Llegendes de Diània · Moros i tresors
Les cabres de Benirrama
Passa a La Vall de Gallinera (el castell de Gallinera, sobre Benirrama)
1 min de lectura
Com un poble menut i quasi buit va fer fugir la guarnició del castell de Gallinera amb un exèrcit que no ho era: les seues cabres.
Diuen a Benirrama que la presa del castell de Gallinera no la va guanyar cap exèrcit, sinó un ramat de cabres. Eren temps de guerra entre cristians i musulmans, i després de molts enfrontaments al poblet quedaven ben pocs veïns. Dalt del castell, en canvi, hi havia encara molta gent, i des de les muralles se sentien cants de victòria: pensaven que ja ho tenien guanyat.
Una nit, l’alcalde de Benirrama va arreplegar els pocs veïns que quedaven i els va fer una petició estranya: que l’endemà, quan fera fosc, acudiren a la plaça amb totes les cabres que tingueren a casa. No en va faltar ni una.
Quan va caure la nit, a cada cabra li lligaren una torxa encesa a cada banya, i començaren a pujar, a poc a poc, cap al castell. Des de dalt, el soldat de guàrdia va veure com per tot el camí s’enfilava una filera interminable de llums que tremolaven i s’acostaven. Qui sap quanta gent armada pujava a plantar-los cara! Va córrer a avisar els altres, i tots, espantats, abandonaren el castell aquella mateixa nit i fugiren cap al castell de Forna, on tenien més companys.
L’endemà, el castell de Gallinera era buit. I les cabres, amb les banyes un poc socarrades, tornaren als seus corrals com si res. La història gran també recorda Gallinera: el rei Jaume I, al Llibre dels Feits, conta que en lluita contra el cabdill al-Azraq «cobram Alcalà, e Gallinera, e setze castells».
Resumen en castellano
En Benirrama cuentan que el castillo de Gallinera no se tomó con un ejército, sino con las cabras del pueblo: una noche les ataron antorchas en los cuernos y subieron hacia el castillo; los defensores creyeron que llegaba una multitud armada y huyeron al castillo de Forna.
D’on ve
Arnau Alemany i Roser Micó, «Laguar i Gallinera: valls de llegenda» (Universitat de València, 2014), a partir de la tradició oral de les dues valls. La cita de Jaume I és del capítol 376 del Llibre dels Feits.
Diània TV conta les llegendes amb paraules pròpies. Les llegendes són de tots: si la saps d’una altra manera, conta-la’ns.
A ta casa la contaven diferent?
Les llegendes canvien de boca en boca i de poble en poble. Si la teua iaia la contava d’una altra manera, o en saps una altra d’este lloc, deixa-la en un comentari.
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Obri la conversa
Encara no hi ha cap comentari. Una opinió, un record o una dada que falta: Diània la fem entre totes i tots.