“Com aquella al·legoria dels Almogàvers a mig camí de la història i la llegenda. Quan els almogàvers catalans van perdre el seu cabdill, Roger de Flor, assassinat a mans de l’emperador de Constantinoble, a principi del segle XIV, aquest exèrcit català va recular fins la península grega de Gal·lípoli, que dominava l’entrada des de la mar de Màrmara fins l’estret dels Dardanels, on els catalans s’havien fortificat. Assetjada pels exèrcits bizantins, la Companyia Catalana es va atrinxerar, al costat dels vaixells salvadors que hi tenien atracats i que eren l’única possibilitat de fugir per mar. Els cabdills almogàvers es van reunir per prendre una decisió davant una situació que era desesperada veient la desigualtat de forces. Uns quants centenars d’homes s’enfrontaven a tot l’Imperi d’Orient. I la decisió del comandament almogàver va ser clara: vèncer o morir. Van cremar totes les naus, per impedir qualsevol deserció, i es van enfrontar a l’enemic. Van vèncer.“
Cesk Freixas, Cremar les nostres naus
Fa# Do#
Des de la finestra d'aquest vagó que m'acull
Rem# Si
veig com passa aquesta terra que és el trosset que més vull.
Fa# Do#
Són muntanyes de sucre el que em queda en el record;
Rem# Si
espero que siguis feliç, que et vagi bé, que ho tinguis tot.
Fa# Do#
Baixant per Santa Clara he trobat a faltar els teus ulls,
Rem# Si
i tot el que m'explicaven de la vida, de reüll.
Fa# Do#
Però no canvio de trinxera, és més, viure per mil quimeres,
Rem# Si
com un final de Jeunet; vull ser la mà dels qui t'esperen.
Fa# Do# Rem# Lam#
Jo també cremo la meva nau,
Si Do#
avui no marxo;
Fa#
aquí em planto.
Fa# Do# Rem# Lam#
Jo també cremo la meva nau,
Si Do#
aquí em quedo,
Fa#
aquí em planto.
Fa# Do#
Des de la finestra d'aquest vagó que m'acull
Rem# Si
veig com passa aquesta terra que és el trosset que més vull.
Fa# Do#
Són muntanyes de sucre el que em queda en el record;
Rem# Si
espero que siguis feliç, que et vagi bé, que ho tinguis tot.
Fa# Do#
Baixant per Santa Clara he trobat a faltar els teus ulls,
Rem# Si
i tot el que m'explicaven de la vida, de reüll.
Fa# Do#
Però no canvio de trinxera, és més, viure per mil quimeres,
Rem# Si
com un final de Jeunet; vull ser la mà dels qui t'esperen.
Fa# Do# Rem# Lam#
Jo també cremo la meva nau,
Si Do#
avui no marxo;
Fa#
aquí em planto.
Fa# Do# Rem# Lam#
Jo també cremo la meva nau,
Si Do#
aquí em quedo,
Fa#
aquí em planto.
Fa# Do#
I quan desarmis la derrota, sedueix, Rosa de Foc,
Rem# Si
encomana'm l'abraçada, banderes negres i a l'amor!
Fa# Do#
I quan les ics del calendari arribin també al trenta-u,
Rem# Si
ja saps que a prop de l'Onyar hi haurà muralles, però no murs.
Fa# Do# Rem# Lam#
Jo també cremo la meva nau,
Si Do#
avui no marxo;
Fa#
aquí em planto.
Fa# Do# Rem# Lam#
Jo també cremo la meva nau,
Si Do#
aquí em quedo,
Fa#
aquí em planto.
(acords.net)
Autor
