Les fulles d’anouer, bullides, eren depuratives i es prenien per a la tensió, l’estómac i el sucre. A Bellreguard recorden un collaret de nou anous verdes contra les tercianes, les febres que tornaven cada pocs dies.
Com ho deien
Paraules dels veïns i veïnes que va entrevistar Pellicer, amb el seu poble.
- «per a fer banys loc» Agres
- «per a fer banys vaginals» La Vall de Gallinera
- «per a fer tasses per a la tensió» Alcosser de Planes
- «per a la inflamació» Beniarjó
- «per a l’estómac» Benasau
- «per a tallar-lo per a fer mobles» Benimassot
Com li diuen a cada poble
- anouer
- Alcoleja, Barx, Bellreguard, Beniarrés, Benimantell, Calp, Castell de Castells, Confrides, La Vall de Gallinera, L'Orxa, Murla, Parcent, Sella, Tollos
- anoer
- Potries
- anoguer
- Agres, Benimassot
- noguer
- Famorca
- noguera
- Alfafara, Benasau, Bocairent, La Canyada, La Font de la Figuera, Ontinyent
- anoguera
- La Font de la Figuera
- cues
- Castell de Castells
Llocs que porten el seu nom
- La Font de l’Anouer de Castells de la Serrella
- La Fonteta de Noguerets de Famorca
- La Font del Noguer de Famorca
- La Partida dels Noguerets de Benimassot
- La Font de l’Anouer de la Covalta d’Albaida
- La Font de la Noguera d’Alfafara
Resumen en castellano
Hojas hervidas como depurativo, para la tensión, el estómago y el azúcar.
D’on ve
Joan Pellicer i Bataller, Recerques etnobotàniques al territori diànic o comarques centrals valencianes, tesi doctoral, Universitat de València, 2004, núm. 241 del catàleg.
Llig o descarrega la tesi sencera (RODERIC, Universitat de València)
Saber popular, no consell mèdic. Les dades s’han tret d’un escanejat de la tesi: si hi veus un nom mal escrit o en saps un altre, conta-ho en un comentari.
Al teu poble com li diuen?
Si la coneixes amb un altre nom, o a ta casa la feien servir per a una altra cosa, deixa-ho en un comentari.
Obri la conversa
Encara no hi ha cap comentari. Una opinió, un record o una dada que falta: Diània la fem entre totes i tots.