Amb “La Parranda El Portell”, tema de presentació del grup, salpava el vaixell d’una actuació amb la mar com a fil conductor de les cançons i a benefici de l’associació Àgora de Castalla.
“Momentos” fou un homenatge a un dels grups de La Foia dels anys 60, “Los Bordones”, que tornaren a cantar aquest bolero, aquesta vegada amb La Parranda. Amb la popular “El Reloj” comptarem amb la presència del percussionista d’ El Sogall, Sergio Rico, el primer convidat de la nit.
La llegenda de “Maria La Portuguesa” , una història d’amor i tragèdia relacionada també amb la mar, la poguérem escoltar amb la veu de Toni “Bibiana”, cantant principal de la rondalla del Grup de Danses i Cançons de Castalla. La sempre divertida “El Señor Don Gato“, o “El Barri Vell” on rescataren un tema d’Isma Juan, exguitarrista de Disidencia i actualment a Suite Poemia. “Un himne per a tots els que tenim les nostres arrels en el Centre Històric de Castalla“, en paraules de Guille, que va amenitzar l’acte explicant el viatge amb vaixell entre cada tema. Incomptables versions d’aquesta cançó fan que siga probablement l’obra castelluda més interpretada juntament amb La Jota del Castellut.
“Aires de Lima“, amb la presència a les veus de Loli i Paqui Leal, ens transportava als camps de dacsa de Portugal, a la vora del riu Lima, mentre que la preciosa “Oración del Remanso” ens feia viatjar als suburbis dels barris de pescaters de la ciutat de Rosario d’ Argentina a ritme de “chamamé“.
Les balladores i balladors del Grup de Danses i Cançons de Castalla entraren a ritme d’isa canària amb la cançó “Isa de la Ventana” , de Los Sabandeños, una de les cançons més populars d’aquesta formació. Canàries és un destí que els dos conjunts tenen amb molta estima. El passat estiu el grup de danses assistí al XX Festival Nacional de Folklore “Isla de Gran Canària”.
Situats al Carib, “Ayer“, un son de Juan Rafael Márquez popularitzat per Gloria Estefan als anys 90, feia ballar a un públic entregat des del primer moment. Amb “El Colibrí” li aplegà el torn a la compositora i cantant castelluda Lusa Monllor, que interpretà aquest bell son cubà que narra la llegenda del colibrí, el pescater d’ànimes a la recerca de l’amor impossible.
El nostre viatge aplega a la Mediterrània amb “Oh Sole Mio“, on tres dels components del grup sortiren davant de l’escenari per “obrir el pulmó” cantant d’una forma emocionant i divertida aquesta cançó napolitana de 1898.
D’Itàlia a Grècia, gaudirem també de la Cançó Catalana amb “Vaixell de Grècia” de Lluís Llach, un cant de germanor entre el poble grec i el nostre, víctima de dictadures militars al segle passat.
“Totes les persones tenen una cançó que els fa plorar, que els fa somriure, que els fa recordar. Esperem aquesta nit haver tocat la vostra cançó“, emotives paraules per aplegar al final del trajecte amb “No Volveré“. Després un bis amb la cubana “Guantanamera” i la cançó que clou tots els seus concerts, “Islas Canarias” , amb els convidats cantant les dues cançons i el públic dempeus aplaudint aquesta feliç navegació pel món de la música.
Autor
