Julivert bord (Fumaria capreolata) és una planta de la família de les papaveràcies. Joan Pellicer en va arreplegar 19 noms en 76 pobles de Diània. Els testimonis que va recollir en parlen per a remeis de salut, la cuina i el bestiar.
Com ho deien
Paraules dels veïns i veïnes que va entrevistar Pellicer, amb el seu poble.
- «per a les gallines» Benissa
- «per als conills» Aielo de Malferit
Com li diuen a cada poble
- julivert bord
- Alfauir, Almiserà, Barx, Bellreguard, Beniarjó, Beniflà, Callosa d'en Sarrià, Castellonet de la Conquesta, Daimús, El Real de Gandia, Gandia, Guardamar de la Safor, La Font d'en Carròs, La Vall d'Alcalà, La Vall de Laguar, Oliva, Palma de Gandia, Piles, Potries, Ròtova, Tàrbena, Vilallonga, Xeraco, Xeresa
- herba ponedora
- Castell de Castells
- ponedora
- Benidoleig, Benimeli, Benissa, Bolulla, Callosa d'en Sarrià, Castell de Castells, Confrides, el Ràfol d'Almúnia, el Verger, els Poblets, Famorca, Gata de Gorgos, La Vall de Gallinera, l'Atzúbia, Margarida, Murla, Pedreguer, Sagra, Sanet i els Negrals, Sella, Tàrbena, Xaló
- ponedora blanca
- Confrides
- tita-pon
- Benidoleig, Benimassot, Fageca, Tollos
- ferri-busterri
- Albaida, Alcoleja, Balones, Benasau, Beniatjar, Benilloba, Canals, Castelló de Rugat, Cocentaina, La Font de la Figuera, La Llosa de Ranes, La Vall d'Alcalà, Muro, Penàguila, Planes, Salem, Xàtiva
- feli-busterri
- Fageca
- fili-busterri
- Penàguila
- terri-busterri
- Balones, Benasau, Benifallim, Otos
- terri- musterri
- Beniarrés, Benifallim, Otos
- herba mistera
- La Vall d'Alcalà
- mistera
- Famorca
- unflabous
- Daimús, Ontinyent, Tavernes de la Valldigna
- unflabou
- Daimús, Ontinyent, Tavernes de la Valldigna
- inflabou
- Beneixama, Castalla, Quatretonda, Tibi, Xixona
- inflabous
- Beneixama, Castalla, Quatretonda, Tibi, Xixona
- inflabous ver
- Quatretonda
També a «Així ho diem»: julivert bord, ponedora, tita-pon, ferri-busterri, fili-busterri, ferri-musterri, terri-musterri, unflabous
Resumen en castellano
Fumaria capreolata. Joan Pellicer recogió sus nombres populares en 76 pueblos de Diània, con usos para remedios, la cocina y el ganado.
D’on ve
Joan Pellicer i Bataller, Recerques etnobotàniques al territori diànic o comarques centrals valencianes, tesi doctoral, Universitat de València, 2004, núm. 192 del catàleg.
Llig o descarrega la tesi sencera (RODERIC, Universitat de València)
Saber popular, no consell mèdic. Les dades s’han tret d’un escanejat de la tesi: si hi veus un nom mal escrit o en saps un altre, conta-ho en un comentari.
Al teu poble com li diuen?
Si la coneixes amb un altre nom, o a ta casa la feien servir per a una altra cosa, deixa-ho en un comentari.
Obri la conversa
Encara no hi ha cap comentari. Una opinió, un record o una dada que falta: Diània la fem entre totes i tots.