Pego celebra unes festes de Moros i Cristians simbòliques

0

Arranquen els actes simbòlics de la festa de Moros i Cristians de Pego 2021 amb el lema “Quan tornem farem història!”, centrats en el teatre, la música i la història.

Enguany els Moros i Cristians de Pego tindran forma de programació cultural i aplegaran tres aspectes claus dins la festa pegolina: el teatre, la música i la història. Començaran dilluns 14 de juny amb un seguit de representacions teatrals per a les escoles i continuaran amb la presentació dels Gegants de la Vila i els concerts de música tradicional, amb Aljub, i de música festera, amb l’Agrupació Musical de Pego, per acabar amb l’entrega de premis del concurs escolar del cartell fester.

Segons expliquen des de la Junta Coordinadora, hi havia la necessitat de reemprendre l’activitat festera, encara que fos en una dinàmica distinta, més estàtica i contemplativa, però reivindicant la cultura de Pego a través de les seues diverses expressions artístiques. Per a portar a cap totes les activitats, tant a l’hora del seu disseny com de la posada en escena, s’ha comptat amb la participació de diversos agents i professionals de la localitat, tot per fomentar l’economia circular i solidària i buscant la reactivació específica per a lluitar contra la crisi econòmica esdevinguda per la COVID-19. Les quatre escoles del poble, l’Escola de Teatre de Pego, l’Agrupació Musical de Pego, distintes costureres, artistes gràfics i artesans en diverses disciplines, junt a la col·laboració inestimable de les festers i festers de distintes filades, han fet possible que enguany es pogueren oferir unes festes alternatives però igualment participatives. Amb tot, la programació festera ha pogut portar-se a cap gràcies al conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Pego i a la subvenció de Participació i Cultura de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.

Pego celebra unes festes de Moros i Cristians simbòliques

Les activitats començaren el 8 de juny, amb la inauguració de l’exposició del concurs escolar del castell fester, en el qual han participat més de 400 alumnes de primària de les quatre escoles del poble, i dividits en tres categories que representen tres espectres d’edat. Després de 12 dies de votació popular i de la votació festera, el 19 de juny el jurat de joves artistes de Pego triarà els 3 dibuixos guanyadors, que seran penjats en gran format als balcons de l’Ajuntament durant els dies de festes. Les obres podran visitar-se al pati de la Casa de Cultura fins el 27 de juny, dia de l’entrega de premis.

Amb el títol “Els Gegants de la Vila i el passadís secret del temps” l’Escola de Teatre de Pego inicia la campanya de teatre històric a les escoles. Durant 4 dies, del 14 fins al 17 de juny, els alumnes de primària de les escoles de Pego tindran l’oportunitat d’aprendre les històries de Jaume I el Conqueridor, Na Violant d’Hongria, Al-Azraq el Blau i Zoraida de les Atzavares. La premissa -asseguren des de la Junta Coordinadora- era que la canalla del poble pogués conèixer de primera mà i amb un to desenfadat i divertit la història que hi ha darrere dels personatges representats en els Gegants de la Vila. Tots els xiquets i xiquetes rebran material di­­­­­­­­dàctic de l’obra dissenyat específicament per La Rous Productions, artista gràfica de Pego.

I és que el plat fort de les festes simbòliques serà la presentació en societat dels Gegants de la Vila. La Junta Central de Moros i Cristians ha volgut recuperar la tradició dels gegants, que antigament obrien les desfilades de Moros i Cristians a Pego i que es van perdre fa molts anys enrere. El disseny de les figures ha corregut a càrrec d’El Trencat, d’Alcoi, i el seu modelat per l’artista faller pegolí Dani Bertó. A més a més, les robes han sigut un magnífic treball de diverses costureres de les filades del poble i des de la Junta Coordinadora expliquen que hi ha dipositada una esperança molt gran perquè els gegants acaben formant part de la tradició festera a la vila. L’acte comptarà amb el concert del grup valencià de música d’arrel i influències medievals, Aljub, de reconeguda trajectòria.

Els Gegants de la Vila seran plantats a l’endemà, dia 25, a la Plaça de l’Ajuntament i romandran en exposició pública fins el 27 de juny, perquè així les famílies, xiquets i població en general puga visitar-los i conèixer els personatges de primera mà.

El divendres 25 de juny serà el torn de l’Agrupació Musical de Pego, en el concert especial de de festes simbòliques, en el qual la banda del poble interpretarà un programa de música festera elaborat expressament per a l’ocasió. L’acte pretén ser un recordatori de les festes i el patrimoni musical valencià.

Ambdós concerts tindran lloc al Passeig Cervantes seguint totes les limitacions d’aforament i seguretat Covid-19. Caldrà retirar invitacions prèvies a la Casa de Cultura i en cap cas el col·lectiu fester tindrà preferència ni tracte de favor per aconseguir entrades, ja que l’aforament és molt limitat. Garantint, així, l’accés democràtic a tot el públic general i facilitant-ne l’accés.

Per tancar la programació de festes, el 27 de juny, a les 12:00 H, es farà entrega a la Casa de Cultura dels premis als millors cartells de concurs escolar.

​

La Carrasca aconsegueix traure del riu Riquer més de 530 kilos de residus

0

En l’activitat, organitzada per la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció, han intervingut vora 30 persones, inclosa la participació inestimable d’un bon grup de jóvens del Grup Scout Bronwsea Alcoi.

El matí del diumenge 13 de juny ha tingut lloc una Jornada de Neteja del riu Riquer, que ha centrat la seua actuació en un tram fluvial pròxim al polígon industrial Sant Benet. L’activitat estava prevista inicialment per al passat 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient, però es va ajornar a causa de la previsió de pluja.

Prop de 30 persones han respost a la convocatòria de la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció d’Alcoi, entitat organitzadora de l’activitat. El grup ecologista ha manifestat el seu reconeixement a la valuosa participació d’un bon grup de jóvens del Grup Scout Bronwsea Alcoi, que s’han sumat a aquesta acció de defensa de la natura.

El total de residus arreplegats en un tram de riu de poc més de 200 metres ha sigut de 533 kg, en bona part plàstics i teles procedents d’abocaments d’origen industrial. Han destacat l’especial dificultat d’extraure aquests residus, que estaven mig soterrats pel fang i els sediments del riu. Així mateix, s’han arreplegat multitud de tovalloletes humides higièniques. La presència d’aquestes tovalloletes, que es queden enganxades a la vegetació del riu, evidencien que en moments de pluges intenses hi ha un problema de desbordament dels col·lectors d’aigües residuals (possiblement del polígon industrial), que caldria investigar i resoldre, amb la construcció de depòsits de tempestes o amb altres solucions tècniques. A banda d’això, s’haurien de dur a terme campanyes intenses de conscienciació sobre el greu problema que comporta abocar les tovalloletes humides a la tassa del vàter, que obstrueixen les conduccions de les aigües residuals i provoquen vessaments d’aigües negres als rius; a més, desembossar les conduccions comporta una enorme despesa econòmica que assumeix el conjunt de la població.

Un lema de la Jornada era «El mar comença ací. Rius nets, mars vius». En efecte, a l’Estat espanyol més de 4,8 milions de tones de plàstics procedents de terra ferma van a parar al mar, en gran part a través dels rius. En aquest sentit, les persones participants en la neteja han vist amb els seus ulls com els plàstics van fragmentant-se en trossos més menuts, però no desapareixen, sinó que amb el temps acaben convertint-se en microplàstics, que tenen un greu impacte en els animals que els ingereixen, com en el cas dels ocells i dels peixos.

Neteja Rius

La Jornada ha finalitzat amb una reivindicació dels envasos retornables i reutilitzables, enfront del model promogut per Ecoembes, basat en els envasos d’un sol ús. El grup ecologista recorda que reciclar ha de ser l’última opció, després de la reducció i la reutilització, i denuncia que les campanyes d’Ecoembes (que és una societat anònima constituïda pels productors, envasadors i distribuïdors dels productes envasats) amaguen que amb el sistema del contenidor groc no s’arriba a reciclar ni una quarta part dels envasos posats en el mercat. La resta dels envasos acaba en abocadors, incineradores o abandonada en rius, mars, platges i carrers.

Zoo i El Diluvi col·laboren al nou disc de Txarango

0

‘El Gran Ball’ és un disc d’edició limitada on col·laboren més de 50 artistes.

Txarango acaben de publicar «El Gran Ball«. Un disc doble farcit de col·laboracions inèdites amb cançons dels seus quatre treballs discogràfics. En ell podem escoltar a més de 50 artistes, entre els quals trobem ZOO, El Diluvi o Ciudad Jara, reinterpretant alguns dels temes més emblemàtics de la trajectòria del grup català.

Txarango i ZOO ens ballen l’aigua. «Una Lluna a l’Aigua«, un dels temes més populars de la seua carrera, ha estat reinterpretat per Panxo, amb una lletra que agraeix la trajectòria del grup barceloní i la seua repercussió musical imprescindible. «Terra Endins», una cançó interpretada originalment juntament amb Manu Chao, ara cantada per Flora i David d’ El Diluvi, acompanyats també dels mítics Gertrudis.

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Al disc podem trobar també a Ciudad Jara cantant en valencià a «És hora de tornar a casa», «Cançons de llibertat» amb Lluís Llach o temes que no són inèdits, com «Mil Ocells», juntament amb Pau Donés de Jarabe de Palo o «Agafant l’Horitzó», la cançó composada per a demanar el «Sí» durant el referèndum d’independència de l’1 d’Octubre de l’any 2017 juntament amb grups com Aspencat, Gemma Humet, Cesk Freixas o Meritxell Gené.

Malauradament el disc no es ven enlloc. Es tracta d’una edició limitada i numerada esgotada, i que ha arribat a disc d’or. El podeu gaudir a plataformes digitals com Spotify, Youtube o Deezer.

Zoo i El Diluvi col·laboren al nou disc de Txarango

País Diània

Diània, el país de les muntanyes reivindicat per Joan Pellicer i tants altres i que dóna nom al nostre lloc web.

«Diània» és una de les noves cançons de ZOO, inclosa al seu disc Llepolies. Mitjançant aquesta cançó, i amb l’ajuda d’alguns muntanyers diànics com Just Sellés i Lluís Seguí, expliquem el concepte Diània. Un territori conformat, si fa no fa, per les comarques de l’Alcoià, El Comtat, La Costera, La Safor, La Vall d’Albaida i La Marina.

Un mar de muntanyes que arriben fins a la mar nostra. Un territori amb uns trets característics i un tarannà propi. País Diània.

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Botifarra estrena ‘El Vetlatori de Tavernes’

Pep Gimeno Botifarra i Miquel Pérez li canten als albaets en un nou vídeo en directe.

«El Vetlatori de Tavernes» ha estat recuperat pel Grup de Danses Alimara i Toni Mestre. Va ser un dels darrers que es va cantar abans que l’esglèsia prohibira aquest tipus de manifestacions populars.

La paraula «albat» possiblement rep el nom per la paraula «alba», la primera claror del dia. Fent una comparació entre» la imatge de puresa i tendror de la primera hora del dia i unir-la amb els primers passos d’un infant per la vida, purs i tendres, blancs i nets«, en paraules de Bernat Capó.

Quan la mort era una festa

El benisser Bernat Capó ens conta al Costumari Valencià aquest costum del nostre poble, que s’ha perdut per sempre més, però que encara viu en la memòria de cançons com aquest «Vetlatori de Tavernes«:

«Les dones eixien al carrer, comentaven la mort de l’albat i parlaven de la festa que hi hauria a la vesprada o l’endemà, mentre els homes, que també havien sentit el missatge de les campanades, enllestien la feina per tal d’assistir a l’acte religiós i més tard a l’àpat corresponent, que mai no podia faltar en un cas com aquest, és a dir, quan una família tenia la sort de comptar amb un valedor al cel. Després del soterrar, el veïnat s’acostava a la família i no li deia l’acostumat ‘tacompanye en el sentiment’, sinó allò altre de ‘ja teniu un angelet al cel’. I tot seguit, l’alegre festa i el menjar abundós; fins i to, si l’òbit s’havia produït pel bon temps, hi havia ball, al so de bandúrries i guitarres, pels voltants de la casa on havia viscut tan sols una estona el nou angelet».

El Vetlatori i Els Albats

Pep Gimeno Botifarra també aporta informació ben valuosa d’aquesta tradició ben nostra:

«Als albets, si no estaven batejats encara, no els podien portar al cementeri i els havien de soterrar darrere la porta de casa. Els enrotllaven amb llençols i cintes de color rosa (si era albaeta) o de color blau (si era xiquet). Si estaven batejats, eren els i les que anaven a prendre la comunió aquell any, qui els portaven al cementeri»

«Als vetlatoris, a la nit, els coneguts de la família s’ajuntaven per vetllar-lo, cantar i ballar. Normalment es posava l’albaet a una taula i el rodejaven de flors. Li pintaven els llavis de roig i les corones no eren de flors, sinó de plomes d’oca o flamenc. Tot això simbolitzava la puresa de l’infant. Era motiu d’alegria, perquè entenien la mort del xiquet o xiqueta com al fet que un àngel havia pujat al cel»

Pep Gimeno Botifarra continua amb la seua gira Arrels arreu del país. Podeu consultar l’agenda al seu lloc web.

La pluja no atura la reivindicació antimilitarista a la serra d’Aitana

Entitats antimilitaristes i ecologistes tornen a reclamar una serra d’Aitana al servei de la pau i protegida ambientalment.

Després d’un any d’interrupció a causa de les restriccions per la Covid-19, aquest diumenge ha tornat a realitzar-se la Marxa per la Desmilitarització de la serra d’Aitana, que enguany celebra la seua 17a edició.

Les persones participants, convocades pel Grup Antimilitarista Tortuga (Elx-Alacant), l’Ateneu Cultural El Panical (Alcoi) i la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció d’Alcoi, s’han concentrat a les 9.30 h davant del Safari d’Aitana per a fer una caminada fins al punt de control de la carretera d’accés a les instal·lacions militars del cim de la serra, on membres de la Guàrdia Civil i de l’exèrcit impedien el pas.

En eixe punt s’ha llegit un manifest, que ha destacat com la pandèmia s’ha utilitzat de manera propagandística per a promoure el militarisme: presència d’autoritats militars en les rodes de premsa diàries, utilització de la Unitat Militar d’Emergències per a tasques i funcions pròpies dels cossos especialitzats de la societat civil, abús de la repressió, etc.

La pluja no atura la reivindicació antimilitarista a la serra d'Aitana



El manifest ha recordat també com han continuat guerres cruentes com les que tenen lloc al Iemen, a Palestina, a països del Sahel, a Ucraïna, a l’Afganistan, a Síria i un llarg etcètera; i també altres, eufemísticament anomenades «de baixa intensitat», però que no per això amb menys víctimes ni menys desplaçaments de la població: Kurdistan, Mèxic, Colòmbia, Veneçuela, Birmània… I tots aquests conflictes emmarcats en una dinàmica global d’un sistema injust que espolia riquesa en uns llocs del planeta per a acumular-la en uns altres (i dins d’estos, en poques mans).

El text llegit ha qualificat d’obscé la despesa militar de l’Estat espanyol i ha criticat la fabricació d’armament, que fins i tot s’exporta a països pobres, dictadures i zones en conflicte.

Així mateix, s’ha denunciat el compromís del Govern espanyol amb els Estats Units que permet l’ús de les bases militars per a les polítiques bel·licistes i intervencionistes d’aquell país.

Dins d’aquest context, les organitzacions convocants han reclamat, una volta més, el desmantellament de la base de radars que l’exèrcit espanyol d’aviació té al cim de la serra d’Aitana i han conclòs l’acte amb el lema «Per una serra d’Aitana desmilitaritzada, protegida mediambientalment i al servei de la pau.»

‘Diània paisatges costaners’ estén les veles a Moraira

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

El nou llibre de Just Sellés es presentà als peus del castell de Moraira amb la participació d’Andreu Valor i Joan Femenia.

La gira de presentació del foto-llibre «Diània Paisatges Costaners» començà el proppassat 21 de maig a l’abric del castell de Moraira. Ho feu de la mà dels acords de guitarra del cantautor contestà Andreu Valor, que delectà a tots els assistents amb alguns temes del seu repertori habitual i la cançó «Mare Diània«, un projecte que porten entre mans el mateix cantat i Just Sellés, autor de la lletra, i que veurà la llum els pròxims mesos en format vídeoclip. Un vídeo enregistrat arreu del territori diànic durant les quatre estacions de l’any i que sorprendrà a totes i a tots.

Seguidament escoltàrem alguns versos de la mà del rapsode pegolí Joan Femenia. «Adolescència» de Maria Ibars, un fragment de «Mural del País Valencià» d’Estellés i un poema inèdit d’Isabel García i Canet. Tots relacionats amb la Mar Mediterrània i acompanyat dels acords de guitarra d’Andreu Valor.

presentació Diània Paisatges Costaners Moraira

La presentació de Just Sellés començà amb una colpidora introducció audiovisual amb imatges de la costa marinera de Diània. Imatges realitzades amb càmera de fotos, dron, helicòpter, avioneta i caiac, «per terra mar i aire«. L’autor ens desvelà el que trobarem al seu nou foto-llibre, «Diània, paisatges costaners». Una publicació on gaudirem de fotografies corprenedores, però també d’una visió reivindicativa de la nostra costa. Una costa traïda per constructores i venuda al turisme, que caldria preservar per a no perdre el gran tresor que ens amaga.

«El mar no existeix. És la mar. La mar amb veu de dona»

Finalment es projectà «Diània amb veu de dona«. Una poesia audiovisual que combina música dolça i trepidant, on s’exalta la Mar Mediterrània i la costa de Diània, amb les veus de Joan Femenia i Sílvia Tàpia.

La gira continua a Alcoi (aforament complet) i als pobles mariners de Xàbia, Benitatxell, Ondara, Dénia i Calp durant el mes de juny. Podeu veure totes les presentacions al lloc web de l’autor.

Samantha col·labora en ‘Ja no fa mal’ el nou tema de la Fúmiga

La cançó ha estat enregistrada als Atomic Studio d’Ondara per Mark Dasousa.

La Fúmiga i Samantha ens delecten amb una preciosa cançó pop anomenada «Ja No Fa Mal», amb els característics sons de vent del grup d’Alzira.

La lletra sembla una continuació d’ «Espere que tornes», una cançó que fou tot un èxit internacional i cantat en la nostra llengua. Ací podeu llegir-la:

Estava pensant-te després de molts mesos.
Semblava que no estaves, no recorde els teus besos.
El nostre final no va ser molt amable.
Vaig decidir guardar tan sols allò inoblidable.

I tantes nits em vas faltar, tantes vas sobrar,
que unes coses per altres no queda res de nosaltres.
Jo volia eixir d’eixe laberint. No és per tu, és per mi.
Però t’he de dir…

Que sigues molt feliç.
Vaig aprendre tantes coses que no he tingut temps de recordar.
Curiós aprenentatge d’un fracàs.
Passen els anys, ja no em fa mal.
El temps ho havia de curar.
Que tinguem sort i no oblidar tot el que ens va marcar.

Segur que estàs bé, que has trobat on quedar-te.
Voldria que em contares i em fa por preguntar-te.
No vull molestar, no voldria ratllar-te.
Lo nuestro ya pasó però parlem de nosaltres.

I ara que sona la cançó que ens molava als dos
no li trobe el sentit que tenia quan la cantàvem.
Jo volia eixir d’eixe laberint. No és per tu, és per mi.
Però t’he de dir…

Que sigues molt feliç.
Vaig aprendre tantes coses que no he tingut temps de recordar.
Curiós aprenentatge d’un fracàs.
Passen els anys, ja no em fa mal.
El temps ho havia de curar.
Que tinguem sort i no oblidar tot el que ens va marcar.

El Xalónia renaix amb Vaire i Xavi Sarrià

0

L’espectacle «No s’apaguen les estreles» posà dempeus Xaló.

La cultura està d’enhorabona. Les darreres setmanes hem assistit a tot un renaixement de la música i els espectacles en directe. Festivals com el Xalónia han demostrat que es poden fer actuacions seguint totes les mesures de seguretat necessàries i l’escena cultural desperta del malson de la Covid-19.

Vaire revolucionen Xalónia amb rock i headbanging

VAIRE encetava aquesta edició a les dos del migdia amb un abrasiu directe que apujava més encara la temperatura de l’aparcament de la Biblioteca de Xaló. El grup cremà tota la pólvora i ens dispararen autèntiques canonades de rock dur i rap amb segell de la Marina i l’Alcoià.

El Xalónia renaix amb Vaire i Xavi Sarrià

David Nadal, Sergi Ribes, Josep Puigcerver i Christian Collado ens incitaren a fer headbanging amb cançons com «El teu Niu», «Espurnes de l’Ocàs» o fins i tot una versió de «Killing in the Name» de Rage Against the Machine. No debades són un dels seus grups de referència i cançons com  «Agonies d’un poeta» i «Efímer», la seua carta de presentació l’any 2020, ho demostraren. Sens dubte, Vaire han arribat per ampliar la varietat de l’escena musical valenciana i ho fan amb qualitat i contundència.

Al següent enllaç podeu llegir la nostra review sobre «Introspecció», el seu últim treball.

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

La llavor que creix sota els estels

Mentre queia la nit començava l’espectacle de Xavi Sarrià, «No s’apaguen les estreles«. Un emotiu concert-documental amb audiovisuals de David Segarra i Victor Serna en homenatge a Guillem Agulló i a totes les persones que han lluitat per un País Valencià lliure.

Més de 400 persones gaudiren de cançons com «Amb l’esperança entre les dents», «A Ple Pulmó», «Alliberar-nos» o «Atrevir-te», de la seua carrera en solitari, barrejades amb algunes cançons imprescindibles d’Obrint Pas com «Al País de l’Olivera» o «La Flama». Totes elles combinades a la perfecció amb les imatges del documental, on escoltarem a Pep Gimeno «Botifarra», Betlem Agulló o Vicent Torrent entre d’altres.

El Xalónia renaix amb Vaire i Xavi Sarrià

Cal destacar la interpretació de «No s’apaguen les estreles«, la banda sonora del documental sobre l’assassinat de Guillem Agulló i «No tingues por» interpretada per Xavi tot sol, amb cruesa. Com si estigués a casa component-la amb la guitarra les nits posteriors a l’11 d’abril de 1993.

Per finalitzar,  escoltarem «Cançó de l’Alba«, una preciosa cançó de bressol composta per a la seua filla. Un esperançador cant a la terra que posà dempeus a tots els assistents.

«No s’apaguen les estreles» continua a Barcelona, Manresa o Alacant. Podeu veure els pròxims concerts al seu lloc web.

L’exposició ‘No em toques el Whatsapp’ arriba a l’Alcoià i El Comtat

Recull les obres guanyadores al concurs ‘No em toques el Whatsapp’ amb l’objectiu de conscienciar sobre la violència de gènere.

Els municipis que acolliran l’exposició són Banyeres de Mariola, Alcoi, Cocentaina, Ibi, Penàguila, Gorga, Alfafara, Agres, Alcoleja i Muro.

L’exposició itinerant ‘No em toques el Whatsapp‘ arriba aquest mes de maig a Banyeres de Mariola i finalitzará en octubre a Muro. Es tracta d’una col·lecció d’imatges creada per l’IVAJ a partir de les obres guanyadores del concurs de fotografia homònim, dirigit a joves entre 14 i 30 anys i que té com a objectiu la sensibilització i conscienciació de la joventut perquè aprenguen a detectar la violència de gènere.

El Departament de Joventut de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat ha coordinat aquesta exposició amb la Xarxa Jove de l’Alcoià i el Comtat, davant la necessitat de promocionar activitats que promoguen la prevenció d’actituds violentes. De fet, diferents estudis realitzats per institucions i organismes especialitzats alerten de la detecció d’un augment de la violència de gènere entre menors d’edat i joves en els últims anys. Per tant, es tracta d’una qüestió que cal treballar com a societat, especialment amb el col·lectiu adolescent i la població jove, amb una aproximació que parteix de les seues pròpies creences i percepcions al voltant de les relacions de parella.

La primera de les ubicacions d’aquesta exposició itinerant serà el municipi de Banyeres de Mariola, del 24 al 28 de maig, a l’espai expositiu del museu. Les fotografies s’exposaran després al CCJ d’Alcoi, del 31 de maig al 4 de juny i, a continuació, al llarg de juny s’instal·laran als municipis de Cocentaina, Ibi i Penàguila. Del 28 de juny al 4 de juliol Gorga acollirà l’exposició que, durant juliol, també passarà per Alfafara, Agres i Alcoleja. Per a tancar la programació, «No em toques el Whatsapp» estarà disponible a l’IES Serra Mariola del 27 de setembre a l’1 d’octubre.

Arsènic estrena ‘La Senda’

El grup de La Marina avança una cançó del seu nou EP.

‘La Senda’ és el nou senzill d’Arsènic, que ja es pot veure i escoltar a les principals plataformes. Formarà part del seu nou EP «L’Últim Anhel«, amb tres noves cançons amb motiu de la tornada als escenaris. Cadascun dels temes comptarà amb un videoclip i es podran veure durant aquesta primavera.

Arsènic és un grup de rock i mestissatge nascut a Xàbia l’any 2017. Els seus integrants son Sergi Gisbert, dolçaina i veus, Javier Miragall a la guitarra, Sergio Cañadas al baix i la secció de vents amb Juan Vallés, Héctor Mut i Lluís García. 

 

 

Arranca el dia
Arrossegant els peus cansats
Esta rutina
Ja pesa i encara no ha començat

Joder que vida
Les agulles del rellotge es van clavant
En la retina
Els ulls més apagats

Ara en la cuina
Sols queda eixe café gelat
I la beguda
Sap a deutes i responsabilitats

Melancolia
Pels dies quan volíem fer-nos grans
Qui ens ho diria
Que lo bo de sobte es podia acabar

La lluna baixa aquesta nit
I se me clava dins del llit
Xiula una melodia amb melancolia
Vine corre amb mi

Si tot és com botar al buit
Tancant els ulls creuant els dits
La vida amb poesia és menys avorrida
Quan no estic ací

Quan torna a casa
No queden ànims per parlar
I ara descansa
L’engranatge demà tornarà a girar

Sentir la vida
Que no ens pese cada hora que hem passat
En esta ruïna
En que tot pareix que va costera avall

Ara pareix que s’ha acabat
Tota la cendra a aquest costat
Les paraules s’han congelat
Paratges negres, fulls en blanc

Moltes històries per contar
Quan la infantessa ja ha marxat
Recordaràs

Va haver un temps
En el que tots els dies
No semblaven sempre igual
Tot pareixia avançar

Va haver un temps
En que el soroll del rellotge
No marcava el teu compàs
Per continuar

Si els nostres camins es creuaren
En la senda a caminar
Recordaràs

Que els murs que abans ens separaven
No estan de casualitat
Que els han alçat.

Vi Natural, un projecte autèntic i sense additius

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Entrevistem a Jérôme Chesnot, ambaixador del projecte Vi Natural (vinatural.org) i a Cris Vanyó, del celler Cos a Cos. Una tertúlia on ens conten tots els detalls d’aquest projecte natural i sostenible.

El projecte Vi Natural és una iniciativa per a promoure vins sense additius ni artificis. Raïm cultivat aplicant mètodes agroecològics i collit a mà. Valorant la viticultura sostenible i amb preus justos per als agricultor. «Només raïm» és la seua nova etiqueta per a comerciar aquestes delícies negres, blanques, rosades o taronja.

Jérôme Chesnot, el seu millor ambaixador, ens obri les portes de la seua casa en Benirrama per gaudir dels millors vins naturals del territori. Els visitants trobaran les veritables «portes del cel».