Reportatge amb les millors imatges de l’entrega de cartes als Patges Reials, el Campament Reial al Parc de la Carrasca de Castalla, i la triomfal cavalcada dels Reis Mags d’Orient.
00:00 INTRODUCCIÓ
02:33 CONCURS DE DIBUIX
08:38 CARTES ALS PATGES REIALS
12:37 CAMPAMENT REIAL
15:59 CAVALCADA
25:15 ADORACIÓ
29:49 CARAMELS
Els pobles de Tibi, Xixona, Onil, Relleu, La Torre de les Maçanes, L’Orxa i Gaianes celebren, cada 24 de desembre, la Nit de les Aixames o dels Fatxos. Una tradició que és un cant pagà al creixement del sol, segons l’etnobotànic Daniel Climent Giner, on els xiquets (que estan creixent), giren les aixames, atxes, o maixameles formant una figura solar. Amb aquest moviment, les espurnes recorden també un eixam d’abelles (d’ací possiblement el nom d’aixames).
Menuts i grans confeccionen les seues pròpies aixames artesanals dies previs a la celebració: reunits en grups d’amics, es realitzen excursions a la serra per tal d’arreplegar l’espart necessari, el component fonamental. L’interior de l’aixama es confecciona amb espart sec, mentre que la part on se subjecta es fa amb espart verd. Hi ha poblacions on s’afegeixen també herbes aromàtiques perquè en cremar-la faça bona olor.
La rodà d’aixames -nom que ha acabat adquirint l’acció de voltar les torxes enceses- compta amb la participació de totes les xiquetes i xiquets del poble i de tots els seus familiars que hi acudeixen. Els adults també participen del ritu fent rodar aixames més grans fetes per a l’ocasió.
“La Nit de Maitines,
la Nit de Nadal,
les xiques fadrines
a missa del gall.”
“La Nit de Maitines,
la Nit de Nadal,
qui no tinga figues,
que es menge un pardal”
Fonts:
El professor Daniel Climent ens explica què és l’etnobotànica amb exemples curiosos i algunes referències a Joan Pellicer, durant les Jornades d’Etnobotànica del Centre Cultural Castelllut.
El Centre Cultural Castellut organitzà una nova vetllada de cultura valenciana a Castalla amb un recital de poesia estellesiana, amanit amb una bona mostra de les millors cançons populars catalanes i valencianes, «que ens recorda quin són les nostres arrels«.
L’actuació començà amb Sant Martí del Canigó, popularitzada per Pau Casals, acompanyant Un entre tants, Ací em pariren i Fundacions de la ràbia. El recital continuà amb més poesies d’Estellés acompanyades per diverses cançons populars o amb música d’artistes de la Nova Cançó com Lluís Llach, Raimon o Serrat: sonaren, com no, lletres que han esdevingut himnes de la mà d’Ovidi Montllor com Els Amants, o l’emblemàtica La Rosa de Paper, així com cançons com L’Estaca, Paraules d’Amor o Jo vinc d’un Silenci, aquestes narrades pel rapsode Juan Antonio Olmedo.
Per finalitzar el recital interpretaren un popurri de cançons tradicionals valencianes i una èpica Muixeranga acompanyant els versos d’ Assumiràs la veu d’un poble entre els aplaudiments del públic de la Casa de Cultura de Castalla.
La Vall de Gallinera està més viva que mai gràcies a iniciatives com la Festa de l’Oli, que començà fa tres anys de la mà del Mercat de la Foradà per omplir el buit de la temporada d’hivern i, sobretot, per posar en valor l’enorme qualitat de l’oli d’oliva produït al territori diànic.
Les activitats de diumenge començaren ben prompte amb una ruta guiada per Vicent Morera i Ximo Seguí. La primera parada fou al museu de l’Almàssera dels Moltó, on es mostraren diferents utensilis per elaborar oli d’oliva i altres productes. Seguidament, s’inicià una esplèndida passejada pels horts de Llombai amb un oratge primaveral, on s’enumeraren diferents espècies d’herbes mengívoles que trobem als nostres paratges. També s’il·lustraren els detalls del cultiu de l’olivera i les seues diferents varietats, amb un tast de la varietat Alfafarenca inclòs.
Al mateix temps, en el Centre Parroquial d’Alpatró, diferents xarrades apropaven al públic el món de l’oli d’oliva, amb un tast de diferents olis de Diània com l’Oli de Travadell o el de L’Almàssera de l’Alqueria . També es presentà el Mapa Cultural de la Marina Alta del MACMA.
Els més menuts també ho passaren d’allò més bé amb els contes de Mercè Climent i el seu espectacle Un arbre de contes. Per cloure aquesta brillant jornada, el grup de reggae i jazz Jean Jass oferiren una magnífica i divertida actuació on resultava impossible deixar de ballar.
Miquel Puig ens conta la divertida història sobre «La primera cançoneta que vingué al món«, durant la cinquena Trobada de Contacontes de Penàguila.
Jorge Cruz, del Museu Valencià d’Etnologia, ens conta alguns aspectes que fan de Joan Pellicer una de les figures més destacades en el camp de la botànica, l’etnologia, i fins i tot de la filologia valenciana, durant les Jornades d’Etnobotànica organitzades pel Centre Cultural Castellut.
“Tornar, rodar, viatjar per terra pròpia, conèixer el propi país. Viatjar per la comarca i els veïtnatges germans. Refer amb alè nou vells caminals i senderes”.
El passat 21 de juliol del 2018 el Govern valencià es va reunir a Castalla. Estic segur que aquell dia van tractar temes molt importants per al present i el futur dels valencians però també sé que perderen una magnífica oportunitat per recordar i homenatjar Enric Valor. I la millor manera hauria sigut visitant la seua casa natal, situada al carrer Major de Castalla, entre altres coses perquè és una propietat de la Generalitat.
En cas d’haver-se produït aquesta visita s’haurien trobat amb una casa totalment abandonada, on no s’han invertit ni els mínims diners per al seu manteniment des de fa anys, ni quan governava el Partit Popular ni ara que governen el PSPV i Compromís.
I tot això a pesar que des de diversos col·lectius com el Centre Cultural Castellut, l’Ateneu Cultural República de Petrer, El Teix i Centre Excursionista Amics de les Muntanyes d’Ibi, El Tempir d’Elx i Gent de Valor han reivindicat en repetides ocasions la seua rehabilitació, condicionament i creació d’una la casa-museu dedicada a l’escriptor castellut.
És més, el 22 d’agost del 2015, aquestes entitats el feien seua la Carta oberta al conseller de Cultura, a propòsit d’Enric Valor, des de l’Alt de Guisop, que reclamava el compliment de l’acord de Les Corts del novembre del 2013 que instava al Govern Valencià a la cessió a l’Ajuntament de Castalla de la casa natal d’Enric Valor, però també a agilitzar la firma d’un conveni per a articular la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport en el projecte de museïtzació d’aquest espai «per a la promoció d’activitats culturals de qualsevol classe per tal de difondre la vida i obra d’Enric Valor», que lamentablement, l’anterior govern no va dur a terme.
El temps, però, s’esgola apresa i la Generalitat no se’n recorda d’Enric Valor i, més enllà de les activitats dutes a terme per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua el 2010 i 2011, amb motiu del desé aniversari de la seua mort i el centenari del seu naixement, poc s’ha avançat en el seu reconeixement institucional. Tant és així que ni tan sols s’han plantejat atorgar-li la Distinció de la Generalitat Valenciana al mèrit cultural, honor que hauria compartit amb Vicent Andrés i Estellés, Joan Fuster, Enric Soler i Godes, Didín Puig, Manuel Sanchis Guarner, Xavier Casp i Verger, María Consuelo Reyna, Paco Muñoz o Merxe Banyuls, que el rebé a títol pòstum. En fi, igual han preferit esperar per a donar-li en un futur l’Alta distinció de la Generalitat, com va fer la Generalitat en condecorar el polític del PP José Ramón García Antón, els toreros Vicente Barrera Simó i José Mari Manzanares o l’arquitecte Santiago Calatrava Valls.
Més enllà dels reconeixements de la Generalitat, l’Ajuntament de València, ciutat on va residir gairebé tota la seua vida, hauria de retolar amb el seu nom un carrer d’una certa dignitat, i no un mig amagat que només té tres cases i una futura biblioteca; la Diputació d’Alacant, per la seua part, hauria de recuperar i restaurar el Mas de Planisses, escenari mític de l’obra valoriana, actualment mig enderrocat i totalment abandonat.
Certament s’ha perdut molt de temps perquè en tres anys d’un govern de signe progressista no han sigut capaços d’engegar iniciatives d’envergadura en favor de la recuperació de la figura i obra d’Enric Valor.
Afortunadament, però, la Universitat d’Alacant va crear el 2016 la Càtedra Enric Valor amb la participació dels ajuntaments de Castalla i Altea, que s’hi ha nostrat molt activa des del seu naixement.
Esperem que les màximes institucions responsables, la Conselleria de Vicent Marzà, bé a través del secretari autonòmic de Cultura Albert Girona, o de la directora general de Cultura, Carmen Amoraga, tres persones d’especial sensibilitat per la nostra llengua i cultura, prenguen ben prompte la iniciativa i reactiven el projecte de crear la Casa-museu d’Enric Valor i el convertisquen en un centre de referència cultural, lingüístic i d’atracció d’un turisme cultural lligat a l’univers literari de l’escriptor de Castalla.
Si voleu conèixer la ruta Enric Valor i Castalla podeu descarregar-vos el díptic en l’enllaç.
Josep Daniel Climent
Josep Revert i Marrahí, biòleg natural d’Ontinyent, ha escrit un llibre al voltant del paratge natural del Pou Clar, que consta de dues parts. L’objectiu de fons és fer veure que el Pou Clar, més enllà de ser un paratge fantàstic per refrescar-se a l’estiu, és sobretot un ecosistema ric i fràgil que cal protegir molt més del que ho està i, per tant, cal canviar la mentalitat de totes i tots.
La primera de les parts és un xicoteta guia (a mode de tast) del Pou Clar. Hi ha un recorregut per la seua geologia, materials que el formen, on els podem trobar i la possibilitat de, en un paratge tan menut, poder trobar material que va des del final de Cretaci fins al Quaternari.
Hi ha també una descripció aproximada (perquè no és exhaustiva) a la flora i a la fauna del paratge. Dins de la fauna, especialment els invertebrats i, concretament, aranyes. La voluntat és despertar la curiositat perquè es puga realitzar un estudi en més profunditat: més temps, més recursos i més gent.
Com a curiositat o aspectes rellevants, cal destacar primer la presència documentada de dos escarabats endèmics del País Valencià: Thorectes valencianus i Speonemadus escalerai. També la presència de Monaeses paradoxus, una aranya de les anomenades aranyes de les flors que és caracteritza per tindre un apèndix allargat en l’opistosoma (l’abdomen) que la fa única. Al llibre apareix la primera cita d’ella en les nostres serres. La curiositat és de debò és que, a falta d’un estudi en profunditat, el Pou Clar constitueix un punt calent de biodiversitat. Hi ha estudis que demostren que la flora i la fauna, en les serralades Bètiques no es comporta com un continu, sinó que tendeix a agrupar-se en determinats punts augmentat molt la seua biodiversitat i en altres llocs la biodiversitat és manté més baixa. Per bé, que el balanç general de biodiversitat és alt. De manera que l’impacte que la massificació i l’acció antròpica li causa a l’ecosistema encara té conseqüències més greus.
El llibre inclou també una proposta didàctica per poder-la realitzar amb els alumnes de secundària. La proposta, que és aplicable en altres llocs, consisteix en realitzar un Bioblitz. Un bioblitz és una jornada de classificació i catalogació de fauna o de flora. És el que s’anomena ciència ciutadana. El que es proposa en aquest cas és que els alumnes organitzen, coordinen i presenten els resultats de la jornada a les persones participants.
El llibre va dirigit a totes les persones que tinguen ganes de conèixer una miqueta més el Pou Clar. A totes aquelles persones que estimen la natura i tinguen ganes d’aprofundir una mica més en el patrimoni natural diànic. A les persones que busquen tenir un punt d’inici en la nostra zona a partir del qual aprofundir en l’estudi i la recerca biològica (de bota!) i ecològica en les nostres serres. Finalment, a les persones que vulguen desenvolupar una jornada de ciència ciutadana en el medi natural, especialment si són docents i ho poden fer amb l’alumnat.
Podeu comprar-lo enviant-li un missatge al seu autor, o bé mitjançant Amazon.
El grup alcoià Verdcel, liderat pel cantant i guitarrista Alfons Olmo, ha encetat un projecte de micro-mecenatge mitjançant la plataforma «Verkami», per tal de finançar un nou disc de cara a 2019. El nou projecte constarà de 2 discos independents i un llibre. Tot estarà relacionat i formarà part del mateix treball.
Les recompenses inclouen el nou treball en format en mp3, la discografia sencera de Verdcel, un pack que inclou també cervesa artesana amb visita inclosa a la fàbrica Sant Jordi a Cardedeu, o fins i tot un «dinarot» amb menjar casolà alcoià amb la interpretació d’algunes cançons en directe per a 4 persones.
Al següent enllaç pots participar en el nou projecte de Verdcel.
La segona edició de les Jornades d’Etnobotànica del Centre Cultural Castellut començà el proppassat divendres amb una magnífica taula redona de la mà de Jorge Cruz, cap de la Unitat de Fons, Col·leccions i Restauració del Museu Valencià d’Etnologia, el professor Daniel Climent i el metge Francesc Devesa.
Primerament, Cruz ens delectà amb els detalls de l’edició del Diari de Sotaia, un èxit en vendes que ressalta el vessant més filosòfic del metge de Bellreguard, i que no deixaren de llegir tots els ponents durant l’acte. Per altra banda, el professor Ciment posà en valor i explicà l’etnobotànica com una ferramenta per a la medicina que ha marcat profundament el desenvolupament i la història de la humanitat. Finalment, i abans de passar al torn de preguntes, el metge i amic de Pellicer, Devesa, contà alguns detalls de la seua relació amb ell i algunes curiositats al voltant de la seua vida i la seua tesi doctoral, que acabaren de completar un acte ben exitós, tant en l’afluència de públic com en la gran qualitat de les ponències.
L’endemà continuaren les jornades amb una deliciosa conferència al voltant del paper de l’etnobotànica en la gastronomia mediterrània. Per descomptat, la temàtica es relacionà amb algunes referències a l’obra de Joan Pellicer. El doctor Josep Bernabeu i Mestre reivindicà la nostra gastronomia tradicional i feu una crida per recuperar-la. La clau, segons indicà Bernabeu, potser es trobe en el paper didàctic de les escoles, espais fonamentals per a rescatar els menús típics de les llars valencianes i reincorporar-los al nostre dia a dia, enfront de les anomenades opcions fast food.
Les Jornades Etnobotàniques en homenatge a Joan Pellicer continuen aquest divendres, de la mà de Manuel Vicedo Martínez, que ens parlarà sobre les micro-reserves de la Foia de Castalla. Pròximament penjarem els vídeos de les ponències en aquest lloc web.
La Societat Musical Santa Cecília de Camp de Mirra, dirigida per Iñaki Lecumberri Camps, interpreten el pasdoble «Almizra» de José Albero Francés. Un dels primers pasdobles del compositor de Camp de Mirra, dedicat al seu poble.
Diari digital i productora audiovisual on la cultura, la gent, les festes i tot allò que gira al voltant dels pobles de Diània | La Muntanya, són els protagonistes.
Tot el contingut de Diània Televisió, excepte si s'indica el contrari, està subjecte a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
'/%3E%3Cpath%20fill='%23b2b2b2'%20d='M241%20382q0%2016%2017%2026%2017%2011%2042%2011t42-11q16-11%2017-26V269H241'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M241%20379q0%2014%208%2023%209%209%2021%209%2014%200%2021-9%209-9%209-23V269h-59'/%3E%3Cpath%20d='M241%20339v-70h59v110q0%2014-9%2023l-6%205v-68h-15v72q-8%200-14-4v-68zm59%2040c0%2022%2015%2032%2029%2032%2021%200%2030-18%2030-32v-40h-59'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M266%20277v5h2v12h-3v-5h2v-5h-9v5h2v5h-4v9h3v18h-5v10h34v-10h-5v-18h3v-9h-4v-5h2v-5h-9v5h2v5h-3v-12h2v-5zm42%20101q0%2010%206%2017%206%206%2015%207%2010-1%2016-7%206-7%206-17v-29h-43'/%3E%3Ccircle%20fill='%230044ad'%20cx='329.5'%20cy='372'%20r='6'/%3E%3Cellipse%20fill='%230044ad'%20cx='300'%20cy='340'%20rx='16'%20ry='21'/%3E%3C/svg%3E){kind=small}
