El passat dissabte 24 d’octubre va tindre lloc el 1r Birratló a la localitat de Castalla, una cursa esportiva on els participants compaginaren l’anomenat Running amb la típica cervesa «de després».
La cursa esportiva, que va comptar amb la participació d’unes 60 persones, es basava a córrer 2 kilòmetres, i beure altres 2 litres de cervesa. El recorregut estava distribuït en 3 voltes pels carrers del Centre Històric de Castalla: després de cadascuna, els participants havien de prendre una pinta de cervesa per tal d’emprendre la següent carrera.
Molt bon ambient i germanor durant el primer Birratló a Castalla
Aquesta iniciativa, organitzada per l’equip d‘En Ruta, i amb la col·laboració de la Taberna de Kike i Cuca, va despertar la faceta més original dels participants, ja que molts d’ells decidiren córrer disfressats d’atletes ben peculiars, amb faldes hawaianes, o caracteritzats com algun personatge animat, com ara, els coneguts Minions.
N’hi hagué molt bon ambient i germanor durant aquesta primera edició, on participaren gent vinguda d’arreu del territori: Castalla, Ibi, Alacant, Santa Pola, La Romana, Ontinyent, i fins i tot de Villarrobledo. El guanyador fou l’ontinyentí Salva Albert.
Finalitzat el Birratló, el Dj Santy Mataix i Dj Menjapedres amenitzaren musicalment el dinar i la vesprada prèvia al Castalla Rock Festival.
Molt bon ambient i germanor durant el primer Birratló a Castalla
El diumenge 11 de novembre de 2012, i després d’unes setmanes de prova, començava «Diània Televisió, la televisió online de les Comarques Centrals Valencianes» durant una preciosa primavera d’hivern, a l’acollidor poble de Carrícola.
3 anys més tard, si bé hem canviat el lema principal del lloc web, l’essència continua sent la mateixa: «un mitjà de comunicació on la cultura, la gent, les festes i tot allò que gira al voltant de les localitats de La Muntanya (o Diània, o Yibal Balansiyya…), són els protagonistes». Ja que delimitar el territori Diànic mitjançant les comarques és prou complicat i té prou controvèrsia, degut principalment al terme «Comarques Centrals Valencianes», decidirem fa uns mesos canviar-lo per «La Muntanya«, nom amb què el beniarresí Just Sellés anomena al territori Diànic a la seua espectacular novel·la «Al-Azraq, El Blau – crònica de la conquesta de La Muntanya» .
El nom «Diània», cada vegada més popular
3 anys després de començar aquesta aventura, altres projectes han sortit també amb el bonic nom de Diània, la deessa dels boscos i de la lluna: el Festival Diània a Ontinyent, un festival pasquer amb música de la terra, o el Projecte Diània, un oli d’oliva ecològic a Beniarrés. També s’ha reivindicat aquest nom per vertebrar el territori: «Vertebrar el país té un nom: Diània«, article d’opinió de Josep Salmeron. I aixó és el que pretenem des d’aquest espai, vertebrar el cor cultural del País Valencià, la Diània de Joan Pellicer, mitjançant un espai de comunicació, obert a tothom que vullga col·laborar.
This content is provided by Vimeo. It is blocked until you allow it.
Loading it allows Vimeo on this site.
Algunes de les nostres produccions s’aproximen també a les 1.000 reproduccions, com el primer capítol de Diània: poble a poble, amb la nostra visita a «Penàguila, terra de rondalles«, el primer capítol de Meravelles de Diània, «De Beniatjar al Becadell«, o el recent reportatge del Festiniu 2015 a l’Alqueria d’Asnar, amb més de 900 visites. També la secció «Postals per a Diània» ha tingut molt bona acollida, amb més de 500 visites en algunes d’aquestes particulars «postals» per saber que fa la nostra gent vivint fora de Diània.
This content is blocked
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
Un viatge acompanyats pel teixit cultural de Diània
Un viatge de 3 anys «per la verda mar de les mil i una meravelles de Diània«, com deia el mestre Joan Pellicer, on hem conegut infinitat d’amics que també estimen la nostra terra i cultura tant com ho fem nosaltres. Cal esmentar especialment a l’escriptor Just Sellés, el músic Vicent Savall, a la família de la Colla Mal Passet de Cocentaina, a Sílvia i Joanjo de la Casa Rural «El Castellot» a la Vall de Gallinera, a Carles, Vero i Sarai, als amics de la CUP Biar, a la família de la Plataforma per la Llei de Dependència de l’Alcoià i El Comtat, a Juan Carlos i Luz de la Casa Rural Valor a Penàguila, a Daniel Climent, a la família Enderrocks, a la gent de El Niu a l’Alqueria d’Asnar, a l’Ateneu Popular Arrels de Beniarrés, a Majo, Sime i Marino i la gent dels Mercats de la Terra (especialment del mercat de Margarida), a la família de Millena, al Grup de Danses Baladre de Muro, a Francesc Gisbert i tota la gent de la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i El Comtat, als Rolling Bessons, a Andreu Valor, a Jaume Gómez, a Renadiu, a Mercè Climent, al Centre Ovidi Montllor, a Lluís Seguí i la CUP Barxeta, al Col·lectiu Esquella, a Paco Rico i el Grup de Danses d’Ibi, a El Guaret i El Socarrel de Cocentaina, … i tantíssima gent que lluita dia a dia per la cultura de la nostra terra, i hem conegut durant aquest bonic trajecte!
COL·LABORA!
Continuem aquesta preciosa aventura, però et demanem que col·labores amb nosaltres: enviant-nos articles d’opinió de qualsevol tema, esdeveniments que es facen al teu poble, qualsevol article que cregues interessant, o simplement llegint-nos o compartint les nostres publicacions. Entre totes i tots podem vertebrar Diània, el cor cultural del País Valencià.
This content is provided by Vimeo. It is blocked until you allow it.
Loading it allows Vimeo on this site.
Esta vall que forma part de la bella Diània.
Esta vall que invita a tos a seguir i admirar
Els braus camins que recorren la Foradà
l’Almirant i també el Xarpolar
El grup de metall valencià Enderrocks, acompanyat de la S.M. Santa Cecília de Fortaleny, interpreten la cançó «Llenyater de Fortaleny«, del darrer disc «Causa i Efecte» , al concert fester pel 25 aniversari de la banda.
Això diuen que va ser i era,
En un poble molt bonic
Estés enmig d’un pla verd
De La Ribera.
On vivia aquell qui era
El nostre llenyater amic.
La frescor abundava a la terra
Des de l’alba fins la llarga nit.
Ell pobresa només té a la vida,
Mai de luxes s’ha nodrit,
Tan sols d’aliment alguna col bollida.
Ultrajat pel cel a la terra
L’hi atorgaren qualsevol desig:
Sac, diners, poder i una figuera
I set-cents anys per poder gaudir.
Quan el temps ja s’ha perdut
I la Mort va a ell,
Atrapada l’ha vençut,
Enganyada.
No vull morir, no és moment de l’adéu,
No vull deixar esta terra.
No tinc temor ni als dimonis ni als deus,
El destí triaré.
Enviat a l’infern pels seus actes
Atrapà al vell cabrit al sac,
Qui el perdona danyat pels impactes.
Ja és dalt on Sant Pere el mira:
«Fins ací ha arribat prendre’ns el pèl»,
Deixant-lo davant de la cadira
Que li dóna els seus poders al cel.
Pep Gimeno «Botifarra», acompanyat de la Unió Musical i el Grup de Danses d’Ibi interpreten la popular «Malaguenya de Barxeta» o «Malaguenya de la tia Emilieta» al Teatro Río d’Ibi, el 17 d’octubre de 2015.
«La Estanquera de Saigón«, tema del darrer disc de Los Chikos del Maíz , en directe al Festiniu 2015 a l’Alqueria d’Asnar.
Soy el rap que escucharía Ho Chi Min en la jungla,
el manifestante antiguerra que duerme en comisaría,
el estudiante que se hace preguntas,
el beligerante amor libre,
soy el hippy puesto de maría.
Soy el espía soviético de la Guerra Fría,
la voz del pueblo en movimiento.
Soy la virtud que busca Dilan en el viento,
soy la juventud quemando la cartilla de reclutamiento.
Soy el black panter violento, ¡compromiso!
soy Angela Davis llamando machista a Nixon.
Soy el insumiso. Yo Kubrik, tú Melendi,
la verdad no es otra cosa que un solo de Jimi Hendrix.
Soy Janis Joplin puesto hasta las cejas
de LSD en tu cabeza, el tímido del baile.
Soy la bala que atraviesa la nuca de Kennedy,
soy la chupa de Peter Fonda en Easy Rider.
Soy el fraile guerrillero, el mayo perdido,
el obrero de la Renault traicionado por el partido.
Soy el manifestante herido, el último maqui,
el Vietcong ejecutando al granjero de Kentucky
que muere gratis y a una edad temprana.
Soy siete balas contra Melitón Manzanas.
Soy puta, soy fulana, soy marica, soy negra,
soy el que se sacrifica, el que sirve, la que friega.
Soy la clase obrera lista para la reyerta,
la estanquera de Saigón no compra en Zara.
Soy Guevara en Bolivia, que no se esconde
gritando ¡dispara cobarde, solo vas a matar a un hombre!
No más muerte. Ninguna agresión racista. Ahora grita, cabrón: ¡La estanquera de Saigón! No más muerte. Ninguna agresión imperialista. Ahora grita, cabrón: ¡La estanquera de Saigón!
Soy el rap que escucharía Camilo en Sierra Maestra,
un guerrillero, un guerrero del Vietcong.
La sensación, la nueva canción protesta,
Fidel entrando como un héroe en el barrio del Bronx.
Soy la maestra represaliada por Franco,
el nieto de quien no pudisteis matar,
el hijo de quien no pudiestes callar,
soy cien kilos de amonal bajo Carrero Blanco.
Lee Harvey os fue matando a la gran mentira,
soy Rosa Parks gritando ¡basta! basta desde primera fila,
soy Yuri Gagarin desde el exterior
diciendo «no veo ningún dios por aquí arriba».
Soy la bala perdida que mata al Marine,
Jean-Luc Godard en Cannes colgado de la pantalla de cine.
En mayo del 68 y bajo adoquines
no hubo arena de playa y sí esperanza que aún pervive.
Soy el pibe que suena en vinilo, suena en cinta
un grupo salvaje como el de Sam Peckinpah.
Tú tan Primavera Sound, yo Otoño Alemán,
soy la perfección, como el principio de Sed de mal.
Y no, no soy el cubano gusano
que interpreta en Scarface Al Pacino.
Yo soy el cubano armado
que apunta y dispara al yankee en Bahía de Cochinos.
Soy el clandestino, el fugitivo, el sinpapeles,
soy la clase obrera antisistema, soy la plebe,
soy el que conmueve, soy El Sucio, soy Mejías
que levanta el puño como Jane Fonda en comisaría.
Soy la rebeldía, el pueblo, la mayoría
soy la guerra fría, el enemigo de la CIA,
soy la valentía del chileno consecuente
gritando «¡Allende, el pueblo te defiende!».
No más muerte. Ninguna agresión racista. Ahora grita, cabrón: ¡La estanquera de Saigón! No más muerte. Ninguna agresión imperialista. Ahora grita, cabrón: ¡La estanquera de Saigón!
«1982» és una cançó d’Enderrocks que tracta sobre la Pantanà de Tous. Fou una inundació que tingué lloc el 20 d’ocutbre de 1982 a la Ribera del Xúquer. Després d’uns dies de pluges torrencials, que aplegaren als 700 mm per dia, la presa de Tous es trencava, inundant 290 km² de superfície. Moriren 40 persones i altres 300.000 es quedaren sense casa, i fins i tot pobles com Gavarda i Beneixida, es traslladaren d’ubicació.
Somriures tan tristos dels infants
Que veuen com l’aigua els ha apagat.
No troben ja als seus pares nedant
Allà on els van soltar.
Els homes que hi ploren als voltants
Comenten que la presa ha esclatat.
On quedaran els somnis del demà?
Se l’ha emportat!
Jo sent que em faltes tu.
T’he buscat per tot arreu
I la pluja m’impedeix trobar la teua llum.
S’ha apagat per sempre més.
Baix les aigües estàs amagada
I t’he de fer tornar.
No em deixes sol a aquest infern
d’aigua i pluja eterna.
Tot ho he perdut
I el meu passat viu a terra ferma.
Jo sent que em faltes tu.
T’he buscat per tot arreu
I la pluja m’impedeix trobar la teua llum.
S’ha apagat per sempre més.
Baix les aigües estàs amagada
I t’he de fer tornar.
No et faré sofrir.
Molt prompte estaré amb tu,
El mateix riu que se t’ha endut
Em portarà fins els núvols del teu cel
I ja no ens separarem mai més.
“1982”, del darrer disc d’Enderrocks, “Causa i Efecte” . Interpretada per la Societat Musical Santa Cecília de Fortaleny i la banda de heavy metal valenciana, al concert de festes 2014.
Somriures tan tristos dels infants
Que veuen com l’aigua els ha apagat.
No troben ja als seus pares nedant
Allà on els van soltar.
Els homes que hi ploren als voltants
Comenten que la presa ha esclatat.
On quedaran els somnis del demà?
Se l’ha emportat!
Jo sent que em faltes tu.
T’he buscat per tot arreu
I la pluja m’impedeix trobar la teua llum.
S’ha apagat per sempre més.
Baix les aigües estàs amagada
I t’he de fer tornar.
No em deixes sol a aquest infern
d’aigua i pluja eterna.
Tot ho he perdut
I el meu passat viu a terra ferma.
Jo sent que em faltes tu.
T’he buscat per tot arreu
I la pluja m’impedeix trobar la teua llum.
S’ha apagat per sempre més.
Baix les aigües estàs amagada
I t’he de fer tornar.
No et faré sofrir.
Molt prompte estaré amb tu,
El mateix riu que se t’ha endut
Em portarà fins els núvols del teu cel
I ja no ens separarem mai més.
La xicoteta població de l’Alqueria d’Asnar (El Comtat), es vesteix de festa cada setembre per a celebrar el Festiniu 2015. Un festival autogestionat, organitzat per l’associació de joves El Niu, que any rere any reuneix a joves vinguts d’arreu de les comarques diàniques i de tot el País Valencià.
L’edició de l’any 2015 ha estat un éxit. Els plats forts de la nit han estat La Pegatina, guardonats amb el millor directe nacional als Premis Fest, i Los Chikos del Maíz, hip hop combatiu des de València. Obriren el festival el grup de mestissatge electrònic La Sra. Tomasa, que van agafant embranzida a les nostres terres i el tancaren els King Kong Boy, guanyadors del concurs de bandes organitzat per l’associació El Niu. No pogueren faltar tampoc els mítics Sva-ters, que han estat en quasi totes les edicions del festival.
L’espectacle «Botifarra a Banda», oferit per Pep Gimeno juntament amb la Unió Musical i el Grup de Danses d’Ibi, entusiasmà a un públic que no deixà d’aplaudir i de riure.
Amb totes les butaques ocupades del Teatro Río d’Ibi, començava l’espectacle de música i dansa «Botifarra a Banda». Un «show» que ha portat a Pep Gimeno i la seua rondalla a recórrer bona part dels nostres pobles, tocant amb algunes de les nostres millors bandes.
Poguérem escoltar les millors cançons tradicionals de les nostres comarques com «La Granaïna de tio Palero», en un arranjament per a banda de Ramón Lorente a ritme de marxa mora, la sempre divertida «El casamiento de Maria la Xapa» o el Romanç del poble de Senyera.
El Grup de Danses d’Ibi
A més a més, el Grup de Danses d’Ibi s’encarregà de donar-li encara més sentiment a l’espectacle amb els seus balls a «l’U d’Aielo», durant les popularíssimes la «Jota de Xàtiva» i la «Malaguenya de Barxeta», o amb l’emotiva «Bolero de Guadassuar», cançó no inclosa al disc i que ballaren dos dels seus components més veterans.
La nota humorística no podia faltar, ja que Pep Gimeno «Botifarra» s’encarregà d’introduir cadascun dels temes del repertori amb anècdotes i acudits que feren esclatar de riure a tots els assistents.
Per finalitzar l’espectacle no pogué faltar «La Sandinga de Xixona», moment culminant de la nit, amb el públic dempeus per aplaudir la fantàstica interpretació per part dels músics i els balladors. Després d’entregar alguns obsequis a Pep, interpretaren de nou el «Dotze i U de la tia Rosario», que posà la guinda a una nit memorable al Teatro Río d’Ibi.
Botifarra té dos nous discos al carrer: el primer, «A un home que ve del poble, ningú fa abaixar la cara«, amb el pianista Pau Chafer, i el segon és tracta del projecte «Home Romancer«, on quatre de les veus més populars del País Valencià participen: Hilari Alonso, Xavier de Bétera, Naiet Cirerer i el mateix Pep. Es presentarà el pròxim 24 d’octubre a Xàtiva.
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
«El último día» és un dels temes que formen part del primer disc dels colivencs Malson, «Vigília». El podeu descarregar al següent enllaç.
Amanece en la ciudad Se oscurece el cielo gris
Nubes negras erizan la piel se avecina tormenta
Frio silencio que devora mi interior
Tras el sucio cristal se desata el infierno
A toda velocidad se desvanece el mundo ante mi
Ya no hay piedad, solo busco sobrevivir
No tardo en sesgar la fina linea que me ata a la razón
Desprendiendo el hedor de la muerte en esta jungla de hormigón
Ya no hay ningún mañana
Esta vez no subiras al arca
Acompañame a perder el norte
Despidete de esta humanidad podrida para ver
El fuego devorando su hedén
Vacilando al caminar, mirada perdida
Sin principios ni moral, ya no hay salida
Dejar salir al animal mis instintos deciden por mi
Olvidando lo que he sido solo quiero huir
…
Un buen recuerdo pasa por mi mente
A pesar de tanta destrucción
Hoy decido terminar con todo
Un disparo es la unica solución
La Casa Rural «El Castellot» d’Alpatró, a la Vall de Gallinera, encetà la ruta històrica «Jaume I vs Al-Azraq» al pont d’octubre, un passeig i recreació de les lluites de poder del segle XIII en què rei i visir foren protagonistes.
La ruta es basava en un recorregut urbà al poble d’Alpatró per tal de conéixer les disputes històriques entre el Rei Jaume I El Conqueridor i el Visir Al-Azraq pel territori de La Muntanya. Durant el passeig, s’empraren tècniques de realitat augmentada mitjançant dispositius mòbils, com els smartphones o les tablets. Amb l’aplicació Aurasma, es visualitzà i reconstruí digitalment algunes de les fortificacions més importants assentades a la Vall, com el Castell de Gallinera o Benissili entre d’altres, a més de contemplar documents històrics de l’època, com ara cartes i tractats.
La informació de caràcter històric es trobava fonamentada en la famosa crònica autobiogràfica de Jaume I, El Llibre dels Fets. Les interpretacions d’aquest, anècdotes, conclusions o «posicionaments» als diferents bàndols, correrien ja a càrrec de cada assistent.
Per cloure la jornada, els organitzadors oferiren un tast de cuina medieval, amb receptes i productes àrabs i cristians on destacarem, entre d’altres, un deliciós vi adreçat amb diferents espècies autòctones.
Aquesta iniciativa, posada en marxa el passat divendres 9 d’octubre amb motiu de la Diada del País Valencià, ha rebut una magnífica acollida per part dels assistents, ja que s’esgotaren totes i cadascuna de les places disponibles per fer l’activitat durant el pont. La ruta es durà a terme cada diumenge fins al 20 de desembre, a preu de 8 € (excepte l’1 de novembre).
Si esteu interessats a gaudir de la bellesa i singularitat del paisatge de La Muntanya de manera molt visual i dinàmica, a banda de conéixer el paper històric de dos dels seus principals protagonistes, us animem a participar d’aquest projecte, que no us deixarà indiferents! Per a més informació, feu click al següent enllaç.
Utilitzem cookies per optimitzar la teva experiència i analitzar el trànsit. Les pots acceptar, rebutjar o personalitzar la teva elecció en qualsevol moment.
'/%3E%3Cpath%20fill='%23b2b2b2'%20d='M241%20382q0%2016%2017%2026%2017%2011%2042%2011t42-11q16-11%2017-26V269H241'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M241%20379q0%2014%208%2023%209%209%2021%209%2014%200%2021-9%209-9%209-23V269h-59'/%3E%3Cpath%20d='M241%20339v-70h59v110q0%2014-9%2023l-6%205v-68h-15v72q-8%200-14-4v-68zm59%2040c0%2022%2015%2032%2029%2032%2021%200%2030-18%2030-32v-40h-59'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M266%20277v5h2v12h-3v-5h2v-5h-9v5h2v5h-4v9h3v18h-5v10h34v-10h-5v-18h3v-9h-4v-5h2v-5h-9v5h2v5h-3v-12h2v-5zm42%20101q0%2010%206%2017%206%206%2015%207%2010-1%2016-7%206-7%206-17v-29h-43'/%3E%3Ccircle%20fill='%230044ad'%20cx='329.5'%20cy='372'%20r='6'/%3E%3Cellipse%20fill='%230044ad'%20cx='300'%20cy='340'%20rx='16'%20ry='21'/%3E%3C/svg%3E){kind=small}
