Les activitats de la primera edició de la Fira de la Fantasia Enric Valor i Castalla començaren dissabte de vesprada amb una ruta literària que transcorria per alguns dels racons més emblemàtics del poble, i que l’escriptor va recollir en la novel·la Sense la terra promesa. Per a l’ocasió, els assistents pogueren gaudir de la presència del fill d’Enric Valor, Enric Valor i Hernàndez, qui participà activament de l’activitat narrant alguns textos al públic. Tot seguit, l’auditori municipal acollí la projecció del vídeo “Paisatges d’Enric Valor”, presentada pel professor de la Universitat d’Alacant Vicent Brotons. La jornada finalitzà amb una conferència a càrrec de Joan de Déu Martines Llinares.
El matí de diumenge començà radiant amb un esmorzar proveït per les pastisseries i els forns del poble. Així, menuts i grans tastaren les tradicionals tonyes, coques de tot tipus de sabors i xocolata. Els actes continuaren amb la música de la colla local de dolçainers i tabaleters “El Sogall”, que marcà el ritme d’una animada cercavila pels carrers del centre històric. A continuació, el grup Tres Teatre donà vida a algunes rondalles del fill predilecte de Castalla. Un gran nombre d’assistents gaudiren atents i devanits amb la representació teatral d’històries tan emblemàtiques com podrien ser la Història d’un mig pollastre, o les Velletes de la Penya Roja.
Com a colofó de la festa, organitzada gràcies al treball de la Càtedra d’Enric Valor, el Centre Cultural Castellut o la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i el Comtat, entre altres moltes entitats, el cantacançons més conegut arreu del País Valencià posà cap per avall cada indret de la plaça Major del poble de Valor. Dani Miquel, acompanyat a escena pels Ma-me-mi-mo-músics, cantà junt amb centenars de xiquetes i xiquets alguns dels seus temes estrella. Per descomptat, la lletra de “Recordem a Enric Valor” no podia faltar en aquesta jornada tan entranyable que serví per conéixer de més a prop als monstres valencians o per a recordar el cançoner tradicional que tots, des de ben menuts, tenim interioritzat al nostre cor. Però, sobretot, serví per a reivindicar la llengua que ens permet estimar, ser i sentir-nos poble.