KOP – Sols el poble salva al poble (En Viu al Festival Diània)

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

«Sols el poble salva al poble«, cançó del grup de metall català KOP, gravada en directe al Festival Diània d’Ontinyent .

Comissaries enfangades
clavegueres del poder
jutges per la corrupció
falsocràcia del Govern
I els polítics del moment
diuen que tot està bé
silenciant la dissidència
fils de ferro George Orwell.

Y una vez más,
y una vez más,
y una vez más,
sólo el pueblo salva el pueblo,
sols el poble salva al poble
sólo el pueblo salva el pueblo,
sols el poble salva al poble,

Militars imperialistes
ens imposen la veritat
presons són els arguments
dels funcionaris de l´Estat
ETT´s explotadores
patronal neoliberal
sindicats que estan pactant
és la llei del capital.

Y una vez más,
y una vez más,
y una vez más,
sólo el pueblo salva el pueblo,
sols el poble salva al poble
sólo el pueblo salva el pueblo,
sols el poble salva al poble

KOP - Sols el poble salva al poble (En Viu al Festival Diània)

Obrint Pas conquereix València amb tres concerts de comiat al Teatre Principal

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Els valencians descarregaren 23 himnes, durant més de dues hores i mitja de sorpreses i emocions davant un Teatre Principal ple, amb les entrades exhaurides des del mateix dia que eixiren a la venda.

Amb «Coratge«, Abel Garcia,  il·luminat  enmig de la penombra de l’escenari,  fou l’encarregat d’iniciar un concert històric amb la seua viola de roda, un dels trets més característics, juntament amb el llaüt de Robert Fernàndez,  als darrers concerts acústics d’Obrint Pas. També esmolaren els seus instruments Xavi Sarrià, Miquel Gironès, Jaume Guerra i Miquel Ramos, preparats per conquerir el Teatre Principal de València, un lloc fins aleshores pràcticament vetat a la música en valencià.

Obrint Pas conquereix València amb tres concerts de comiat al Teatre Principal

«Lluna de Plata» i «Dakar«, on aparegueren per primera vegada la secció de vents amb Albert Benavent i Marcos Úbeda o «Murals» foren les següents en sonar. Tres himnes dedicats a Àfrica, un continent que sempre han portat al cor  des d’aquell llunyà «La Revolta de l’Ànima» el seu primer disc, de l’any 1997.

Seguidament, una mica de nostàlgia ens sobtà a tots els assistents amb «La Vida Sense Tu«,   i «Records» , cançons on parlen de l’adolescència a València als anys 90, dels inicis del grup i dels seus «millors anys» i també d’algunes persones que els han acompanyat i ja no hi són.

Continuaren amb «Al País de l’Olivera«, amb Mara Aranda col·laborant a les veus, i «Camins«, una cançó dedicada a la Vall d’Albaida, segons explicà el dolçainer ontinyentí Miquel Gironès, que intentà, mitjançant les seues intervencions, que el concert fora el més alegre i divertit possible. També fou  el moment d’una de les col·laboracions més esperades de la nit, Pep Gimeno Botifarra, cantant la popular estrofa de l’U d’Aielo.

«Quatre Vents» amb el públic amb el puny en alt, unint els cinc continents,  o la sempre optimista «Viure«, on Miquel Ramos va fer referència a l‘agressió nazi patida per uns menors a les Trobades d’Escoles Valencianes, clamant pels qui lluiten amb coratge dia a dia contra la por i l’odi.

Fou el torn per a Miquel Gil, ex-cantant d’Al Tall,  que sortí a l’escenari a cantar «Del Sud«, com ja va fer al disc en directe «En Moviment» de l’any 2005, fent una brillant interpretació acompanyat de Borja Penalba a la guitarra.

Dansa de la Moma

Com a punt d’inflexió entre la part més calmada i la successió d’himnes apoteòsics  que vingué després, poguérem gaudir de les danses d’Ontinyent i la dansa de la Moma, un ball religiós dels segles XVI i XVII on es viu una lluita entre els pecats capitals i la virtut, i que es representa, entre altres llocs, en València, Xàtiva o Gandia.

«Si tanque els ulls«, recorde desenes de concerts d’Obrint Pas, des d’aquell primer Festivern a Pedreguer, on els vaig veure per primera vegada, fins aquell concert a Alcoi, enfilat a les tanques, cantant aquesta cançó. Qui no tancà els ulls durant aquest tema al concert de comiat i no va recordar alguns dels bons moments que ens ha fet passar un dels grups més importants de la història de la nostra música?

Eren moments de records al Principal, i com no podria ser d’altra forma, Guillem Agulló estigué present mitjançant «No tingues por«, amb el teatre cridant a l’uníson «Sempre anirem Obrint Pas«. Els redobles dels tabaleters i els dolçainers del País Valencià marxant cap a l’escenari, ens portaven un dels himnes de la nostra terra, «El Cant dels Maulets«, interpretada amb Manolo Miralles d’Al Tall i Miquel Gil, quedant magistralment unides ambdues cançons. El Principal, en aquell moment, no solament havia sigut conquerit per Obrint Pas, sinó per la cultura valenciana.

«I si demà no tornara» i «Som» serviren per homenatjar a les víctimes de la guerra civil i als lluitadors per la nostra cultura, com Enric Valor,  Maria Mercè Marçal, Estellés o Ovidi Montllor, amb tothom alçat de les butaques, cantant i ballant cada estrofa.

La Societat Coral El Micalet, juntament amb  xiquetes i xiquets «de la línia«,  posaren la veu a «La Flama«, una de les cançons més celebrades al llarg de la seua trajectòria.

Miquel Gil i Pep Gimeno Botifarra

Després d’una introducció amb dolçaina i guitarra, la Fanfàrria dels Països Catalans entrà per la porta gran del teatre, tocant les primeres notes de la «Malaguenya de Barxeta«, un dels moments més emocionants de la vetllada, amb Botifarra i Miquel Gil cantant a l’uníson una estrofa que ja és tot un crit de guerra: «Vinc del cor de La Costera, del poble dels socarrats; allà on renaix de les cendres el meu País Valencià» .

La festa de comiat  esdevingué un aquelarre d’emocions  amb «Des de La Nit» i «Alegria» amb la incorporació del percussionista del grup, Ximo Tomàs «Maki». El teatre es va convertir per uns instants en la plaça major de les festes de qualsevol poble de la geografia. Tothom botava i cantava: «Si cantem, mai morirem! «.  Però lamentablement, el concert es trobava en la seua recta final.

La Muixeranga

Amb el preludi de  La Muixeranga d’Algemesí , el públic brandà els punys a l’aire. Mentrestant,  els muixeranguers començaren a alçar la torre humana, amb un fort  aplaudiment quan l’enxaneta rematà la construcció.

Finalment, «Seguirem«, amb tots els col·laboradors cantant la tornada mentre anaven sortint del teatre,  ens donava un bri d’esperança a un possible i esperat retrobament, dins d’uns anys, amb un dels grups més grans de la història del País Valencià.

Enderrocks celebren amb èxit 10 anys en directe al Hot Rod Café de Sueca

0

Enderrocks celebren amb èxit 10 anys en directe al Hot Rod Café de Sueca

Enderrocks tornaren al Hot Rod Café de Sueca per fer gaudir al seu públic, interpretant els seus millors temes, que quedaren enregistrats per a un futur llançament en vídeo.

«Laberint de Ciment«, fou la primera a caure. Amb estrofes com «Els arbres d’acer, que han matat a Serina«, protagonista de la llegendària cançó  «El Bosc de Formigó«, feren el seu particular homenatge al grup català Sangtraït.  Després vingué el torn d’ «Aquesta Nit» , del seu anterior treball ,»El meu nom és l’oblit», amb  riffs del millor metall en clau valenciana, marca de la casa Enderrocks i únic dins d’un panorama musical on governen els ritmes més comercials.

Seguidament, sonà «El meu llarg viatge«,  del seu darrer treball «Causa i Efecte«,  i la primera versió de la nit, «Boig per Tu» de Sau, altre dels grups que feren aquell mític concert al Palau Sant Jordi de Barcelona, aquell ja llunyà 14 de juny de 1991, junt amb Sopa de Cabra i els ja esmentats Sangtraït. Moments emotius a l'actuació d'Enderrocks

El record d’un dels fets més tràgics de la història moderna al País Valencià aplegà amb «1982«, cançó on homenatjaren a les víctimes de la Pantanà de Tous, la gran inundació ocorreguda el 20 d’octubre a la presa de Tous, que va arrasar les poblacions de La Ribera, deixant a 300.000 personers sense habitatge.

«Octubre» fou un dels moments culminants de la nit, amb el públic entonant la tornada a l’uníson «No sé qué fer, no sé on anar, ja no sé viure en soledat…«, seguint amb una preciosa balada heavy com és «Si Pogués» , amb tots els assistents asseguts a terra, ajudant a Andreu Lluch a cantar cada estrofa.

«Flames» fou l’única que va sonar del seu primer treball «Fills del Xúquer»  abans d’encarar la recta final amb «Udols de dona llop«, amb la col·laboració de Luis Moreno, de l’Orquesta Twister, udolant amb Lluch aquesta cançó en homenatge a les dones guerreres i lluitadores, i David Borja, encarregat del baix,  mentre Voro Tur ens delectava amb els teclats. Enderrocks

«Destige la Nit» i «El Meu nom és l’oblit» foren les darreres en sonar aquesta nit especial on es complien 10 anys de metall en valencià damunt dels escenaris, seguint amb un bis de dues cançons de regal:  una accelerada «Still Loving You«, dels alemanys Scorpions, i una de les cançons més importants del Power Metal, «I Want Out» de Helloween.

Pellikana obri el festival Sant Isid’Rock de Castalla davant de 400 persones

0

Pellikana obri el festival Sant Isid'Rock de Castalla davant de 400 persones

Pellikana continua la seua gira «Desperta 2014» amb una esperada actuació a casa, obrint el festival Sant Isid’Rock de Castalla davant de més de 400 persones.

Mentre el públic omplia el parc municipal de la localitat de la Foia, sonaren els primers acords d'»Obrir els Ulls«. Cançons com «Voldria Saber» o «Titelles«, del seu anterior disc homònim, es barrejaren amb algunes versions com «Les penes són» o «Solo Vivir», del grup d’Euskal Herria, Skalariak.

Salva, guitarrista del grup

Vents, dolçaines, violins i teclats es combinaven amb els riffs més afilats de guitarra, animant  a un públic entregat que no va deixar de botar i ballar amb cançons com «Sent Por» o «Aquesta Nit«, de la seua primera maqueta, i aplegava a l’èxtasi  amb un «mix» de dues cançons històriques en la nostra llengua, com són «Al Vent» i «l’Estaca«.

No faltaren les reivindicacions, i en la poesia musicada d’Estellés, «Cançó de la Rosa de Paper«, es reclamaren millores per al Centre Històric del poble, actualment en un greu estat d’abandó, o amb l’esclat final del concert, «Ha Esclatat la Primavera«, un homenatge a tots els qui participaren en l’anomenada Primavera Valenciana.

Arthur Caravan – L’harmonia de les esferes (en viu al Festival Diània)

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

«L’harmonia de les esferes» d’Arthur Caravan, al Festival Diània d’Ontinyent, el passat 17 d’abril.

Amants cinètics graviten cors
viatjant el·líptics per horitzons
extensos cossos commouen mons
afers mecànics plens d’emocions
amb la inèrcia d’un moviment
van arribant
renaixent de l’antic desig
obrin les mans

Senyals celestes voltant el sol
ressons melòdics i resplendors
el triomf eròtic en re major
sumant simètrics tetracords
tot encaixa perfectament
dolços instants
i una dansa il·lumina els ulls
dels nous amants

Freqüències planes, harmònics sons
oscil·len purs, sense distorsions
així jo et cante i tu em respons
exactament als mateixos hertzs

Gira el món
Torna el soroll etern

Acords i notes escoltaràs
pot ser aixi i tot ignoraràs
que amants cinètics graviten cors
i sols els riures vencen els plors
quan la vida viscuda es mor
a la mort se la mata vivint

Arthur Caravan - L'harmonia de les esferes (en viu al Festival Diània)

Lusa Monllor – De Vermell i Blau

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

«De Vermell i Blau«, marxa mora de la compositora castelluda Lusa Monllor, estrenada per l’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla al concert del Mig Any Fester de l’any 2014.

Sonido e Iluminación Profesional 615 213 974
Sonido e Iluminación Profesional
615 213 974

VermellBlau

Biar de gom a gom el dia de l’Entrada per rebre les tropes Mores i Cristianes

1

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

 

El passat dissabte 10 de maig, Biar escampava la sàlvia pel terra de la seua Església per iniciar, un any més, les seues Festes Majors.

A les cinc de la vesprada començava l’Entrada amb les hosts Cristianes encapçalades pels reis  Pascual Barceló «Brillante» i la seua dona, asseguts als seus respectius trons, i la cavalleria templària amb els seus néts, capitans 2014 de la comparsa «Els Blanquets«.

Capitans Blavets

Jordi, Jose Maria, Juan i Ricardo, capitans dels «Blavets«, obrien la desfilada d’aquesta comparsa cristiana,  engalanats amb vestits reials i amb la Unió Musical Valladina d’escorta.

Amb soldats amb vestits d’armadura, arcabussos i llancers, prenien els carrers els Estudiants. Jaime, Rafael i Filiberto foren els representants de la comparsa i no faltaren tampoc les desfilades amb coreografia a ritme  de pasdobles.

La dolçaina i el tabal prenien protagonisme per finalitzar aquesta primera part cristiana. Un bonic ballet amb llençols blancs, un pastor desfilant amb els seus ànecs,  o l’esquadra de maseros ferotges armats amb la corbella,  destacaren a l’entrada dels Maseros, amb Ramón, Laura, Alicia i Sandra com a capitans.

Ballarina de la dansa del ventre

La temperatura encara va augmentar més a Biar amb l’inici de l’entrada Mora, amb una ballarina sensual efectuant la dansa del ventre . Camells, cavalls i unes espectaculars esquadres «de negres» composaren la capitania dels Moros Vells, amb dues famílies representant la comparsa.

Les 12 dones que formaven abans la directiva dels Tariks assumiren la capitania d’enguany d’aquesta comparsa.  Amb motius àrabs, i ben acolorides, desfilaren al compàs de les notes de la marxa mora Aligeaba Spyors, interpretades per La Nova de Quatretonda.

També amb camells i enarborant la mitja lluna, Yolanda Cascales, José Francisco Cascales i María José Valdés, capitans dels Moros Nous, foren els encarregats de posar punt i final a l’Entrada de Moros i Cristians de Biar d’enguany.

Daniel Climent i Carles Martin mostren l’estreta línia entre el tòxic i la medicina a Castalla

0

Daniel Climent i Carles Martin mostren l'estreta línia entre el tòxic i la medicina a Castalla

El passat divendres 9 de maig van començar les Jornades d’Etnobotànica organitzades pel Centre Cultural Castellut a la Casa de Cultura de Castalla. La primera conferència, a càrrec de Daniel Climent, catedràtic de Secundària de Ciències de la Natura, i Carles Martin, professor d’Ecologia i coordinador de l’Aula de la Ciència a la Universitat d’Alacant, tractava sobre la temàtica de “Les plantes tòxiques i estimulants”.

L’acte va sorprendre a tot un públic que, mitjançant les explicacions dels dos experts, descobrí que les substàncies tòxiques i estimulants estan molt presents al les rutines diàries: “Pot ser, per tindre-les tan a prop, no les considerem així”.

L'absenta

Crida l’atenció que plantes com el Romer, el Timonet, o aliments tan quotidians com els tramussos, les faves o els fesols continguen components relativament tòxics, ja que la toxicitat depèn de les circumstàncies, dels usos i de les dosis. Segons Climent i Martin, “la frontera entre el tòxic i la medicina és molt subtil. No són les substàncies les tòxiques, son les dosis i les circumstàncies, que poden salvar, o posar fi a les nostres vides”.

A la xerrada es feu referència a aspectes de tot tipus (artístics, científics, mitològics…), sempre relacionats amb explicacions etnobotàniques. Tot un recull d’usos, costums i símbols que van des de dites populars o llegendes del nostre imaginari col·lectiu, fins l’aparició d’algunes de les substàncies, com la “Ricina”, un dels verins més poderosos, en series de televisió actual.

En relació a les begudes, destaquen com a estimulants la Coca-Cola, que antigament contenia una petita dosi de Cocaïna, el Cola-Cao, amb “Cola”, una espècie de cafeïna més suau que l’habitual, per dirigir-se principalment a xiquets i, com no, l’absenta. La coneguda beguda verda indueix a la inspiració, a la creativitat. Grans artistes, com Van Gogh, Gaugin o Picasso, tots pintors en aquest cas, l’utilitzaven deliberadament a l’hora de crear quadres, de fer poemes o música. En excés, indueix a la bogeria, a perdre la raó. La planta principal amb que es fa l’absenta és el “Donzell”, en alemany “Vermut”, i en francès “Absent”. Va crear un vertader deliri social a finals del segle XIX i principis del XX: la Fada Verda es va convertir en la imatge principal del moviment bohemi. Entrada2

De fet, per finalitzar l’interessant vetllada “teòric- pràctica”, com la va definir Daniel Climent, tots els assistents quedaren convidats a un tast de les begudes “tòxiques” més rellevants: l’absenta, en concret, s’elaborà allí mateix segons el ritual seguit a l’època d’esplendor.

XI Ruta a Peu pel Barranc de l’Infern

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

La XI Ruta a Peu pel Barranc de l’Infern aplega en la fàbrica de la Llum les comarques de l’Alcoià-Comtat i La Safor seguint el trajecte que recorria el tren Alcoi-Gandia fins l’any 1969.

Com cada any, gent vinguda d’arreu de les comarques gaudeixen d’un dia festiu i reivindicatiu a una de les contrades més singulars de Diània.

Música: I Don’t Mean a Thing del grup francés Proleter. XI Ruta a Peu pel Barranc de l'Infern

El Komando Bakora i la Comissió Txustera inicien un Verkami per a les Fogueres d’enguany

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Del 20 al 23 de juny, l’Hort Comunitari de Carolines acull les Fogueres Populars i Combatives d’Alacant , amb música, xerrades i activitats culturals de tot tipus.

El Komando Bakora i la Comissió Txustera han posat en marxa un Verkami amb motiu de finançar tres dies  de festes a la capital de l’Alacantí.  Amb les vostres aportacions, a banda de col·laborar amb aquest esdeveniment reivindicatiu, podeu fer-se amb alguna de les diferents recompenses que s’ofereixen: des de les tradicionals samarretes foguereres, fins a un sopar romàntic amb la Bellea Trans.

El dia 20 es plantarà la foguera a l’Hort Comunitari de Carolines, i es cremarà el dia 23 a la platja de El Postiguet amb molt de «foc, festa i rebolcó«, com ells mateixos pregonen. Hi haurà activitats infantils, i «molta festa amb concerts  i mascletaes infinites a ritme de palometa, dolçaina i tabalet«.

Podeu participar al Verkami de les Fogueres Populars i Combatives al següent enllaç.

El Komando Bakora i la Comissió Txustera inicien un Verkami per a les Fogueres d'enguanyguany

Alcoi i Gandia s’uneixen de nou en l’onzena edició de la Ruta a Peu pel Barranc de l’Infern

1

Alcoi i Gandia s'uneixen de nou en l'onzena edició de la Ruta a Peu pel Barranc de l'Infern

Seguint el traçat del tren Alcoi-Gandia, i sortint uns des de l’Orxa i altres des de Vilallonga, la «XI Ruta a Peu pel Barranc de l’Infern» aplegà al voltant de 350 persones de les comarques de l’Alcoia-Comtat i La Safor al paratge de la «Fàbrica de la Llum o l’Infern«.

Des de fa 11 anys, gent d’arreu de les comarques de l’Alcoià, El Comtat i La Safor es concentren a l’Orxa i Vilallonga, per realitzar el mateix trajecte que el tren que unia les ciutats d’Alcoi i Gandia. El «Txitxarra» com era conegut el ferrocarril a causa del soroll que feia, va estar actiu  des de l’any 1892 fins al 1969, i passava per les poblacions d’Alcoi, Cocentaina, Muro, Gaianes, Beniarrés, l’Orxa, Vilallonga, Potries, Beniarjó i Almoines fins aplegar al port de Gandia.

Caminants pel Barranc de l'Infern
Caminants pel Barranc de l’Infern

Després de la foto d’eixida als peus del Castell de Perputxent, al voltant de les 9 del matí,  els caminants sortiren  de l’Orxa a gaudir de les meravelloses vistes del  Barranc de l’Infern, per on corren les aigües del riu Serpis. Durant la ruta travessarem túnels i ponts,  l’antic depòsit d’aigua del tren o  l’espectacular «Assut de l’Infern» (també anomenat de l’Orxa o del Molí) , fins aplegar a la Fàbrica de la Llum, lloc de trobada amb la gent vinguda des de Vilallonga.

Alcoi i Gandia s'uneixen de nou en l'onzena edició de la Ruta a Peu pel Barranc de l'Infern
Música i Balls a càrrec dels dolçainers i tabaleters de les comarques

Un simbòlic encontre entre les dues destinacions, amb dolçaina i tabal, marcà el final del trajecte i inicià un merescut esmorzar amb olives, tramussos, vi i mistela a càrrec de l’associació Tren Alcoi-Gandia.  Durant l’esmorzar van sonar les dolçaines de les colles  de La Safor, La Xafigà de Muro, el Mal Passet de Cocentaina o L’Enxancamallà d’Agres, amb balls a càrrec dels assistents.

Jordi Gil i i la banda Machaüsen i el cantautor Anselmo Martí,  finalment no pogueren actuar per motius tècnics. Una Muixeranga en honor al dolçainer Miquel Ruíz , finalitzà aquesta onzena edició de la Ruta pel Barranc de l’Infern, amb ganes de repetir l’any que ve. 

 

 

https://photos.google.com/share/AF1QipM69KUeb1tUyXnJ2CDXtXRbciDOcxa5tVQVGifGCk0r9JvDWng7oy6Y8GBQr6UIjA?key=c3B3YW1qYllfZnYtWXRPY1g1Sk13elc3cFlycUVR

Toni de l’Hostal – Tortugues Mutants i Ninja (en viu al Festival Diània)

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

«Tortugues Mutants i Ninja» cançó de la popular serie de televisió «Les Tortugues Ninja«, interpretada per Toni de l’Hostal al Festival Diània d’Ontinyent.

Toni de l'Hostal - Tortugues Mutants i Ninja (en viu al Festival Diània)