l’Aljub i El Sogall – La Jota del Castellut

0

La colla l’Aljub de Bocairent, i El Sogall de Castalla interpreten «La Jota del Castellut» al 13è Aplec de Colles de dolçainers i tabaleters en un escenari de conte: el calvari del castell de Castalla sota la lluna plena.  Aquesta jota, popularitzada pel grup Al Tall al seu disc conjunt amb Maria del Mar Bonet,  «Cançons de la nostra mediterrània» , és un arranjament del trombonista de 2i2 quartet,  Kiko Juan Rodríguez.

«Una peça amb una gran força musical (…) ha sigut una de les peces més festeres i de més gresca que hem fet mai.»

 

l'Aljub i El Sogall - La Jota del Castellut

 

Pep Gimeno Botifarra – Romanç de Sant Rorro

El patró dels borratxos, Sant Rorro, té el seu particular homenatge amb aquest «Romanç de Sant Rorro«, interpretat per Pep Gimeno Botifarra a la Fira de Tots Sants de Cocentaina el passat 1 de novembre.  Aquesta cançó tradicional, fou popularitzada per Al Tall al seu disc «Posa vi, posa vi, posa vi», de l’any 1978.    Ací teniu la lletra de la versió que fa Botifarra:

Sant Rorró té molts devots
i és un sant molt miraculós
que per a fer-se en un got
mai a segut pereós

Quan era xiquet a penes parlava
i anava a les tendes i semborratxava

Quan era més fadrinet
li augmenta la devoció
i no passava ni un dia
sense prendre el gafarró

Tenia amistat, tenia amistat
en les taverneres que ho venen fiat

Un carro con cuatro mulas
de vino «anava cargado»
s’astacaron en lo fango
i no pugueren sacarlo

I el pobre Sant Rorro
Con otro borracho
Bebieron el vino y sacaron el carro

Vinguen tots els més borratxos
a adorar al seu patró
Que és el millor que «mos han dado»
Que és un sant molt miraclós

I ara a la vellea
ell s’ha divertit
I en un bon «petorro»
es muigué en una nit

Tots els que esteu escoltant
guardeu sempre una copeta
Per a poder convidar
Al que canta esta copleta

I al pobre Sant Rorro, Doneu-li memòria
I en el seu ofici vos dona la gloria.

Pep Gimeno Botifarra - Romanç de Sant Rorro

Martí Jover – Que estic fent ací?

«Que estic fent ací?» tracta dels moments en els que estàs a un pub, i posen música que no et ve de gust escoltar. Martí Jover ens ho canta al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi durant la presentació del seu disc en solitari, de títol homònim, el passat 15 de novembre.

Martí Jover - Que estic fent ací?

«Volem transmetre consciència per a construir una altra realitat» entrevista a Malson

0

"Volem transmetre conciència per a poder eixir d’aquest malson i construïr una altra realitat" entrevista a Malson

L’estil de Malson versa entre el punk- rock melòdic, el hard-rock i el metall. Les seues lletres, escrites en castellà i valencià indistintament, difonen un missatge contundent i crític amb els problemes socials, polítics i econòmics actuals.Els colivencs començaran amb la gravació de “Vigília” el pròxim mes de desembre a Astúries, als estudis “OVNI Studios” de Pablo Martínez, cantant del grup Desakato.

Com començareu amb el grup?

Andreu: Malson naix al concert solidari pel Sàhara, després d’una separació i alguns canvis en la formació i l’estil.

Per què Malson?

Óscar: Malson és un paral·lelisme amb la realitat actual. Un malson. Amb el nostre missatge volem transmetre consciència per a poder eixir d’aquest malson i construir una altra realitat.

De quins grups proveniu?

Óscar:  Duc des dels 13 anys en el món del Rock. Vaig començar amb Ignacio en Crisis Nerviosa, després en Esquinazo i finalment en Kelesden durant 5 anys.

Andreu: Vaig començar amb Narcótico i després en Malson.

Patxi: Primer amb Esquinazo, i després ja vaig començar amb Malson.

Nacho: Vaig començar en un grup de versions de Rock internacional, després un de Metal amb Ebola, d’indie amb Roy Sullivan… pegant voltes fins aplegar a Malson.

Ignacio: Com diu Óscar, amb ell en Crisis Nerviosa, després a un grup d’ska i reggae i finalment amb Malson.

Rubén: La meua carrera és més curta. Vaig començar fa 4 anys a tocar la guitarra amb El Gos Mussaranya i des de fa un mes amb Malson el baix.

Quin missatge voleu transmetre?

Oscar: Un missatge dur i contundent. Crítica i consciència social de forma clara i forta.

Com definirieu el vostre estil musical?

Nacho: És una barreja estranya. Cadascú aporta les seues influències. Una cançó pot tindre des de passatges punk-rock, metal, fins a stoner o un poc d’indie.

Quins grups us han deixat una empremta?

Nacho: Dons per exemple, ací de la zona Fuckop Family. De Rock Internacional grups com Rage Against the Machine o Ass I Lay Dying o estatals com Desakato, Habeas Corpus, Disidencia, que són del nostre poble, o Kelesden, una influència innegable.

Rubén, Ignacio i Nacho, del grup Malson

Quin significat té el nom del disc, Vigília?

Andreu: Té bastant relació amb el nom del grup, Malson. És l’actitud que li cal a la gent, que estiga més desperta per a intentar canviar el malson que vivim.

Com us decidiu per finançar-lo amb el micromecenatge?

Nacho: Vam estar treballant en les noves cançons i vam veure que no teníem suficient per a gravar el disc. Vam decidir apostar pel micromecenatge, ja no sols per poder gravar-lo, sinó també per la major difusió a les xarxes socials, blogs i webs que ofereix aquest sistema.

Creieu que Vigília compta amb els ingredients necessaris per a ser un disc amb éxit?

Óscar: Pensem que sí. Sinó no estariem emprenent aquest projecte. Realment al final és com tot: nosaltres estem fent la música que ens agrada, el missatge que ens agrada, de la forma que volem… no ens fixem amb el que el públic demana, no és una música comercial i en som conscients. Però el que volem és fer aquest estil de missatge. Estem treballant dur, i estem molt contents amb la feina feta. Tenim esperances amb el dis, perquè al final, quan un fa el que li agrada, i surten les coses com es vol, realment la satisfacció ja la tenim.

Aneu a comptar amb la col·laboració de Pablo Martínez, cantant de Desakato, com a productor del vostre disc. Que us porta a escollir aquesta figura com a recolzament?

Ignacio: Gravar amb ell és una oportunitat molt bona perquè és un grup referent per a nosaltres i ens ha influenciat molt. Ens va oferir el seu estudi a Astúries i ens va presentar un projecte dins de les nostres possibilitats. Pensem que els nostres temes, amb la seua producció, li pot ajudar a traure-li tot el suc a les cançons.

Que espereu del viatge a Astúries? Esteu il·lusionats amb ell?

Patxi: Estem il·lusionats, però anem a gravar, no de vacances. L’ajuda de Pablo ens vindrà molt bé per acabar els temes i completar-los.

Tindrà alguna sorpresa el disc?

Óscar: El disc tindrà alguna sorpresa. El qui ens conega, poca sorpresa s’endurà, perquè sap l’estil que fem i el que volem transmetre. Però sí que es veritat que hi haurà una novetat important: per als qui coneguen el nostre anterior grup Kelesden, hem fet una cançó del darrer disc “Un fil de llum” interpretada amb el so i l’estil d’ara.

Quan sortirà a la llum el disc?

Rubén: Encara no tenim dates exactes, però esperem que estiga per a març, amb un concert de presentació a Onil.

Teniu algun concert abans de traure Vigília?

Nacho: No entrarà dins de la gira del nou disc, però farem un anys més el concert solidari amb el Sàhara a Castalla (febrer). Ja estem buscant també concerts per a la gira arreu de les comarques.

Óscar: Aprofitem per enviar una salutació a Cecílio i agrair-li la seua feina amb el Sàhara.

 

Els Amics i Veïns del CHC inicien un projecte de crowdfunding per a la rehabilitació del barri vell

0

Els Amics i Veïns del CHC inicien un projecte de crowdfunding per a la rehabilitació del barri vell

L’Associació d’Amics i Veïns del Centre Històric de Castalla posa en marxa un projecte de crowdfunding per dur endavant el Procés Participatiu que estudia la revitalització i rehabilitació del centre històric del municipi. Davant l’escàs interés polític per resoldre un problema cada vegada més urgent, el col·lectiu decideix buscar el finançament necessari pel seu compte.

El Procés Participatiu, que consta de quatre fases, es troba paralitzat actualment. Després d’efectuar-se la primera l’any 2013, la part de diagnòstic, les institucions han abandonat qualsevol tipus de col·laboració al projecte. Fins al moment, cap de les dues Corporacions Municipals que han passat per l’Ajuntament durant els últims anys s’han implicat activament amb la millora del Centre Històric.

Ara, l’Associació d’Amics i Veïns del Centre Històric demana ajuda per efectuar les Jornades Participatives de la segona part, la de formació. Aquestes jornades, obertes a tota la població i coordinades en tot moment per experts en la matèria, inclouen tallers i activitats per a què els ciutadans siguen part activa al seu entorn urbà.

Les propostes i les reflexions col·lectives esdevenen clau per al disseny d’un nou Centre Històric. El Procés Participatiu ha de tindre en compte aspectes de la realitat actual com la mobilitat, l’accés, o l’ús dels espais públics de la zona. En definitiva, s’ha de construir un Centre Històric on viure, on siga possible trobar futur per al poble, sense deixar a banda la seua història.

El projecte ja ha assolit més del 20% de l’objectiu establert, fixat en 4.500 euros. Les recompenses són diverses: els mecenes poden adquirir des de camisetes i motxilles fins a interessants ofertes de patrocini per als comerços locals, passant per estances a cases rurals de la zona. Algunes associacions culturals de Castalla, com per exemple l’Agrupació de Comparses de Moros i Cristians o el grup de teatre Tres Teatre ja han manifestat la seua adhesió cap al projecte i, així, l’estima i preocupació pel Barri Vell.

Podeu co-finançar  aquest projecte fins el pròxim 16 de desembre fent click al següent enllaç.

Participa i difon!

 

Martí Jover (Situació Extrema) presenta el seu primer disc al Centre Ovidi Montllor

0

Martí Jover (Situació Extrema) presenta el seu primer disc al Centre Ovidi Montllor

El contestà Anselmo Martí Jover, un dels pioners de la música rock en valencià a les nostres comarques, oferí un concert acústic el passat 15 de novembre on es barrejaren el rock, el blues, i fins i tot alguna cançó amb motius tradicionals.

Fou el cantant i guitarrista de Situació Extrema, un grup nascut a l’institut Pare Arques  l’any 1988 amb components tant de Cocentaina com de Muro. Les seues cançons parlen principalment «de dones«, un tema intemporal i universal, i el fet de cantar en valencià mai estigué condicionat per les seues conviccions polítiques.

Martí Jover, amb la guitarra penjant i l’harmònica al coll, començava el recital amb «L’Estació del Nord» i la blusera «Mal d’ull«, un tema que tracta sobre els dies de mala sort, en els que pareix que algú t’haja mirat mal o «L’últim dia d’abril» que dedicà a la seua dona.

Martí Jover en directe

«Herètik«, amb un aire joglaresc,  fou una de les poques cançons amb un contingut reivindicatiu, fent una crítica als déus i a l’església. El country i les cançons populars de ballar les danses es barrejaren al tema «Raboseta, ix del cau«, i el to desenfadat continuà amb «Les xiques que em van dir que no«.

«Enyorança» estigué dedicada al seu avi, que tingué que exiliar-se durant la dictadura franquista, mentre que «Camí de Gandia» recordava la seua etapa amb Situació Extrema, quan viatjaven sovint a la ciutat de La Safor. Finalment, amb «Que estic fent ací«, un rock and roll que  possiblement fou la seua primera cançó que escrigué, sobre l’any 88,  posava el punt i final a una actuació divertida i carregada de sentiment al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi.

La cafeteria M’agrada celebra el seu primer aniversari amb actuacions i regals

0

La cafeteria M'agrada celebra el seu primer aniversari amb actuacions i regals

El passat cap de setmana el Café-Bar M’agrada de Castalla celebrà el primer aniversari. Ho va fer amb música, de la mà del concert “A pèl” de Pipo, i amb una Jam Session el dissabte. També s’ha realitzat un sorteig per tal d’agrair el suport dels clients durant tot un any sencer.

Suite Poemia

El divendres de vesprada- nit, Pepe Pérez “Pipo” oferí al M’agrada el seu repertori en acústic i en solitari, dins de la modalitat dels concerts “A pèl” a què la cafeteria ens té acostumats. Altres artistes locals, com Manel Espinosa o el grup Mesa Para Dos, ja s’han estrenat anteriorment amb els seus respectius concerts íntims al bar. Aquestes vetllades són una fantàstica oportunitat per tal de gaudir entre amics amb el talent dels músics del poble.

Pipo ens oferí cançons recollides al seu últim disc, com Amor suicida i Jugar contigo. També una gran varietat de versions pertanyents a cantants i grups rellevants del Pop-Rock actual, com Fito, M-Clan, Los Zigarros, Pereza o Leiva en solitari.

La "tuna" i Lino Pérez

El dissabte tingué lloc una Jam Session durant tota la nit: un encontre d’improvisacions musicals oberta per a tothom interessat a fer-se amb el micro. Participaren, entre altres, membres de Suite Poemia,  Lino Pérez i fins i tot una «tuna» improvisada. El diumenge al matí, per finalitzar amb la celebració del primer any d’existència del M’agrada, es sortejaren camisetes, esmorzars i sopars.

La revista de DIÀNIA.TV – número 5 – de l’1 al 15 de novembre de 2014

El cinquè numero de la revista de Diània.tv aplega amb dues entrevistes molt interessants. La primera a Reverde, on descobrirem els beneficis d’una bona alimentaicó,  i la segona  al grup de punk i metall en valencià Malson, que inicien un projecte de micro-mecenatge.

També les darreres notícies, com la Fira de Tots Sants de Cocentaina (en portada), la presentació del llibre «Ibi Parla 2» i la presentació en societat del Col·lectiu l’Esquella.

En els esdeveniments destaquen els concerts de Santa Cecília, la Fira de Nadal de Xixona o l’alineació de l’Arc de Santa Llúcia a Penàguila. I moltes més coses!

La revista de DIÀNIA.TV – número 5 – de l'1 al 15 de novembre de 2014

«Fins a un 80% de les malalties crònic-degeneratives es poden prevenir i revertir amb una correcta alimentació» entrevista a Reverde

0

Entrevistem als creadors de Reverde,  Daniel Blanco i Pablo Vidal.  Ambdós estan titulats com a Tècnics Superiors en Dietètica i Nutrició. Daniel, a més, té un màster com a Expert en Coaching. També és mag professional, ha sigut presentador a la televisió durant alguns anys, i col·labora activament amb l’ONG “Llevamos magia”. Pablo, per la seua banda, és arquitecte especialitzat en bioclimatisme i bioconstrucció: amb els seus dissenys treballa per estalviar la despesa energètica i és especialista en salut de l’hàbitat. 

En què consisteix Reverde?

Daniel Blanco: «Reverde» és un compendi de moltes coses, i al final un mètode nutricional que aporta salut. Reverteix malalties i ens manté un estat òptim gràcies a una correcta alimentació.

Com us vau animar a mamprendre aquest projecte?

Daniel: A finals de 2006 començarem a investigar sobre la nutrició. Durant algun temps estiguérem fent una dieta «dissociada», i vam veure que tenia efectes sobre la nostra salut, el nostre ànim o la nostra vitalitat. Després passarem a altres tipus d’alimentació: vegetariana, macrobiòtica, ovo-lacto-vegetariana, crudivegana… les provàrem durant un mínim de 6 mesos cadascuna, de forma molt estricta. D’aquesta manera hem pogut corroborar en primera persona els canvis sobre la nostra salut: que millorava i que empitjorava. Hem pillat el millor de cada tipus d’alimentació, i ho hem englobat en una sola: el mètode Reverde.

Pablo Vidal: Hem investigat les dietes que prometien millores per a la salut: la hipotòxica, alimentació crua, etcètera. Moltes recolzades sobre investigacions científiques que hem experimentat en primera persona.

Daniel: No únicament tenint en compte com anem a combinar els aliments…sinó també quines són les nostres necessitats fisiològiques: segons la nostra complexió, l’esforç físic diari, etcètera. Fins a un 80% de les malalties crònic-degeneratives, segons els darrers estudis científics, es poden prevenir i revertir amb una correcta alimentació, i això és el que aconsegueix el mètode Reverde.

"Fins a un 80% de les malalties crònic-degeneratives es poden prevenir i revertir amb una correcta alimentació" entrevista a Reverde

“Fins a un 80% de les malalties crònic-degeneratives es poden prevenir i revertir amb una correcta alimentació, i això és el que aconsegueix el mètode Reverde”

Quin tipus de serveis oferiu a les persones interessades en millorar la seua qualitat de vida?

Daniel: La paraula «dieta» la tenim exclosa al nostre diccionari. Nosaltres fem un «curs de nutrició personalitzat». 12 sessions de «coaching» personalitzat per aprendre a menjar bé i tenir un estil de vida saludable.

Quin tipus de malalties es poden prevenir o revertir?

Pablo: Podem millorar moltes malalties únicament corregint la dieta: hipertensió, fibromiàlgia, diabetis i fins i tot el càncer, principalment el de còlon o estómac, que es deuen principalment a una mala alimentació.

David: Estrenyiment crònic, migranyes cròniques, apnea del somni, fatiga crònica, falta d’energia… totes aquestes malalties que la indústria farmacèutica intenta posar-li nom per a medicar-nos, es poden curar amb una bona alimentació. Les millores amb el nostre mètode, es poden veure entre els 60 i 90 dies. Qui no està disposat a fer eixe «sacrifici»?

Refutant mites de l’alimentació vegetariana

Ser vegetarià significa que la teua dieta és poc variada i escassa?

Daniel: Tot el contrari. Quan descobreixes el món vegetarià t’adones que hi ha molta varietat. Per exemple, la gent habitualment menja lletuga romana, en canvi, nosaltres mengem també romana, endívies, lletuga de roure, escarola… i cadascuna t’aporta un tipus de nutrients. Tenim una gran varietat de llegums, de cereals, de fruits secs. La varietat és extremadament extensa.

Pablo: Cal tindre en compte també que la gent en un principi pensa en les seues receptes tradicionals, i la gran majoria tenen productes d’origen animal.

Daniel: Una dieta vegetariana ben planificada cobreix totes les necessitats nutricionals en totes les etapes de la vida.

Els vegetarians tenen molt poca oferta per a menjar fora de casa?

Pablo: Sempre fem la mateixa broma amb aquesta pregunta. Els restaurants de menjar ràpid (i saludable) estan arreu, molt més estesos del que imaginem, i són les fruiteries. Les podem trobar en qualsevol cantonada.
Una altra cosa és si hem de menjar diàriament fora de casa, però fins i tot així, en qualsevol restaurant ens poden fer alguna cosa, com una ensalada, paella, un guisat de cullera…

Reverde
Ens faltaran vitamines, proteïnes amb una alimentació vegetariana?

Daniel: Ja que habitualment les persones que fan eixa classe de preguntes no s’han plantejat mai si ells tenen alguna carència, nosaltres els contestem amb una pregunta: i a tu, et falten proteïnes? O el que és pitjor, tens un excés de proteïna? Un excés de proteïna genera moltes malalties i acidificació i inflamació del cos.
Si en la natura no hi ha cap animal que prenga un multi-vitamínic ni un batut de proteïnes, a l’ésser humà, amb una bona planificació de l’alimentació, tampoc els fa falta.

Pablo: Fins i tot les diria que s’informen un poc, ja que en l’àmbit mèdic hi ha molt poques malalties a conseqüència de la falta de proteïna, i molt estranyes.
Un vegetarià té més tendència a tindre una carència de vitamina b12?

Pablo: Estadísticament, els vegetarians tenen menys tendència a tindre una carència d’aquesta vitamina. Nosaltres recomanem a aquells que no mengen cap proteïna d’origen animal, que prenguen un suplement de b12, ja que és prou natural. Hui en dia els suplements de b12 van destinats majoritàriament a la carn que menja la gent, perquè desafortunadament, els animals ja no pasten lliurement pel camp, que és d’on aconseguien eixa vitamina.

Ser vegetarià pot desembocar en un problema econòmic?, és més car?

Pablo: Podria (rialles). Si en lloc de menjar productes de temporada i de proximitat, mengem coses exòtiques, podria ser un problema econòmic. Però en general, si anem amb compte amb la compra, l’alimentació vegetariana i ecològica no té per què ser molt més cara que una alimentació omnívora, i a més a més, ecològica.

 

Juantxo Skalari & La Rude Band – Segi Segi Segi

Juantxo Skalari & La Rude Band ens canten «Segi Segi Segi«. Un tema de la seua anterior banda, Skalariak, al  mític disc «Klub Ska», on podem trobar molts dels seus grans éxits, com «Puto Alcohol», «Solo Vivir» Huyes» o «Pide Perdón».

Gràcies a Anmorsígol per ajudar-nos amb una de les càmeres!

El que sempre hem necessitat, mai ens ho han donat els poderosos.
La igualtat entre germans, la llibertat desitjada per als qui s’han d’amagar.
Proclamem les nostres idees i protegim-les  amb els nostres drets.
Denunciar la injustícia és en va: si no lluitem tornarà a succeir.
Segueix! Segueix! Segueix!

 

Segi, segi, segi
segi, segi, segi…
Betidanik behar izan duguna
Ez digu inoiz eman boteredun horrek
senide artean berdintasuna
askatasun irrika izkutuan dabiltzanek
gure ideiak segi aldarriz
ta babes ditzagun ditugun eskubide
injustiziak salatzea alferrik
borrokatzen ez badugu jai dugu berriz ere
Segi,Segi,Segi
Segi,Segi,Segi…
Betidanik behar izan duguna
Ez digu inoiz eman boteredun horrek
senide artean berdintasuna
askatasun irrika izkutuan dabiltzanek
gure ideiak egin aldarriz
ta babes ditzagun ditugun eskubide
injustiziak salatzea alferrik
borrokatzen ez badugu jai dugu berriz ere
AURRERA!!
Segi,Segi,Segi
Segi,Segi,Segi..

 

Juantxo Skalari & La Rude Band - Segi Segi Segi

Un dia a la Fira de Tots Sants de Cocentaina (en clau valenciana)

0

«Un dia a la Fira de Tots Sants de Cocentaina (en clau valenciana)» és un vídeo-reportatge de la Fira de Tots Sants de Cocentaina, el passat 1 de novembre.  Podem veure les actuacions dels grups de danses de Cocentaina i Muro, el campionat de pilota valenciana i la Muixeranga d’Algemesí entre moltes altres actuacions que es pogueren veure en aquesta 668 edició.

La música que escoltem és del grup alcoià Pelandruska, amb la seua cançó «Margarida«, del seu darrer disc «Bodes, batejos i circumcisions«.

Un dia a la Fira de Tots Sants de Cocentaina (en clau valenciana)

«Ibi Parla II» emprén un viatge en el temps per les tradicions i la parla autòctona

0

IMG_3855

El passat divendres 7 de novembre els germans periodistes Miquel i Àngel Asensi presentaren al Centre Social Polivalent d’Ibi la segona part del llibre “Ibi parla”. “Ibi parla II” recull més de 2000 expressions i dites populars, així com 300 fotografies inèdites on la cultura i les tradicions d’Ibi són els protagonistes.

Els germans defineixen el llibre com a “un viatge en el temps per a estar més units”, al qual visualitzarem els llocs més representatius al llarg de la història d’Ibi: els carrers, les finques, les places, les fabriques, els Masos, les fonts…

La llengua juga un paper molt important a la publicació, ja que ambdós periodistes la consideren “un autèntic motor social i senya d’identitat”. “Ibi Parla II” és un homenatge al valencià, especialment a les qualitats i especificitats amb què compten els parlants d’Ibi.

El llibre compta amb la col·laboració directa de més de 50 persones, que, de bon grat, han cedit part de la seua intimitat i dels seus records en forma de fotografies i sabers. A més, els periodistes iberuts també reben el suport de les institucions i de tot un seguit d’empreses privades.

IMG_3889

Els germans Asensi començaren amb la tasca de documentació sobre la cultura popular iberuda l’any 1999. Ambdós celebren la satisfacció personal que els ha aportat un “gratificant camí” de vora 15 anys.

A l’acte intervingueren l’Alcalde d’Ibi, Rafael Serralta, el Regidor de Festes i Tradicions, Juan Valls, i Vicent Satoca, “l’autoritat” en matèria de sabers populars. Tots tres destacaren i agraïren als dos periodistes la il·lusió i les hores de treball dipositades per crear “Ibi Parla”. Segons Serralta “la possibilitat de perpetuar en el temps la forma de ser d’un poble no té preu”.

La presentació finalitzà amb una picaeta de productes autòctons, i amb la signatura d’exemplars per part dels autors.

IMG_3911