Fa un moment, i tot ha canviat, és de eixes coses que no planeges,
aixó és possible o no?
No ho hem parlat, ha vingut així, són de eixes coses que no preveus,
que venen sense més
Ara ja, no hi ha tornada, només un pas i un altre pas
Necessitem un crit amb forces
Ja l’he pensat moltes voltes, moltes voltes, moltes voltesEncara res no ha passat, tenim molt temps per canviar ,
uns llibres , unes quantes fulles i ja no res és igual.
I ara tot ha passat, no sabem que esperar
Algunes històries serveixen per a canviar el final.
Encara res no ha passat, però tot ha canviat
Però tot ha canviat…. ara és quan comença
Lectures Arriscades – Tot ha canviat
Danses a Castalla (1983-2013) 2º Part: Aplec Comarcal
Segona Part del vídeo «Danses a Castalla 1983-2013» , amb l’Aplec Comarcal del dissabte 28 de setembre amb la participació dels grups de danses de tots els pobles de la Foia: Castalla, Onil, Ibi i Tibi, representant cadascún dels seus balls tradicionals a la Plaça Major de Castalla.
Des de la des de la Comissió de Danses i el Servei Municipal de Patrimoni Cultural de Castalla es treballa per a que siguen declarades Bé de Rellevància Local, el que permetrà el reconeixement d’aquesta festa a nivell valencià en general i de Castalla en particular, així com per a garantir la seua conservació, entre altres coses.
Danses a Castalla (1983-2013) 1º Part
Primera Part del vídeo «Danses a Castalla 1983-2013» , amb l’assaig del dijous 26 de setembre i el primer dia de festa el divendres 27, commemorant els 30 anys de la recuperació de les danses a Castalla.
Des de la des de la Comissió de Danses i el Servei Municipal de Patrimoni Cultural de Castalla es treballa per a que siguen declarades Bé de Rellevància Local, el que permetrà el reconeixement d’aquesta festa a nivell valencià en general i de Castalla en particular, així com per a garantir la seua conservació, entre altres coses.
Lectures Arriscades – Era divendres d’abril
Era divendres d’abril, i ja estem en estiu…ja
Amb dies com este, viurem mil anys
Viurem per sempre sota cels blaus
Només cal somriure sense gravetat
Anem a viure sempre, sempreEl temps ens ve de cara, el sol ens calfarà
La força ens acompanya sempre més enllà
Volem ser lliures, mai podrem parar
Anem a viure sempre, sempreNo es pot comprar ser jove
Ser jove no es pot vendre no, no, noEra divendres d’abril, i ja estem en estiu…ja
Al següent enllaç podeu veure la notícia amb galeria de fotos sobre «Lectures Arriscades» .
Banda Primitiva Palomar – Maria i Enrique (Pasdoble)
«Maria i Enrique«, pasdoble interpretat per la Primitiva del Palomar a la Comparsa Moros Vells de Castalla i composat per Marcos Pérez Herrero i David Almazán Ribera, dedicat a una parella d’amics músics casats aquest 2013, tots ells integrants del Centre Instructiu Musical d’Onil, i la Xaranga El «Xatet«.
<!–
«Lectures Arriscades», un espectacle que uneix la màgia de la música i els llibres
Després de la bona acollida que va tindre «Lectures Arriscades» el passat mes de juny, l’espectacle va aplegar una vegada més a l’Auditori de Castalla el passat cap de setmana per a portar-nos la màgia de la música, els balls i el plaer de la lectura.
El musical, realitzat íntegrament pels alumnes i professors del Col·legi Maria Assumpta de Castalla, amb Toni Doménech escrivint les lletres, el guió i editant els vídeos, Antonio Clavel composant la música, «The Readers» grup nascut amb aquest projecte interpetant les cançons, i Laura Pérez amb les coreografies i l’estilisme, van fer ballar i moure’s tot l’Auditori de Castalla.
L’espectacle, basat en «The Breakfast Club» així com altres llibres i films fantàstics i d’adolescents, ha enregistrat recentment un disc a «El Sótano Estúdios» de Castalla amb la música original interpretada per The Readers i que es pot adquirir al Col·legi Mª Assumpta.
Pau Alabajos – València, 9 d’Octubre
Sonen les dolçaines
en el carrer Sant Vicent,
més de quinze-mil persones
volen fer sentir la veu.
Les paraules cobren força,
hem fet nostra la ciutat,
ja s’enlairen les banderes
per damunt dels nostres caps.Missatges d’esperança
en els càntics de la gent,
el futur és patrimoni
de qui creu en el present.
És tan fàcil contagiar-se
de l’eufòria dominant,
bastirem els nostres somnis
sense por a flaquejar.És València, 9 d’Octubre,
no podran fer-nos callar,
cridarem amb tantes ganes
que l’asfalt tremolarà.Caminem com sempre,
avançant contracorrent,
la revolta és quotidiana
i n’hi ha molta feina per fer.
Salvarem tots els obstacles,
és qüestió de voluntat:
construirem una utopia
amb les nostres pròpies mansRedreçarem la història,
mamprendrem un nou camí,
girarem la vista enrere,
lluitarem contra l’oblit.
Aprendrem de les errades
que hem comés en el passat,
escriurem en les façanes
que estem farts de claudicar.
Una cançó d’amor pot ser una eina molt poderosa: Entrevista a Alabajos, Freixas i Valor
Cesk Freixas, Andreu Valor i Pau Alabajos, ens parlen sobre el seus projectes: El llibre «Paraules per a Gaeta» i els discos «Malgrat la pluja» i «Mural del País Valencià«, així com l’experiència dels concerts conjunts i el món de la cançó d’autor.
Cesk Freixas – Tu, Jeunet i els trens que no hem perdut
«Com aquella al·legoria dels Almogàvers a mig camí de la història i la llegenda. Quan els almogàvers catalans van perdre el seu cabdill, Roger de Flor, assassinat a mans de l’emperador de Constantinoble, a principi del segle XIV, aquest exèrcit català va recular fins la península grega de Gal·lípoli, que dominava l’entrada des de la mar de Màrmara fins l’estret dels Dardanels, on els catalans s’havien fortificat. Assetjada pels exèrcits bizantins, la Companyia Catalana es va atrinxerar, al costat dels vaixells salvadors que hi tenien atracats i que eren l’única possibilitat de fugir per mar. Els cabdills almogàvers es van reunir per prendre una decisió davant una situació que era desesperada veient la desigualtat de forces. Uns quants centenars d’homes s’enfrontaven a tot l’Imperi d’Orient. I la decisió del comandament almogàver va ser clara: vèncer o morir. Van cremar totes les naus, per impedir qualsevol deserció, i es van enfrontar a l’enemic. Van vèncer.«
Cesk Freixas, Cremar les nostres naus
Fa# Do#
Des de la finestra d'aquest vagó que m'acull
Rem# Si
veig com passa aquesta terra que és el trosset que més vull.
Fa# Do#
Són muntanyes de sucre el que em queda en el record;
Rem# Si
espero que siguis feliç, que et vagi bé, que ho tinguis tot.
Fa# Do#
Baixant per Santa Clara he trobat a faltar els teus ulls,
Rem# Si
i tot el que m'explicaven de la vida, de reüll.
Fa# Do#
Però no canvio de trinxera, és més, viure per mil quimeres,
Rem# Si
com un final de Jeunet; vull ser la mà dels qui t'esperen.
Fa# Do# Rem# Lam#
Jo també cremo la meva nau,
Si Do#
avui no marxo;
Fa#
aquí em planto.
Fa# Do# Rem# Lam#
Jo també cremo la meva nau,
Si Do#
aquí em quedo,
Fa#
aquí em planto.
Fa# Do#
Des de la finestra d'aquest vagó que m'acull
Rem# Si
veig com passa aquesta terra que és el trosset que més vull.
Fa# Do#
Són muntanyes de sucre el que em queda en el record;
Rem# Si
espero que siguis feliç, que et vagi bé, que ho tinguis tot.
Fa# Do#
Baixant per Santa Clara he trobat a faltar els teus ulls,
Rem# Si
i tot el que m'explicaven de la vida, de reüll.
Fa# Do#
Però no canvio de trinxera, és més, viure per mil quimeres,
Rem# Si
com un final de Jeunet; vull ser la mà dels qui t'esperen.
Fa# Do# Rem# Lam#
Jo també cremo la meva nau,
Si Do#
avui no marxo;
Fa#
aquí em planto.
Fa# Do# Rem# Lam#
Jo també cremo la meva nau,
Si Do#
aquí em quedo,
Fa#
aquí em planto.
Fa# Do#
I quan desarmis la derrota, sedueix, Rosa de Foc,
Rem# Si
encomana'm l'abraçada, banderes negres i a l'amor!
Fa# Do#
I quan les ics del calendari arribin també al trenta-u,
Rem# Si
ja saps que a prop de l'Onyar hi haurà muralles, però no murs.
Fa# Do# Rem# Lam#
Jo també cremo la meva nau,
Si Do#
avui no marxo;
Fa#
aquí em planto.
Fa# Do# Rem# Lam#
Jo també cremo la meva nau,
Si Do#
aquí em quedo,
Fa#
aquí em planto.
(acords.net)
Tropoll – Mai Morirem
Tancat a casa la major part del temps
escoltant l’Ovidi, mentre bufa el vent
amb tres acords, no ens rendirem
seguirem en peu, mai moriremLlegint a Valor des de Cassana
les lletres creixen a una terra ocupada
Deixa’t endur, corrent amunt
Mentre el teu cor i el meu bateguen juntsI no morirem, mai morirem, i no morirem fins a la fi dels temps
Tancat a casa la major part del temps
vens a visitar-me, i ja no et veig
els teus ulls de vidre ja no em diuen res
seguirem endavant, sempre contracorrentEm vaig quedar esperant en aquell carreró, en aquella ciutat
Rodejat de Soledat
No em vas vindre a buscar, i vaig seguir endavant
Envoltat de milers d’estelsI no morirem, mai morirem, i no morirem fins a la fi dels temps
Mentre hi haja fruit al garrofer mai morirem
Unes cortines velles, la corbella, i el martellI no morirem, mai morirem, i no morirem fins a la fi dels temps
Tancat a casa la major part del temps, amb el puny tancat….mai morirem.
<!-
Rolling Bessons – No Abandones
«No Abandones» els Rolling Bessons a l’Auditori de Castalla el passat divendres 4 d’octubre, dins dels concerts de música en valencià pel 9 d’octubre.
<!
Alabajos, Freixas i Valor – Al Vent
Andreu Valor, Cesk Freixas i Pau Alabajos ens canten «Al Vent» de Raimon a l’Auditori de Castalla el passat 5 d’octubre.
Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant el vent…
al vent del món.La vida
ens dóna penes,
ja el nàixer
és un gran plor,
la vida
pot ser aquest plor…Però nosaltres al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món…
