Pebrera (Capsicum annuum) és una planta de la família de les solanàcies. Joan Pellicer en va arreplegar 62 noms en 110 pobles de Diània. Els testimonis que va recollir en parlen per a la cuina i la casa i el camp.
Com diu la dita
- «Per força ha de ser bona una cosa que té quatre noms: pebre, pimentó i pebrera, i bajoca allà en Alcoi.»
Com ho deien
Paraules dels muntanyers i muntanyeres diàniques que va entrevistar Pellicer, amb el seu poble.
- «Hi ha qui posa també una ceba torrada al forn. Espencat» Bellreguard
- «Entra tes i rabiant, ix moix i gotejant» Sella
- «I a la pebrera al forn Una cosa que entra tessa i lluenta i ix arrugada i sucosa» Castalla
Com li diuen a cada poble
- pebrera
- Bellreguard, L'Alqueria de la Comtessa, Oliva, Rafelcofer, La Font d'en Carròs, l'Atzúbia, Vilallonga, L'Orxa, Beniarjó, Beniflà, Potries, Ador, Palma de Gandia, Barx, Ondara, Beniarbeig, Benidoleig, el Ràfol d'Almúnia, Dénia, Pedreguer, La Vall de Gallinera, Margarida, Planes, La Vall d'Alcalà, Murla, La Vall de Laguar, Senija, Benissa, Calp, Altea, Parcent, Tàrbena, Castell de Castells, Famorca, Fageca, Tollos, Callosa d'en Sarrià, Benimantell, Confrides, Benasau, Alcoleja, Penàguila, Benilloba, Benimassot, Castalla, Sella, Relleu, Xixona
- pebre
- Miramar, Daimús, Xeraco, Xeresa, Gandia, Benirredrà, El Real de Gandia, Ròtova, Alfauir, Almiserà, Beniatjar, Simat de la Valldigna, La Vall de Gallinera, Confrides
- pebró
- Oliva
- pimentó
- Parcent, Castelló de Rugat, Banyeres de Mariola, Canals
- prim entó
- Aielo de Rugat, Castelló de Rugat, Ràfol de Salem, Salem, Beniatjar, Carrícola, El Palomar, Otos, Albaida, Aielo de Malferit, Ontinyent, La Pobla del Duc, Llutxent
- pemintó
- La Llosa de Ranes
- pebre
- Vilallonga, Cocentaina, La Vall de Gallinera, Gorga, Benilloba, Benillup, Alcosser de Planes, Muro, Quatretondeta, Benasau, Agres, Alfafara, Bocairent, La Canyada, Carrícola, Ontinyent, Aielo de Malferit, Calp, Benimantell, Confrides, Relleu, Xixona
- pebreter
- Castell de Castells
- pebrera
- Miramar, Daimús, Gandia, El Real de Gandia, Xeresa, Xeraco, Simat de la Valldigna, Alfauir, Beniatjar, Benilloba, Alcoi, Muro, Agres, Alfafara
- pebrerera bajoquera
- Alcoi, Benifallim
- pimentonera
- Castelló de Rugat, Bocairent
- primentonera
- Salem, Albaida, Castelló de Rugat, Aielo de Rugat, Llutxent, La Pobla del Duc, Beniatjar, Otos, El Palomar, Atzeneta d'Albaida, Ontinyent
- primentoner
- Salem, Ràfol de Salem
- pemintonera
- La Llosa de Ranes
- el camp
- Oliva
- bancal
- Oliva
- p eb rar
- Bellreguard, Miramar, Daimús, Rafelcofer, Potries
- prim entonar
- La Pobla del Duc
- camp de pebres
- Beniarjó
- morrongo
- Bellreguard, Miramar, Daimús, La Font d'en Carròs, Ròtova, Potries, Penàguila
- pebrera m orronga
- Potries
- bajoca roja
- Alcoi
- bajoca m orruda
- Benifallim
- bajoca m orrona
- Tibi
- bajoca de m orrongo
- Alfafara
- bajoca de quatre morros
- Beniarrés, Bocairent, La Canyada
- millor roja
- Bocairent
- el pebre italià
- Bellreguard, L'Alqueria de la Comtessa, Gandia
- pebrera d’enrastrar
- Agres
- la varietat menuda
- Bellreguard, Miramar, L'Alqueria de la Comtessa, Xeraco, Xeresa, Simat de la Valldigna, La Font d'en Carròs, l'Atzúbia, Potries, Beniflà, Gandia, Benirredrà, El Real de Gandia, Rafelcofer, Beniarjó, Vilallonga, Palma de Gandia, Ròtova, Almiserà, Barx, Aielo de Rugat, L'Orxa, La Vall d'Alcalà, La Vall de Gallinera, Margarida, Tollos, Gorga, Benilloba, Benasau, Famorca, Benimassot, Benifallim, Penàguila, Alcoleja, La Torre de les Maçanes, Xixona, Calp, Moixent, Canals, L'Alcúdia de Crespins, La Llosa de Ranes
- ditet
- La Font d'en Carròs, Beniarjó, Potries, Ador, Ondara, Dénia, Xàbia, Pedreguer, Gata de Gorgos, Senija, Benissa, Altea, Sella, Pego, l'Atzúbia, La Vall d'Ebo, Beniarbeig, el Ràfol d'Almúnia, Benidoleig, Sagra, Tormos, Orba, La Vall de Laguar, Parcent, Murla, Benigembla, Fageca, Ontinyent, Albaida, Aielo de Malferit, Salem, Ràfol de Salem, Carrícola, La Pobla del Duc, Llutxent, Benigànim, Alcoi, Cocentaina, Alfafara, Bocairent, Beneixama, La Canyada, Onil, Castalla
- viró
- Castell de Castells, Tàrbena, Bolulla, Callosa d'en Sarrià, Guadalest, Confrides, La Vall de Laguar
- vironet
- Castell de Castells, Tàrbena, Bolulla, Callosa d'en Sarrià, Guadalest, Confrides, La Vall de Laguar
- vironer
- Castell de Castells
- viró
- Benimantell
- virons
- Benimantell
- vironius
- Benimantell
- xicotiu
- Vilallonga, Atzeneta d'Albaida
- coent
- Vilallonga, Atzeneta d'Albaida
- vissó
- Vilallonga, Atzeneta d'Albaida
- vissolet
- Atzeneta d'Albaida
- vissonet
- Vilallonga
- vissolet
- Benimarfull
- visolet
- La Vall d'Alcalà, Planes, Alcosser de Planes, Almudaina, Benimarfull, Beniarrés, Benillup, Benilloba, Muro, Agres, Beniatjar, Atzeneta d'Albaida, El Palomar, Otos, Castelló de Rugat
- otancada
- Atzeneta d'Albaida
- visolet
- Alfafara
- dimoniet
- Alfafara
- vitorino
- l'Atzúbia
- vitó
- l'Atzúbia
- vitons
- l'Atzúbia
- txitxó
- La Vall de Laguar
- coraletera
- Gata de Gorgos, Calp, La Vall de Laguar
- coralera Coent
- Gata de Gorgos, Calp, La Vall de Laguar
- cuent
- Jesús Pobre, Gata de Gorgos, Calp
- cuentet
- Benissa
- fissó
- Relleu
Altres noms: pebre de banyeta, ).
Ho van escriure
A la tesi, Pellicer acompanya esta planta amb textos de Vicent Andrés Estellés, Tomàs Llopis, Caterina Albert i Enric Valor.
També a «Així ho diem»: ditet, vissó, coralet, fissó
Resumen en castellano
Capsicum annuum. Joan Pellicer recogió sus nombres populares en 110 pueblos de Diània, con usos para la cocina y la casa y el campo.
D’on ve
Joan Pellicer i Bataller, Recerques etnobotàniques al territori diànic o comarques centrals valencianes, tesi doctoral, Universitat de València, 2004, núm. 77 del catàleg.
Llig o descarrega la tesi sencera (RODERIC, Universitat de València)
Saber popular, no consell mèdic. Les dades s’han tret d’un escanejat de la tesi: si hi veus un nom mal escrit o en saps un altre, conta-ho en un comentari.
Al teu poble com li diuen?
Si la coneixes amb un altre nom, o a ta casa la feien servir per a una altra cosa, deixa-ho en un comentari.
Obri la conversa
Encara no hi ha cap comentari. Una opinió, un record o una dada que falta: Diània la fem entre totes i tots.