L’herba de després de menjar: una tasseta de sàlvia, sola o amb timó, per a fer la digestió, per al mal de panxa o per a assentar el cos. Es cull des de maig fins a setembre, i a Agres diuen que, quan se t’acaba, puges a la serra a per més.
Com ho deien
Paraules dels veïns i veïnes que va entrevistar Pellicer, amb el seu poble.
- «per al mal de ventre» Agres, Confrides, La Vall d'Alcalà
- «per a la circulació» Agres, Banyeres de Mariola
- «per a la panxa» Agres, Confrides
- «per a l’estómac» Agres, Famorca
- «per al mal de panxa» Alcoi, La Vall d'Alcalà
- «per a collir quan està blanquinosa» Agres
Com li diuen a cada poble
- sàlvia
- a tot el territori
Llocs que porten el seu nom
- El Tossal de la Sàlvia del Circ de la Safor de Vilallonga.
- El Morro de la Sàlvia de Serrella
- El masset de la Sàlvia en plena serra de Penàguila.
- El barranc de la Sàlvia de l’Ombría del Reconco de Biar
Resumen en castellano
Una taza después de comer para hacer la digestión o para el dolor de barriga, sola o con tomillo.
D’on ve
Joan Pellicer i Bataller, Recerques etnobotàniques al territori diànic o comarques centrals valencianes, tesi doctoral, Universitat de València, 2004, núm. 416 del catàleg.
Llig o descarrega la tesi sencera (RODERIC, Universitat de València)
Saber popular, no consell mèdic. Les dades s’han tret d’un escanejat de la tesi: si hi veus un nom mal escrit o en saps un altre, conta-ho en un comentari.
Al teu poble com li diuen?
Si la coneixes amb un altre nom, o a ta casa la feien servir per a una altra cosa, deixa-ho en un comentari.
Obri la conversa
Encara no hi ha cap comentari. Una opinió, un record o una dada que falta: Diània la fem entre totes i tots.