'/%3E%3Cpath%20fill='%23b2b2b2'%20d='M241%20382q0%2016%2017%2026%2017%2011%2042%2011t42-11q16-11%2017-26V269H241'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M241%20379q0%2014%208%2023%209%209%2021%209%2014%200%2021-9%209-9%209-23V269h-59'/%3E%3Cpath%20d='M241%20339v-70h59v110q0%2014-9%2023l-6%205v-68h-15v72q-8%200-14-4v-68zm59%2040c0%2022%2015%2032%2029%2032%2021%200%2030-18%2030-32v-40h-59'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M266%20277v5h2v12h-3v-5h2v-5h-9v5h2v5h-4v9h3v18h-5v10h34v-10h-5v-18h3v-9h-4v-5h2v-5h-9v5h2v5h-3v-12h2v-5zm42%20101q0%2010%206%2017%206%206%2015%207%2010-1%2016-7%206-7%206-17v-29h-43'/%3E%3Ccircle%20fill='%230044ad'%20cx='329.5'%20cy='372'%20r='6'/%3E%3Cellipse%20fill='%230044ad'%20cx='300'%20cy='340'%20rx='16'%20ry='21'/%3E%3C/svg%3E){kind=small}
«Donde duerme el Chamán» del grup gandià La Raíz, en viu al Festival Diània d’Ontinyent amb la col·laboració de Toni de Los Chikos del Maiz. Cançó inclosa al seu darrer disc «Así en el cielo como en la selva» .
El Portell – ‘O Sole Mio
El Portell ens canta «‘O Sole Mio«, cançó napolitana de Giovanni Capurro i Eduardo di Capua, popularitzada entre altres per Lucciano Pavarotti.
Ma n’atu sole
cchiu’ bello, oi ne’
‘o sole mio sta nfronte a te!
‘o sole o sole mio
sta nfronte a te…
sta nfronte a te.
El Portell desembarca a l’Auditori de Castalla amb l’espectacle «Cançons de vora la mar»
Amb «La Parranda El Portell», tema de presentació del grup, salpava el vaixell d’una actuació amb la mar com a fil conductor de les cançons i a benefici de l’associació Àgora de Castalla.
«Momentos» fou un homenatge a un dels grups de La Foia dels anys 60, «Los Bordones», que tornaren a cantar aquest bolero, aquesta vegada amb La Parranda. Amb la popular «El Reloj» comptarem amb la presència del percussionista d’ El Sogall, Sergio Rico, el primer convidat de la nit.
La llegenda de «Maria La Portuguesa» , una història d’amor i tragèdia relacionada també amb la mar, la poguérem escoltar amb la veu de Toni «Bibiana», cantant principal de la rondalla del Grup de Danses i Cançons de Castalla. La sempre divertida «El Señor Don Gato«, o «El Barri Vell» on rescataren un tema d’Isma Juan, exguitarrista de Disidencia i actualment a Suite Poemia. «Un himne per a tots els que tenim les nostres arrels en el Centre Històric de Castalla«, en paraules de Guille, que va amenitzar l’acte explicant el viatge amb vaixell entre cada tema. Incomptables versions d’aquesta cançó fan que siga probablement l’obra castelluda més interpretada juntament amb La Jota del Castellut.
«Aires de Lima«, amb la presència a les veus de Loli i Paqui Leal, ens transportava als camps de dacsa de Portugal, a la vora del riu Lima, mentre que la preciosa «Oración del Remanso» ens feia viatjar als suburbis dels barris de pescaters de la ciutat de Rosario d’ Argentina a ritme de «chamamé«.
Les balladores i balladors del Grup de Danses i Cançons de Castalla entraren a ritme d’isa canària amb la cançó «Isa de la Ventana» , de Los Sabandeños, una de les cançons més populars d’aquesta formació. Canàries és un destí que els dos conjunts tenen amb molta estima. El passat estiu el grup de danses assistí al XX Festival Nacional de Folklore “Isla de Gran Canària”.
Situats al Carib, «Ayer«, un son de Juan Rafael Márquez popularitzat per Gloria Estefan als anys 90, feia ballar a un públic entregat des del primer moment. Amb «El Colibrí» li aplegà el torn a la compositora i cantant castelluda Lusa Monllor, que interpretà aquest bell son cubà que narra la llegenda del colibrí, el pescater d’ànimes a la recerca de l’amor impossible.
El nostre viatge aplega a la Mediterrània amb «Oh Sole Mio«, on tres dels components del grup sortiren davant de l’escenari per «obrir el pulmó» cantant d’una forma emocionant i divertida aquesta cançó napolitana de 1898.
D’Itàlia a Grècia, gaudirem també de la Cançó Catalana amb «Vaixell de Grècia» de Lluís Llach, un cant de germanor entre el poble grec i el nostre, víctima de dictadures militars al segle passat.
«Totes les persones tenen una cançó que els fa plorar, que els fa somriure, que els fa recordar. Esperem aquesta nit haver tocat la vostra cançó«, emotives paraules per aplegar al final del trajecte amb «No Volveré«. Després un bis amb la cubana «Guantanamera» i la cançó que clou tots els seus concerts, «Islas Canarias» , amb els convidats cantant les dues cançons i el públic dempeus aplaudint aquesta feliç navegació pel món de la música.
El MIMA Festival d’Alcoi es consolida com a referent de la música independent a les comarques
El passat dissabte 14 de juny es va celebrar al pub Bad Voodoo d’Alcoi la sisena edició del MiniFestival Independent de Música d’Alcoi, el MIMA, amb una notable assistència.
Per amenitzar la jornada del matí comptarem amb els grups Stéphanie Cadel et la Caravane i Mr. Perfumme. Des del principi fou evident el bon ambient i la compenetració que hi havia entre músics. Els cantants d’ambdós grups interpretaren junts la primera emblemàtica cançó, “La Mala Reputación”, del cantautor francés George Brassens, versionada en espanyol per Paco Ibáñez.
Arribats des de València, amb alguna dificultat respecte a l’orientació, Stéphanie Cadel et la Caravane ens oferiren el seu estil propi, que versa entre la chanson française, el folk, el swing i el jazz. L’ambient esdevenia dolç, pot ser per les cançons suaus, però amb molt ritme del grup, o també per l’encisadora veu femenina que cantava lletres en francés, l’idioma de la sensualitat per excel·lència. Stéphanie i la seua Caravane, amb músics aplegats de diversos llocs d’arreu del món, com França, El Salvador, Espanya o el Japó, ens delectaren amb temes com “De ton corps à mes failles”, o versions com “Imik simik”. El concert finalitzà amb “Tua”, acompanyats per un públic molt entusiasmat amb un MIMA que començava d’una forma molt potent.
Al voltant de les 2 del migdia Mr. Perfumme arribà a l’escenari per donar el toc peculiar al festival amb la seua actuació. Ens oferiren interpretacions on la música, les lletres, la posada en escena, i els balls marcats pels propis integrants del grup donaven lloc a un resultat realment estrambòtic, molt característic. Amb cançons com “Viva la Sangre”, “Resulta” o “Amor Amor Amor” sorprengueren a tots els assistents, i evidenciaren que la música independent és ben viva.
Per posar punt final al seu temps, convidaren a Stéphanie Cadel et la Caravane a pujar a l’escenari i, així, cantar junts una última peça. Tancaren els dos concerts matiners tal com havien obert la jornada, junts, armant un bon rebombori, i demostrant que sí es poden fer concerts mentre hi ha mundial.
Per encetar els concerts de la vesprada, el grup local Pelandruska començà la seua actuació amb un «passa-carrers» previ, per convidar a tot el món a gaudir de la seua música balkànica “de bankal”. Pelandruska presentava el seu primer treball d’estudi, “Bodes, Batejos i circumcisions”, peces instrumentals compostes pels sons de diversos instruments, com l’acordió, el clarinet, el flautí, la guitarra o el violí.
Els alcoians donaren el tret de sortida a la resta de concerts de vesprada-nit, que duraren fins a les 12 de la nit. Participaren conegudes formacions com Tórtel, presentant “La gran prueba”, Mox Nox, amb l’Indie-Rock, i el referent indiscutible dels músics valencians, Julio Bustamante.
III Cross Centre Històric de Castalla (Video-Resum)
Vídeo-resum de la tercera edició del Cross pel Centre Històric de Castalla organitzat pel Club Atletisme Castalla, el passat 7 de juny.
La música és la cançó «Strings Breaker» del guitarrista i compositor cordovès PeerGynt Lobogris. Publicada sota llicència BY-NC-SA de Creative Commons i utilitzada al vídeo amb el seu permís.
Andrés Micó guanya la III edició del Cross pel Centre Històric de Castalla
Uns 200 adults i desenes de xiquetes i xiquets omplen els carrers del Centre Històric en la tercera edició del Cross, organitzada pel Club d’Atletisme de Castalla.
Els més menuts començaren amb les carreres: vora les sis i mitja de la vesprada, alguns d’ells ja aconseguien els seus primers trofeus, acompanyats dels seus pares. Els cadets feren una intensa carrera i alguns ja apuntaven maneres per a córrer amb els més majors.
A les huit del vespre començava la carrera per adults amb un trajecte pel Centre Històric de Castalla. De la Plaça de la Font Vella, passant pel carrer Major, pujant pels durs escalons de La Vetla*, una de les parts més complicades del recorregut. Continuava el cross enfilant-se cap al carrer Mig i després pujant a la Plaça Magdalena, on es trobava El Sogall per amenitzar la carrera amb dolçaines i tabals. També col·laboraren Bostok Project, amb el seu metall extrem a la Plaça de l’Hostal, en l’últim tram abans d’aplegar a la meta.
El primer en aplegar fou el villener Andrés Micó Martínez, del New Balance Team, amb un temps de 24 minuts i 57 segons. La primera dona en creuar la línia de meta va ser Mónica Lázaro amb 36:36 minuts. Podeu veure tots els resultats al següent enllaç.
*Mal traduït com La Vela. La Vetla: Lloc on es feia la vetlaeta a la fresca en l’estiu, segons ens han explicat a Diània.tv
La Gira d’Escola Valenciana arriba a Onil amb motiu de les Trobades de l’Alcoià-Comtat
Les comarques de l’Alcoià i el Comtat es reuniren el passat dissabte per celebrar la XXVII edició de les trobades d’Escola Valenciana, enguany, al municipi d’Onil. Gran varietat de tallers, en especial per als més menuts, i el concert de La Gira d’Escola Valenciana foren els protagonistes de la festa per la llengua, amb l’objectiu de defensar l’educació pública, de qualitat i en valencià.
Arribada la nit, després d’un popular correfocs que sortia des de l’ajuntament de la localitat, començà la ronda de concerts a una plaça plena d’espectadors de tot tipus, joves i no tan joves. Tropoll, El Diluvi i Kontaminació Akústika, grups formats per joves dels pobles de Castalla, Onil, Biar i Ibi, foren els encarregats de fer-nos gaudir amb la seua música, ritme i lletres, en valencià, com no podia ser d’altra manera.
Tropoll, amb la particular barreja de tendresa i duresa amb que compten les seues cançons, donaren el tret de sortida a una nit plena de màgia i bona música. Ens delectaren amb temes propis com “Dolça Tardor”, “Somie que has somiat amb mi”, amb la col·laboració de la colivenca Raquel Arques, “A Castalla” o “Mai morirem”, música dedicada a cada racó de l’estimat País Valencià. Tampoc faltaren les versions: “Si tanque els ulls” o “Por tu egoísmo”, per transmetre motivació al públic, i moltes ganes de ballar. Potser una de les més espectaculars fou l’original adaptació d’ “Afraid to shoot strangers”, d’Iron Maiden, que sonà en valencià i amb dolçaines.
Els següents foren El Diluvi, que amb aquest concert de La Gira d’Escola Valenciana donaven a conèixer el nou i recent treball Motius, amb temes propis, a més de les versions que caracteritzen aquesta formació. El grup va voler rendir homenatge, tal i com ens tenen acostumats, a tot un seguit de cantants i poetes. Amb Ovidi Montllor al capdavant, El Diluvi interpretà algunes de les seues peces, com “Perquè vull”, “Autocrítica i Crítica” o “Als companys”, tot i que també comptaren amb altres autors imprescindibles, com Carraixet, amb “Les Parrandes”, o el rossellonés Joan Pau Ginés, amb la nova versió de “Peret”. Entre les cançons del nou disc destacaren “Amor téxtil”, “Motius”, o “La cúmbia de la presó de Tibi”. També sonà “Bandera clara”, un tema creat sota la inspiració de la lírica de Vicent Andrés Estellés, en homenatge al sud combatiu, a “l’Alacant de punys invictes”.
Per finalitzar l’agradable estona musical, des de Biar i Ibi arribaren Kontaminació Akústika amb l’ska-fusió. El grup tornava als escenaris, amb molta força, després de dos anys per presentar un nou àlbum, Vestits amb paraules noves. Entre els temes interpretats destacarem “El caminant i el mur”, que pertany al nou treball, encara que també tocaren d’altres emmarcats a maquetes anteriors, com per exemple “I demà… diumenge”. Cada cançó convidava a la festa i l’alegria, el grup creà un ambient immillorable. També compartiren amb el públic diverses versions, com “Mentides”, “Una història d’amor”, o “Quan es fa fosc”, d’Obrint Pas.
Les xiquetes i xiquets de l’escola d’Agres no saben on començaran les classes el proper setembre
Les obres de l’escola d’Agres porten aturades des del passat mes d’abril, per temes «burocràtics». S’afronta amb incertesa l’inici del vinent curs escolar.
Les obres començaren el passat gener, després de mesos de retard, ja que estaven previstes per a l’agost de 2013, i es pararen per «problemes tècnics» el passat mes d’abril. A hores d’ara no tenen cap notícia de com començaran el pròxim curs al setembre.
Els alumnes donen classe a la Casa de Cultura de la localitat, amb unes instal·lacions gens adequades, amb panells sense insonorització ni estabilitat per a delimitar les aules.
Us adjuntem la carta oberta al director territorial d’educació d’Alacant, signada per l’AMPA de l’escola.CARTA ABIERTA AL DIRECTOR TERRITORIAL DE EDUCACIÓN DE ALICANTE
Pellikana actuaran al XXXVIé Aplec dels Ports el pròxim 25 de juliol
Pellikana actuaran el proper 25 de juliol al XXXVIé Aplec dels Ports, a la població de Sorita.
Mugroman – Com quan érem veu i so (en viu al Festival Diània)
«Com quan érem veu i so«, cançó de Mugroman dedicada a les persones que treballen dia a dia als mitjans de comunicació en la nostra llengua, especialment als treballadors acomiadats de RTVV. Interpretada al Festival Diània d’Ontinyent,el capvespre del divendres 18 d’abril.
Cau la nit, l’esperpent d’esperar sap que és avui
El moment, d’una mort que arranca un plor dividit.La tristor convida a reflexionar.
Han matat, per matar la identitat.I tornaràs a nosaltres
la veritat mai mor.
Somriuràs com quan jugàvem
a transmetre allò que som, i ara noCau el sol, i els valents perden el nord, ara son
vells herois que abans narraven veritats i raons.La tristor convida a reflexionar.
Han matat per matar la identitat, el poc que ens quedava.I tornaràs a nosaltres
la veritat mai mor.
Somriuràs com quan jugàvem
a transmetre allò que som.I tornaràs per a nosaltres
hem nascut del dol
per crear contant batalles.
com quan érem veu i so.
Quan érem veu del món.
Moros i Cristians a Onil 2014: Biscaïns, capitania Guernikas
Fragment de l’Entrada de Moros i Cristians d’Onil, el passat 28 d’abril, on podem veure la comparsa Biscaïns i la seua capitania 2014, ‘Guernikas’.
Podeu veure també la notícia amb fotografies: «Onil continua les Festes Majors amb una radiant entrada de Moros i Cristians» .
Auto Escuela Jordá Onil www.autoescuelasjorda.com
Juantxo Skalari clourà la quinta edició del FestAlcosser el pròxim 8 d’Agost
Cesk Freixas, Auxili, Inèrcia i Derrumbe completen el cartell de l’edició d’enguany.
El FestAlcosser , que nasqué fa 5 anys a conseqüència de l’escassesa de concerts gratuïts a la zona, reviu cada estiu aquest poble de 150 habitants. Alcosser, situat a la comarca de El Comtat, es troba situat entre la serra de Mariola i el Benicadell, i banyat per les aigües del riu Serpis.
No únicament hi haurà concert, sinó que durant el dia podrem gaudir de jocs populars per als més menuts a dins del poble. Al capvespre tindrem la primera actuació de la mà del penedenc Cesk Freixas.
Juantxo Skalari i la Rude Band en el Viña Rock 2014
Seguidament hi haurà un sopar popular i les actuacions dels grups abans esmentats: Derrumbe, Auxili, Inèrcia i Juantxo Skalari & La Rude Band.
La iniciativa neix de l’Associació de Joves d’Alcosser per a promoure la cultura, la llengua i la festa sense ànim de lucre. Els guanys que es puguen generar aniran destinats a causes solidaries, i com ells mateixa diuen «Per un dia lliure, de cultura popular, solidari, gratuït i festiu!«
