This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
Rosa Jové, llicenciada en psicologia, ens explica la seua visió sobre la famosa «cadira de pensar» o «racó de pensar» i els efectes negatius que pot tindre sobre les xiquetes i els xiquets.
«La cadira de pensar no serveix si no hi ha altra cadira de pensar al costat amb un adult assegut»
L’autora de «Dormir sense llàgrimes«, «La crianza feliz» i «Ni rabietas ni conflictos» i experta en psicologia infantil i juvenil va fer un ple absolut el passat dissabte a al saló d’actes de la Casa de Cultura de Castalla amb la seua conferència «Cómo favorecer el pleno desarrollo cerebral de nuestros hijos», organitzada pel Grup de Suport a la Lactància i Criança «Criant» de Castalla.
Rosa Jové és una professional propera, que parla d’estudis cientifics amb un vocabulari sencill. Una persona amb molt sentit de l’humor. Ens fa replantejar-nos als pares temes com abraçar als nostres fills, escoltar-los, ensenyar-los a negociar… coses aparentment senzilles, però que, moltes voltes oblidem degut a les exigències de la societat. No ens dona sol·lucions màgiques però sí que ens explica per qué ocòrren algunes coses i aixó ja ens fa canviar la perspectiva dels conflictes, amb la possibilitat de solucions beneficioses. Una gran defensora de l’estat emocional dels més petits, de la seua integritat i la seua felicitat.
Per a aquesta autora, les xiquetes i els xiquets són persones amb tots els drets, que mereixen tot el nostre amor i respecte i assegura que és necessari atendre les seves necessitats biològiques i emocionals i establir vincles afectius segurs amb ells per aconseguir que siguin nens i adults feliços.
Les propostes de la Rosa Jové estan allunyades d’altres manuals per a pares que aconsellen deixar-los plorar perquè s’adorguen o entrenar-los perquè complesquen els objectius dels adults, i que defenen mètodes conductistes de criança que no es basen amb evidències científiques sobre el desenvolupament de les necessitats psico-biològiques de les xiquetes i els xiquets.
«L’amor i l’estima poden fer-nos inclús més intel·ligents, en canvi, no sempre la intel·ligència ens fa més feliços. Així que comencem a ser més feliços, així probablement acabarem sent més intel·ligents.»
Els ontinyentins Kaoba van ser els guanyadors de la quinta edició del concurs de música en valencià organitzat pels Joves d’Acció Cultural del País Valencia, l’Amplifica’t.
El concert, que es va realitzar a la sala «La Llotja» d’Elx, va comptar amb la participació de Poetes Anònims de Benimaclet, amb un rock alternatiu amb regust a Manel, el grup de neo-folk El Diluvi, de l’Alcoià, amb la participació de Laura Diaz de Som i Serem, i el grup de la Vall d’Albaida, Kaoba, amb una barreja d’ska, rock , reggae i punk que va fer botar a tots els assistents.
El final de festa el va posar Aspencat amb la seua original combinació de música Rock i Electrònica, defenent el seu darrer disc «Essència» .
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
Dins de la conferència «Bolets i Fongs de la Foia de Castalla«, Francesc Josep Miró Perez ens conta el valor nutritiu del Bolet de Pi o Suillus mediterraneensis, organitzada pel Centre Cultural Castellut.
Nom comú : Pixacà, Bolet de Pi, Molleric
Descripció : El capell fa quasi 10 cm de diàmetre, hemisfèric al principi, convex per passar a pla. És de color groguenc viscós tornant-se marró torrat rogenc quan es seca. Té tubs igual de llargs que la gruixa del capell i de color groguencs o marró brut amb porus poligonals que deixen sortir una espècie de lletrada en forma de gotes de color groguenc-rogenc. Les espores són groc olivàcies en massa, fusiformes, de 9-11 x 4,5-5 micres. El peu és cilíndric, més gruixut en el terç inferior i atenuat a la base on presenta un miceli blanc amb tons rosats. Presenta granulacions fines. És de color blanquinós cap a baix i més groguenc cap a dalt.
Observacions : Es pot menjar rebutjant la cutícula del capell i els tubs dels exemplars vells.
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
Pau Alabajos Tinc una mania inconfessable i és que m’encanta capbussar-me en els teus ulls, tocar-te en silenci, besar-te lentament per tot el cos. L’alba ens sorprén mirant-nos tendrament. Després de la batalla sempre ve la calma: des del teu llit tot sembla diferent.
Tinc una mania incontrolable i és que m’agrada mossegar-te en el bescoll, ficar-te les mans per dins de la brusa, jugar amb els teus pits. I arrancar els botons dels teus pantalons amb tan poca destresa que rodolem per terra com si fórem dos gladiadors.
Ja no aguante més, vaig a rebentar, sent calfreds per la columna vertebral. Quina sensació d’inmortalitat! Com si tan sols existírem en el món nosaltres dos, com si acariciara els núvols amb les mans…
Sent una alegria irreprimible cada vegada que em desperte al teu costat i em ve a la memòria la nit increïble que se n’ha anat volant. Isc al carrer, camine entre la gent, és hora de somriure, és el moment d’escriure cançons que parlen del present.
Ja no aguante més, vaig a rebentar, sent calfreds per la columna vertebral. Quina sensació d’inmortalitat! Com si tan sols existírem en el món nosaltres dos, com si acariciara els núvols amb les mans…
Ja no aguante més, vaig a rebentar, sent calfreds per la columna vertebral. Quina sensació d’inmortalitat! Com si tan sols existírem en el món nosaltres dos, com si el temps es detinguera en aquest mateix instant, com si acariciara els núvols amb les mans…
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
«Obrir els ulls» de Pellikana amb la col·laboració de Pepe Pérez «Pipo» dins del Festival Pirata de Castalla.
Cada día escuchar
nuestra historia.
Cada día tan lejos de ti.
Cada día y soñar,
una noria,
qué difícil de compartir
Cada día contigo
y la vida,
Y qué difícil de compartir.
Cada día una canción prohibida
que se escucha muy dentro de mí:
No li pegue més voltes…
Sé que no entendré res…
No li pegue més voltes…
passa el temps!!
Cada día que pasa,
cada día sin ti,
puedo cantar a la vida
canciones que por ti escondí.
Y ahora me siento capaz,
cada día, de cantar!
Y ahora me siento capaz
de poder despertar,
de volver a soñar.
I ara em sent capaç
de cantar amb alegria,
de poder despertar,
de tornar a somiar…
Obrir els ulls
i podem sentir l’alegria.
Obrir els ulls
que hui no tenim cap mania.
Obrir els ulls
per cantar-li a la vida,
per a Obrir els ulls…
i respira…
Obrir els ulls,
sentir alegria,
no saber què t’espera, potser,
avui serà el teu dia.
Obrir els ulls,
cantar-li a la vida,
respirar un aire vell i saber
que avui serà un gran dia!
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
Pepe Pérez «Pipo» ens fa el tema «Atracción Fatal» del seu primer disc «Actitud de Rock and Roll» en directe al Festival Pirata de Castalla.
Otra vez lo mismo siempre estas igual
no tienes remedio no vas a cambiar
sabes que esto no va a funcionar
Cuando digo negro blanco tiene que estar
si quieres pescado carne te voy a dar
sabes bien que esto no va a funcionar
Y a pesar de todo no te puedo evitar
cuando estamos a solas algo empieza a cambiar
ni contigo, ni sin tí…una noche más
No existe la manera, no puedo comprender
el vaso medio vacío siempre tienes que ver
márchate, no quiero verte jamás
Mi paciencia ya ha llegado a su final
Y el corazón me dice «no aguanto más»
déjame, déjame en paz
Y a pesar de todo no te puedo evitar
cuando estamos a solas algo empieza a cambiar
ni contigo, ni sin ti, una noche más
sabes que no puedo vivir sin ti
pero durmiendo a tu lado no puedo seguir
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
«Festes a Castalla 2013: La Versió del Director«, amb entrevistes, molta germanor i bons moments, i tota l’essència de la festa castelluda per excel·lència. Properament!
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
Tercera Part del vídeo «Danses a Castalla 1983-2013» , amb el tradicional Dia del Rascat el diumenge 29 de setembre amb la participació del les reines i els reis de les danses dels darrers 30 anys.
Des de la des de la Comissió de Danses i el Servei Municipal de Patrimoni Cultural de Castalla es treballa per a que siguen declarades Bé de Rellevància Local, el que permetrà el reconeixement d’aquesta festa a nivell valencià en general i de Castalla en particular, així com per a garantir la seua conservació, entre altres coses.
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
«Vola» i «Benvinguts» de Txarango al Meruts Festival d’Ontinyent 2013.
He robat a un circ sencer, tota la màgia per regalar-te
He assaltat dos-cents mil trens per fugir amb tu de matinada
He seguit tots els camins, i traficat amb l’enyorança
Mil desitjos infinits sota la pell, la nit descalça
Lletra Vola Txarango
Algú ja riu i surt el sol
i ja badalla i espeteguen els balcons de flors
i sona un vals a les valls adormides
mentre trafico el meu amor que és polissó de valls i viles
Que duc als ulls mal temps i fred
que l’he somiat amb tu, un viatge llarg!
He robat a un circ sencer tota la màgia per regalar-te he assaltat dos-cents mil trens per fugir amb tu de matinada he seguit tots els camins i he traficat amb l’enyorança mil desitjos infinits sota la pell, la nit descalça.
Vola
Vola
Vola
Que tot m’ho he endut del caminar, illes perdudes països inversemblants he despedit boscos follets i fades s’han apagat mil i una nits darrere l’aigua clara.
I no hi ha sol l’he segrestat,
tantes vegades pot fugir ell com néixer del mar
i jo em vull viu i tornaré a buscar-te
que tinc un món entre les mans aquesta nit per regalar-te.
Que duc als ulls mal temps i fred
que l’he somiat amb tu, un viatge llarg!
He robat a un circ sencer tota la màgia per regalar-te he assaltat dos-cents mil trens per fugir amb tu de matinada he seguit tots els camins i he traficat amb l’enyorança mil desitjos infinits sota la pell, la nit descalça.
T’he dut tot el que tinc, tot el que duc a dins el que he tret del camí, tot el que el temps m’ha dit i tu tens tota la màgia. D’on l’has tret?, quin és el secret? Tornem-la, quan no hi ets la trobo a faltar on estan els quaranta lladres? Vine són lluny de la ciutat tots els contes que sé vine, camina, si vols de nit marxem.
Vola
Vola
Vola
Vola…
Lletra Benvinguts Txarango
Benvinguts al llarg viatge Benvinguts al llarg viatge Plou i ell desplega l’equipatge i entre antics vestits de clown treu un barret vell no, que avui no s’omple de diners, que avui s’omple d’aigua
Hi ha un circ predilecte, tarambanes il·lustres somiadors hi ha colors i colors, hi ha un circ que se’n va i es queda com un príncep curiós jo pensava que era la vida més bella hi ha un circ que s’estella de l’autèntica por la cautela i l’error hi ha un circ que es mor, s’estella, se’n va i es queda
Tenim el riure a favor cada rialla del món que avança que avança, no tinguis por que avui una plaça s’omple de festa entre les llums la mateixa que m’ha vist créixer llàgrimes als ulls
Hi ha un circ que mossega, i amb les dents desvetlla la son i cada dia s’adorm com si aquell dia fos el darrer hi ha un circ al carrer, som viatge i som germans hi ha un circ que dibuixa somiadors caminant per la corda fluixa hi ha un circ tresor, que respira, flaira de vida
Tenim el riure a favor cada rialla del món que avança que avança, no tinguis por que avui una plaça s’omple de festa entre les llums la mateixa que m’ha vist créixer llàgrimes als ulls
Amb mil cançons hem escrit l’equipatge un nou paisatge, un circ que dibuixa Txarango caminant per la corda fluixa Senyores i senyors petits i grans benvinguts al llarg viatge!
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
L’avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l’estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se’m van escorxant,
i quan la força se me’n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m’oblida. Torna’m a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
L’avi Siset ja no diu res, mal vent que se l’emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d’en Siset, el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Utilitzem cookies per optimitzar la teva experiència i analitzar el trànsit. Les pots acceptar, rebutjar o personalitzar la teva elecció en qualsevol moment.