Atenció: planta perillosa. És verinosa: no s’ha de menjar ni prendre de cap manera.
Un tros de vara penjat al coll era un amulet contra el mal de lloms i el reuma, i les fulles fregades servien per a llevar fics. L’ús més conegut, però, era il·legal: l’arrel picada i tirada en un toll atabalava les anguiles i els peixos, que eixien a la superfície.
Com ho deien
Paraules dels veïns i veïnes que va entrevistar Pellicer, amb el seu poble.
- «per a fer escombradors de fom» Sella
- «per a fer gabietes de perdigots» La Font de la Figuera
- «per a nyigar-te com un tomiquet» Carrícola
- «per al mal de lloms» La Pobla del Duc
Com li diuen a cada poble
- matapoll
- a tot el territori
Resumen en castellano
Un trozo de rama al cuello contra el dolor de riñones; su raíz machacada aturdía a las anguilas en las balsas.
D’on ve
Joan Pellicer i Bataller, Recerques etnobotàniques al territori diànic o comarques centrals valencianes, tesi doctoral, Universitat de València, 2004, núm. 147 del catàleg.
Llig o descarrega la tesi sencera (RODERIC, Universitat de València)
Saber popular, no consell mèdic. Les dades s’han tret d’un escanejat de la tesi: si hi veus un nom mal escrit o en saps un altre, conta-ho en un comentari.
Al teu poble com li diuen?
Si la coneixes amb un altre nom, o a ta casa la feien servir per a una altra cosa, deixa-ho en un comentari.
Obri la conversa
Encara no hi ha cap comentari. Una opinió, un record o una dada que falta: Diània la fem entre totes i tots.