Llegendes de Diània · Bruixes, dimonis i ànimes
La cova de l’Avern
Passa a Ontinyent (la Serra Grossa, prop de l’ermita de Sant Esteve)
1 min de lectura
El seu nom ja ho diu: avern vol dir infern. A Ontinyent conten que, dins d’esta cova de la Serra Grossa, se senten laments i crits que ningú no sap d’on venen.
Al terme d’Ontinyent hi ha moltes coves, però cap no té tanta fama com la de l’Avern, a la Serra Grossa. El nom ja avisa: avern és una paraula antiga per a dir infern, el lloc on van a parar les ànimes dels morts.
Diuen els qui s’hi han atrevit a entrar que, en la foscor, se senten laments, plors i crits, i fins i tot udols. Conten que s’hi paren els rellotges, que les llanternes s’apaguen soles i que les brúixoles perden el nord. Hi ha qui assegura que la cova va per davall de terra fins a altres coves de la costa, i una colla de joves en va eixir espantada perquè, deien, des del sostre els miraven dos ulls rojos.
Tanta por feia que, segons la tradició, l’ermita de Sant Esteve, ben a prop, es va alçar per consell del patriarca Joan de Ribera, per a conjurar les tempestes i els mals esperits.
Els excursionistes d’Ontinyent que l’han explorada fins al fons diuen que no hi han notat res d’estrany, i que és una esquerda llarga de la roca, d’uns dos-cents metres, sense volcans ni rius subterranis. Però això no ha llevat a ningú les ganes de contar, a la vora del foc, què se sent a la cova de l’Avern.
Resumen en castellano
La Cova de l’Avern («averno», infierno) está en la Serra Grossa de Ontinyent. Se cuenta que en su interior se oyen lamentos, llantos y gritos, que se paran los relojes, se apagan las linternas y las brújulas pierden el norte, y que conecta con otras cuevas de la costa. Según la tradición, la cercana ermita de Sant Esteve se construyó por consejo del patriarca Juan de Ribera para conjurar tormentas y malos espíritus.
D’on ve
Tradició popular d’Ontinyent, segons l’article de Paco Garrido i Amo que recull Valencia Bonita («La Cova de l’Avern», 2023). Apareix també a Francesc Gisbert, «Màgia per a un poble» (Edicions del Bullent). Contada per Diània TV amb paraules pròpies. Consulta la font
Diània TV conta les llegendes amb paraules pròpies. Les llegendes són de tots: si la saps d’una altra manera, conta-la’ns.
A ta casa la contaven diferent?
Les llegendes canvien de boca en boca i de poble en poble. Si la teua iaia la contava d’una altra manera, o en saps una altra d’este lloc, deixa-la en un comentari.
Obri la conversa
Encara no hi ha cap comentari. Una opinió, un record o una dada que falta: Diània la fem entre totes i tots.