Diània.tv estarem col·laborant en el nou programa de Santy Mataix, «L’AlterNativa«, que s’emet a La Fresca FM, al 91.5 del dial.
El programa s’emet de 13:00 a 15:00 diàriament, i podem escoltar música Rock, Ska, Indie i música en Valencià, així com entrevistes i acústics als grups importants i emergents del País Valencià. Diània.tv ens encarregarem de gravar-los per a que podeu gaudir-los en format audiovisual.
Per anar obrint boca, al primer programa han sonat Ska-p, La Raiz, Narco, Aspencat, Atupa, Sicario, Lil wayne, Ivan Ferreiro, Supersubmarina, Lori Meyers, Tashkenti, Artic Monkeys, Boikot, El Canijo de Jerez, Els Amics de les Arts, Glasvegas, Forraje, La Fuga, Second, Narco, Cesc Freixas, Nirvana…
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
El Diluvi i Meritxell Gené ens canten «Homenatge a Teresa» al Teatre de l’Aurora d’Igualada el passat 28 de setembre dins de l’espectacle «No me’n vaig,sóc qui torna».
Com un record d’infantesa sempre recordaré a la Teresa, ballant el vals. Potser fou l’ultim fet amb algú que estimés abans que un bombardeig la tornés boja.
Tots els xiquets la seguíem i en un solar apartat ens instruíem al seu voltant. Mig descabellonada ens mostrava les cuixes i ens donava lliçons d’antomia. Ella ens va dir d’on veníem. I que els reis de l’Orient no existien. Ni llops ni esperits. Ens parlava de l’amor com la cosa més preciosa i bonica. Sense pecats. Ens ensenyà a ballar a cantar i a estimar. D’això ella era la que més sabia.
Amb una floreta al seu cap i un mocador negre al coll i faldes llargues i un cigarret.
Vas ser la riota dels grans, i la mestra més volguda. dels infants. Ara de gran comprenc Tot el que per TU sent i et llence un homenatge als quatre vents. Com un record d’infantesa sempre et recordaré, Teresa, ballant el vals.
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
El Diluvi, amb les col·laboracions de Jordi Montañez i Meritxell Gené, presentaren al Teatre de l’Aurora d’Igualada, l’espectacle «No me’n vaig, sóc qui torna«, un homenatge a Ovidi Montllor, amb la participació també, en format audiovisual, de Vicent Torrent i Manolo Miralles, d’Al Tall, Paco Muñoz, Antoni Miró i Toti Soler, amics de l’artista d’Alcoi.
També participaren La Coral Juvenil Xalest , que obriren la nit amb la interpretació de «La Fera Ferotge» i «La Cançó del Cansat».
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
Entrevistem a Sva-ters al Festiniu 2013 i ens conten algunes curiositats sobre el grup, futurs projectes i moltes més històries sempre amb un to desenfadat i humorístic.
Els tindreu demà 28 de setembre al seu poble, Alcàsser, dins del 9è Aniversari CSA el Montó, amb Chameleons Funky Jazz , de forma totalment gratuïta a partir de les 22:00 hores!
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
Jaume Pascual ens conta com una assemblea de Joves de l’Alqueria d’Asnar (El Comtat), han organtizat un festival amb grups de gran renom: Txarango, Orxata Sound System, Odi, Sva-ters i Insershow de forma autogestionada, i amb èxit. Més de 1.200 persones vàren poder gaudir de música en valencià de qualitat a la primera edició del Festiniu.
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
Amb el temps passat des de festes i vist el rebombori que ha provocat la interpretació de We will rock you en l’Entrada de Castalla, crec que podem dir que el 2013 passarà a la nostra història festera com “l’any de la guitarra”. L’any en què un grapat de karesdures es van atrevir a saltar-se les normes bàsiques dels Moros i Cristians. Perquè si atenem als comentaris i notícies aparegudes, sobretot a les xarxes socials, sembla que les nostres festes tinguen un programari definit que no es pot modificar. Sembla que, per a alguns, els acords d’una guitarra elèctrica poden fer saltar els fonaments de la festa. Per a la majoria, vull pensar que no deixa de ser una anècdota que no afecta a les nostres festes majors. Com l’any de la pluja d’El Chap, l’any del vaixell dels mariners o tantes altres denominacions que el nostre poble, amant fervorós dels malnoms, ha atorgat a diferents anys festers.
Internet ens connecta en temps real i, minuts després d’acabar la desfilada de l’Entrada, ja corrien per la xarxa comentaris i vídeos amb el denominador comú de la sorpresa generalitzada. Una sorpresa positiva per a uns i negativa per a altres. La meua sorpresa va ser comprovar com la gent pot defensar de manera furibunda l’adequació o no del We will rock you sense haver presenciat el fet en directe. Em sorprén perquè, si haguera viscut en primera persona tot el que va succeir la vesprada de l’1 de setembre, no s’haguera quedat només amb “que la peça no era adequada”. Segurament hagueren destacat l’emoció dels Karesdures i de la seua gent, la valentia d’aquest grup d’amics que han fet front a la crisi i a una allau de sentiments encontrats per eixir a desfilar davant del seu poble. Molt probablement, la gent que opina sense estar, hauria destacat que, entre la incredulitat del públic, sonava una guitarra per damunt de les mil sensacions que despertava la capitania perquè, si alguna cosa té aquest poble, és que sap fer costat quan és necessari i vam omplir un buit enorme amb els seus aplaudiments.
Altra cosa que em sorprén dels diferents articles i comentaris és la defensa a ultrança de les tradicions que planteja tocar un tema de Queen con una transgressió. Us anime a plantejar-vos què és una tradició i des de quan un fet passa a ser tradició. Fa dos setmanes que em faig el café amb llet del matí a les 8’30, això és ja una tradició? Brometes a banda, eixa és la millor part de tota la polèmica generada: com que fer una marxa mora basada en un tema de Queen va en contra de les tradicions i la història? Com que això atempta contra l’essència dels Moros i Cristians? Com que no s’hauria de permetre i com que fins i tot s’hauria de castigar? A tots aquells i aquelles que no ha tingut objeccions a carregar les escopetes per disparar tot aquest tipus de comentaris, els convide des d’ací a la reflexió. Tot el que hui en dia veiem en els Moros i Cristians és fidel a la història? Tot segueix les tradicions heretades? Si així fóra no estem parlant de les mateixes festes perquè, en les festes del meu poble hem convertit en festa la recreació d’una batalla i, si no recorde malament, a les batalles solen haver-hi baixes. Ens divertim amb motiu de la guerra entre dos bàndols. Com s’entén això? Quina classe de gent celebra un conflicte? I eixe seria només el principi de tot un llistat que inclouria coses com el vestuari i complements, l’emplaçament, els “boatos”, els instruments musicals, la participació de la dona i dels xiquets, la creació d’actes que res tenen a veure amb una recreació teatral d’un fet històric, etc, etc, etc. Podríem fer un llibre sencer al voltant d’aquesta polèmica, però no serà necessari. Aquest text només respon a la necessita d’expressar una opinió, com ho han fet tots aquells que han opinat abans sobre el ja famós We will rock you fester. Una opinió que defensa a ultrança que la festa ha de ser festa i s’ha d’adaptar als nous temps des del respecte i l’estima. Hauríem d’aprendre i enriquir-nos de les noves experiències, admirar les diferents formes de fer festa i comprendre que no n’hi ha només una vàlida perquè cada poble, cada comparsa i cada fester, tenen la seua personalitat. I, sens dubte, els Karesdures porten la festa i el rock al cor.
La Plaça Major de gom a gom, balladores i balladors vinguts de tots els pobles de La Foia, i un final de festa el diumenge amb les reines i els reis dels darrers 30 anys, així com xiquetes i xiquets de totes les edats al 30è aniversari de la recuperació de les Danses de Castalla, ens mostren unes danses ben vives i amb molta continuitat de cara al futur d’aquesta tradició ben nostra.
No en va, des de la Comissió de Danses i el Servei Municipal de Patrimoni Cultural de Castalla es treballa per a que siguen declarades Bé de Rellevància Local, el que permetrà el reconeixement d’aquesta festa a nivell valencià en general i de Castalla en particular, així com per a garantir la seua conservació, entre altres coses.
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
La primera edició del Festiniu, organtizat per l’Associació de Joves «El Niu» de l’Alqueria d’Asnar, va reunir més de 1.200 persones el passat 20 de setembre amb l’actuació dels albaidins Odi, el grup de mestissatge Sva-ters, els Txarango i Orxata Sound System com a plats forts de la nit, i el grup de versions de rock i punk Insershow.
El festival autogestionat ha complert les expectatives amb uns bons resultats i tornarà l’any vinent al voltant de les festes patronals de l’Alqueria d’Asnar.
EN BREUS, el resum amb entrevistes a Sva-ters, Insershow i a l’Associació de Joves «El Niu».
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
Tot ha passat ràpidament mentre cantava, he compost una cançó.
En un instant, un bell record, mirar enrere i observar perquè sóc jo.
He caminat «Passeig» avall, i pel «Palau» buscava el meu «Pla de la Font».
I m’he adormit sota el «castell» mentre mirava tendrament aquest bell món.
Evitar caducitats, la nostra estima musical, barrejar talent amb ganes de canviar.
Mirar endavant sense oblidar-nos de la veritat «Tu i jo per molt que diguen, som iguals»
Analitzaré la causa de la personalitat
com un vell pneumàtic que té mil pegats.
Però visc per escoltar-te i amb ganes de millorar.
Pot ser això faça créixer la humanitat.
Vaig agafant cada compàs que «Tata i Carbonell» regalen al tocar,
Cada cuidat detall de «Joan», la veu de «Berta» enriquint el meu cantar.
És especial veuré el progrés quan sols desitge il·lusionar-me a cada pas
Entendre perquè faig açò, aconseguir obtenir el significat.
Trencaré tots els presagis d’una mala relació
perquè no m’estime sols d’on he nascut.
Cada dia m’encisa més la unió dels pobles trepitjats
que treballen per tot el que ens han furtat.
Des de «Muro» fins a «Dénia», «d’Alcoi» cap a «Vinaròs»
i amb ganes de descobrir «El Principat».
A «L’Olleria» cantava amb «Cesk» allò que «Llach» ens va ensenyar,
Compartint amb Robe aquest vell caminar.
A «Simat» la referència em resumeix la veritat
Des dels «Setze Jutges» buscant un demà!
A la tènue llum dels ciris que «Agullent» ha preparat
cantaré amb «Contrí» tot el que estem pensant!.
«Alabajos», «Miquel Gil», «Feliu Ventura» i «Batà»
«Botifarra», «Al Tall», «Muñoz» i altres companys…
Han obert la caixa de pandora amb la justa intenció
de canviar aquest País amb la cançó.
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
Jonathan Esteve ens interpreta el famós «Capricho Árabe» del compositor i guitarrista Francisco Tárrega, dins del I Festival de Guitarra «Ciutat de Castalla» organitzat per la Colla de Dolçaines i Percussió «El Sogall«.
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
Txarango ens canten i ens ballen «En Caravana» i «Tant de Bo» al Meruts Festival d’Ontineynt.
Tant de Bo
I tant de bo sigui llarg el viatge
Tant de bo que l’equipatge cada passa pesi més
Tant de bo que quan tornis a casa no t’atrapi la llàgrima als ulls; passis full!
Tant de bo la mentida no vagi mai vestida i que et porti el vent quan vingui el llop,
Tant de bo que la por no s’abraci a la pena. Oh, no, no!
Saltimbanki!
Tant de bo ens sedueixi el paisatge,
Tant de bo que els fantasmes ja no mirin sota el llit,
Que la nit no t’apagui l’espelma, que es fongui el neguit.
Tant de bo et donin fil i no et tallin les ales, caure sobre vellut, que no et donis per vençut!
Tant de bo un dia el nord sigui sud. Oh! I que t’envolti la gent de mirada transparent.
Saltimbanki!
Tant de bo sigui llarg el viatge,
Tant de bo que mil paraules valguin més que una imatge
Tant de bo acabi en taules la partida, que la vida fos més innocent; això tan és!
Tant de bo passi un tren cada dia, que la fi del món no tingui final de via
Tant de bo quedi pres qui empresona, que coneguis la felicitat en persona.
Tant de bo 2 i 2 sumin 4, tan de bo creure en la màgia no sigui cosa de 3
Tant de bo que la sang fos germana i no l’arma dels impotents, caiguin panys.
Tant de bo s’obrin totes les portes i et rebin amb un “benvinguts”,
Tant de bo que la vida no fos batalla, i que et tregui a ballar quan balla.
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
Anit es va fer el darrer assaig a la Plaça del Carreter del que serà un cap de setmana commemorant el 30è aniversari de la recuperació de les danses de Castalla. Hui, a partir de les huit del vespre, tindrem ja passacarrers i ball a la Plaça Major amb carasses, el dissabte un Aplec Comarcal amb la participació d’Onil, Ibi i Tibi, i per finalitzar aquest aniversari, el diumenge hi haurà Dansa amb Rascat en la que ballaran els reis dels últims 30 anys.
Utilitzem cookies per optimitzar la teva experiència i analitzar el trànsit. Les pots acceptar, rebutjar o personalitzar la teva elecció en qualsevol moment.