Llegendes de Diània · Rondalles i dites
La Delicà de Gandia
Passa a Gandia (la porta de la Col·legiata de Santa Maria)
1 min de lectura
Era tan fina, tan fina, que li va caure un pètal damunt del cap i es va morir. Això diuen, almenys. Però el pètal era de pedra.
De qui és massa sensible o massa fi, a la Safor encara diuen que és «més delicat que la Delicà de Gandia». Darrere de l’expressió hi ha una de les històries més antigues, i més rialleres, de la ciutat ducal.
Diu la tradició que, fa segles, vivia a Gandia una jove molt bonica i molt, molt delicada. Un dia, passant per davant de la porta principal de la Col·legiata de Santa Maria, li va caure al cap un pètal de flor, i va morir allà mateix. La notícia va córrer per tota la ciutat, i tothom exclamava: «Que delicada!».
El que molts es callaven, i d’ací ve la gràcia, és que aquell «pètal» no era de cap flor: era un tros de pedra de la rosassa de l’església, que pesava més de quatre-cents quilos. Però la història va córrer amb el pètal, i la xica va quedar per sempre com la Delicà, la persona més fina que mai ha existit.
N’hi ha una altra versió, menys coneguda: que la jove eixia de missa de la Col·legiata quan van començar a repicar les campanes, i que de l’esglai va caure morta. Siga com siga, la Delicà ja apareix al segle XVIII a la «Rondalla de rondalles», atribuïda a Lluís Galiana, i Gandia li ha dedicat un carrer, el de la Delicada de Gandia, i fins i tot un pastís.
Resumen en castellano
Leyenda popular de Gandia: una joven bellísima y muy delicada murió cuando, al pasar por la puerta de la Colegiata de Santa María, le cayó en la cabeza un «pétalo». Lo que muchos callaban es que el pétalo era un trozo de piedra del rosetón de más de 400 kilos. Otra versión dice que murió del susto al repicar las campanas. De ahí la expresión «más delicada que la Delicà de Gandia», que ya aparece en la «Rondalla de rondalles» (siglo XVIII).
D’on ve
Tradició popular de Gandia, segons l’article «La Delicà de Gandia» de Valencia Bonita (2025). La dita ja apareix a la «Rondalla de rondalles» (segle XVIII), atribuïda a Lluís Galiana. Contada per Diània TV amb paraules pròpies. Consulta la font
Diània TV conta les llegendes amb paraules pròpies. Les llegendes són de tots: si la saps d’una altra manera, conta-la’ns.
A ta casa la contaven diferent?
Les llegendes canvien de boca en boca i de poble en poble. Si la teua iaia la contava d’una altra manera, o en saps una altra d’este lloc, deixa-la en un comentari.
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Obri la conversa
Encara no hi ha cap comentari. Una opinió, un record o una dada que falta: Diània la fem entre totes i tots.