Llegendes de Diània · Faules d’animals
El corb de Xàbia i la guilla de Dénia
Passa a Xàbia i Dénia (entre Xàbia i Dénia)
1 min de lectura
Una faula de les més velles del món, però amb accent de la Marina: tot depén de com es pronuncia el nom del poble.
Un dia, la guilla anava passejant quan va veure passar el corb volant amb un bon tros de carn al bec. Veure la carn i voler-la va ser tot u; i voler-la i pensar com aconseguir-la amb astúcia, també.
—Corb! Ei, corb! D’on eres?
El corb, que era de Xàbia, va contestar tot content, ben obert:
—De Xàaabia!
I en dir-ho, va obrir tant la boca que li va caure la carn. La guilla la va arreplegar amb les dents i va arrancar a córrer.
Al corb no se li va acudir altra cosa que provar el mateix truc:
—Guilla! Ei, guilla! D’on eres?
I la guilla, que era de Dénia, va contestar amb les dents ben serrades:
—De Dénia.
I la carn no li va caure, no. Ja ho sabia prou, ella.
Resumen en castellano
La zorra pregunta al cuervo, que lleva un trozo de carne en el pico, de dónde es; él, que es de Xàbia, abre la boca para decir «De Xàaabia!» y se le cae la carne. Cuando el cuervo le devuelve la pregunta, la zorra, que es de Dénia, contesta con los dientes apretados: «De Dénia».
D’on ve
Sara Llorens, «Llegendes alacantines» (1927–1929), contades per Joaquim Montiel i Marian Ferrer, de Bolulla. Edició i estudi de Joan Borja: «Les llegendes secretes de Sara Llorens» (Universitat d’Alacant, 2016).
Diània TV conta les llegendes amb paraules pròpies. Les llegendes són de tots: si la saps d’una altra manera, conta-la’ns.
A ta casa la contaven diferent?
Les llegendes canvien de boca en boca i de poble en poble. Si la teua iaia la contava d’una altra manera, o en saps una altra d’este lloc, deixa-la en un comentari.
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Obri la conversa
Encara no hi ha cap comentari. Una opinió, un record o una dada que falta: Diània la fem entre totes i tots.