El Col·lectiu l’Esquella es presenta a Agres amb l’objectiu de promoure la ramaderia ecològica

0

El Col·lectiu l'Esquella es presenta a Agres amb l'objectiu de promoure la ramaderia ecològica

De la unió del projecte de llana ecològica «Llana Guirra» i el Concurs de Gossos de Ramat d’Agres, naix el Col·lectiu l’Esquella, una associació per promoure la ramaderia i la llana ecològica a les Comarques Centrals Valencianes.

La Filà dels Pastorets d’Agres va congregar el proppassat 9 de novembre a unes 50 persones d’arreu de les comarques, interessats en la ramaderia extensiva i la llana ecològica principalment, però també en donar-li vida als nostres pobles mitjançant projectes sostenibles i dignificadors de la vida rural.

Una mostra de llana ecològica

L’objectiu principal del col·lectiu l’Esquella és crear una xarxa com la del Projecte Grípia a Catalunya, una associació que tracta de dignificar l’ofici de pastor i fer-lo atractiu als més joves. Aquest projecte engloba d’altres com l’Escola de Pastors,  l’Obrador Xisqueta (llana ecològica) o Terra Franca (recuperació de la terra de forma sostenible). En definitiva, crear un punt de trobada entre ramaders, artesans i consumidors a les nostres comarques.

Durant l’acte es projectà un vídeo de presentació on s’expliquen els diferents aspectes del projecte, i s’animà a col·laborar i a aportar noves idees als assistents.  Per finalitzar la presentació, hi hagué una picaeta de benvinguda per a tots els assistents.

 

Pep Gimeno Botifarra- Lelo lelo

Pep Gimeno «Botifarra» ens canta la divertida «Lelo lelo«, un cant de batre arreplegat al delta de l’Ebre, i que s’inclou al disc «La Barraca» de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, àlbum conjunt amb Botifarra.  Fou enregistrada el passat 1 de novembre a la Fira de Tots Sants de Cocentaina.

Pep Gimeno Botifarra- Lelo Lelo (cançó de batre)

Malson inicia un projecte de micromecenatge per finançar el seu primer disc, “Vigília”

0

Malson inicia un projecte de micromecenatge per financiar el seu primer disc, “Vigília”

Malson, la formació musical provinent d’Onil, posa en marxa un projecte de micromecenatge mitjançant la plataforma Verkami, per tal de fer realitat el seu primer treball discogràfic, «Vigília».

L’estil de Malson versa entre el punk- rock melòdic, el hard-rock i el metall. Les seues lletres, escrites en castellà i valencià indistintament, difonen un missatge contundent i crític amb els problemes socials, polítics i econòmics actuals.

Els colivencs començaran amb la gravació el pròxim mes de desembre a Astúries, als estudis «OVNI Studios». El disc veurà la llum al març de 2015, deixant així el període necessari per a masteritzar el treball. Malson compta amb la producció de Pablo Martínez, cantant del grup Desakato, un dels seus referents musicals.

Tot i que el grup ja comptava amb una reduïda maqueta, a la qual s’inclouen temes com La Paraula o Nubes Negras, amb aquest disc pretenen crear un producte més seriós, amb més implicació i major difusió.

Les recompenses són diverses: els mecenes tindran l’oportunitat d’adquirir, per avançat, el CD en format digital, el CD en format físic, samarretes i de més merchandising oficial, així com entrades per al futur concert de presentació a Onil.

Podeu col·laborar amb ells fins el pròxim 14 de desembre al següent enllaç!

Malson al concert solidari amb el poble Saharauí

Entrevista a Reverde : (3) Experiencia personal – Experiència personal

0

Entrevistem a l’equip de Reverde.es ,  Pablo Vidal i Daniel Blanco, tècnics superiors en dietètica i nutrició.

En aquesta part, Pablo i Daniel ens conten la seua experiència personal, les seues receptes preferides, les primeres passes en el món vegetarià i en el de la nutrició, i el camí que van seguir fins a aplegar a construir la seua pròpia proposta d’alimentació: El Mètode Reverde.


Entrevistamos al equipo de Reverde.es, Pablo Vidal y Daniel Blanco, técnicos superiores en dietética y nutrición.

En esta parte, Pablo y Daniel nos cuentan su experiencia personal, sus recetas preferidas, los primeros pasos en el mundo vegetariano y en el de la nutrición, y el camino que siguieron hasta llegar a construir su propia propuesta de alimentación: El Método Reverde.

Entrevista a Reverde : (3) Experiencia personal – Experiència personal

Entrevista a Karra-ska’l: «Tenim un nou projecte entre mans per consolidar-nos al món de la música»

0

IMG_8616Entrevistem a Karra-ska’l, un grup format per músics d’Alfafara, Agres, Alcoi i Cocentaina. Els de l’Alcoià i el Comtat units per fer el que més els agrada: MÚSICA. A l’entrevista ens relaten els seus inicis, experiències i propers projectes.

P: Com començàreu amb el grup?
R: Va ser fa vora 6 anys quan ens trobàvem una vesprada avorrits asseguts al parc de l’assut a Alfafara i vam decidir, donat que tots érem músics, posar-nos a treballar en alguna cosa que ens ocupara el temps lliure. Cal dir que no només va ser cosa de l’avorriment, nosaltres havíem crescut amb els grups de música que teníem al nostre voltant i que, en aquella època, començàvem a escoltar en els directes i ens entusiasmaven tant.

1185232_305775706231193_652042991_nP: Per què Karra-ska’l?
R: Açò va ser fruit d’una votació amb tots els membres que en aquella època érem part de la formació. Va ser una nit al mateix parc on ens vam formar com a grup. Havíem de posar un nom al grup que ens representara, que no fos una simple paraula. Aleshores, en aquella època hi havien bastants grups que incloïen en el seu nom l’estil que feien. Per aquesta raó, nosaltres també ho vam fer. Encara que actualment creiem que no va ser una decisió massa encertada si que és veritat que ens agrada que ens identifiquen en una cosa com el carrascal. Com que la zona d’hombria d’Alfafara s’anomena el Carrascal, aleshores vam pensar que amb unes poques modificacions podria acomplir les dues condicions que nosaltres volíem per al nostre nom. Posteriorment a açò, quan la gent del poble d’Agres, Cocentaina o Alcoi es va adherir al grup es va convertir en el nexe d’unió entre tots nosaltres, ja que pel Carrascal hom pot accedir a qualsevol dels pobles als que pertanyem.

P: El grup està format per gent de diferents pobles… Com us vau conéixer?
R: Com funcionen les coses en aquests casos: els músics d’Alfafara i d’Agres, per la proximitat entre pobles i per pertànyer quasi tots a les respectives bandes, ens coneixíem de juntar-nos per a tocar en les festes dels voltants. En el cas dels músics d’Alcoi o Cocentaina, va ser per l’amistat amb algú del grup i perquè tots vam decidir que aquestes incorporacions ens farien créixer com a grup. Tot i això, la relació entre Agres i Alfafara no sempre ha estat bona, en les èpoques anteriors a les nostres generacions (del 80 al 95) les relacions entre aquestos dos pobles no havien estat massa bones. Actualment, però, les ganes de festa estan per damunt de qualsevol desavinença.

P: Quins son els vostres referents musicals?
R: Com totes les bandes, tenim uns grups que ens han fet voler cada cosa, la voluntat de lluita pels nostres ideals, les ganes de passar-ho bé amb la música que fem o l’elaboració i l’estil propi del grup com a banda. També hem de dir que com les persones (membres del grup) ens fem madurs a nivell personal, també ens ho fem a nivell musical i per relació directa, la nostra forma de fer musica també canvia, i els referents poden canviar un poc també. De tota manera, cal dir que és veritat que nosaltres tenim unes referències que des d’un primer moment ens han marcat alhora de treballar dia a dia. Els principals referents a nivell musical son grups com «Los Fabulosos Cadillacs», “The Skatalites”, “La BKS”,  la “New York Ska-jazz Ensemble” o la “Tokyo Ska Paradise Orchestra” entre altres. D’altra banda, la lluita per defendre allò que creem i el pensament crític ens l’han donat grups com “Obrint Pas”, “La Gossa Sorda” o els “Sva-Ters” entre d’altres.


P: Quins penseu que són els vostres punts forts como a grup?
R: Nosaltres creiem que el punt fort d’un grup, com és el nostre cas, sempre és el treball. És cert que també fa molt el gust i l’amor a la música, ja que això et fa en molts casos no abandonar i continuar lluitant incondicionalment per alguna cosa que no sempre et dona alegries… Però creiem que tot i tenir molt d’amor a la música i escoltar-ne de tots els tipus, el que ens fa ser com som és el treball dur i la humilitat perquè passe el que passe sempre recordarem els nostres inicis, que no van ser precisament fàcils.

P: És fàcil dur endavant un grup? Com ho feu amb èxit?
R: Hem de reconèixer que la tasca de reunir-nos tots per a un assaig, cosa que hauria de ser el més senzill, és molt complicat pel fet de ser tantes persones. A més, com que som de poble, estem clavats també en altres projectes que requereixen temps. No obstant això, sempre ens preocupem de donar facilitats a l’hora de reunir-nos, ja siga per a assajar, per a fer cançons noves o qualsevol altra cosa que hagem de tractar.

karraskal

P: Recordeu algun concert com a molt especial? Per quin motiu?
R: En realitat és difícil destacar-ne un. Encara que està clar que tocar amb els grans grups del panorama musical, als quals nosaltres també seguim, sempre és un al·licient, creiem que un dels concerts més importants va ser la final de l’Agres Musiq: ens va fer evolucionar i treballar molt per a poder guanyar. A més, gràcies al premi econòmic, vam poder entrar a l’estudi per a gravar el nostre EP.
Altres concerts que recordem amb estima són els que hem fet al bar «Les Coves», per la bona relació amb el seu amo, Saoro (qui ens ha cuida’t com si fossem els seus fills, o inclús millor). A ell li devem gran part del que som ara mateix.

P: Quins són els vostres propers concerts?
R: Per ara no tenim cap concert programat, ja que tenim un nou projecte entre mans, amb el qual aconseguir eixa consolidació al món de la música, una consolidació que es difícil i per la qual estem treballant molt dur, per a que el nou projecte de Karra-ska’l no només ens entusiasme a nosaltres, sinó també aconseguir motivar la gent que ens ha acompanyat a tots o a algun concert i que veu en nosaltres quelcom diferent i que el fa gaudir dels directes. Dit en altres paraules, el que volem és estar a l’altura del que esperem de nosaltres!!

Rolling Bessons – Uneix-te a mi

Els Rolling Bessons interpreten «Uneix-te a mi» al Teatro Río d’Ibi el passat 11 d’octubre. Un tema potent on es veuen reflectides les seues influències musicals del Rock dels anys 70 i 80.

Rolling Bessons - Uneix-te a mi

Pep Gimeno Botifarra – Cant de xafigar neu (de la Foia de Castalla)

Pep Gimeno Botifarra ens delecta amb aquest «Cant de xafigar neu«, arreplegat a la Foia de Castalla, al concert de la Fira de Tots Sants 2014 de Cocentaina. Una cançó popular que cantaven els nevaters al xafigar la neu a les caves de la serra de Mariola.

Pep Gimeno Botifarra - Cant de xafigar neu (de la Foia de Castalla)

La Fira de Tots Sants impregna de cultura i festa els carrers de Cocentaina amb vora 500.000 visitants

0

IMG_3652El passat cap de setmana va tindre lloc la popular Fira de Tots Sants a Cocentaina, una cita multitudinària on l’ambientació, les activitats i tradicions reuniren milers de visitants. Durant divendres, dissabte i diumenge, la capital del Comtat va veure augmentats exponencialment els seus 11.000 habitants.

La jornada de dissabte començà vora les 9 del matí, amb un esmorzar popular organitzat per l’Associació de Mestresses de Casa de Cocentaina, ambientat amb música tradicional valenciana.

La fira, any rere any, impregna cada racó de la capital del Comtat durant tres dies frenètics, on es duen a terme tot un seguit d’activitats sense pràcticament descans. Els espais d’interés es trobaven repartits segons temàtiques: a aquesta edició, la número 668, fou possible visitar la zona Medieval, el Sóc Àrab, el Porrat Valencià, el sector de maquinària i vehicles, el tecnològic i turístic…

IMG_3623

Enguany s’han celebrat més de 200 espectacles distribuïts als emplaçaments que conformen la Fira, creant així un “espectacle total” i continu. Al Porrat Valencià destacà la presència de les danses populars a càrrec del grup “Baladre” de Muro, o els cants tradicionals de la mà del socarrat Pep Gimeno “Botifarra”. Al Soc Àrab, gaudirem amb música i les danses orientals gràcies a la ballarina Neftis Paloma. Per altra part, els bufons i joglars propagaven històries i cançons al Mercat Medieval davant de públics massius.

Així mateix, la Fira de Tots Sants és una fantàstica ocasió per conéixer els trets culturals característics de cada comarca, ciutat i municipi que formen el País Valencià. La Muixeranga d’Algemesí, les Nines de famosa d’Onil o el “Tirisiti” d’Alcoi, d’entre altres, foren presents a l’esdeveniment. Cal destacar també la celebració del torneig de Pilota Valenciana, l’esport valencià per excel·lència. A més, a la zona de turisme poguérem trobar informació sobre els racons, productes i les activitats més representatives del territori.

La Fira de Tots Sants impregna de cultura i festa els carrers de Cocentaina amb vora 500.000 visitants

La Fira és el lloc clau per a l’exposició i venda de productes d’arreu de les comarques. A les diferents parades trobarem innumerables articles: des d’embotits i formatges de tota mena, fins a nombrosos vehicles, passant, per descomptat, per productes manufacturats i complements per a tots els gustos.

Les nits de Fira han estat animades per la millor música: l’espai Firasona ha acollit amb molt d’èxit els concerts de La Gossa Sorda, Pellikana, Prozak Soup i Burumballa durant la jornada de divendres, així com l’actuació de l’Orquestra La Pato el dissabte.

Tot i que en principi semblava que la Fira de Tots Sants no comptaria amb l’assistència de cap càrrec polític representatiu, finalment, Alberto Fabra, el president de la Generalitat Valenciana, feu acte de presència a Cocentaina. Nombrosos assistents i col·lectius reberen al president amb una contundent escridassada com a protesta. Concretament, la Plataforma en Defensa de la Llei de Dependència de l’Alcoià-Comtat va tindre l’oportunitat d’exposar a Fabra la difícil situació a la qual es troben milers de famílies per les retallades en sanitat i els constants atacs cap al benestar dels Dependents.

 

Pau Alabajos – Valencians que han traït el nostre poble (Vicent Andrés Estellés)

Pau Alabajos recita «Valencians que han traït el nostre poble» una de les poesies que s’inclou a l’obra «Mural del País Valencià» de Vicent Andrés Estellés. Fou durant els actes de la diada del 9 d’octubre a Alcoi, acompanyat de Vicent Colom al piano.

 

 

Pau Alabajos - Valencians que han traït el nostre poble (Vicent Andrés Estellés)

La revista de DIÀNIA.TV – número 4 – del 16 al 31 d’octubre de 2014

El rock pren la portada del número 4 de La Revista de Diània: Més de 2000 persones al Castalla Rock Festival. L’emotiu concert d’homenatge de La Xafigà a Joan Martínez i Martínez. Entrevistem al prometedor grup de l’Alcoià i El Comtat Karra-ska’l. Passegem per Diània de la mà d’Al-Azraq, El Blau i fem també un volt per veure quins són els bolets i fongs de les nostres serres.  La nostra agenda i la secció d’opinió «I Queixalets també!» amb l’article » La Fira i els Dependents, mereixen un president!», de Mari Carmen Prats , i molt més!

Si vols col·laborar amb un article d’opinió o amb qualsevol cosa que consideres interessant, posa’t en contacte amb nosaltres a contacte@diania.tv

La revista de DIÀNIA.TV – número 4 – del 16 al 31 d’octubre de 2014

La Fira i els Dependents mereixen un President!

0
La Fira i els Dependents mereixen un President!
Foto: Juan Carlos

Ens trobem a les acaballes del mes d’octubre. A Cocentaina fa dies es respira oloreta a Fira. La nostra és la Fira de les Fires, diuen… I, malgrat això, en unes hores s’inaugurarà la 668 edició sense la presència del President de la Generalitat. Aquesta és la Fira de tot un poble i la premsa la qualifica de «un reclamo plural e irresistible». Però no deu pensar-ho així el Sr. Fabra, quan no ve a inaugurar-la. Per això, malgrat que els contestans i contestanes no ho mereixem a Cocentaina, de fa molts anys, quan arriba este dia no sols fa «oloreta» a Fira, sinó també a vergonya, a deixadesa, a irresponsabilitat i a amiguisme polític.

«Si no eres dels meus, per molt que faces la millor Fira del món, no eres mereixedor de la meua presència». Això és el que deu haver pensat Fabra, però com res és coincidència i tot passa per algun motiu, també ho pensaren Camps i Zaplana. I que casualitat, tot ells del PP i Cocentaina governada pel PSOE… Normal que faça oloreta, no? Però fins on arriba la osadia que ara, no sols no vindrà de manera oficial, sinó que de fa unes hores es rumoreja que demà, dia de Tots Sants, vindrà a un esmorzar de partit, això sí ben amagaet, res d’anar al tradicional i popular esmorzar de Fira al Pla de la Font, no siga cosa que la gent l’abuchee, li diga moniato i l’incomode. Alberto Fabra, és vosté un miserable i mereix que el poble de Cocentaina es plante a l’entrada de Cocentaina i li diga quatre coses ben dites. I tots els que aplaudiu i comulgueu amb aquesta actuació ho sou igualment, i entre ells i elles es trobeu els Regidors i Regidores del meu poble, Cocentaina! Mereixeu que el poble us coloque on us mereixeu, en el carrer, allunyats de les institucions, perquè ni sabeu administrar un govern, ni sabeu estar al costat dels que més us necessiten, ni sabeu com defensar els nostres drets! Ens passeu al damunt com si fórem una misèria i ens llanceu als carrers a reclamar el que és nostre. Però, açò un dia ha de canviar, i serà aleshores quan la Fira de Cocentaina tindrà un President de la Generalitat i els Dependents de la CV, entre molts altres, tindran el que per Llei els correspon.

Bona Fira a tots i totes!

Mari Carmen Prats
Membre de la Plataforma en Defensa de la Llei de Dependència

El Sogall – Cancri (Antoni de la Asunción Andrés)

0

“Cancri“,  d’Antoni de l’Asunción Andrés. Una espectacular fantasia on el tabal i la dolçaina, David Guill i Isaac Verdú respectivament, prengueren per uns instants el paper de solistes de Rock executant solos virtuosos i vertiginosos.  Dividida en tres parts, “La Constel·lació de Càncer“, “La influència de la lluna” i la rumba “l’Alegria del Cranc“, va rebre una forta ovació per part de tots els assistents. Fou al XIII Aplec de dolçainers i Tabaleters que organitza la colla El Sogall., el passat 10 d’agost, al calvari del castell de Castalla.

Cancri