Castalla viu un cap de setmana ‘fantàstic’ en homenatge a Enric Valor

0

Més de 500 persones s’han decidit a cloure el cap de setmana a la Fira de la Fantasia: Enric Valor i Castalla, celebrada a la capital de la Foia. Menuts i grans han gaudit d’activitats de tot tipus, com ara xarrades, rutes literàries, contacontes i música.

Les activitats de la primera edició de la Fira de la Fantasia Enric Valor i Castalla començaren dissabte de vesprada amb una ruta literària que transcorria per alguns dels racons més emblemàtics del poble, i que l’escriptor va recollir en la novel·la Sense la terra promesa. Per a l’ocasió, els assistents pogueren gaudir de la presència del fill d’Enric Valor, Enric Valor i Hernàndez, qui participà activament de l’activitat narrant alguns textos al públic. Tot seguit, l’auditori municipal acollí la projecció del vídeo «Paisatges d’Enric Valor», presentada pel professor de la Universitat d’Alacant Vicent Brotons. La jornada finalitzà amb una conferència a càrrec de Joan de Déu Martines Llinares.

Castalla viu un cap de setmana 'fantàstic' en homenatge a Enric Valor
El fill d’Enric Valor, Enric Valor i Hernàndez, llig alguns fragments a la ruta literària per Castalla

El matí de diumenge començà radiant amb un esmorzar proveït per les pastisseries i els forns del poble. Així, menuts i grans tastaren les tradicionals tonyes, coques de tot tipus de sabors i xocolata. Els actes continuaren amb la música de la colla local de dolçainers i tabaleters «El Sogall», que marcà el ritme d’una animada cercavila pels carrers del centre històric. A continuació, el grup Tres Teatre donà vida a algunes rondalles del fill predilecte de Castalla. Un gran nombre d’assistents gaudiren atents i devanits amb la representació teatral d’històries tan emblemàtiques com podrien ser la Història d’un mig pollastre, o les Velletes de la Penya Roja.

Castalla viu un cap de setmana 'fantàstic' en homenatge a Enric Valor
Tres Teatre escenifica algunes de les rondalles d’Enric Valor

Com a colofó de la festa, organitzada gràcies al treball de la Càtedra d’Enric Valor, el Centre Cultural Castellut o la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i el Comtat, entre altres moltes entitats, el cantacançons més conegut arreu del País Valencià posà cap per avall cada indret de la plaça Major del poble de Valor. Dani Miquel, acompanyat a escena pels Ma-me-mi-mo-músics, cantà junt amb centenars de xiquetes i xiquets alguns dels seus temes estrella. Per descomptat, la lletra de «Recordem a Enric Valor» no podia faltar en aquesta jornada tan entranyable que serví per conéixer de més a prop als monstres valencians o per a recordar el cançoner tradicional que tots, des de ben menuts, tenim interioritzat al nostre cor. Però, sobretot, serví per a reivindicar la llengua que ens permet estimar, ser i sentir-nos poble.

[RESUM] XXX Trobada d’Escoles Valencianes de l’Alcoià i El Comtat – L’ Orxa 03/06/2017

0

Resum de la trentena Trobada d’Escoles Valencianes de l’Alcoià i El Comtat, celebrada al poble de L’Orxa (El Comtat) el 3 de juny de 2017.

Música: «Volar» d’Assekes.

Jorge Ramos i David Segarra expliquen la vida i resistència a Palestina

0

El Col·lectiu «La Foraca» de Castalla organitzà un acte al voltant de Palestina amb la presentació dels llibres Viure, morir i nàixer a Gaza de David Segarra, i Existir es Resistir, de Jorge Ramos.

Jorge Ramos, doctor en història, parlà sobre la història del conflicte a Palestina des dels inicis del procés de colonització, fins a l’actualitat amb el moviment de boicot als productes israelians, tal com s’exposa al llibre Existir es Resistir, del qual és coautor.

 

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

«La resistència i resiliència Palestina es basa fonamentalment en l’estructura comunitària, familiar, social…que és indestructible»

David Segarra destacà la forta comunitat que té Palestina i la capacitat d’afrontar tots els problemes conjuntament. També la semblança entre el País Valencià i Palestina, dos països mediterranis amb paisatges i societats molt similars: «els Palestins són com els valencians antics, com els valencians de poble«. Criticà durament la deshumanització dels mitjans de comunicació actuals, on únicament es mostren notícies dolentes i negatives de determinades societats, com la valenciana o la palestina.

Més de 500 persones gaudeixen de la ‘Nit de contes’ al castell de Cocentaina

0

Al voltant de 500 persones gaudiren d’una nit de contes i rondalles als peus del castell de Cocentaina. Sota l’ambientació de la llum de la lluna i centenars de llanternes, menuts i grans escoltaren expectants les històries narrades per Jordi Raül Verdú i Almudena Francés.

La jornada, impulsada per la Coordinadora pel valencià de l’Alcoià i el Comtat, amb el suport de l’ajuntament local, s’inicià de vesprada amb un berenar al paratge contestà de Sant Cristòfol. Els més menuts gaudiren d’una vesprada amb jocs i coques amb molt d’entusiasme i diversió.

Més de 500 persones gaudeixen de la 'Nit de contes' al castell de Cocentaina
Menuts i grans arriben al castell de Cocentaina

Durant el capvespre, els narradors orals Jordi Raül Verdú i Almudena Francés contaren diversos contes al paratge. Els joves espectadors participaren molt activament de les històries, endinsant-se per complet en l’argument i deixant volar la seua càndida imaginació.

Tot seguit i llanterna en mà, menuts i grans emprengueren el camí cap al castell de Cocentaina, amb l’objectiu de descobrir els misteris que allà s’amaguen. Sota la llum de la lluna, semblava el moment idoni per contar històries de por. En paraules de la regidora de Promoció del Valencià, Marcela Richart, amb l’activitat es pretenia oferir una alternativa al Halloween comercial, una proposta genuïna, tradicional i, per descomptat, molt valenciana.

Encontres Literaris: «La Sega» de Martí Domínguez

0

Amb el públic entusiasmat des del primer moment, l’escriptor Martí Domínguez tancà el cicle d’encontres literaris organitzat pel Centre Cultural Castellut a l’auditori municipal de Castalla. Domínguez inicià la seua xarrada evocant la importància de crear obres reflexives, amb un missatge que arribe molt més enllà del simple entreteniment. Per tal d’aconseguir la fita, comentà alguns dels recursos literaris que sovint empra per a atraure l’atenció dels lectors des de la primera línia. El sentit, la personalitat i l’originalitat són, sens dubte, essencials per a seduir a un públic cada vegada més escèptic i desafeccionat pel món de la cultura.

Notícia de l’acte: Martí Domínguez: «Els meus llibres estan fets d’una forma combativa, no crec en la literatura d’entreteniment»

Joaquín Araujo: Paisatges vius com a patrimoni cultural

0

El naturalista i escriptor Joaquín Araujo al VI Aplec Ecologista del País Valencià de Carrícola (La Vall d’Albaida).

Joaquín Araujo és el «camperol que escriu llibres«, el «cineasta que prefereix parlar» . Guardonat amb el premi Global 500 de l’ONU i dos vegades el Premi Nacional d’Espanya de Medi Ambient, entre molts altres, escriptor de quasi un centenar de llibres, guionista, director… però per damunt de tot «intenta salvar a La que le salva.»

Martí Domínguez: ‘Els meus llibres estan fets d’una forma combativa, no crec en la literatura d’entreteniment’

1

Martí Domínguez inicià la seua conferència sobre creació literària a Castalla al·ludint a la finalitat «combativa» dels llibres. L’escriptor, científic i periodista afirmà que la seua escriptura sempre s’executa amb una intencionalitat, una funció cívica que crida a la racionalitat, al pensament, al món de la cultura i a la denúncia de la violència. Contrari als valors d’una literatura que tan sols se centre en l’entreteniment, reivindicà la importància de treballar per un món millor a través de les lletres.

Amb el públic entusiasmat des del primer moment, l’escriptor Martí Domínguez tancà el cicle d’encontres literaris organitzat pel Centre Cultural Castellut a l’auditori municipal de Castalla. Domínguez inicià la seua xarrada evocant la importància de crear obres reflexives, amb un missatge que arribe molt més enllà del simple entreteniment. Per tal d’aconseguir la fita, comentà alguns dels recursos literaris que sovint empra per a atraure l’atenció dels lectors des de la primera línia. El sentit, la personalitat i l’originalitat són, sens dubte, essencials per a seduir a un públic cada vegada més escèptic i desafeccionat pel món de la cultura.

Martí Domínguez: 'Els meus llibres estan fets d'una forma combativa, no crec en la literatura d'entreteniment'Domínguez feu un breu recorregut pels detalls que han marcat la confecció de la seua bibliografia, des de Les confidències del comte de Buffon (Tres i quatre, 1997) fins a El fracassat (Proa, 2013), passant pels tributs a Goethe o Voltaire, entre altres. Afirmà que, potser, els millors recursos literaris siguen els més recurrents, ja que, el fet que es continuen emprant és la prova de la seua efectivitat. En aquest sentit, assenyalà alguns exemples, com serien la troballa fictícia d’un manuscrit com a excusa per iniciar una trama, o la narració de la història des del punt de vista d’un nen petit, com passa a La Sega (Proa, 2015), una de les darreres novel·les.

Martí Domínguez explicà que la creació de La Sega sorgí de forma inesperada, després de l’adquisició d’un petit mas a la comarca del Maestrat. La curiositat i la troballa d’algunes «relíquies» de guerra animaren l’escriptor a informar-se sobre els fets succeïts als anys posteriors a la Guerra Civil, a preguntar als habitants de la zona com visqueren els que, possiblement, foren els moments més térbols de la història espanyola. Les petjades de la por encara hi eren gravades al pensament d’aquesta gent, i dificultaren per moments el procés d’investigació i documentació de l’autor. Malgrat tot, Domínguez aconseguí construir una ambientació versemblant alhora que suposada, a banda d’uns personatges autèntics però intangibles en la realitat.

Domínguez aconseguí construir una ambientació versemblant alhora que suposada, a banda d’uns personatges autèntics però intangibles en la realitat

Per descomptat, la seua faceta com a científic és present a la novel·la mitjançant interessants apunts sobre la fauna i la flora del paisatge muntanyenc. També, però, a través de la relació de Goriet, el petit protagonista i narrador, amb el seu mestre, la representació del saber i de l’assetjament intel·lectual que patiren els estudiosos de l’època.

La conferència continuà amb una breu introducció sobre L’assassí que estimava els llibres (Proa, 2017), la darrera incursió de Domínguez al món de la narrativa contemporània. Pel to més divertit i amé que, malgrat tot, no deixa de banda la intencionalitat crítica, l’autor apuntà que es tracta d’una novel·la molt diferent de l’anterior. El seu objectiu ha estat retratar una burgesia valenciana, extrapolable a altres territoris com ara el català, poc lligada al món literari i cultural. De fet, es mostrà sorprés i una mica decebut en comprovar que cada vegada és més habitual prescindir d’una biblioteca familiar en l’entorn familiar.

El seu objectiu ha estat retratar una burgesia valenciana poc lligada al món literari i cultural

Fet i fet, l’encontre literari finalitzà amb el millor dels regusts possibles, un públic captivat, participatiu al torn de preguntes i, per descomptat, amb ganes d’introduir-se i gaudir amb el món literari.

Romu Agulló & Diània Symphony Orchestra – Flores de Mariola

«FLORES DE MARIOLA» del contestà Romu Agulló, interpretada junt a la Diània Symphony Orchestra dirigida per Ramón Garcia i Soler.

Al seu lloc web podeu comprar el disc «Romu Agulló Simfònic».

Els pobles de Diània es preparen per al 9 d’octubre, Diada dels valencians

0

El 9 d’octubre es commemora l’entrada a la ciutat de València de les tropes comandades pel rei Jaume I l’any 1238. Alhora, aquesta data simbolitza el naixement del poble valencià.

El País Valencià al complet, poble a poble i comarca a comarca, celebra la seua Diada nacional el pròxim dilluns. La data al calendari d’enguany resulta ben propícia per tal de fer festa durant tot un cap de setmana. Envoltat de tradició i valenciania, el 9 d’octubre, que coincideix amb el dia de Sant Dionís, també esdevé una cita important per als enamorats valencians. La tradició, popular al Cap i Casal i la rodalia, es basa a intercanviar dolços en parella. Aquests, que solen ser massapans crus de diferents formes i colors al·ludint a les fruites i hortalisses de l’horta, s’emboliquen en un mocador per al coll.

Cada poble inclòs a les comarques de Diània prepara minuciosament el desenvolupament de la jornada amb programes d’activitats diversos. Els actes giren al voltant de les tradicions valencianes més arrelades, tot i que també a la constant innovació que requereix la societat actual. Així les coses, és possible trobar propostes que van des dels populars concursos de paelles, fins a presentacions literàries, exposicions o representacions teatrals.

Els actes giren al voltant de les tradicions valencianes més arrelades, tot i que també a la constant innovació que requereix la societat actual

A algunes localitats, com ara Muro (Comtat), celebren tota una setmana cultural com a preludi del gran dia dels valencians. D’entre la programació destaca el cinema, les exposicions, el tradicional «correllengua» per als escolars, presentacions de llibres o el concert commemoratiu, un «Bandautòrium» a càrrec del cantautor Andreu Valor i la Unió Musical de Muro. Altres localitats aposten per l’organització de fires o mercats per posar en vàlua l’artesania i gastronomia locals, com ara Onil, Oliva o la Vall de Gallinera.

El 9 d’octubre també és un dia de festa i germanor per als col·lectius socials i el teixit associatiu de les comarques. No debades, molts grups trien aquesta jornada per mostrar el seu treball a la ciutadania, o per organitzar activitats conjuntes. Seria el cas de la Fira del llibre en valencià i de productes artesans que té lloc a la Glorieta d’Alcoi del 6 al 9 d’octubre, on tot un seguit d’associacions alcoianes de tota mena mostren la seua feina diària.

Referir-se al 9 d’octubre sempre és sinònim de música i dansa, de dolçaines, tabals o muixerangues

Caldria destacar, a més, les activitats que proposen celebrar la Diada en clau d’homenatge a figures rellevants al País Valencià. És el cas de la Vall de Gallinera, on el cap de setmana s’inicien les jornades en record de l’etnobotànic Joan Pellicer, amb la presentació del seu Diari de Sotaia. També és el cas d’Alcoi, que dedica alguns actes del 9 d’octubre en l’Any Valls, en homenatge al poeta alcoià Joan Valls. A més a més, a Oliva han programat la cinquena edició de la Festa Estellés, amb motiu del naixement del poeta de Burjassot. A Ontinyent, per la seua banda, lliuren els Premis 9 d’octubre a personalitats o entitats rellevants a la ciutat. Entre els guardonats de 2017 es troben, entre d’altres, el grup Menestrils o l’artista Juan José Insa.

Malgrat l’amplíssima oferta d’oci, existeixen alguns denominadors comuns a la festa dels valencians, i és que referir-se al 9 d’octubre sempre és sinònim de música i dansa, de dolçaines, tabals o muixerangues. A Potries (La Safor), el matí comptarà amb una cercavila al ritme de les melodies més emblemàtiques de la zona, i d’una exhibició muixeranguera a càrrec de la Muixeranga de La Safor.

Indubtablement, la varietat d’opcions és amplia. Tan sols queda la disjuntiva més complexa: d’entre totes i tan bones, triar la millor opció per viure una Diada inoblidable.

VI Aplec Ecologista del País Valencià a Carrícola

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

L’Aplec Ecologista del País Valencià tornà a Carrícola el cap de setmana del 23 i 24 de setembre de 2017 amb una completa programació, on poguérem gaudir de concerts, intercanvi de llavors, mercat, exposicions i les xerrades de Yayo Herrero, Rosa Mª Calaf o Joaquín Araujo (al vídeo). Entrevistem a Rafa Francés, un dels membres de l’organització d’aquesta sisena edició.

Andreu Valor i Moisés Olcina – Que Tinguem Sort (Lluís Llach)

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Andreu Valor i Moisés Olcina interpreten «QUE TINGUEM SORT» de Lluís Llach a Gorga.

Romu Agulló & Diània Symphony Orchestra – Diàlegs (amb Moisés Olcina)

0

«NOTAS DE ESPERANZA» del contestà Romu Agulló, interpretada junt a la Diània Symphony Orchestra dirigida per Ramón Garcia i Soler i amb la col·laboració de Moisés Olcina al saxo tenor.

Al seu lloc web podeu comprar el disc «Romu Agulló Simfònic».