El cantautor de Torrent, juntament amb el pianista Vicent Colom,  ens delectaren amb un recull de l’obra  «Mural del País Valencià» de Vicent Andrés Estellés al Centre Cultural Mario Silvestre d’Alcoi.

Com a una pissarra de suro farcida de xinxetes amb retalls de tota mena, aquest «Mural del País Valencià», que consta de 27 llibres distribuïts en 3 volums i vora a dues mil pàgines, és un homenatge a la nostra terra: els nostres rius, muntanyes, sants, pintors, herbes, flors, etcètera. Fins i tot els qui «han traït al nostre poble» es veuen reflectits en aquesta obra pòstuma de l’escriptor de Burjassot.

L’espectacle estigué estructurat com al disc, seguint l’ordre  cronològic amb el que els escrigué Estellés. Començant  amb «A la meua dona» ,una declaració d’amor a la seua companya Isabel Lorente, i continuant per les tres «Declaració de principis«, on l’autor exposa els motius pels que escriu el Mural, mentre fa un homenatge als nostres pobles, la nostra gent.

res no em pot complaure tant com acabar la meua vida,
el meu obscur treball,
enllestint el cant general del meu País,
el seu extens mural unànime de corbelles i veles,
de taronges i de magranes.

Després d’un inici trist i fosc, «Consideracions Murals» esdevé un cant a l’optimisme i l’alegria. «Retaule del Centenar de la Ploma, vist des de Londres» narra l’estima a la terra des de Londres,  després de veure el retaule sobre el batalló de ballesters encarregats de protegir la senyera de la ciutat de València,  al museu d’Albert i Victòria.

Amb la novena simfonia sonant de fons de la mà de Vicent Colomer, el «Llibre del dret a l’alegria» esdevé un homenatge a la música clàssica i a Beethoven en particular. Inevitablement, també hi hagué lloc per a la crítica, i «Valencians que han traït el nostre poble» anigué amb dedicatoria inclosa a Juan Cotino per la seua nefasta gestió amb les víctimes de l’accident de metro de València del 3 de juliol de 2006. No pogué faltar tampoc «Assumiràs la veu d’un poble» recitada en nombroses ocasions arreu del país, en la versió escrita per a aquest Mural del País Valencià.

Els següents dos fragments foren en record al metge i polític valencià afusellat durant el franquisme, Joan Baptista Peset, del que Estellés escrigué el llibre «Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941«.  La tenebrosa «Vora el barranc del Carraixet» continua en la línia trista de l’autor, narrant l’afusellament dels condemnats a mort durant la Guerra Civil en aquest indret als voltants de València.

 Vora el barranc del Carraixet.
els morts de fredes matinades,
els morts de les nits
tenebroses, els assassinats de
la terra. La llum puja com la
bandera, puja la bandera del
sol, puja com un puny, com una
sang, vora el barranc del Carraixet.

«Homenatge, indignament precipitat, fet en vers i en prosa, a un germà, a un amic, a un company: Ovidi Montllor» fou un bonic record al cantautor alcoià i a la seu poble, Alcoi, amb variacions de la melodia «Homenatge a Teresa» acompanyant la narració de Pau Alabajos.

Les acaballes de la vida d’Estellés aplegaven amb el seu «Testament» i  altre homenatge al far de la seua vida, a la seua màxima inspiració: la seua dona Isabel. Tot comença i acaba amb ella i «Sonata a Isabel» fou la darrera a sonar a l’espectacle abans del bis.

Sonaren tres poemes més d’Estellés, deixant a banda el Mural del País Valencià:   «Exili d’Ovidi» on descriu un possible segrest polític durant la dictadura, un fragment de «Coral Romput» i «M’aclame a Tu», ambdues interpretades també per Ovidi Montllor, fent Alabajos un homenatge als dos immortals artistes alhora.