Meravelles de Diània – capítol II – Al-Azraq: Crònica de la conquesta de La Muntanya (2/2)

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Continuem caminant pels paratges de Diània amb Just I. Sellés, autor de la novel·la “Al-Azraq, El Blau: Crònica de la conquesta de La Muntanya ” .

Viatgem a Perputxent i ens posem en la pell dels seus habitants, que patiren les violentes cavalcades dels Almogàvers. Als peus del Benicadell, ens imaginem el seu castell inaccessible i les batalles entre els habitants de La Muntanya i l’exèrcit de Jaume I. Pactes secrets, ajuda que no aplega, traïcions… finalment, nosaltres també enarborem l’estendard de la mitja lluna i dels antics habitants de la nostra benaurada terra.

Meravelles de Diània – capítol II – Al-Azraq: Crònica de la conquesta de La Muntanya (2/2)

Música:

“Battle at the Misty Valley” del disc “Ambient Symphony” de Zero Project.

«Ara Vull Fer Memòria«, «Rendició i Exili», «En Rugat»,  «Un 23 d’abril» del disc «Al-Azraq» de Vicent Savall.

 

La Raíz amb Íngrid – Elegiré (en viu al Festiniu 2014)

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

La Raíz, amb la col·laboració d’Íngrid, ens canten «Elegiré» del deu sarrer disc «Así en el cielo como en la selva» al Festniu 2014 de l’Alqueria d’Asnar.

 

La senda está mala y hoy en día es difícil seguir recto
Lo único que puedo hacer es no tener secretos,
camino paso a paso, así se escriben los cuentos
y el micro no es delito, es una forma de que no digan ni pío.

Y ahora siento tu aliento como una llama
Veo mi herida cerrarse en tu cama
Miénteme jugando a que nada te asusta.

(¿Sabes qué?) 

Elegiré, elegiremos volar, volar,
A hundir los pies, a hundir los pies en barros de vulgaridad.

Yo le dije al camino, «tranquilo»,
no tengo ganas de ver el final.
Voy despacito, voy tan tranquilo
que hasta las horas andan hacia atrás.
Hay gente con prisa que nos pisa,
Pero quiero escapar y volar como Ícaro.

Voy a mostrarte el mundo desde arriba,
Voy a dotarte del arte de los pájaros.
Cójete a mis alas pero rápido,
Invito a un vuelo rapaz, vuelo romántico
para reconquistar lo que nos fue robado.
Volver a ver el mar sin basuras a su lado.

Elegiré, elegiremos volar, volar,
A hundir los pies, a hundir los pies en barros de vulgaridad.

Niños con máscaras de almas adultas,
adultas almas que tras máscaras se ocultan.
Espíritus oscuros por la noche acechan,
oscuros espíritus, ellos no cesan.
Fantasmal es su ejército y su caminar,
sólo nos queda esperar la señal
y arderá Babylonia tonight.
Arderán los impuros aún más
que ni con sus escudos defenderse podrán.
Y arderá Babylonia,
¡Arderá Babylonia tonight!

Elegiré, elegiremos volar, volar,
A hundir los pies, a hundir los pies en barros de vulgaridad.

 

La Raíz amb Íngrid - Elegiré (en viu al Festiniu 2014)

«Botifarra a banda» omple Carrícola de gom a gom amb Pep Gimeno i l’Agrupació Musical d’Agullent

0

"Botifarra a banda" omple Carrícola de gom a gom amb Pep Gimeno i l'Agrupació Musical d'Agullent

Al so de les castanyoles i entonant els primers versos de «La Granaïna del Tio Palero», començava l’actuació de Botifarra i l’Agrupació Musical d’Agullent al trinquet de Carrícola, amb «més gent que en la guerra», en paraules del mateix Pep Gimeno.

Des del primer moment s’alternaren les cançons amb l’humor característic del cantaor de Xàtiva i les dites populars, que feren plorar als assistents de tant de riure. Seguint amb «el castellà de Sueca», el romanç «El casamiento de Maria La Xapa» fou una de les més divertides de la nit, amb una magistral combinació de la rondalla i la música de banda.

El públic no va parar de riure

Continuaren amb l’acudit en forma de romanç, «El Romanç de les dones que juguen al burro» o «l’U d’Aielo«, amb un públic que estava gaudint de cada nota i cada intervenció de Botifarra. No tot foren «xistes» i cançons populars, «La Jota Socarrà o de Xàtiva«, amb lletra adaptada als temps moderns, fou també un espai per a les reivindicacions a favor del territori i la llengua.

Després de repassar el refranyer popular relacionat amb tots els mesos de l’any, viatjàrem cap a Senyera, cap arrere en el temps, fins a l’any 1923. El «Romanç de Senyera» conta la història de la crescuda del riu d’Albaida i les seues conseqüències en aquesta població de la Ribera Alta.

Botifarra en un moment de l'actuació

També hi hagué moments per a la tristesa, i és que «Els valencians som tan cantaors, que cantem fins a la mort», com bé digué Gimeno abans de començar amb «El Vetlatori«. Una cançó que se li cantava a les xiquetes i xiquets (albaets i albaetes) que morien ben menuts.

El públic no pogué contenir l’emoció i feu una forta ovació en escoltar els darrers versos de «La Malaguenya de Barxeta», convertida ja en un himne arreu del territori gràcies a la feina de Botifarra i l’adaptació d’Obrint Pas. Seguint l’itinerari marcat pel disc «Botifarra a Banda», aplegarem a la recta final amb «Les Marenyaes«, una bonica havanera amb una sublim interpretació de l’Agrupació Musical d’Agullent, sota la batuta de José Antonio Casanova Insa.

Obsequis a Botifarra i l'AM d'Agullent

Finalment, «La Sandinga de Xixona» servia per acomiadar el concert amb una lletra que sembla escrita per a l’ocasió. El públic feu una forta ovació amb el recinte dempeus, ovacionant «les bones Botifarres», com diu aquesta cançó que es canta arreu de La Foia de Castalla. Fou el moment per a l’entrega d’uns obsequis per part de l’alcaldessa de Carrícola, elaborats per Josep San Juan, tant per a Pep Gimeno i la seua rondalla com per a l’Agrupació Musical d’Agullent.

Com a bis s’interpretà «La Granaïna de Montaverner» (o del Tio Palero), amb el públic dempeus una vegada més.

«A mi m’agraden els rotllos
i les coques amb tonyina
i les bones Botifarres
i el vi de la Condomina»

Herbolari Diànic: El Garrofer Bord o del Diable (amb Just Sellés)

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Dins de les curiositats botàniques del llibre «Al-Azraq, El Blau – Crònica de la conquesta de La Muntanya«, trobem el Garrofer Bord, del Diable o Garrofer Moro. Aquest arbust que creix als voltants de les antigues fortaleses andalusines ,amaga un ús malèfic. Patri Ferre i Just Selleś ens ho conten al castell de Rugat.

També podeu veure l’entrada Aš-šawkah aš-šahbā, Anagyris foetida L. sobre aquesta planta al blog «Las Lunas de Perputxent» de Just Sellés.

Bibliografia:

  • Al-Azraq, El Blau – crònica de la conquesta de La Muntanya – Just I. Sellés – Ed. Circulo Rojo
  • Costumari Botànic – Joan Pellicer – Ed. Bullent.

Herbolari Diànic: El Garrofer Bord o del Diable (amb Just Sellés)

La II Dansà Popular de Cocentaina apropa el ball tradicional amb una jornada per a tots els públics

0

La II Dansà Popular de Cocentaina apropa el ball tradicional amb una jornada per a tots els públics

El passat dissabte es va celebrar la II Dansà Plana i Popular a Cocentaina, la capital del Comtat. Fou una jornada oberta i adressada a qualsevol amb ganes de gaudir de les danses autòctones.

A l’acte participaren diversos grups de danses locals, com “Danses del Convent”, “Danses del Barri” o “Danses de Cocentaina”. També ho feren parelles o persones a títol individual, així com grups provinents d’altres municipis, com Muro o Almussafes.

Les balladores i balladors, com a signe aperturista de l’activitat, vestien amb roba de carrer, amb les espardenyes o mocadors tradicionals com a ornamentació afegida. Tots, des dels més menuts fins als més grans, estaven convidats a ballar al seu gust, una bona ocasió, per a aprendre trets característics sobre la cultura popular i, per descomptat, per a formar part d’ella.

Picaeta

El recorregut començà amb la concentració de tots els grups al Palau Comtal. Des d’allà, els balladors van eixir en cercavila fins a la Plaça de l’Església, on començà la dansà. Fins a arribar al Pla de la Font, molts espontanis decidiren incorporar-se a la llarga cua de participants. Grup rere grup ballaven al ritme de la música que marcaven les dolçaines i els tabals de la Colla Mal Passet. Una vegada tots reunits al Pla de la Font, ballaren un fandango en conjunt, una peça que assolí un ritme frenètic i molta velocitat.

Finalitzada la dansà, tots els assistents gaudiren d’una picaeta amb coques i refresc per tal de reposar energies.

 

El Sogall – Cántigas de Santa María (David Payà)

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

«Cántigas de Santa María» , un recull de cançons monofòniques de l’Edat Mitjana, en un arranjament de David Payà (Pellikana, El Diluvi) , interpretat per El Sogall al XIII Festival de Colles al castell de Castalla.

El Sogall - Cántigas de Santa María

El Marell i la Unió Musical de Planes – Muixerangues al Cel

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

«Muixerangues al cel«, rapsodia de Juan Carlos Sempere Bomboí, interpretada per El Marell i la Unió Musical de Planes al concert del 25 aniversari de la colla a l’Alqueria d’Asnar.

En homenatge a Joan Martínez i Martínez, «El dolçainer de Bocairent».

El Marell i la Unió Musical de Planes - Muixerangues al Cel

El Marell celebra les noces de plata amb la seua gent a l’Alqueria d’Asnar

0

Sota la batuta de Jaume Gosálbez, s’interpretaren un recull de les cançons més representatives per a la Colla durant els seus 25 anys i les obres més populars de la nostra música.

El Marell celebra les noces d'argent amb la seua gent a l'Alqueria d'Asnar

La cercavila «Jaumat«, del compositor Luis Negro,  dedicada al director i a la colla, obria el concert a la plaça del País Valencià de l’Alqueria d’Asnar.  Seguiren amb l’obra «Suite de Danses» de Tylman Susato, inclosa al disc «Cavall de Foc» de La Xafigà.

«Alqaria«, marxa mora de José Rafael Pascual Vilaplana també dedicada a la colla, fou la següent en sonar. Durant la interpretació poguérem gaudir del ballet de l’escola de dansa de l’Alqueria, dirigit per Mónica Talens.

Per interpretar la fanfàrria cristiana «Adalid» de Saül Gómez Soler s’uniren els metalls de l’Unió Musical de Planes. La peça fou dirigida per Juan Soler, director de la mateixa banda. La marxa mora «Paullabel«, del contestà Mario Roig Vila, tancà aquesta primera part.

Ballarines de l'Alqueria en Archeus

Després que l’alcalde de la localitat, Jaume Pascual, entregara diversos obsequis en commemoració del 25 aniversari de la banda,  l’Unió Musical de Planes al complet s’asseia a les cadires per començar amb la segona part. Una banda amb més de 70 membres federats i més de 150 anys d’història.

Començaren amb «Archaeus«,  obra de José Rafael Pascual Vilaplana estrenada per El Marell als carrers de Muro l’any 1998. El ballet de l’Alqueria realitzà  un bonic espectacle mentre sonava la marxa cristiana.

Continuaren amb la «Marxa del Centenari«, d’Amando Blanquer. Obra de l’any 1982 on es tornaren a incorporar les dolçaines a la música festera de forma magistral. Una composició imprescindible.

«Lo cant dels Maulets», una de les cançons més populars de la música valenciana, també va sonar en aquest aniversari.  Fou la versió per a banda i dolçaines que Al Tall realitzaren per al seu espectacle amb banda al disc «25 anys en directe», amb l’Unió Musical de Torrent. La següent fou «Xavier el Coixo«, de José Rafael Pascual Vilaplana, que també interpretaren Al Tall en aquell disc. Una de les marxes mores més representatives de la història de la música festera no podia faltar en aquest concert.

Públic dempeus amb la Muixeranga

Finalment, i en homenatge a Joan Martínez, «el dolçainer de Bocairent», sonava  l’emotiva «Muixerangues al Cel«, de Juan Carlos Sempere Bomboi.  Amb el públic dempeus, es donava per finalitzada la festa d’aniversari de la colla El Marell de l’Alqueria d’Asnar.

 

La fira “Saborea Castalla” mostra amb éxit la varietat gastronòmica de la localitat

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

La fira “Saborea Castalla” mostra amb éxit la varietat gastronòmica de la localitat

El passat dissabte es dugué a terme la segona jornada de “Saborea Castalla”, emmarcada en un cap de setmana ple d’activitats relacionades amb la gastronomia.

Des de les 11 del matí, i durant tot el dia, es desenvoluparen diverses sessions de “showcooking”, demostracions culinàries de la mà de comerços locals com Hotel Caseta Nova, Palacios Helado Gourmet, la cooperativa ecològica Biotrèmol o  Gente Reverde.

També fou possible visitar algunes paradetes d’exposició, on els organitzadors oferien a tastar els seus productes: des de pizzes, fins hamburgueses vegetarianes, passant per dolços, pellicana, olis i vins o coques.

El showcoking dels Batuts Verds La presentació de totes les activitats anava a càrrec del mag Daniel Blanco, també pertanyent a «Gente Reverde».

Potser un dels showcoookings més originals foren els Batuts Verds de Reverde. Aquesta beguda estava enfocada per a aconseguir que certs ingredients “conflictius” a la infància, com les verdures, foren atractius per als xiquets, i per als que no ho son tant. Sens dubte, una de les demostracions més sorprenents i amb millor acollida, gràcies al treball de Daniel Blanco i Pablo Vidal.

Seguidament, el ballet “Raíces Flamencas” ens delectaren amb balls provinents d’Andalusia, com les Sevillanes, un singular espectacle.

Espectacle Raíces Flamencas

Per finalitzar la jornada central del cap de setmana, La Basseta ens oferí un showcooking on es realitzaren originals còctels, des dels més senzills, com el Gin-tonic, fins a l’exòtic Sex on the Beach.

Alcoi celebra la Romeria de la Mare de Déu dels Lliris, patrona de la ciutat

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

El passat 21 de setembre es va celebrar la popular Romeria de la Mare de Déu dels Lliris a Alcoi. La patrona de la ciutat fou traslladada per centenars d’alcoianes i alcoians fins a l’ermita de la Font Roja. També acudí molta gent d’arreu de les comarques per gaudir d’un matí que ja esdevé tradició indiscutible a la capital de l’Alcoià.

Els actes de la jornada, sempre celebrats el tercer diumenge de setembre, començaren a les 6 de la matinada amb la Despertà. Seguidament, es traslladà la imatge de la Patrona d’Alcoi des de la Parròquia Santa Maria, fins a la Parròquia de Sant Mauro. Des d’ací, un gran nombre d’assistents continuaren amb la Romeria fins a l’ermita situada a la Font Roja.

El recorregut fins a arribar compren uns 10km aproximadament. Gent de totes les edats realitzà el volt amb un temps que resultava perfecte de cara a una excursió. La germanor i la bellesa del paratge natural esdevingueren protagonistes.

IMG_9106
Al llarg de la ruta trobarem diverses paradetes, on s’oferia aigua, timonet, herbero, cantauesso, i pastes tradicionals d’Alcoi per tal de recarregar l’energia dels caminants.
Al voltant de les 10:30 del matí, La Verge dels Lliris va arribar a la Font Roja, on es realitzà la seua recepció amb l’acompanyament de dolçaines i tabals. Finalitzada la Romeria, era moment d’esmorzar.
A les 12 del migdia tingué lloc una missa a l’aire lliure, on la devoció de tots els alcoians cap a la seua patrona impregnà l’ambient. Durant la missa, un grup de joves acompanyaren amb música cada moment ressenyable.

IMG_9245
Seguidament, el Grup de Danses Carrascal ens oferí una “dansà” popular, així com ho feu el Grup Artístic de la Casa d’Andalusia, amb una emotiva actuació.
Aquest dia potser siga dels més adequats per apropar-se a conéixer un dels nostres paratges més espectaculars i, així, aprendre a estimar la natura. La Romeria de la Mare de Déu dels Lliris és una excel·lent opció per passar un bon dia en família o entre amics.

L’acte se celebra en commemoració a un fet miraculós ocorregut el 21 d’agost de 1653, on es va trobar la imatge de la Verge impresa als bulbs de lliris silvestres. Enguany es compleix el 361 aniversari d’aquesta troballa.

La Gossa Sorda – Respira (en viu al Festiniu 2014)

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

«Respira«, La Gossa Sorda en directe al Festiniu 2014 de l’Alqueria d’Asnar, durant la gira «La Polseguera» .

He tornat a vagar desficiós
pels carrers del meu poble
paisatge de grues i pols
em van ofegant les hores

La vida passa com una processó
amb regust d’immobiliària,
cacics i llepons
recepta mil·lenària.

El que el poble vota va a missa,
columna de ciris obedient i submisa.
Seguint a la santa patronal
camina segura la gent normal.

I senyors amb maletins que compren terres
i venen solucions de futur per quatre perres,
d’ajuntaments obedients i cambrers somrients
i un grapat de policies armats fins a les dents

Respira !
Saps com s’accelera el cor
Refarem l’alternativa
I encendrem cada racó

He tornat a vagar orgullós
pels carrers del meu poble,
resposta i color, ja van despertant les hores.

Que la sang correga encesa pel teu cos
I la paraula no ens queda buida
esta nit de foc
en bacanal col·lectiva.

El que el poble vota va a missa,
columna de ciris obedient i submisa.
Seguint a la santa patronal
camina segura la gent normal.

Immigrants que sobreviuen com poden
i grans emprenedors que quan poden els roben,
i besen l’estampeta mentre es peguen colps al pit.
Pagant tres euros l’hora que fàcil fer-se ric.

Respira !
Saps com s’accelera el cor
Refarem l’alternativa
I encendrem cada racó

Parle i opine no ho puc evitar,
tota la ràbia que puc aportar
vull mantindre
la consciència intacta
ben agarrat,ben agarrat,
jo tinc el mànec
molt ben agarrat,
agafe paraules,
dispare conceptes
que tu no pots imaginar!

I si la roda roda
i tu formes part de la cosa
pot canviar d’un gir el tema
i aprendràs a tragar terra
I si la roda roda
i tu formes part de la cosa
pot canviar d’un gir el tema
i aprendràs a llepar sorra

matemàtica,
curiosa existència,
vivim com podem
somiant amb la lluna

matemàtica
curiosa existència
esclaus d’un nou temps
pistoles de fusta

matemàtica
curiosa existència,
vivim com podem
sense full de ruta

Respira!

La Gossa Sorda - Respira (en viu al Festiniu 2014)

Ser o no ser dependents, qüestió de segons

0

Marxes de la dignitat

Qualsevol dia, minut i segon de les nostres vides pot ser el dia escollit, eixe dia en que la nostra vida canvie i de cop i volta som Dependents. Una malaltia, un accident, una intervenció quirúrgica, un gen,… són suficients per a creuar la finíssima línia que ens separa de no ser a ser Dependents. Això és el que de segur han pensat tots aquells que sovint ens ajuden a dur endavant aquesta tasca informativa i reivindicativa que la Plataforma en Defensa de la Llei de Dependència venim realitzant des de ja fa quasi set anys. Això i tot el munt de injustícies al que cada dia s’enfronta un Dependent, que no sols ha de lluitar per la seua autonomia personal i batallar amb la seua idiosincràsia, si no que a més ha de pleitejar i reivindicar, com si d’una llimosna es tractara, els seus Drets. En esta ocasió són dues les entitats solidàries que han volgut col·laborar amb la nostra lluita: l’Esides Caramanchel C.E. d’Alcoi i la Colla de Dolçainers i Tabaleters Mal Passet de Cocentaina. I les dues ho han fet amb allò que millor saben fer, la primera amb l ’esport dels més menuts en el campus que celebraren aquest estiu al poliesportiu de Cocentaina, i la segona, deleitant-nos amb un espectacular concert al Palau Comtal. La Plataforma volem agrair amb este comunicat, a les dues entitats, no sols el suport econòmic que ens han brindat, sinó també el seu granet d’arena a l’hora de fer visible la nostra problemàtica. Igualment, a l’Ajuntament per la cessió de les instal·lacions i en especial al regidor d’esports, Saúl Botella, per la seua implicació.

Dependents a Escena

L’últim informe de l’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials denunciava aquesta mateixa setmana que el Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència ha perdut un beneficiari cada cinc minuts en l’últim mes –30.106 menys en el que va d’any– i 179.000 persones amb dret a prestació no estan ateses. Atenent a les dades publicades pel propi Ministeri de Sanitat, el Sistema ha perdut 9.289 beneficiaris en juliol i, a hores d’ara, s’atén a 14.104 persones menys que a l’any 2011, quan fou nomenat el president del govern. Al mes de juliol va haver-hi –segons dades oficials del Ministeri– 16.774 sol·licituds menys, 11.449 dictàmens menys, 6.634 grans dependents menys i 13.471 persones amb dret reconegut menys que en el mes anterior, del que es dedueix que continua existint una llista d’espera al voltant de 179.000 persones. Pel que fa als serveis i prestacions, en el mes de juny s’han suprimit 809 llits de residències, s’han deixat de prestar 1.229 serveis d’ajuda a domicili i s’han concedit 1.203 prestacions menys vinculades al servei. A més, s’han reduït en 6.746 les prestacions econòmiques de cuidadors familiars i es calcula que més de 1.000 treballadors han sigut acomiadats del seu lloc de treball en el Sistema d’Atenció a la Dependència. El col·lectiu professional de Directors i Gerents denunciava que, mentre a l’any 2104 cada dia s’ha deixat d’atendre a 145 persones, el Ministeri de Sanitat i el president del govern, Mariano Rajoy, realitzen «curioses interpretacions i declaracions que desmenteixen les seues pròpies dades oficials». En definitiva, es consideren indignants les mesures de reforma adoptades pel govern, que estan tenint com a resultat “la destrucció del Sistema i la tràgica desatenció a les persones en situació de dependència i a les seus famílies”. Les falsedats del govern es contraposen amb les dades oficials del SISAAD que no fan més que aflorar el col·lapse del Sistema. I mentre el govern alardeja de la disminució de les llistes d’espera com si fos un èxit de la seua gestió, les plataformes i la comunitat científica i professional som conscients i sabedors que la reducció en el nombre de persones que esperen rebre la prestació no és deguda a un increment en l’atenció a persones dependents, sinó que ve motivada bé per la pèrdua del dret o bé per la mort del dependent sense haver sigut atès.

Mal Passet

La paràlisi manifesta del Sistema de Dependència perfectament estudiada i instrumentada pel govern del PP, amb les continues retallades pressupostàries i reiterades legislacions, copagaments, etc., fan que els dependents i els seus familiars, es troben en una indefensió jurídica patent: primer, perquè la Llei no s’està complint tal i com va ser redactada i aprovada (no reconeixement de la retroactivitat i haver d’acodir als tribunals perquè els siga reconeguda per un jutge, …); segon, perquè milers de persones es troben en el “llimb” de la dependència esperant de fa anys a ser ateses; tercer, perquè existeix una infinita casuística particular impossible d’entendre, fruit de la excessiva i inútil burocràciaa la que són sotmesos i a la inoperància d’un govern que sols es preocupa per llançar falsedats a la societat respecte a l’aplicació de la Llei, alhora que posa en marxa una dinamitació perfectament planificada del Sistema d’Atenció a la Dependència. I tot allò, sense oblidar que aquells “afortunats” que encara es troben dins el Sistema arrosseguen mesos de retards en el cobrament de la prestació… per si fóra poc!

Beatriu Tudela, Paco Paredes i Reis Juan

Per tot allò, la Plataforma volem informar que, amb els recursos obtinguts de les col·laboracions de les entitats abans esmentades, anem a dedicar tota una jornada informativa en la qual contarem amb la presència de l’assessora jurídica de les Plataformes de la CV, l’advocada Sandra Casas. D’aquesta manera volem cobrir una necessitat que observem de fa temps en les famílies amb dependents, que no saben amb exactitud quins són els seus drets i en la majoria de casos no saben en quin estat o moment del penós procés es troba el seu expedient. Lamentem que allò que deuria fer-se d’ofici, sense entrebancs i sense desperdiciar un minut, hajam de destinar uns recursos que mai haurien d’anar cap a estos menesters, fonamentalment perquè és tan senzill com destinar els recursos adients per als més vulnerables, reconèixer-los els seus Drets i fer complir la Llei.

Com dèiem al principi i com sempre diem, que ningú s’oblide que en qualsevol instant de les nostres vides, en qüestió de segons, “Tots podem ser Dependents”.

Plataforma en Defensa de la Llei de Dependència Alcoià-Comtat
17 de setembre de 2014