Salta al contingut
Diània Televisió

Llegendes de Diània · Faules d’animals

El gamarús que havia sigut pastor

Passa a Bolulla i Altea (les muntanyes de la Marina, de nit)

1 min de lectura

Per què el gamarús fa «oh, oh» a la nit? Perquè una vegada va voler enganyar Déu amb un plat de gat.

Abans, el gamarús no era un ocell: era un home. Feia de pastor, i un dia, mentre guardava el ramat, va passar Déu pel camí i li va proposar que el convidara a menjar, i que per a l’ocasió matara un cabrit. El pastor va dir que sí.

Però quan va anar a triar el cabrit, li va saber greu: un cabrit valia molt. Així que va matar un gat, el va cuinar ben guisat, i va pensar que, com que Déu no l’havia vist, no ho notaria.

Quan s’assegueren a taula, Déu va mirar el plat i va dir, en castellà, com ho contaven a Bolulla: «Si eres gato, salta del plato; si eres cabrito, pega un balido».

I, és clar, el gat va eixir botant del plat. El pastor, espantat, només va poder fer: «Oh…! Oh…!».

En càstig, Déu el va convertir en gamarús. I per això, encara hui, quan es fa de nit a la muntanya, el sentireu: «Oh…! Oh…!». És el pastor, que encara no s’ha refet de l’ensurt.

Esta llegenda, la del Caro, ja la contava Francesc Martínez i Martínez a Altea, i encara se’n recorda gent de Benimantell, Beniarrés, Benissa, Tàrbena, Penàguila, Sella o Xeraco. Si a sa casa la contaven, ja sabeu on deixar-la.

Resumen en castellano

El autillo (gamarús) era antes un pastor que, en lugar de matar un cabrito para invitar a Dios, le cocinó un gato. Dios dijo: «Si eres gato, salta del plato; si eres cabrito, pega un balido». El gato saltó, el pastor exclamó «¡Oh, oh!» y quedó convertido en el pájaro que aún lo repite de noche.

D’on ve

Sara Llorens, «Llegendes alacantines» (1927–1929), contades per Joaquim Montiel i Marian Ferrer, de Bolulla. Edició i estudi de Joan Borja: «Les llegendes secretes de Sara Llorens» (Universitat d’Alacant, 2016). La versió d’Altea, «El pardal Caro», és de Francesc Martínez i Martínez (1947).

Diània TV conta les llegendes amb paraules pròpies. Les llegendes són de tots: si la saps d’una altra manera, conta-la’ns.

A ta casa la contaven diferent?

Les llegendes canvien de boca en boca i de poble en poble. Si la teua iaia la contava d’una altra manera, o en saps una altra d’este lloc, deixa-la en un comentari.

Obri la conversa

Encara no hi ha cap comentari. Una opinió, un record o una dada que falta: Diània la fem entre totes i tots.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Totes les llegendes de Diània