Pau Alabajos
Tinc una mania inconfessable
i és que m’encanta capbussar-me en els teus ulls,
tocar-te en silenci, besar-te lentament per tot el cos.
L’alba ens sorprén mirant-nos tendrament.
Després de la batalla sempre ve la calma:
des del teu llit tot sembla diferent.Tinc una mania incontrolable
i és que m’agrada mossegar-te en el bescoll,
ficar-te les mans per dins de la brusa,
jugar amb els teus pits.
I arrancar els botons dels teus pantalons
amb tan poca destresa que rodolem per terra
com si fórem dos gladiadors.Ja no aguante més, vaig a rebentar,
sent calfreds per la columna vertebral.
Quina sensació d’inmortalitat!
Com si tan sols existírem en el món nosaltres dos,
com si acariciara els núvols amb les mans…Sent una alegria irreprimible
cada vegada que em desperte al teu costat
i em ve a la memòria la nit increïble
que se n’ha anat volant.
Isc al carrer, camine entre la gent,
és hora de somriure, és el moment d’escriure
cançons que parlen del present.Ja no aguante més, vaig a rebentar,
sent calfreds per la columna vertebral.
Quina sensació d’inmortalitat!
Com si tan sols existírem en el món nosaltres dos,
com si acariciara els núvols amb les mans…Ja no aguante més, vaig a rebentar,
sent calfreds per la columna vertebral.
Quina sensació d’inmortalitat!
Com si tan sols existírem en el món nosaltres dos,
com si el temps es detinguera en aquest mateix instant,
com si acariciara els núvols amb les mans…
Pau Alabajos – Tinc una mania inconfessable
Pellikana – Obrir els ulls (en viu als Pirates)
«Obrir els ulls» de Pellikana amb la col·laboració de Pepe Pérez «Pipo» dins del Festival Pirata de Castalla.
Cada día escuchar
nuestra historia.
Cada día tan lejos de ti.
Cada día y soñar,
una noria,
qué difícil de compartirCada día contigo
y la vida,
Y qué difícil de compartir.
Cada día una canción prohibida
que se escucha muy dentro de mí:No li pegue més voltes…
Sé que no entendré res…
No li pegue més voltes…
passa el temps!!Cada día que pasa,
cada día sin ti,
puedo cantar a la vida
canciones que por ti escondí.
Y ahora me siento capaz,
cada día, de cantar!
Y ahora me siento capaz
de poder despertar,
de volver a soñar.I ara em sent capaç
de cantar amb alegria,
de poder despertar,
de tornar a somiar…Obrir els ulls
i podem sentir l’alegria.
Obrir els ulls
que hui no tenim cap mania.
Obrir els ulls
per cantar-li a la vida,
per a Obrir els ulls…
i respira…Obrir els ulls,
sentir alegria,
no saber què t’espera, potser,
avui serà el teu dia.Obrir els ulls,
cantar-li a la vida,
respirar un aire vell i saber
que avui serà un gran dia!Cada día que pasa…
Pipo – Atracción Fatal (en viu als Pirates)
Pepe Pérez «Pipo» ens fa el tema «Atracción Fatal» del seu primer disc «Actitud de Rock and Roll» en directe al Festival Pirata de Castalla.
Otra vez lo mismo siempre estas igual
no tienes remedio no vas a cambiar
sabes que esto no va a funcionarCuando digo negro blanco tiene que estar
si quieres pescado carne te voy a dar
sabes bien que esto no va a funcionarY a pesar de todo no te puedo evitar
cuando estamos a solas algo empieza a cambiar
ni contigo, ni sin tí…una noche másNo existe la manera, no puedo comprender
el vaso medio vacío siempre tienes que ver
márchate, no quiero verte jamásMi paciencia ya ha llegado a su final
Y el corazón me dice «no aguanto más»
déjame, déjame en pazY a pesar de todo no te puedo evitar
cuando estamos a solas algo empieza a cambiar
ni contigo, ni sin ti, una noche más
sabes que no puedo vivir sin ti
pero durmiendo a tu lado no puedo seguir
Festes a Castalla 2013: La Versió del Director (Promo)
«Festes a Castalla 2013: La Versió del Director«, amb entrevistes, molta germanor i bons moments, i tota l’essència de la festa castelluda per excel·lència. Properament!
Danses a Castalla (1983-2013) 3º Part: Dia del Rascat
Tercera Part del vídeo «Danses a Castalla 1983-2013» , amb el tradicional Dia del Rascat el diumenge 29 de setembre amb la participació del les reines i els reis de les danses dels darrers 30 anys.
Des de la des de la Comissió de Danses i el Servei Municipal de Patrimoni Cultural de Castalla es treballa per a que siguen declarades Bé de Rellevància Local, el que permetrà el reconeixement d’aquesta festa a nivell valencià en general i de Castalla en particular, així com per a garantir la seua conservació, entre altres coses.
Txarango – Vola i Benvinguts (Meruts Festival 2013)
«Vola» i «Benvinguts» de Txarango al Meruts Festival d’Ontinyent 2013.
He robat a un circ sencer, tota la màgia per regalar-te
He assaltat dos-cents mil trens per fugir amb tu de matinada
He seguit tots els camins, i traficat amb l’enyorança
Mil desitjos infinits sota la pell, la nit descalça
Lletra Vola Txarango
Algú ja riu i surt el sol
i ja badalla i espeteguen els balcons de flors
i sona un vals a les valls adormides
mentre trafico el meu amor que és polissó de valls i viles
Que duc als ulls mal temps i fred
que l’he somiat amb tu, un viatge llarg!
He robat a un circ sencer tota la màgia per regalar-te
he assaltat dos-cents mil trens per fugir amb tu de matinada
he seguit tots els camins i he traficat amb l’enyorança
mil desitjos infinits sota la pell, la nit descalça.
Vola
Vola
Vola
Que tot m’ho he endut del caminar,
illes perdudes països inversemblants
he despedit boscos follets i fades
s’han apagat mil i una nits darrere l’aigua clara.
I no hi ha sol l’he segrestat,
tantes vegades pot fugir ell com néixer del mar
i jo em vull viu i tornaré a buscar-te
que tinc un món entre les mans aquesta nit per regalar-te.
Que duc als ulls mal temps i fred
que l’he somiat amb tu, un viatge llarg!
He robat a un circ sencer tota la màgia per regalar-te
he assaltat dos-cents mil trens per fugir amb tu de matinada
he seguit tots els camins i he traficat amb l’enyorança
mil desitjos infinits sota la pell, la nit descalça.
T’he dut tot el que tinc, tot el que duc a dins
el que he tret del camí, tot el que el temps m’ha dit
i tu tens tota la màgia.
D’on l’has tret?, quin és el secret?
Tornem-la, quan no hi ets la trobo a faltar
on estan els quaranta lladres?
Vine són lluny de la ciutat tots els contes que sé
vine, camina, si vols de nit marxem.
Vola
Vola
Vola
Vola…
Lletra Benvinguts Txarango
Benvinguts al llarg viatge
Benvinguts al llarg viatge
Plou i ell desplega l’equipatge i entre antics vestits de clown treu un barret vell
no, que avui no s’omple de diners, que avui s’omple d’aigua
Hi ha un circ predilecte, tarambanes il·lustres somiadors
hi ha colors i colors, hi ha un circ que se’n va i es queda
com un príncep curiós jo pensava que era la vida més bella
hi ha un circ que s’estella de l’autèntica por la cautela i l’error
hi ha un circ que es mor, s’estella, se’n va i es queda
Tenim el riure a favor cada rialla del món
que avança que avança, no tinguis por
que avui una plaça s’omple de festa entre les llums
la mateixa que m’ha vist créixer llàgrimes als ulls
Hi ha un circ que mossega, i amb les dents desvetlla la son
i cada dia s’adorm com si aquell dia fos el darrer
hi ha un circ al carrer, som viatge i som germans
hi ha un circ que dibuixa somiadors caminant per la corda fluixa
hi ha un circ tresor, que respira, flaira de vida
Tenim el riure a favor cada rialla del món
que avança que avança, no tinguis por
que avui una plaça s’omple de festa entre les llums
la mateixa que m’ha vist créixer llàgrimes als ulls
Amb mil cançons hem escrit l’equipatge
un nou paisatge, un circ que dibuixa
Txarango caminant per la corda fluixa
Senyores i senyors petits i grans benvinguts al llarg viatge!
Alabajos, Freixas i Valor – L’estaca
L’avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l’estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se’m van escorxant,
i quan la força se me’n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m’oblida. Torna’m a dir el teu cant:Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.L’avi Siset ja no diu res, mal vent que se l’emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d’en Siset, el darrer que em va ensenyar.Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Andreu Valor – No sé odiar però vull (en viu a Beniarrés)
Odie l’orgull de qui es creu un patriota quan per covardia empareda els seus llavis
callant la memòria de víctimes sota els seus peus.Odie el país que tortura animals convertint el dolor en “cultura”,
que banya les mans amb la sang de mirades que mai ho entendran.Odie el feixisme que aviva les penes d’aquell immigrant que es desviu lluny de casa
i pregunta al seu déu per què el seu sofriment és constant.Odie banderes que ens han imposat, que generen un odi envoltat amb la ràbia
per no respectar sentiments que ningú pot tocar.Odie el civil que s’encisa amb els gols, que idolatra persones sense conviccions
que tributen llunyans i estalvien les pressions fiscals.Odie l’estat que agonitza poetes que amb les seues lletres clamen llibertats,
que suporten pallisses, que deixen caure empresonats.Odie les forces que oculten els rostres, que apunten als ulls d’aquells manifestants,
que s’obliden de l’ordre i del fill que crida mans en alt.Odie els ministres que amb cap devoció devaluen el prestigi de la dignitat
condemnant el futur del captaire fins a l’eternitat.Odie el bisbe que en plena oració s’atreveix a sanar l’homosexualitat
presentant un cruel llibre que diu destinar a “malalts”.
Odie l’homicida que en revolució fa esclatar l’amenaça i contagia terror
fent pagar la inconsciència a persones que busquen la pau.Odie aquell amo que es creu poderós, que esclavitza l’angoixa dels treballadors,
que cultiva fortunes mentre roba vida als menors.Odie el mascle en funció patriarcal que colpeja la dona, ofegant-la d’amor,
que no entén que perdent el diàleg perd tota raó.I no sé odiar però vull, perquè ja no suporte
el dolor d’aquesta humanitat.
La peculiar esperança recau
sobre el nostre mirar.Si la virtut de l’amant s’abandona,
la nit no tindrà lluna en l’obscuritat.
La covardia és un acte prohibit
si has après a estimar.
«Malgrat la Pluja», una tempesta de sensacions
El nou treball d’Andreu Valor, “Malgrat la pluja”, mitjançant la cançó protesta i amb temàtica al voltant de l’amor i l’amistat, s’introdueix als nostres sentiments i consciència d’una forma molt agradable: ens transmet la força per ser positius davant un panorama actual advers, i no precisament fàcil. Cançó rere cançó, sentim que les nostres ganes de viure i de decidir el nostre present augmenten, que no volem deixar passar ni un minut del nostre temps inactiu i sense sentit.
Aquest disc ens mostra que tot és lo fàcil que volem i propiciem que siga, perquè res gira al voltant de l’atzar. Estimar implica la decisió de ser valent, de posicionar-se i no quedar indiferent davant tot allò que va contra l’amor, la cultura o les tradicions de la nostra terra.
Així doncs, el que es pretén amb el plantejament de temes socials d’importància actual és crear opinió i reaccions en tots aquells que han dedicat el seu valuós temps per escoltar aquest treball.
Amb temes com “No se odiar, però vull” o “Desprotegits” entre altres, Andreu Valor trau a debat i critica l’engany d’una societat suposadament avançada que, realment, es troba en retrocés. Aspectes tan nefastos com el patriotisme exacerbat, una “cultura” que gaudeix amb el dolor d’altres éssers, la massa ciutadana passiva i distreta amb temes irrellevants, qualsevol tipus de violència, repressió, o la condemna a la que ens avoca la cobdícia d’uns pocs faran que els seus seguidors, encara que “no sàpiguen odiar”, hagin de decidir si realment volen romandre a la ignorància i estar exposats a la manipulació.
Des del punt de vista musical, el nou disc del cantant Contesà consta d’un format més elèctric i complet que els dos anteriors. No parlem de l’estàndard acústic característic de qualsevol cantautor, a “Malgrat la pluja” podem escoltar guitarres elèctriques, percussió i més aportacions fetes per una banda de 10 músics que l’acompanyen. A més, Valor ha comptat amb exel·lents col·laboracions que enriqueixen notablement el seu projecte, com la participació als cors dels Pabordets a “Desprotegits”, el rap dels Rapsodes Mireia i Andreu a “Immortal”, o el duet en “Vertigen” amb Hugo Mas d’entre altres . Si sol és gran, acompanyat és gegant. Unió de veus i de música però, sobretot, d’objectius.
No podem oblidar-nos d’esmentar a Eduardo “Tata” Bates, el guitarrista que sempre l’acompanya i per qui està marcada l’estrena del disc. A “Malgrat la pluja” trobem una cançó explícitament dedicada a l’argentí amb motiu de la tornada a la seua terra natal. “No és un adéu” ens transmet alegria i nostàlgia al mateix temps, també, i com no podia ser d’altra forma, optimisme: “No és un adéu” i res no és definitiu.
El disc ja es troba disponible al bandcamp per escoltar-lo i adquirir-lo. Aquest nou projecte s’ha finançat en part gràcies a la plataforma Verkami, i a l’aportació dels molts mecenes que han volgut formar part d’aquest somni.
Andreu Valor – No és un adéu (En Viu a l’Auditori)
Andreu Valor a l’Auditori de Castalla el passat 5 d’octubre interpretat «No és un adéu», dedicada al seu company Eduardo Tata Bates.
Mires i aprens a respirar de la mà del record.
Cada paraula de fragilitat, gestos escassos d’insatisfacció.Trista inquietud, mesos que esperen l’instant de partir,
vella maleta capaç de guardar cada trosset compartit.La nostàlgia, puc venjar-la si has encertat la decisió.
La distància dol cremant figures de pols que sagnaran.
Dies estranys de fràgil llum.Mut el debat! No sé crear la ficció del comiat;
una abraçada immortal, un amic per recompensa.Dol assumir que la il•lusió va en camins separats.
Per gran el mur que ens va unir; no acabaràs de marxar.Has fet sentir llàgrimes vives que parlen callant,
notes que escorxen els cors dels amants,
cordes que ofeguen les penes.Incinerant la creació que motiva el cantant,
deixes les cendres al vent d’un atzar que sap
que la certesa és que hem salvat nostre destí al arriscar.No és un adéu! La plenitud serà constant.
Crear fa etern cada record, ni el temps ens podrà separar.Hem fet camins de pas per oferir mons de gratitud,
com la sort d’una oportunitat per conèixer-nos tu i jo.Recorda que aquesta veu sap recordar!
El Diluvi i Meritxell Gené – Va Com Va
«Va Com Va» interpretada per El Diluvi i Meritxell Gené a l’Auditori l’Aurora d’Igualada dins de l’Homenatge a Ovidi Montllor el passat 28 de setembre.
A tu t’emprenya molt que jo et tingui mania.
Va com va.
A mi m’emprenya molt que tu vagis fent cria.
Va com va.
A tu t’han dit preciós, a mi m’han dit tu calla.
Va com va.
I jo no vull callar mentre tu tens la tralla.
Va com va.
Va com va.A tu t’han dibuixat, jo trenque la ploma.
Va com va.
A mi m’han fet ple d’odi, a tu t’han fet de goma.
Va com va.
A tu t’han dat l’herència, a mi m’han dat la vida.
Va com va.
A mi em toca lluitar, a tu prendre la mida.
Va com va.
Va com va.Si jo no tinc per mi, si tu no en tens mai prou.
Va com va.
I ets tu qui reps de mi, jo de tu cobre un sou.
Va com va.Si jo ja m’he cansat d’anar vivint dient
el va com va,
pensa que sols diré fins que més no podré:
Va com vull. Com volem.Si jo ja m’he cansat d’anar vivint dient
el va com va,
pensa que sols diré fins que més no podré:
Va com vull. Com volem.
15N – Actitud de Rock And Roll: Pipo a l’Auditori
«Actitud de Rock and Roll«: el proper 15 de novembre, el cantant castellut Pipo oferirà un concert especial a l’Auditori de Castalla, amb alguna sorpresa, presentant el seu primer treball en solitari, auto-produït i masteritzat per Javier Abreu (Boikot, Pellikana).
