El passat diumenge, Benialí (Vall de Gallinera), va rebre la visita d’unes 200 persones que gaudiren d’una jornada etnobotànica, organitzada per la Unió Cultural d’Amics de la Vall de Gallinera.
La jornada començà amb excursió molt didàctica pels voltants de l’encantador poble de la Vall. Així, la gran afluència de participants pogueren conéixer quines espècies d’herbes mengívoles ens queden més a prop i tenim a l’abast al nostre territori. Els encarregats de guiar la ruta foren l’enginyer de muntanyes Josep Maria Peiró, i el biòleg Vicent Morera, coautor del llibre «La Vall de Gallinera. Per camins de moriscos i mallorquins».
Tot seguit, l’horticultor Josep Pàmies donà una conferència a l’ajuntament de la localitat, un acte que també va comptar amb una assistència massiva. La xarrada, tot i estar denominada amb el títol «Plantes medicinals per recobrar la il·lusió de viure», potser oferí una informació prou limitada al voltant de les plantes medicinals, i va versar més bé sobre la vessant més política que envolta a determinades plantes. El ponent destacà, entre d’altres, les propietats beneficioses de l’estèvia, una planta que, segons els seus coneixements, podria ajudar a regular la diabetis.
Pàmies, autor del llibre «Una dolça revolució», centrà la seua intervenció en una crítica generalitzada a les grans multinacionals i empreses farmacèutiques, així com al negoci il·lícit que, segons ell, suposen algunes malalties greus en l’actualitat, com ara el càncer o l’alzheimer.
Conferència amb l’etnobotànic Daniel Climent l’any 1993, durant la III Setmana Verda organitzada pel Centre Cultural Castellut. Climent ens parla d’algunes de les plantes que habiten a les nostres comarques: els seus usos, curiositats, històries que giren al voltant d’elles… tot un plaer per als qui estimem el nostre entorn.
«Ella és la indomable i imprevisible vida,(…) com la Lluna nova de la primavera és la jovial donzella, com la Lluna plena de l’estiu és la dona madura, com la Lluna vella de l’hivern és la maga sàvia i secreta.» Joan Pellicer, Meravelles de Diània
La desfeta davant les tropes francocastellanes de Felip V el 1707 tingué entre les conseqüències més destacades, el setge, crema i posterior extermini de Xàtiva. L’ocupació militar del Regne també va suposar la divisió de la Governació de Xàtiva, les actuals Comarques Centrals, en diferents subgovernacions com a càstig a l’epicentre de la revolta maulet. Després de la mort del dictador Franco el 1975, i amb la posterior concessió de l’autonomia al País Valencià, s’hi va poder recuperar la Generalitat, les Corts i l’oficialitat de la llengua. Però la desmembració de les Comarques Centrals, ara repartides entre València i Alacant, encara es manté i va aparellada a una manca d’infraestructures i inversions. Es tracta d’una anormalitat democràtica (i també econòmica) a la Unió Europea, ja que el territori està densament poblat (vora un milió d’habitants), és una unitat geogràfica amb flora i fauna diferenciades (les muntanyes dels sud de València i el nord d’Alacant), amb trets identitaris propis dins del País Valencià tant en la parla (valencià meridional), la cuina (l’arròs al forn, la fideuà, etc), les festes (moros i cristians), la música i la dansa (versada, dansada, ú, etc.) com en l’agricultura i la indústria (paper, tèxtil, joguet, vins, licors, pansa, oli, etc.). Un territori que necessitaria l’Arc Mediterrani, el bon funcionament de les línies Gandia-Dénia i Xàtiva-Alcoi, una autoritat portuària pròpia, una marca turística, una universitat, parcs naturals, museus i a la qual, la mancança d’una circumscripció electoral, la priva de representativitat política.
Per tot això la visibilització de les Comarques Centrals és força important i un dels elements que aporta visibilitat a un territori és la seua simbologia. Si bé és cert que no tenim cap institució que la puga fomentar, tenim l’avantatge que, des de la societat civil, podem intervindre en el foment, interpretació, ús i reinterpretació. Per això aprofitem la plataforma del BOCA per difondre una proposta de senyera, quelcom bàsic per a qualsevol ciutat o territori i del qual, les Comarques Centrals, actualment, hi manquen.
Una senyera s’ha de basar, però, en elements tradicionals i representatius. En aquest cas hem triat les quatre barres nues per ser la senyera tradicional de la Confederació Catalanoaragonesa i perquè molts pobles del nostre territori la tenen per senyera oficial (Ontinyent, Alcoi, Castelló de la Ribera, la Vila Joiosa, etc.), així com pel fet que és molt utilitzada per a festes locals a totes les Comarques Centrals. Ara bé, fora bo, proposar algun element característic (com en els casos d’Alcoi o la Vila), que la distingira d’altres senyeres quadribarrades nues (com la d’Ontinyent mateix, Campello o la del Principat) i que en el nostre cas és la mitja lluna creixent.
Foto 2, Fragment de Diana caçadora, còpia de Rubens de Juan Bautista Martínez del Mazo, Museu de Belles Arts de Xàtiva (dipòsit del Prado).
Per què aquest símbol? Va ser el metge i etnobotànic saforenc Joan Pellicer, popular per les seues col·laboracions a Canal 9, el que va difondre, per a les Comarques Centrals, el terme Diània que havia proposat abans el botànic Oriol de Bolòs. La proposta tenia els seus orígens en època ibera. Els ibers retien culte a la natura i creien en una mena de deessa mare, però quan els grecs foceus de Massàlia arribaren a la Contestània fundaren en la costa una colònia anomenada Hemeroscopi on construïren un temple dedicat a Àrtemis, deessa dels boscos i animals, associada també amb la virginitat i el part. Llavors, aquesta deessa assolí gran popularitat i, possiblement, desplaçà els cultes matriarcals ibers. Àrtemis, però, va ser sovint identificada o confosa pels grecs amb Selene (la Lluna) i per això acabà sent representada tradicionalment amb una mitja lluna creixent que, en la pràctica i per convenció, esdevingué horitzontal com una U amb les banyes cap amunt (imatge 2). El culte es mantingué en època romana perquè, com es coneix, els romans feren seues les divinitats gregues canviant-los el nom a un de llatí. I a Àrtemis, concretament, l’anomenaren Diana. Per aquest motiu, sempre s’ha interpretat que l’actual Dénia podria ser l’antiga colònia grega d’Hemeroscopi i que el nom li vindria del culte a Àrtemis-Diana. La denominació Diània faria referència, doncs, a l’àrea d’influència del culte, que coincidiria amb l’àrea d’influència de Saitabi a la Contestània nord, és a dir, les actuals Comarques Centrals.
Foto 3, Revers de bronze de Saitabi, segle II aC, fotografia de Pere P. Ripollès inclosa en el seu llibre Saitabi, Universitat de València, 2007.
La nostra proposta es basaria en recuperar el símbol diànic de la mitja lluna creixent, el qual, gràcies a la popularització del nom Diània s’identificaria clarament amb les Comarques Centrals. Aquest símbol té un ús previ tradicional al nostre territori que no el farien estrany. Així, si ens remuntem a època ibera, en alguns reversos de les monedes de Saitabi (Xàtiva), única seca que emetia moneda a la Contestània, junt amb el cavall, un altre dels símbols ibers, hi apareix un creixent (imatge 3). És cert que el símbol era molt utilitzat a tota la Mediterrània i que no sabem amb certesa si era una al·lusió a Diana, però demostra que el símbol ja gaudia de popularitat al nostre territori. Per altra banda, l’arribada del cristianisme va suposar que aquest s’apropiara de molta de la simbologia prèvia. En el cas de la Mare de Déu, per la seua virginitat, va ser associada a Àrtemis i per això va passar a ser representada amb un creixent als seus peus o simbolitzada només amb aquesta i el conegut anagrama amb les lletres A i M (imatge 4). Amb l’arribada de l’Islam i la seua iconoclàstia, tant les creences com la imagineria cristiana van ser arraconades, però el símbol de la mitja lluna creixent, com que ja era utilitzat per altres pobles musulmans de la Mediterrània, és ben probable que es mantinguera amb la mateixa estètica dels contestans, però en U, i no adoptara la forma més popular a la major part de l’Islam, la C vertical, que és, en realitat, una mitja lluna minvant. Prova d’això seria que en les festes més populars de Diània, els moros i cristians, el creixent en U té, encara avui, molta popularitat (és la que es veu, sense anar més lluny, a l’escut de l’Associació de Festers d’Ontinyent).
Foto 5, Fragment d’un dibuix del gremi de velluters per als alardos de proclamació de Carles IV, 1789, Arxiu Municipal de Xàtiva, LG-645
De fet, en un dels dibuixos que s’han conservat a Xàtiva dels alardos del XVIII (un dels antecedents dels moros i cristians) s’hi observa una soldadesca d’aspecte moro que, tan sols poc més d’un segle i mig que els moriscos foren expulsats el 1609, porta un creixent en U (imatge 5). Donant per bo que en època musulmana el símbol de la mitja lluna creixent va mantindré vigència, l’arribada dels cristians hauria d’haver-los obligat a assimilar-lo. I de fet, Jaume I, a diferència del que va fer en València, a Xàtiva no va manar construir una església al lloc on es trobava la mesquita, sinó que la va respectar consagrant-la únicament a la fe cristiana i concretament a Maria. Les cròniques també ho atribuïxen al fet que es tractava d’un bonic edifici, però també cal tindre present que la Governació de Xàtiva tenia un gran nombre de població musulmana. Segles després i tot de consagrat, els moriscos, no sols de la ciutat, sinó de la contornada, continuaven acudint a les immediacions del temple per orar. I quan, per fi, el 1596, es va decidir construir un temple nou, la Seu de Xàtiva, no sols mantingueren l’orientació a la Meca, sinó que aquest va exhibir al seu altar major i a la porta nord, que ja estava enllestida a finals del XVII, la mitja lluna creixent (imatge 4), que representava a Maria, però que no devia resultar aliena als musulmans de Diània. Això contribuiria a explicar perquè el culte a Maria gaudix d’una gran popularitat a tota Diània on podem esmentar també els importants temples de Santa Maria d’Alcoi, el Monestir de Santa Maria de la Valldigna i la boniques esglésies gòtiques de Santa Maria d’Ontinyent i la Col·legiata de Santa Maria de Gandia.
Foto 4, Anagrama de Maria, altar major de Santa Maria de Xàtiva (la Seu), finals del XVIII.
Per tot això considerem que la quadribarrada amb la mitja lluna creixent podria ser un dels dissenys a considerar per representar a Diània, que no estaria exempt, contràriament al que d’entrada podia semblar, de connotacions feministes i ecologistes, corrents que tan importants són per a la construcció de la societat futura. Mentrestant podeu visualitzar la nostra proposta a través una escultura de fusta i zamak (imatge 1) que férem el 2009.
Rafel Carril, Departament de Socials, CPFPA Sant Carles d’Ontinyent
Dades tècniques de la senyera de Diània: proporcions 2:3; quatre faixes roges sobre fons groc amb una creixent en plata al centre entre la 2a i 3a faixes.
Notícia Bibliogràfica:
Isaïes Blesa Duet,Recuperant història, Restauració de documents històrics de l’Arxiu Municipal de Xàtiva, Ajuntament de Xàtiva, 2007.
Manuel Monreal Casamayor, De sermone heráldico IV: astros y meteoros, Emblemata 10, pp 209-261, Instituto Fernando el Católico, Saragossa, 2004.
Joan Pellicer, Meravelles de Diània, Edicions del Bullent, Picanya, 2002.
Pere P. Ripollès,Saitabi, Universitat de València, València, 2007
Proyecto Extremo, Sonic Blue i Entelèkia posaren les notes solidàries al festival ‘SOSSÀHARA’, el concert celebrat amb motiu de les últimes inundacions patides als camps de refugiats saharauis.
La campanya solidària amb el Sàhara, promoguda per l’Associació Dajla de Sant Vicent i la Cafeteria M’agrada de Castalla, ha aconseguit recaptar un total de 634 €, que aniran destinats íntegrament a costejar l’enviament de medicaments, aliments i mantes als campaments de refugiats.
La vetllada musical comença al voltant de les 23h amb l’actuació de Proyecto Extremo. Els colivencs oferiren tot un seguit de versions del millor rock d’Extremoduro, la formació fundada per Robe Iniesta. Així, a La Fàbrica de Castalla sonaren cançons tan mítiques com «La vereda de la puerta de atrás», «Deltoya» o «Jesucristo García», tot amb la veu al capdavant (estripada per a l’ocasió) de Raquel Arques, que va saber transmetre força, coratge i molta energia des de l’escenari.
Sonic Blue durant la seua actuació a La Fábrica de Castalla
Tot seguit, Sonic Blue, vinguts des d’Ibi, oferiren un recopilatori del millor rock and roll internacional clàssic de les últimes dècades. La seua actuació començà amb «Rockin’In the free world», de Neil Young. També sonaren altres versions com «Gimme All Your Lovin» de ZZ Top, «Are you gonna go my way», de Lenny Kravitz, o «Badge», de Cream. Finalitzaren amb «Sweet home Alabama», de Lynyrd Skynyrd. Els iberuts feren brillar amb llum pròpia cada nota de rock, jazz o blues interpretada, i captivaren al públic amb una actuació ben extensa.
Finalment, Entelèkia, el grup local de la nit, oferí un compendi de temes recollits en els seus dos treballs «Mira!» i «Anónimo». Un bon grapat d’incondicionals seguidors acompanyaren a Juanvi Bernabeu a les veus cantant algunes de les cançons que ja esdevenen himnes, com «Rubia de bote», “Que no te hagan callar”, o “Y volar contigo”. A més, cap destacar la col·laboració amb el violí del castellut David Payà, que aportà un to melòdic i tendre a la tonada de «Cerca de las nubes», inclòs al disc Pedazos de una entelequia, de Síntesi.
Sonic Blue durant la seua actuació a La Fábrica de Castalla
«Fandango de Tres de Xàtiva», ballat pel Grup de Danses «El Convent» de Cocentaina, al Simposi d’Estudi i Festa d’Enric Valor a l’any 1995 a Castalla, organitzat pel Centre Cultural Castellut.
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
“God Save the Queen”, arranjament de Carlos Marques amb cançons de la mítica banda Queen, interpretat per l’Ateneu Musical de Cocentaina a la Plaça del Teular. Podem escoltar Don’t Stop Me Now, I want to break free, Bohemian Rhapsody o We Will Rock You.
Menuts i grans aplegats d’arreu de les comarques gaudiren de tallers, contacontes, correfocs i els concerts de Notes Soltes, La Trocamba Matanusca i Burumballa. També hi hagué representacions de l’històric Tractat d’Almirra i de l’Acte Sacramental dels Reis Mags.
La primavera d’hivern és el gran temps dels bolets i la fruita salvatge. El metge i etnobotànic Joan Pellicer ens explica algunes de les verdures silvestres que tenim al País Valencià com les camarroges, els llicsons o els conillets, que utilitzen a Tibi en un dels seus plats més populars.
Els de la Mariola presentaven el seu nou disc «Sendes Salvatges» acompanyats de l’Home Brut i Tardor, que posaven punt final a la gira «Una ciutat invisible».
La música cantada en valencià està d’enhorabona, i nits com aquesta ho confirmen. Mentre Tardor acomiadava una exitosa gira que els ha consolidat com a referents del rock alternatiu al País Valencià, els Inèrcia començaven a caminar per les seues «Sendes Salvatges». I si ho fan com al concert d’anit a la sala Matisse de València, serà tan exitosa com la dels seus companys del Cap i Casal.
Obriren la nit L’Home Brut, nominats a millor maqueta als Premis Ovidi 2015 . Sonaren cançons del seu primer EP i algunes del que serà el seu primer disc, que es troben gravant actualment.
Aplegava el torn als valencians Tardor, que vingueren amb moltes ganes de culminar l’exitosa gira del seu darrer disc «Una ciutat invisible«. Cançons com «Saudade», «Baix de l’aigua», «Ontàrio» o la frenètica «Energia», feren cantar i botar a un públic entregat fins al darrer acord.
Inèrcia saltaven a l’escenari de la sala Matisse per presentar el seu nou disc, «Sendes Salvatges«, acabat de sortir del forn després d’una exitosa campanya de micromecenatge. Cançons com l’inicial «Un nou començament» o «Caminant entre elefants», amb la col·laboració de Joan Palomares, cantant de Prozak Soup, s’alternaren amb temes del seu anterior treball com «Cop d’Ull», «Ara que tots dormen», o l’himne «El Secret», punt d’efervescència d’una nit inoblidable per als amants del rock alternatiu en la nostra llengua.
El passat dimecres 11 de novembre s’encetà el cicle de concerts «La Fera al Palau», una celebració a l’àmbit de la música en valencià, després de 10 anys silenciada per les institucions i els poders públics. També, fou un homenatge al poeta alcoià Ovidi Montllor, un nou acte en commemoració pels 20 anys «fent vacances».
Durant la primera sessió de concerts, presentada per Núria Cadenes, participaren un total de set grups i cantautors, quasi tots en representació del sector més rock de les nostres creacions autòctones. D’entre totes les peces, els artistes feren sonar algunes de les cançons més rellevants de la seua trajectòria musical, tot i que també interpretaren, com no podia ser d’altra forma, algunes composicions d’Ovidi Montllor, com «Als companys», amb més ritme que mai de la mà d’Arthur Caravan, o l’«Homenatge a Teresa», sota els dolços acords de la guitarra de Rafa Xambó.
Com és habitual, Arthur Caravan ho donaren tot damunt de l’escenari
Potser, un dels moments més entranyables fou la interpretació d’un dels himnes per exel·lència al País Valencià, La Muixeranga, de la mà dels exintegrants d’Obrint Pas, el dolçainer Miquel Gironés i Xavi Sarrià. Per altra banda, Sant Gatxo, des de La Vila Joiosa, Senior i el Cor Brutal, o Mox Nox posaren les notes més contundents i alternatives de la nit.
Cal destacar també la gran presència de músics pertanyents a les Comarques Centrals Valencianes que participaren durant aquesta primera jornada, com els Arthur Caravan, des d’Alcoi, Mox Nox, en representació de La Marina Alta, o Miquel Gironés, d’Ontinyent (La Vall d’Albaida).
El cicle de concerts continua hui al Palau de la Música de València, amb les actuacions d’Apa, Pep Botifarra, La Gossa Sorda, Mara Aranda, Sis Veus per al Poeta, Tomàs de los Santos, Urbàlia Rurana i VerdCel.
«Sense Perdó«, tema del darrer disc de King Kong Boy, «Alcem el vol«, interpretada en directe al Festiniu 2015 de l’Alqueria d’Asnar.
Noble viatger, solitari un fred hivern
lliure rodamón, la teua pàtria és el teu cor
has crescut buscant creences i desig
per allò que no tenies, per allò que no volies
vas obviar la lluita, l’apatia era el dia a dia
Fem-los front sense perdó
no hi ha futur si no estàs tu
trenca amb tot, no hi ha consol
l’autocompassió és anticipar el dol
I si algun dia dubtes, no patisques
jo estaré al teu costat
La nostra força està en la nostra unió
Valenta companya, sembles trista i preocupada
sempre maltractada, el nostre crit és la teua ràbia
En la mentida eterna de promeses oblidades
t’han cosit la veu, vas patir la creu
que cremen els carrers, reconquerim les nostres cases
nosaltres construïm, nosaltres decidim
Fem-los front sense perdó
no hi ha futur si no estàs tu
trenca amb tot, no hi ha consol
l’autocompassió és anticipar el dol
I si algun dia dubtes, no patisques
jo estaré al teu costat
La nostra força està en la nostra unió
I si algun dia dubtes, no patisques
jo estaré al teu costat
La nostra força està en la nostra unió
Utilitzem cookies per optimitzar la teva experiència i analitzar el trànsit. Les pots acceptar, rebutjar o personalitzar la teva elecció en qualsevol moment.
'/%3E%3Cpath%20fill='%23b2b2b2'%20d='M241%20382q0%2016%2017%2026%2017%2011%2042%2011t42-11q16-11%2017-26V269H241'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M241%20379q0%2014%208%2023%209%209%2021%209%2014%200%2021-9%209-9%209-23V269h-59'/%3E%3Cpath%20d='M241%20339v-70h59v110q0%2014-9%2023l-6%205v-68h-15v72q-8%200-14-4v-68zm59%2040c0%2022%2015%2032%2029%2032%2021%200%2030-18%2030-32v-40h-59'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M266%20277v5h2v12h-3v-5h2v-5h-9v5h2v5h-4v9h3v18h-5v10h34v-10h-5v-18h3v-9h-4v-5h2v-5h-9v5h2v5h-3v-12h2v-5zm42%20101q0%2010%206%2017%206%206%2015%207%2010-1%2016-7%206-7%206-17v-29h-43'/%3E%3Ccircle%20fill='%230044ad'%20cx='329.5'%20cy='372'%20r='6'/%3E%3Cellipse%20fill='%230044ad'%20cx='300'%20cy='340'%20rx='16'%20ry='21'/%3E%3C/svg%3E){kind=small}
Tot seguit, l’horticultor Josep Pàmies donà una conferència a l’ajuntament de la localitat, un acte que també va comptar amb una assistència massiva. La xarrada, tot i estar denominada amb el títol «Plantes medicinals per recobrar la il·lusió de viure», potser oferí una informació prou limitada al voltant de les plantes medicinals, i va versar més bé sobre la vessant més política que envolta a determinades plantes. El ponent destacà, entre d’altres, les propietats beneficioses de l’estèvia, una planta que, segons els seus coneixements, podria ajudar a regular la diabetis.
![XXVIII Trobada d’Escoles Valencianes a La Canyada i Camp de Mirra [Reportatge]](https://www.diania.tv/wp-content/uploads/2015/11/XXVIII-Trobada-dEscoles-Valencianes-a-La-Canyada-i-Camp-de-Mirra-768x511.jpg "XXVIII Trobada d’Escoles Valencianes a La Canyada i Camp de Mirra [Reportatge]")
