Parlem amb el de Bellreguard de la seua carrera musical, truncada a conseqüència d’una malaltia a l’oïda que l’apartà dels escenaris durant quasi 20 anys, així com de la seua altra passió: la botànica.
L’acte tingué lloc a la Casa de Cultura de Castalla, plena de gom a gom, i amb la totalitat de les butaques exhaurides. Vero, Rubén, David i Marcos, els integrants del grup, feren ressorgir la màgia i la personalitat despreocupada i informal característica dels 80.
L’espectacle començà amb una intervenció teatral de la mà d’Ivan i Andreu Vidal: pare i fill posaren en escena l’enyorança per la qualitat i la força musical de l’època. També, la nostàlgia pel moment de canvi social, i pel plaer que suposà viure en llibertat després de 40 anys de dictadura. Així doncs, les veus de l’experiència i la innocència, barrejades amb altes dosis d’humor, deixaren patent que aquelles noves cançons sonaven d’una manera molt especial.
Precedida per carismàtics udols, “Hombre lobo en París”, de La Unión, encetà la primera tanda musical. Vero Molina, amb la veu més potent que mai, assentava així les bases del que seria una vetllada musical magnífica. Durant el concert s’homenatjà a grans figures i grups del pop i del rock espanyol més representatius d’aquest temps, com ho foren Nacha Pop, Alaska, Mecano, Radio Futura o Loquillo entre d’altres. Així doncs, cançons com “Las chicas son guerreras”, “El límite del bien y del mal”, “Mil campanas”, “Enamorado de la moda juvenil” o “Mujer contra mujer” foren corejades per un públic que es mostrà actiu i enèrgic en tot moment. Les peces s’interpretaren en “clau rockera” quasi en la seua totalitat, fet que afavorí que els assistents s’aproparen a l’escenari, ballaren i interaccionaren amb la banda, creant així un clima formidable de germanor i satisfacció generalitzada.
La posada en escena, il·luminació i vestuari recrearen a la perfecció la festa als antics concerts i “guateques”. En definitiva, Mesa para dos superà amb molt d’èxit la proposta d’aquest nou concepte d’escenografia que, per moments, versava entre la intimitat i l’explosió lumínica i colorista més absoluta.
La nit finalitzà amb un bis de Janette i Raphael, amb un públic eufòric que, amb més sentit que mai, reclamava al grup: “¿Por qué te vas?”.
La Colla d’Ontinyent intrpreta «Esclafamuntanyes«, obra de Saül Gómez Soler estrenada el passat 31 d’octubre al «I Certamen Gran Colla de Dolçainers I Percussió Ciutat de Castalla«, organitzat per la colla El Sogall.
Inspirada en la rondalla de l’escriptor castellut Enric Valor, consta de diferents parts: Preludi, El Castell de la Torre-Vella i el negre gegantí, El món subterrani, Les tres princeses, Els quatre llops, Bucària i El casament amb la princesa. Durant l’obra es poden escoltar diferents melodies populars de Castalla com la Jota del Castellut, Maria la Xirimia i el Fandango Rodat.
La Colla Mal Passet de Cocentaina interpreta la marxa mora «Terres d’Al-Azraq«, del compositor Juan Carlos Sempere Bomboí, al XII Concert de Festes. Aquesta obra està dedicada a la colla Raval Jussà d’Albaida.
Davant les informacions aparegudes en premsa sobre la nova ubicació del futur Hospital de la Vall d´Albaida, des d’Esquerra Unida volem manifestar la nostra opinió al respecte:
Per a Esquerra Unida la decisió presa és un despropòsit que no compartim per les següents raons:
A parer nostre, és una “alcaldada” que no ens agrada, ni en les formes ni en el fons. Des d’Esquerra Unida proposem iniciar un procés de consulta a la ciutadania i llancem les següents alternatives:
Ontinyent, 4 de novembre de 2015
El passat dissabte 31 d’octubre, Castalla tingué l’honor d’albergar, per primera vegada, un concurs on la dolçaina i el tabal eren els protagonistes. I ho feu amb algunes de les millors colles de les nostres comarques i amb Saül Gómez Soler com a compositor de l’obra central de la nit.
«Esclafamuntanyes«, l’obra que interpretaren totes les colles i composada per l’ontinyentí Saül Gómez Soler, és un homenatge a l’escriptor castellut Enric Valor i Vives, on es poden escoltar, disfressades, algunes de les melodies tradicionals del poble de Castalla com «La Jota del Castellut» o el «Fandango Rodat«.
El Grup de Percussió, Metall i Dolçaina Raval Jussà d’Albaida, dirigits per Daniel Tormo Soler , foren els encarregats d’obrir el certamen, amb el pasdoble «Carrer d’Alegria» de Santiago Quinto Serna, i interpretaren també per a concurs, «Manises» d’Antoni de la Asunción Andrés, obra interpretada al primer certamen de la ciutat de Manises a l’any 2007.
L’Aljub de Bocairent, dirigits per Jordi Sempere Azorín, començaren amb el pasdoble «Allarga el Pas» de Toni Lloret, i com a obra per al concurs «Quadern de Bocairent» de José Rafael Pascual Vilaplana, un homenatge a Joan Martínez i al poble de Bocairent.
Sota la batuta de Jordi Soler Carbó, La Colla d’Ontinyent escalfaren amb el pasdoble «Dolça Memòria» de José Rafael Pascual Vilaplana. La seua magnífica interpretació d'»Esclafamuntanyes» i l’espectacularitat de l’obra que escolliren per a concurs, «Lament» , també de Saül Gómez Soler, foren possiblement alguns dels ingredients que els atorgaren el primer premi del certamen.
Mentre el jurat prenia una decisió, El Sogall feu la seua actuació amb tres grans obres. Sonaren «Dolça Memòria» ,de José Rafael Pascual Vilaplana, «Cancri» d’Antoni de la Asunción Andrés, amb els solistes Josep Miró a la dolçaina i David Guill al tabal que entusiasmaren al públic amb els seus solos vertiginosos , i «Càntigues de Santa María», un arranjament de David Payà del popular cançoner religiós de l’edat mitjana recollit per Alfons X El Savi.
El jurat, conformat pel president Manel Espinosa Berenguer, el vicepresident Saül Gómez Soler i els vocals Carlos Esteve Doménech i Vicent Sanz Pérez decidiren que els guanyadors de la nit foren La Colla d’Ontinyent, seguits per l’Aljub de Bocairent i Raval Jussà d’Albaida.
«Udols de dona llop» és una de les cançons del darrer disc d’Enderrocks, «Causa i Efecte«. Interpretada en directe al Hot Rod Café de Sueca durant la gira del seu desé aniversari com a banda. Una cançó que brama heavy metal clàssic per tots els costats, i que en aquesta ocasió comptà amb la col·laboració de Luís, de l’Orquestra Twister.
Surt la lluna i s’estremeixen tots els cors.
Les campanes donen l’avís, ella està a prop.
La gent corre a refugiar-se pel temor
A una bèstia que udola crits de mort.Ja s’acosta, una alta figura emergeix.
Llavis rojos, curt el vestit, llargs els cabells.
Una bèstia oculta rere un rostre bell
Que assassina i que t’estripa dins la pell.T’elegirà en el moment,
T’embruixarà amb el seu cos ardent.
Et lligarà amb els seus cabells
I et menjarà.Tan sola la veuràs quan per la nit surt a caçar,
Locals de mala mort sempre ronda a la gran ciutat.
Despertes d’un malson en un carrer tot brut i fosc
I sols recordaràs udols de dona llop.Mil vegades la veuràs,
Et captivarà amb eixe rostre angelical.
Però si caus als seus encants,
Te n’adonaràs que és un ésser infernal.Naix el dia, i un rostre bell desapareix.
Deixa enrere una matança d’innocents,
Ara és l’hora de dirigir-se cap l’avern.Lluna plena, la dona llop torna a sortir,
Les campanes sonen de nou, últim avís.
La gent corre a refugiar-se pel temor
A una bèstia que xiscla udols de dona llop.Sempre sola roman fins que surt a les nits de la ciutat,
en busca d’una presa innocent que mora als seus encants.
Expertes en l’art de seduir sacien l’anhel de sang
I clamen la victòria ben fort amb udols de dona llop.
Pipo ens canta «Jugar Contigo», cançó del disc «Actitud de Rock and Roll«, en directe a la sala «La Fábrica» de Castalla, durant la presentació del nou treball, «PUÑALES».
Tots els detalls de la seua gira «Puñales» al seu lloc web.
Enderrocks interpreta «Octubre«, del seu disc «El meu nom és l’oblit» (clica per descarregar-lo) al Hot Rod Café de Sueca.
Arrossegant-me
en el desig d’un cor trencat.
No puc amagar-me
de tots els cops que et vaig fer plorar.No em queda sortida,
però tampoc puc esperar
que el temps em diga
que aquesta vegada és massa tard.Passarà la nit sencera
temps per oblidar.
Dóna’m forces, saps que em resta
tant per continuar.No sé què fer, no sé on anar,
ja no sé viure en soledat,
és tan difícil tindre’t lluny o al meu costat.
No sé què fer per oblidar
que aquells moments van acabar,
sota la pols de mil hiverns m’esperaran.Els dies que passen
i la tardor que em plena el cor.
Em porten com fulles
ecos marcits del teu calor.Ningú m’acompanya
pel gris camí d’aquest dolor.
Tantes nits de tempesta
van fer de mi el que ara sóc.Vull donar-te el poc que em queda:
llàgrimes i sang.
Dóna’m forces, saps que em resta
tant per continuar.Junt amb mi.
«Ni Chicha Ni Limoná«, cançó del darrer disc de La Pegatina, en viu al Festiniu 2015 de l’Alqueria d’Asnar.
La última de Tarantino, la veo en V.O.S.E
Pregúntame de qué va, que yo no lo sé
Y con la vida hago igual, la veo en V.O.S.E
Pregúntame de qué va, que yo no lo séSomos de donde venimos, y ahora ya lo sé
Que no se puede escapar de vivir en V.O.S.E
Y hablamos tan fuerte que, no importa el papel
Y no se puede escapar de vivir en V.O.S.ESilencio, aguarda, que estaba esperando un minuto de gloria en la historia
Un momento me dice, ni chicha ni limonáOh ma, ma, ma
Si no llega se queda
Oh ma, ma, ma
Y no se puede parar
Oh ma, ma, ma
El que recoge lo siembra
Oh ma, ma, ma
Para que vuelva a brotarSomos de donde venimos, y ahora ya lo sé
Que no se puede escapar de vivir en V.O.S.E
Y hablamos tan fuerte que, no importa el papel
Y no se puede escapar de vivir en V.O.S.ENo nos hace bien la estupidez, no nos hace bien la tontería
No nos hace bien perder otra oportunidadOh ma, ma, ma
Si no llega se queda
Oh ma, ma, ma
Y no se puede parar
Oh ma, ma, ma
El que recoge lo siembra
Oh ma, ma, ma
Para que vuelva a brotarTe digo lo que quiero, y no es poco dinero
Te digo lo que espero y me caigo para atrás
Te digo lo que pasa, pero llévame a casa
Te doy toda mi chicha y tú dame limonáOh ma, ma, ma
Oh ma, ma, maOh ma, ma, ma
Si no llega se queda
Oh ma, ma, ma
Y no se puede parar
Oh ma, ma, ma
El que recoge lo siembra
Oh ma, ma, ma
Para que vuelva a brotar
Els moments més surrealistes i divertits del festival. Els següents fragments d’entrevistes no les incloguérem al reportatge oficial del Festiniu 2015 de l’Alqueria d’Asnar per ser imatges amb molt poc trellat. No t’ho pots perdre!
La bona música ens va assolir des de ben prompte. Les portes s’obriren a les 19h, i els primers assistents van poder gaudir d’una bona sessió de Santy Mataix a l’escenari de La Fresca FM, on el pop, rock, reggae i rap tenien la veu dominant, com ja ens mostrà a la darrera edició del Viña Rock.
Bostok foren els primers en obrir la tanda de concerts a l’escenari principal fent sonar el seu metal alternatiu tan característic. Els castelluts, que s’obrin camí al panorama musical amb el seu primer CD Land of Fire, encetaren la nit d’una forma molt enèrgica i brutal. D’entre el seu repertori sonaren cançons pròpies com “Damnation” o “In the Shadows”, que inclús alguns dels assistents es van atrevir a corejar, i alguna versió com el conegut tema “Bodies” de Drowning Pool.
Tot seguit, el públic va rebre entre aplaudiments el Rock and Roll més clàssic de la mà de Pipo i la seua banda. Tots els assistents gaudiren amb la interpretació de cada tema pertanyent al nou CD Puñales que, actualment, es troba en plena gira de presentació. D’entre el seu repertori cal destacar la força i el ritme de cançons com “Cry Baby” “Bésame” o “Voy a bailar encima de ti”, una versió de Los Zigarros.
Al voltant de les 23h, i segons el recinte acollia cada vegada més afluència d’espectadors, pujà a l’escenari Entelèkia, el grup més veterà d’entre tots els locals. Els seus seguidors més fidels corejaren a una veu melodies tan mítiques com “Que no te hagan callar” o «Directos a la Libertad», del seu primer disc «Mira!», “Y volar contigo”, o “Rubia de Bote”, aquestes dos pertanyents al disc “Anónimo”, i fins i tot algun tema del seu projecte Síntesi, com «Distante» o «Flores Secas».
Els Catarres van afegir el seu punt de folk-pop al Castalla Rock. Els d’Aiguafreda (Barcelona) ho van donar tot a l’escenari i van provocar un xicotet “Big Bang” a la capital de la Foia, com bé diu el seu últim treball. Cançons com la ja mitiquíssima “Jenifer”, “Tintin”, o “En peu de guerra” van fer ballar al públic des del primer minut. A més a més, detalls com les explosions de confeti van fer que menuts i majors s’ho passaren d’allò més bé sota l’escenari.
El punt àlgid de brutalitat va arribar amb els ja veterans Def Con Dos. Els seus components no van deixar cap moment de descans i ens van demostrar per què duen tant de temps sobre els escenaris. Situats dins l’estil del rap-metal, els de Vigo (però establerts en Madrid) van rebentar l’escenari, sobretot a les primeres files, on la multitud corejava les seues lletres. D’entre el seu repertori, van fer gal·la de les seues cançons més clàssiques com “España es idiota” o “El día de la bestia”, a més de noves del seu últim disc Dos Tenores, com per exemple “Asociación de Mujeres Violentas”.
El punt de ska, punk i reggae va arribar des de Galícia de la mà de Dakidarría. Els gallecs, celebrant el seu desé aniversari als escenaris, van fer saltar i ballar a tots els assistents amb la seua música. Partidaris d’una normalització del galleg com a llengua, ens van demostrar a través de les seues lletres, que tot és possible. Cançons tan clàssiques com “Terra” o “Sigue ardiendo” i altres més noves com “Mil berros” van deixar bona constància d’això.
Finalment, Malson van ser els encarregats de tancar el festival. Tot i que eren ja vora les quatre de la matinada, la gent es va quedar fins l’últim moment i els van oferir tot el caliu que mereixien. Els naturals d’Onil van posar punt i final a la vetllada amb el seu contundent punk-rock. Sonaren temes del seu nou disc Vigília amb molta força, com per exemple “El último día”, del qual estrenaren videoclip fa poc, o “La paraula”, a més d’alguna versió com “Cuando salga el sol” dels asturians Desakato.
El Col·lectiu Musical de Castalla tancà així una nova edició del festival marcada per la gran riquesa d’estils i la pluralitat lingüística present dalt de l’escenari. En valencià, gallec, castellà o anglés, i mitjançant el rock, pop, punk, reggae, folk o metal alternatiu, cadascun dels grups aportà la seua personalitat musical per cloure una nit memorable.
Sergio Jaén
Veu a Bostok
Diari digital i productora audiovisual on la cultura, la gent, les festes i tot allò que gira al voltant dels pobles de Diània | La Muntanya, són els protagonistes.
Tot el contingut de Diània Televisió, excepte si s'indica el contrari, està subjecte a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
'/%3E%3Cpath%20fill='%23b2b2b2'%20d='M241%20382q0%2016%2017%2026%2017%2011%2042%2011t42-11q16-11%2017-26V269H241'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M241%20379q0%2014%208%2023%209%209%2021%209%2014%200%2021-9%209-9%209-23V269h-59'/%3E%3Cpath%20d='M241%20339v-70h59v110q0%2014-9%2023l-6%205v-68h-15v72q-8%200-14-4v-68zm59%2040c0%2022%2015%2032%2029%2032%2021%200%2030-18%2030-32v-40h-59'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M266%20277v5h2v12h-3v-5h2v-5h-9v5h2v5h-4v9h3v18h-5v10h34v-10h-5v-18h3v-9h-4v-5h2v-5h-9v5h2v5h-3v-12h2v-5zm42%20101q0%2010%206%2017%206%206%2015%207%2010-1%2016-7%206-7%206-17v-29h-43'/%3E%3Ccircle%20fill='%230044ad'%20cx='329.5'%20cy='372'%20r='6'/%3E%3Cellipse%20fill='%230044ad'%20cx='300'%20cy='340'%20rx='16'%20ry='21'/%3E%3C/svg%3E){kind=small}
