got de vi,
amb son de molts i poc dormir.
Soc flor d’estiu, rega’m amb fred;
ets nit suau, tens el cos calent.
He vist els camps sembrats de flors
i he vist als teus ulls els seus colors:
ara em sent capaç de dir-te
que vull viure al teu somriure.
Oblida la nit de bon matí.
Importa el camí, no cal destí.
Juga amb mi, tu juga amb mi
vestits d’alegria i tendresa.
Oblida la nit de bon matí.
Importa el camí, no cal destí.
Juga amb mi, tu juga amb mi,
despulla’m de tota tristesa
Melcior, Gaspar i Baltasar s’apropen als nostres pobles carregats amb regals per a totes les xiquetes i xiquets. Els Reis Mags d’Orinet apleguen carregats d’il·lusions i amb ganes de repartir desitjos i esperances.
Vídeo amb imatges de les cavalcades d’Alcoi i Castalla enregistrat per Diània Televisió i editat durant el Nadal de 2021-22.
Malifeta ho han tornat a fer. El duet format per Arnau Giménez (ZOO) i Mireia (Pupil·les) ens porten un nou himne de reggaeton fluorescent per donar-li un poc de llum a un Nadal passat per pandèmia.
La lletra de «La Cançó de l’Estiu» de Malifeta ens parla de les nostres platges, a vessar de turistes i amb treballadors mal pagats. I alhora és una cançó d’amor que inclou un fragment que ja escoltarem al senzill «Un altre aire» de Vienna.
El videoclip ha estat produït per «El hombre viento» i enregistrat als Atomic Studio d’Ondara.
Què cobra una tumbona de la platja?
Què guanya un collidor de taronja?
La costa és una puta, és una esponja,
que porta tatuatges a la panxa.
Qui ven polseres i mandales?
Qui pilla farlopa i paga fantes?
Passeig de moda a les passarel·les.
Els nassos blancs, blaves les banderes.
Que siguen benvinguts vostres diners.
Que siguen malpagats obrers i cambrers.
Que vagen caramullats els hotels.
Que les kellys no arriben a final de mes!!
Vine-te’n amb mi a la platja,
mira que la lluna està borratxa.
«Mone» a botar la foguera de Sant Joan.
«Mone» a follar a la voreta de la mar.
Una ratlla d’arena apegada a la mar,
farcida de milers d’éssers humans.
Porta la nevera i els entrepans.
Primo està difícil aparcar.
La iaia ja no va al pis de la mar,
que va pagar amb la pensió de viudetat
quan el «uelo» va faltar.
Que siguen benvinguts vostres diners.
Que siguen malpagats obrers i cambrers.
Que vagen caramullats els hotels.
Que les kellys no arriben a final de mes!!
Vine-te’n amb mi a la platja,
mira que la lluna està borratxa.
«Mone» a botar la foguera de Sant Joan.
«Mone» a follar a la voreta de la mar.
Tota la nit en remulla m’havia passat,
la sorra en els colzes, el cul arrapat.
El Sol s’aborrona, cebeta en salmorra,
Sodoma i Gomorra a la platja d’Alacant.
L’amor arriba i t’obri el pit com un llamp.
L’amor arriba amb la destral entre les mans
i tomba la porta, als núvols et porta
i et deixa calenta amb la pell «tiritant».
«Carrer» és un dels quatre discos que ha llançat Acció Cultural del País Valencià per celebrar el seu 50 aniversari . El projecte «Mural Sonor» el conformen «Carrer», «Arrel», «Pell» i «Veta» i han participat 107 artistes i 26 poetes d’arreu del territori.
El grup «No Falla» és l’encarregat, juntament amb artistes actuals, de portar-nos cançons que s’han cantat en infinitat de places i carrers. Himnes festius i reivindicatius com «La Nostra Sort» o «Del Sud» es barregen amb «Les Parrandes» de Carraixet o «Lladres» d’Al Tall. La superbanda «No Falla» està formada per Anna Millo de The Dance Crashers, Pau Camps i Josep Bolufer d’Smoking Souls, Andreu Ferre d’El Diluvi, Miki Vareta d’Auxili, Bàrbara López de Mafalda, Clara Calvo de Candela Roots, Jota Terranegra i Manu Pardo de Funkiwis.
Aquest espectacular recull d’himnes musicals del País Valencià el completen el disc «Arrel», cançons folk de la mediterrània interpretades per Miquel Gil i Noèlita Llorens «Titania»; l’àlbum «Pell» amb Mireia Vivies i Borja Penalba, interpretant les millors cançons d’autor; «Veta», amb el grup Tardor i May Ibàñez. Sens dubte, un autèntic «Mural Sonor» per gaudir dels millors grups i cançons de la nostra terra i en la nostra llengua.
Clica al disc que vulgues per escoltar-lo: CARRER, PELL, VETA I ARREL.
Diari digital i productora audiovisual on la cultura, la gent, les festes i tot allò que gira al voltant dels pobles de Diània | La Muntanya, són els protagonistes.
Tot el contingut de Diània Televisió, excepte si s'indica el contrari, està subjecte a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
