Sergi i Pere ens parlen aquesta volta de la cammamirla, l’orenga i el timó mascle, tres de les herbes que podem introduir en la recepta del nostre herbero.
La daurada camamil·la
Aquesta planta daurada i radiant és fàcil trobar-la a la vora dels camins i sendes o als bancals abandonats ben assolellats. A Beniaia diuen que cal collir-la el matí de Sant Joan, abans que isca el sol. La camamilla amarga té propietats digestives i desinfectants, i s’usa amb freqüència per a netejar els ulls i per al mal de panxa.
La sabrosa orenga
Molt popular arreu d’Europa, l’orenga creix en herbats espessos i ombriencs. S’usa per a les afonies i el mal de gola, així com per adobar embotits i aromar els guisats. També per adobar les olives juntament amb el timó. Hi ha nombrosos llocs que porten el seu nom, com el Racó de l’Orenga al barranc de Malafí, el Morro del Penyal de l’Orenga a la serra de Bèrnia, la cova l’Orenga de Llocnou de Sant Jeroni o la Font de l’Orenga d’Alpatró.
El timó o frígola mascle
Planta mediterrània amb una olor característica. Es pren per a les indigestions i la inflamació del ronyó i la panxa, sovint acompanyada d’altres plantes com la cammamirla o el rabet de gat. Un ramellet de timó mascle per cada tassa d’infusió. “Millor que el timó per a la inflamació” diuen a Forna.
Autor
