Llegendes de Diània · Bruixes, dimonis i ànimes
La Corantameula
Passa a Ontinyent i Tibi (les teulades d’Ontinyent i els canyars del pantà de Tibi)
1 min de lectura
Si de nit sentiu soroll a les teulades i pedretes contra la finestra, no és el vent: és la Corantameula, que va de casa en casa buscant xiquets que no volen dormir.
Quan els xiquets no volien fer cas, a molts pobles valencians els grans tenien un recurs infal·lible: la Quarantamaula. Segons on, li diuen Cucamaula o Quicamaula, i a Ontinyent, Corantameula. Ningú no l’ha vista mai sencera, perquè canvia de forma, però tothom sap que ix de nit.
A la Vall d’Albaida conten que és una bruixa que pareix un gat. I fa el que més agrada als gats: pujar a les teulades i anar de casa en casa, fent soroll per damunt dels caps de la gent i tirant pedretes contra les finestres de les cambres on hi ha xiquets desperts.
A Tibi, en canvi, la descriuen com un monstre mig persona i mig gallina, amb mig cos cobert de plomes, les potes llargues i el coll com el d’un voltor, que té el cau entre els canyars del pantà. En altres llocs prenen forma de caragol, o de gat, o de qualsevol bestiola innocent: per això fa més por, perquè pot ser qualsevol cosa.
És una de les espantacriatures de la nostra tradició, com l’home del sac o el Moro Mussa: personatges que els pares invocaven perquè els menuts se n’anaren al llit, no s’acostaren a les basses o no isqueren a deshora. Si a ta casa en parlaven amb un altre nom o amb una altra forma, conta-ho als comentaris.
Resumen en castellano
La Quarantamaula, que en Ontinyent llaman Corantameula, es un ser de la tradición valenciana para asustar a los niños que no obedecen. En la Vall d’Albaida se dice que es una bruja con aspecto de gato que va de tejado en tejado haciendo ruido y tirando piedrecitas a las ventanas. En Tibi la describen como un monstruo mitad persona y mitad gallina, con cuello de buitre, que vive entre los cañaverales del pantano.
D’on ve
Tradició popular valenciana. Vegeu l’article «Quarantamaula» de la Viquipèdia i el capítol sobre les espantacriatures de Francesc Gisbert, «Màgia per a un poble» (Edicions del Bullent). Contada per Diània TV amb paraules pròpies. Consulta la font
Diània TV conta les llegendes amb paraules pròpies. Les llegendes són de tots: si la saps d’una altra manera, conta-la’ns.
A ta casa la contaven diferent?
Les llegendes canvien de boca en boca i de poble en poble. Si la teua iaia la contava d’una altra manera, o en saps una altra d’este lloc, deixa-la en un comentari.
Obri la conversa
Encara no hi ha cap comentari. Una opinió, un record o una dada que falta: Diània la fem entre totes i tots.