Llegendes de Diània · Bruixes, dimonis i ànimes
Bruixes i follets de Bolulla
Passa a Bolulla (les cases i les xemeneies del poble)
1 min de lectura
Unes bruixes que volien fer música per la xemeneia i un follet tan servicial que no hi havia manera de llevar-se’l de damunt.
A Bolulla vivia un home que tots coneixien com el tio Francisco Dora. Vivia tot sol, i les nits d’hivern les passava assegut a la vora del foc. Al cap d’una estona de fer-se fosc, sempre començava el mateix: unes veus que baixaven per la xemeneia i li deien que agafara les estenalles del foc i es posara a tocar, que elles ja l’acompanyarien amb les castanyoles i el pandero. I de seguida, a dalt, se sentia: «catxac, catxac, catatxac… catxac, catxac, catatxac».
El tio Francisco tenia molta por, i no els va fer cas mai. Ben fet: eren bruixes que entraven per la xemeneia i el volien enganyar.
En una altra casa s’hi havia ficat un follet. Cada nit feia soroll a la cuina i als corrals, i embolicava i trenava els pèls dels animals. La família ja no podia més, i com que no hi havia manera de fer-lo fora, decidiren canviar de casa. El dia de la mudança, quan ja eren a mig camí amb tots els trastos carregats, la dona es va adonar que s’havia deixat la paella. «Tornem arrere, que m’he deixat la paella!» I des de dalt del carro va respondre una veueta: «No patiu, que ja la porte jo».
Si el follet els havia de seguir allà on anaren, de què servia mudar-se? I mal per mal, se’n tornaren a la casa de sempre.
Resumen en castellano
En Bolulla, unas brujas bajaban por la chimenea para invitar al tío Francisco Dora a tocar las tenazas mientras ellas tocaban las castañuelas, y un duende tan pegajoso seguía a una familia en su mudanza («No os preocupéis, que la paella ya la llevo yo») que acabaron volviendo a casa.
D’on ve
Sara Llorens, «Llegendes alacantines» (1927–1929), contades per Joaquim Montiel i Marian Ferrer, de Bolulla. Edició i estudi de Joan Borja: «Les llegendes secretes de Sara Llorens» (Universitat d’Alacant, 2016). A Bolulla, Guardiola i Beltran encara recollien als anys dos mil «El duendo de les paelles».
Diània TV conta les llegendes amb paraules pròpies. Les llegendes són de tots: si la saps d’una altra manera, conta-la’ns.
A ta casa la contaven diferent?
Les llegendes canvien de boca en boca i de poble en poble. Si la teua iaia la contava d’una altra manera, o en saps una altra d’este lloc, deixa-la en un comentari.
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Obri la conversa
Encara no hi ha cap comentari. Una opinió, un record o una dada que falta: Diània la fem entre totes i tots.