Llegendes de Diània · Bruixes, dimonis i ànimes
El noguer del revés
Passa a La Vall de Gallinera (la font de l’Alcúdia, al despoblat de l’Alcúdia)
2 min de lectura
Dos germans moliners que havien furtat blat tota la vida, una penitència de Sant Pere i un noguer que des d’aquella nit creix amb les arrels cap amunt.
Fa més de cent anys, prop del poblat de l’Alcúdia, a la Vall de Gallinera, hi havia un molí. Hi vivien dos germans que tenien molt mala fama: les nits sense lluna anaven pels bancals, furtaven el blat dels veïns i el molien per a ells. Així passaren la vida, fins que es feren vells i es moriren.
Quan arribaren a les portes del cel, Sant Pere els esperava amb el llibre obert. «Heu sigut lladres tota la vida», els va dir, «i ara tornareu a la terra a fer tot el contrari: moldreu el blat i tornareu la farina a tots els llauradors a qui la vau furtar». I els dos germans tornaren al molí convertits en fantasmes. Cada nit, mentre el poble dormia, molien i repartien la farina de casa en casa fins a la matinada.
Una nit, un pastor vell que baixava de tancar les ovelles al corral de la cova Tapada va passar per davant del molí i va sentir un soroll espantós de ferros i cadenes. Va arribar al poble més blanc que la farina, i tots els veïns es posaren a tremolar.
L’endemà, el carnisser, un home gran, fort i molt valent, va omplir una coixinera de botifarres i llonganisses i se n’anà a passar la nit al costat del molí. Va encendre foc, va torrar el sopar i es va gitar. A mitjanit, el soroll de cadenes el va despertar i va eixir corrent; però a mig camí s’ho repensà i tornà. Allà es trobà cara a cara amb els dos fantasmes, que s’espantaren tant com ell. Després del primer ensurt es posaren a parlar, i els germans li contaren la seua penitència.
«Si ho conte al poble, no em creurà ningú», va dir el carnisser. I els germans li respongueren: «Perquè et creguen, girarem eixe noguer del revés, amb les arrels cap amunt i la copa sota terra. I farem brollar una font perquè el regue, que es dirà la font de l’Alcúdia». A la matinada, el carnisser ho va contar a la plaça, i tots anaren a veure-ho amb la boca oberta.
Durant un temps, el carnisser ajudà els dos germans a moldre i a repartir la farina, fins que acabaren de pagar el que devien. Sant Pere, satisfet, els va perdonar i els obrí les portes del cel. I conte contat, ja s’ha acabat.
Resumen en castellano
Dos hermanos molineros de l’Alcúdia (Vall de Gallinera) que robaron trigo toda su vida vuelven como fantasmas, por penitencia de San Pedro, a moler y repartir la harina. Para que el pueblo crea al carnicero que los descubre, plantan un nogal del revés y hacen brotar la fuente de l’Alcúdia.
D’on ve
Arnau Alemany i Roser Micó, «Laguar i Gallinera: valls de llegenda» (Universitat de València, 2014), a partir de la tradició oral de les dues valls.
Diània TV conta les llegendes amb paraules pròpies. Les llegendes són de tots: si la saps d’una altra manera, conta-la’ns.
A ta casa la contaven diferent?
Les llegendes canvien de boca en boca i de poble en poble. Si la teua iaia la contava d’una altra manera, o en saps una altra d’este lloc, deixa-la en un comentari.
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Obri la conversa
Encara no hi ha cap comentari. Una opinió, un record o una dada que falta: Diània la fem entre totes i tots.