El Diluvi i Meritxell Gené ens canten «Homenatge a Teresa» al Teatre de l’Aurora d’Igualada el passat 28 de setembre dins de l’espectacle «No me’n vaig,sóc qui torna».
Com un record d’infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.
Potser fou l’ultim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat ens instruíem
al seu voltant.
Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d’antomia.
Ella ens va dir d’on veníem.
I que els reis de l’Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.
Ens parlava de l’amor
com la cosa més preciosa
i bonica.
Sense pecats.
Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D’això ella era
la que més sabia.Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda.
dels infants.
Ara de gran comprenc
Tot el que per TU sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.
Com un record d’infantesa
sempre et recordaré, Teresa,
ballant el vals.
