En Figuetes de Murla

A Murla hi havia un home que li deien en Figuetes. Un dia, anant pel camí amb el burro, es va trobar quatre monedes. Com que darrere seu venien dos homes i tenia por que el robaren, no se li va acudir altra cosa que amagar-les ben amagades davall de la cua del burro.

Al cap d’una estona, el burro va alçar la cua i, en lloc de fems, va caure una moneda. Els dos homes s’hi fixaren: «Has vist? El burro d’en Figuetes caga diners!». Una costera més amunt, una altra moneda. Els homes ja no es pogueren aguantar i li demanaren que els venguera el burro. En Figuetes, que sabia que només en quedaven dues, se’n va fer pregar, i quan el burro va deixar caure l’última moneda els el va vendre per cent duros. I encara els va donar un consell: «A mi em fa calderilla perquè menja palla; si el tracteu bé, us farà or».

Aquella nit el burro va menjar el millor gra del poble i va dormir sobre un llençol ben net, al costat del llit dels amos. L’endemà, en lloc d’or, només hi havia el que hi havia d’haver. Els homes anaren a casa d’en Figuetes a reclamar els duros, però ell ja els tenia preparada una altra: va fer veure que matava la seua dona, que caigué a terra tota plena de sang (d’una bufeta de corder que portava amagada), i després, tocant una flauta, la va «ressuscitar». Els homes, bocabadats, li compraren la flauta. Quan la volgueren fer servir a casa, la broma va acabar en desgràcia.

Ara sí que l’havien de pagar. Ficaren en Figuetes dins d’una saca, el lligaren dalt del burro i el portaren cap al cap de Sant Antoni per a tirar-lo a la mar. Al pla de Xàbia s’aturaren a menjar i a beure en un pou, i mentrestant va passar un pastor que va sentir queixar-se la saca. «Em volen casar a la força amb la filla del rei», va dir en Figuetes, «i jo no la vull». El pastor s’hi va ficar de bona gana, i en Figuetes se’n va anar amb el ramat. Els homes tiraren la saca des del cap, cap a la mar, i tornaren cap a Murla.

Abans d’arribar al poble, veieren un pastor que guardava cabres tocant el flabiol tranquil·lament. Era en Figuetes. «D’on has tret eixe ramat?» «Ai, quina llàstima que no m’hàgeu tirat des de més amunt! A cada colp que pegava rodolant, em naixia una cabra, i més avall cabrits i xotos… si arribe a caure més estona, hauria trobat vaques!» Els dos homes li demanaren que els acompanyara al punt més alt del cap de Sant Antoni. En Figuetes els hi va acompanyar de bon grat, i allà dalt els va pegar una empenta que se’n van anar avall amb burro i tot. I encara no n’han eixit.