Herbolari Diànic · Ranunculàcies
Vidriella
Clematis flammula
- Salut
- Cuina
- Bestiar
- Casa i camp
- Creences i festes
- Jocs
Atenció: planta perillosa. És una planta càustica: crema la pell i les mucoses.
La planta del mal de queixal. Es glopejava aigua bullida amb vidriella, o es posava una boleta de fulla xafada dins del forat del queixal corcat. Però tothom avisava: és tan forta que, si se n’abusa, fa caure les dents, i en alguns pobles li diuen tombadents.
Com ho deien
Paraules dels veïns i veïnes que va entrevistar Pellicer, amb el seu poble.
- «per a fer corones» Benimassot, Confrides, Oliva, Salem
- «per al mal de queixal» Castelló de Rugat, Sella, Tàrbena
- «per a fer corones de cementeri» La Vall d'Alcalà
- «per a fer corones i adornar els carrers» Parcent
- «per a fer corones i dur» Ròtova
- «per a fer corones per a jugar» Balones
Com li diuen a cada poble
- vidriella
- Alcoleja, Balones, Benifallim, Benimassot, Fageca, La Vall d'Alcalà, La Vall de Gallinera, L'Orxa, Margarida, Planes, Sella
- vedriella
- Almudaina, Balones, Benasau, Benifato, Confrides, Famorca, La Vall d'Alcalà, La Vall de Gallinera, Planes
Llocs que porten el seu nom
- El Cau de la Vedriera a Quatretonda de la Valí d’Albaida.
Resumen en castellano
Se usaba para el dolor de muelas, en enjuagues o una bolita de hoja en la caries; es tan fuerte que, según dicen, tumba los dientes.
D’on ve
Joan Pellicer i Bataller, Recerques etnobotàniques al territori diànic o comarques centrals valencianes, tesi doctoral, Universitat de València, 2004, núm. 117 del catàleg.
Llig o descarrega la tesi sencera (RODERIC, Universitat de València)
Saber popular, no consell mèdic. Les dades s’han tret d’un escanejat de la tesi: si hi veus un nom mal escrit o en saps un altre, conta-ho en un comentari.
Al teu poble com li diuen?
Si la coneixes amb un altre nom, o a ta casa la feien servir per a una altra cosa, deixa-ho en un comentari.
Obri la conversa
Encara no hi ha cap comentari. Una opinió, un record o una dada que falta: Diània la fem entre totes i tots.