L’acte de l’”embolà” d’enguany passarà a la història. Mai havíem vista tanta indignació al nostre poble davant d’unes imatges certament terribles. Vergonyós. La barbàrie, el maltractament animal viscut divendres a Ontinyent, durant l’embolà, i retransmés per televisió, només va deixar indiferents la locutora i el representant dels Portadors del Bou de la Puríssima, que amb el cinisme que els caracteritza només veien “nerviosisme” on era un cas evident de patiment animal. S’haguera hagut d’actuar immediatament, retirant el bou, però no es va fer. No eren prou les convulsions, les caigudes de l’animal, que durant massa temps va romandre estés a terra. Tot va continuar com si no passara res.
Estes imatges van colpir moltes persones, algunes de les quals fins i tot van telefonar la policia per queixar-se del que veien en pantalla. I les xarxes socials es van encendre, en una ona d’indignació com no recordem a la nostra ciutat.
No podem entendre com a alguns els pot agradar un acte com este. A més a més, les imatges es repeteixen any rere any, sense quasi variacions. Hi ha un animal patint, estressat, amb por, que l’únic que busca és fugir, al qual se’l sotmet a una “tortura” i humiliació d’una crueltat indigna. I hi ha qui encara no és capaç de veure maltractament…
Menors presenciant esta salvatjada. Guarderies i col·legis educatius que ho adornen com si fóra una diversió, una festa… Però és hora de dir prou, de llevar-nos la bena dels ulls. Els nostres fills i filles, les nostres famílies, la societat ontinyentina en general, necessiten saber que això no està bé, que és una barbàrie. Divertir-se, ajuntar-se amb les amistats, és una cosa. Però gaudir amb el patiment d’un animal, una cosa ben distinta. Posem-nos en la pell del bou. Com ens sentiríem?
Vivim a Ontinyent, i els dies del bou en corda són per a nosaltres els més deplorables de l’any. Són moltes les reflexions que ens vénen al cap: en el segle XXI, és necessari fer patir un animal per a fer festa?. Com es pot considerar això un acte festiu?. Eixa és la imatge que volem donar del nostre poble?. Diuen que és cultura, però quina classe de cultura és esta?. Quins valors transmet la “festa” del bou en corda? Gaudir del patiment d’un altre ser viu no hauria de ser una festa ni un divertiment per a ningú.
El bou de la Puríssima pot ser tradició, no ho negarem, però això no és raó suficient per mantenir-la. Qui aniria a la Fira si fóra només una fira agrícola com estava plantejada en els seus inicis?. Com és lògic, ha hagut d’evolucionar perquè la societat així ho demana. Les tradicions canvien, evolucionen. Algunes desapareixen (les cordades, per exemple) i ens n’arriben de noves “importades” (vos sona Halloween?)
I actualment la societat valenciana continua avançant mentre que Ontinyent es queda arrere. Moltes ciutats comencen a veure que les festivitats dels bous són pròpies d’altra època i transformen les tradicions eliminant este acte, o reconvertint-lo. Ontinyent no. I no sols no l’eliminem sinó que ens inventem un altre “Bou de les Penyes”, sense cap tradició al nostre poble. Per a què? Per a qui?
Nosaltres també som ontinyentins i ontinyentines. I ens preocupa el que ací passa, ens preocupa el patiment innecessari d’un animal, ens preocupa la imatge que el nostre poble transmet a l’exterior, ens preocupen els valors que transmet la “festa”. Lluitem, i no descansarem, per convertir Ontinyent en una ciutat de la qual sentir-nos orgullosos. Amb el bou en corda, ens avergonyim.
Ontinyent mereix més.
