El cantaor murer Hilari Alonso presenta un nou espectacle anomenat «No sé com gloses!»

0

El polifacètic cantaor murer Hilari Alonso presentà a Barcelona «No sé com gloses!», un espectacle que uneix la cançó de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

De les gloses mallorquines, passant pel garrotí lleidatà fins les versaes o les albaes valencianes, l’espectacle mostra d’una manera divertida el ric patrimoni de la cançó improvisada i proposa noves possibilitats d’expressió d’una manera interactiva que no deixa ningú indiferent.

Al costat d’Hilari Alonso trobem a Mateu Xurí, un dels més rellevants exponents de la nova generació de glosadors mallorquins i una de les principals veus de la cançó improvisada a la Mediterrània; Mireia Mena, una escriptora catalana que es declara mare, glossadora, cantaire i pagesa; l’acordionista diatònic Marçal Ramón, interpret, compositor i nòmada enamoradís del Vallès Oriental i al capdavant de la direcció es situa el manacorí Joan Toni Sunyer, actor i mestre de teatre.

Amb unes crítiques immillorables, la pre-estrena es va realitzar a Terrassa i al Teatre Biblioteca de Catalunya el 29/30 de novembre i s’estan tancant les dades d’una gira que s’iniciarà en desembre de 2019 a Manacor (Mallorca) i que al llarg de 2020 visitarà multitud de localitats de Mallorca, Catalunya i el País Valencià.

Cactus canta al desamor al seu darrer treball discogràfic ‘ROMA’

0

Cactus troop llança el seu segon treball discogràfic, ROMA (Halley Supernova, 2019), un àlbum que pretén consolidar la trajectòria d’un dels grups revelació al panorama musical valencià.

ROMA, (o AMOR a l’inrevés), arriba per a revolucionar l’escena electro-urban valenciana. Els components de Cactus defineixen el treball com a un àlbum molt ric, amb una gran varietat d’estils que van des del rap o el hip-hop fins al reggaeton més comercial. Les seues lletres, majoritàriament, versen al voltant del desamor. El millor exemple, sens dubte, Ho deixe tot, el tema “més íntim i personal que hem escrit mai”, indiquen. Aquesta “carta de desamor”, que va veure la llum fa algunes setmanes en format videolyric, és una queixa per la poca educació emocional que rebem sobre l’afecte.

Malgrat “el drama”, Roma inclou també temes festius, ballables i amb tornades que prometen regalar grans moments a la pròxima gira de concerts. Com a preludi de l’estrena total de l’àlbum, Cactus ha estrenat també dos nous videoclips: Gossa-te-la i K pateo aporten el ritme necessari per a escalfar l’hivern musical que ara comença. ROMA compta amb la producció musical i artística del reconegut Mark Dasousa, d’Atomic Studios.

Al següent enllaç podeu descarregar «Roma».

El Diluvi, La Fúmiga i LilDami protagonitzen la cançó del XV aniversari del Festivern

0

«RUMB A LA VALL» és el títol de la cançó del Festivern 2019/20, any que celebra el seu XV aniversari. Els ritmes d’aquesta rumba posaran les notes a la gran festa de cap d’any per excel·lència a les Comarques Centrals Valencianes.

El videoclip, ambientat als carrers i a la rutina diària de Tavernes de la Valldigna i al seu mercat, ha estat dirigit per El Hombre Viento, i compta amb la col·laboració d’Atòmic Studio.


Lletra

La Fúmiga

Tot un riu de gent que va inundant les places i els carrers
d’una Vall que alberga digna el caliu que porta el fred.
Desemboca prop del mar, sembla que arriba el final,
l’energia que no es trenca i es transforma per tornar
a una nova primavera!!

Rumb a la Vall! Rumb a la Vall!
Que no ha de parar mai!
Rumba-la amunt! Rumba-la avall!
La nit que acaba l’any!

Rumb a la Vall! Rumb a la Vall!
Que no ha de parar mai!
Rumba-la amunt! Rumba-la avall!
Tonight comença l’any!

El Diluvi

Vinguts del nord, vinguts del sud, de terra endins, de mar enllà,
habitants som d’aquest somni, d’una terra d’il·lusions.
Quatre dies sense adéus i una nit de despedida.
L’alegria és un licor sense misèria i molt d’amor
que allargarà la vida!

Rumb a la Vall! Rumb a la Vall!
Que no ha de parar mai!
Rumba-la amunt! Rumba-la avall!
La nit que acaba l’any!

Rumb a la Vall! Rumb a la Vall!
Que no ha de parar mai!
Rumba-la amunt! Rumba-la avall!
Tonight comença l’any!

LilDami

Quan la vida es posa cap per avall
no queda més sortida que posar rumb a la Vall.
Porto el present, un regal, i tu recorda
que el sol surt cada dia i vull que el veiem sortir junts.

Recordes com cantàvem aquella tarda d’agost,
doncs quan arribi l’hivern cantarem el doble de fort.
Ens van intentar cremar, calar-nos foc,
però qui pot d’incinerar als arbres que van créixer torts.
Ens van intentar cremar, calar-nos foc,
però qui pot d’incinerar als arbres que van créixer torts!

Rumb a la Vall! Rumb a la Vall!
Que no ha de parar mai!
Rumba-la amunt! Rumba-la avall!
La nit que acaba l’any!

Més de 3500 persones visiten la Porta del Nadal d’Albaida

La primera Fira de Nadal d’Albaida ha estat un éxit gràcies a infinitat d’activitats lúdiques i la participació de comerços i associacions de la localitat.

Albaida va celebrar la seua primera fira de Nadal amb un bon nombre de visitants. Més de 3500 persones van acudir a la cita per donar inici al Nadal entre activitats lúdiques i paradetes amb productes de decoració, dolços, regals, sabons, ciris i molt més que acompanyaven als llocs tradicionals del Mercat.

L’èxit de la Fira va obligar a reposar producte en diferents estands en més d’una ocasió i també ho deixa palés les 1248 persones que van passar pel foto reclam instal·lat per Soler2, i que s’emportaren de manera gratuïta una fotografia d’ells amb ambientació nadalenca.

Des de l’Ajuntament  han volgut «agrair als comerços i associacions locals que s’han bolcat amb la Fira i han mostrat el millor d’Albaida a totes les famílies que ens han visitat i han pogut comprovar que som un gran centre comercial on fer les seus compres tot l’any” ha manifestat l’alcalde de la ciutat Josep Albert. Per la seua banda la regidora de Comerç Pepita Vidal ha explicat que “m’ha fet molta il·lusió veure com gent redescobria el seu mercat, sobretot les persones més joves que feia temps que no s’apropaven i moltes em comentaven que no s’esperaven tindre un Mercat d’este nivell al poble” això ens “ompli d’orgull i ens fa seguir apostant per activitats de dinamització del Mercat i de tot el comerç local, ja tenim al cap noves propostes”. Des del consistori s’ha volgut agrair també a ACISA i als comerços del Mercat Municipal la seua implicació, així com a les associacions i altres persones que han fet d’esta primera experiència una jornada inoblidable.

A més, Albaida compta amb una il·luminació molt especial enguany per a celebrar el Nadal i va ser inaugurada per l’alcalde i les Reines de 2020 junt amb representants del món de les festes locals, envoltats de nadalenques i centenars de persones que s’aproparen per veure la gran capsa de llums que s’ha instal·lat en la porta de l’Ajuntament.

Cassola Sense Corda reivindica l’abolició del bou en corda a Ontinyent

0

L’acte de l’”embolà” d’enguany passarà a la història. Mai havíem vista tanta indignació al nostre poble davant d’unes imatges certament terribles. Vergonyós. La barbàrie, el maltractament animal viscut divendres a Ontinyent, durant l’embolà, i retransmés per televisió, només va deixar indiferents la locutora i el representant dels Portadors del Bou de la Puríssima, que amb el cinisme que els caracteritza només veien “nerviosisme” on era un cas evident de patiment animal. S’haguera hagut d’actuar immediatament, retirant el bou, però no es va fer. No eren prou les convulsions, les caigudes de l’animal, que durant massa temps va romandre estés a terra. Tot va continuar com si no passara res.
Estes imatges van colpir moltes persones, algunes de les quals fins i tot van telefonar la policia per queixar-se del que veien en pantalla. I les xarxes socials es van encendre, en una ona d’indignació com no recordem a la nostra ciutat.

No podem entendre com a alguns els pot agradar un acte com este. A més a més, les imatges es repeteixen any rere any, sense quasi variacions. Hi ha un animal patint, estressat, amb por, que l’únic que busca és fugir, al qual se’l sotmet a una “tortura” i humiliació d’una crueltat indigna. I hi ha qui encara no és capaç de veure maltractament…
Menors presenciant esta salvatjada. Guarderies i col·legis educatius que ho adornen com si fóra una diversió, una festa… Però és hora de dir prou, de llevar-nos la bena dels ulls. Els nostres fills i filles, les nostres famílies, la societat ontinyentina en general, necessiten saber que això no està bé, que és una barbàrie. Divertir-se, ajuntar-se amb les amistats, és una cosa. Però gaudir amb el patiment d’un animal, una cosa ben distinta. Posem-nos en la pell del bou. Com ens sentiríem?

Vivim a Ontinyent, i els dies del bou en corda són per a nosaltres els més deplorables de l’any. Són moltes les reflexions que ens vénen al cap: en el segle XXI, és necessari fer patir un animal per a fer festa?. Com es pot considerar això un acte festiu?. Eixa és la imatge que volem donar del nostre poble?. Diuen que és cultura, però quina classe de cultura és esta?. Quins valors transmet la “festa” del bou en corda? Gaudir del patiment d’un altre ser viu no hauria de ser una festa ni un divertiment per a ningú.

El bou de la Puríssima pot ser tradició, no ho negarem, però això no és raó suficient per mantenir-la. Qui aniria a la Fira si fóra només una fira agrícola com estava plantejada en els seus inicis?. Com és lògic, ha hagut d’evolucionar perquè la societat així ho demana. Les tradicions canvien, evolucionen. Algunes desapareixen (les cordades, per exemple) i ens n’arriben de noves “importades” (vos sona Halloween?)

I actualment la societat valenciana continua avançant mentre que Ontinyent es queda arrere. Moltes ciutats comencen a veure que les festivitats dels bous són pròpies d’altra època i transformen les tradicions eliminant este acte, o reconvertint-lo. Ontinyent no. I no sols no l’eliminem sinó que ens inventem un altre “Bou de les Penyes”, sense cap tradició al nostre poble. Per a què? Per a qui?

Nosaltres també som ontinyentins i ontinyentines. I ens preocupa el que ací passa, ens preocupa el patiment innecessari d’un animal, ens preocupa la imatge que el nostre poble transmet a l’exterior, ens preocupen els valors que transmet la “festa”. Lluitem, i no descansarem, per convertir Ontinyent en una ciutat de la qual sentir-nos orgullosos. Amb el bou en corda, ens avergonyim.

Ontinyent mereix més.

Carles Llinares – El Dimoni Xicotet

0

Carles Llinares ens conta la història del DIMONI XICOTET durant la sisena edició de la Trobada de Contacontes de Penàguila.

Les Catalinetes – Festes a Diània

Les Catalinetes és una festivitat popular que se celebra en alguns pobles de Diània i del País Valencià com Xàtiva, Castalla, La Llosa de Ranes, Ibi o Canals. Té lloc el dia 25 de novembre, dia de Santa Caterina, patrona dels escolars, els filòsofs i sobretot de les xiquetes.

A Castalla i Ibi es realitza una celebració escolar, on les xiquetes solen portar un llaç roig al cap i els xiquets un llacet més menut al coll i alguns un bigot pintat. Es fa una gran xocolatada, es realitzen activitats extraordinàries i es canten cançons tradicionals com aquesta de «Les Catalinetes».

Les Catalinetes - Festes a DiàniaA Xàtiva i Canals s’organtiza una excursió al camp amb els més menuts per fer un berenar, el qual sol estar elaborat amb el pa de catalinetes, un pa especial amb llavors d’anís, que sovint s’acompanya del torró de gat.

Podeu trobar més informació en la Viquipèdia, el blog TerradelFoc o al web de Toni Cucarella.

 

Olis de Diània creen un oli de qualitat prèmium amb història i identitat

1

Els productors d’Olis de Diània aconsegueixen en un any crear un Oli amb ‘terroir’, de qualitat “premium” i amb història e identitat

El següent pas és una marca paraigües que identifique els seus olis com productes amb valor afegit per tal d’obrir nous nínxols de mercat a la Península i a l’estranger

Un any de vida dóna per molt. Les jornades de formació d’Olis de Diània de finals d’octubre al molí d’Alcosser de Planes es van centrar en les tècniques emprades per ressaltar les particularitats dels nostres olis, tant en el cultiu, com en la moltura i fins i tot en el seu envasat; amb la participació d’especialistes que contestaren les inquietuds d’un auditori molt implicat. Les jornades van deixar així palesa la clara evolució d’aquest grup de productors i amants de l’oli que durant aquest darrer any s’han anant reunint i creant sinèrgies que els ha permès millorar el seu producte per tal de crear un Oli Verge Extra -ecològic o no- amb un clar ‘terroir’. És a dir, amb especificitat, història, identitat i amb qualitat premium.

Olis de Diània creen un oli de qualitat prèmium amb història i identitat

Això es va poder comprovar el passat 2 de novembre en el Mercat de la Terra de Xaló -dedicat a l’oli-, on els productors van organitzar tasts per tal que els assistents pugueren degustar i veure aquesta evolució. Un oli cada cop més professionalitzat, amb un sabor completament diferenciat, cultivat en minifundi, amb varietats autòctones i en marges de pedra seca que li otorguen aquest cos tan especial. Un oli que també té una història al darrere lligada al paisatge i a la nostra identitat com a poble d’arrels llauradores. I que ara pretén pujar un escalafó per tal de posicionar-se en el mercat com a producte amb valor afegit.

En aquest sentit, les jornades d’Olis de Diània, on assistiren més de cent persones van servir per resoldre dubtes i que els professionales assoliren més coneixements. També es van fer xerrades que aportaren arguments per fer una tasca comercial que facilite la seua penetració en mercats ‘delicatessen’, i es mostraren tècniques de venda òptimes en aquest nínxol de mercat. I a més es facilità informació que permet avançar al grup Olis de Diània en els seus propers reptes, com són escollir el tipus d’organització que volen establir i la marca paraigües que han de crear per tal unificar els seus diferents olis en el mercat com a productes amb valor afegit. Aquestes fites s’hauran de resoldre per tal d’afrontar la campanya de Nadal des d’un front comú.

Olis de Diània está resultant una fòrmula que posa de relleu que la Muntanya d’Alacant té al darrere un munt de possiblitats si cerca aquesta especificitat que la fa tan pròpia unint terra, història, patrimoni i professionalitat amb un suc d’oliva verge extra de qualitat ‘premium’.

Olis de Diània creen un oli de qualitat prèmium amb història i identitatD’aquesta manera, completada ja la part tècnica, els productors poden iniciar el procés per tal de posicionar-se en el mercat com a producte ‘premium’, cercat així un consumidor intel·ligent capaç de reconèixer l’excel·lència d’aquest olis irrepetibles. Un grup de productors, el d’Olis de Diània, conscients del valor que té el seu producte i que ara comencen a cercar i obrir nous nínxols de mercat ‘delicatessen’ a la Península i a escala internacional per tal d’exportar aquest oli ‘terroir’.

Iniciatives com la del grup Olis de Diània mostren com posen de relleu que sí que hi han opcions de vida rural sostenible davant l’abandó del camp. Desenvolupament i professionalitat en l’elaboració d’un d’un producte amb valor afegit i relat, amb història identitat. Una experiència que el consumidor exigent vol i pot degustar.

El grup Olis de Diània va néixer a finals de l’any passat a ran de la seua participació a la III Festa de l’Oli d’Alpatró, a la Vall de Gallinera i ha estat coordinat per l’equip tècnic del Grup d’Acció Local Rural Muntanya d’Alacant (GALRMA). Els productors pertanyen a zones rurals de les comarques alacantines de la Marina Alta, la Marina Baixa, El Comtat, l’Alcoià I l’Alt Vinalopó i de les valencianes ubicades més al Nord del Benicadell i Mariola. És a dir, la Safor, la Vall d’Albaida, la Costera i la Canal de Navarrés.

Les varietats més utilitzades en l’elaboració del seu oli d’oliva verge extra són la Mançanella (Villalonga), la Blanqueta i l’Alfafarenca, autòctones i que defineixen el territori Diànic.

L’oli representa més d’un 20% dels ingressos del sector agrícola de la Muntanya d’Alacant.

III FIRA DE LA FANTASIA – Castalla, 26 i 27 d’octubre de 2019

0

Vídeo-Resum de la tercera edició de la Fira de la Fantasia de Castalla. Una fira en homenatge a Enric Valor,  al patriarca de les lletres valencianes, que ha convertit Castalla en la capital valenciana de la imaginació i les rondalles.

‘Tirant’ i ‘Carmesina’ podrien ser els noms d’un estel i el seu planeta

0

Amb motiu del centenari de la Unió Astronòmica Internacional, s’ha organitzat una votació per a triar un nom per a un estel i el seu planeta. Des del País Valencià, diverses entitats i experts s’han adherit a la proposta del professor d’Astronomia i Informàtica a la Universitat de València, Enric Marco, per a batejar a la parella còsmica com a “Tirant” i “Carmesina”.

A l’estat espanyol li toca batejar l’estel nan groc HD 149143 i el seu planeta HD 149143 b, tots dos situats a 240 anys-llum de la Terra. Fins al 12 de novembre, es pot triar entre una dotzena de parelles de noms. Aquesta iniciativa pretén fer participar a la societat en les activitats que realitzen els astrònoms, i oferir l’oportunitat de posar noms més quotidians i accessibles a estels amb denominacions més tècniques.

Des del País Valencià, diverses entitats com ara l’Associació Valenciana d’Astronomia, l’Agrupació Astronòmica de la Safor, el Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals, Alfons el Vell de Gandia, Acció Cultural del País Valencià i diversos professionals han proposat per a la parella còsmica els noms de «Tirant» i «Carmesina».  Diània Televisió s’adhereix també a la proposta, i reivindica situar al cel als nostres personatges medievals de ficció més estimats.

 

La Fira de la Fantasia torna a Castalla carregada de rondalles, música i teatre per a tota la família

0

El passat diumenge es va celebrar una nova edició de la Fira de la Fantasia a Castalla, un esdeveniment que va nàixer ara fa tres anys per a homenatjar i posar en valor la figura de l’escriptor local Enric Valor, i situar Castalla com a referent cultural i literari. També, però, per a oferir una alternativa d’oci adreçada a les menudes i els menuts de la casa.

La tercera edició de la Fira de la Fantasia ha comptat amb molt bona acollida i una gran participació d’assistents i visitants. Centenars de persones s’han acostat a «la capital de la fantasia» per tal de gaudir d’un cap de setmana farcit d’actes, com ara concerts, rutes de contacontes, teatre o, com a novetat, exhibicions muixerangueres.

La Fira de la Fantasia torna a Castalla carregada de rondalles, música i teatre per a tota la famíliaLa primera jornada de l’esdeveniment començà dissabte amb el concert de la banda de Marcel el Marcià. Tot seguit, al ritme de les dolçaines i els tabals de la colla El Sogall, menuts i grans gaudiren d’una ruta pels carrers del centre històric de Castalla ambientada amb històries de por, de la mà de les narradores orals Almudena Francés i Eva Andújar.

El matí de diumenge s’inicià radiant amb un «esmorzar de rondalla», proveït per les pastisseries i els forns del poble. A continuació, les muixerangues de la Vall d’Albaida i el Vinalopó oferiren una mostra d’algunes figures representatives. Seguidament, i com ja ve sent habitual edició rere edició, el grup local Tres Teatre representà algunes rondalles de l’escriptor castellut per antonomàsia.

La Fira de la Fantasia torna a Castalla carregada de rondalles, música i teatre per a tota la famíliaEl matí de màgia, somni, rondalles i il·lusió culminà amb l’actuació del cantacançons Dani Miquel, acompanyat a l’escenari pels Ma Me Mi Mo Músics. Sens dubte, un colofó extraordinari per a una festa que no seria possible sense l’organització i la feina de la Càtedra Enric Valor, la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i el Comtat i el Centre Cultural Castellut.

Just Sellés narra el mite de l’Encantada en la seua nova novel·la ‘Amira, l’última flor de la Muntanya’

0

Sellés va presentar el passat divendres la seua nova obra novel·lística a Beniarrés, el seu poble natal. Amira, l’última flor de la Muntanya narra la popular llegenda de l’encantada, a més de recórrer tot un seguit d’indrets naturals de les comarques diàniques mitjançant la literatura.

La primera presentació d’Amira, l’última flor de la Muntanya comptà amb la música del cantautor Andreu Valor que, en primícia, dedicà la peça Mare Diània a l’autor beniarresí. La cançó, com no podia ser d’altra forma, evoca l’estima a cada comarca, cada poble i cada indret paisatgístic que conforma la nostra terra.

La novel·la, com ho fera Al-Azraq, El Blau, transcorre al segle XIII, durant les revoltes mudèjars. El moment històric brinda l’oportunitat perfecta a l’autor per a contrastar els universos musulmà i cristià en la península Ibèrica en l’època Andalusí. La seua protagonista, Amira, esdevé el fil conductor d’una trama que barreja elements ficticis amb una rigorositat històrica ben acurada. A més a més, Sellés aposta per introduir algunes nocions que evoquen els secrets i rituals de la botànica màgica, emmarcats al nostre imaginari col·lectiu.

Una vegada consumada la invasió feudal de La Muntanya i abocada a l’exili, Amira experimentarà una peculiar metamorfosi: la seua història il·lustrarà, doncs, l’origen d’una de les llegendes més antigues i arrelades al territori: el mite de les encantades o dones d’aigua. Per descomptat, paratges com ara l’Estret de l’Encantada, el Gorg del Salt o el Toll de les Penyes adquireixen una rellevància ben notable al llibre. No debades, l’aigua esdevé un dels elements essencials en la història.

El llibre es presentarà arreu de les comarques diàniques a partir dels pròxims mesos. L’autor emprendrà una nova gira literària que, entre d’altres, visitarà les localitats d’Alcoi o Cocentaina properament, durant l’emblemàtica Fira de Tots Sants. Amira, l’última flor de la Muntanya també es pot adquirir a través del portal web www.justselles.com.