L’herba de la gana: «Centaura o santaura, dins de tres dies menges a taula», diuen a Gata. És molt amarga, i se’n donaven tassetes en dejú, sobretot als xiquets que no volien menjar.
Com ho deien
Paraules dels veïns i veïnes que va entrevistar Pellicer, amb el seu poble.
- «per a fer ganes de menjar» Beniarbeig, Cocentaina, La Font d'en Carròs, La Pobla del Duc, La Vall d'Alcalà, l'Atzúbia, Penàguila
- «per a fer gana de menjar» Benasau, Benissa, Cocentaina, L'Orxa, Pedreguer, Potries
- «per al mal de ventre» La Font d'en Carròs, La Vall de Laguar
- «per a fer entrar ganes de menjar als xiq» La Font de la Figuera
- «per a fer entrar les ganes de menjar» Otos
- «per a fer ganes de menjar als xiquets» Benifallim
Com li diuen a cada poble
- centaura
- Benasau, Beneixama, Cocentaina, Fageca, Xixona
- flor de santaura
- Cocentaina
- de santaula
- Cocentaina
- centaula
- Benigànim, Benissa, Gandia, Murla, Palma de Gandia
- santaula
- Beniarbeig, Benimeli, Benissa, Callosa d'en Sarrià, el Ràfol d'Almúnia, Gata de Gorgos, Jesús Pobre, La Font d'en Carròs, La Vall de Laguar, l'Atzúbia, Llutxent, Parcent, Pedreguer, Potries, Sanet i els Negrals, Tàrbena, Vilallonga, Xaló
- santa-taula
- Castell de Castells
- perico roig
- Banyeres de Mariola, La Pobla del Duc, La Vall d'Alcalà, La Vall de Gallinera, Otos
- perico femella
- Otos
- perico
- Alfauir, Beniatjar, Benifallim, La Vall d'Alcalà, La Vall de Gallinera, L'Orxa, Planes, Salem, Sella
- flor de sant joan
- Albaida, Cocentaina
- floreta de sant joan
- Altea, Benimantell
- herbeta de sant joan
- Ontinyent
- perico de sant joan
- Alfafara
- flor de sant pere
- Carrícola, Cocentaina
- herba de peret
- Fageca
- perico el rojo
- La Font de la Figuera
- santa àgueda
- Banyeres de Mariola
- pinet
- Penàguila
- ‘caba - cases
- el Ràfol d'Almúnia
També a «Així ho diem»: centaura, santaura, centaula, santaula, santa-taula, perico roig, perico, flor de Sant Joan, floreta de Sant Joan, herbeta de Sant Pere, herba de Peret, pinet
Resumen en castellano
La hierba del apetito: muy amarga, se daba en ayunas sobre todo a los niños que no querían comer.
D’on ve
Joan Pellicer i Bataller, Recerques etnobotàniques al territori diànic o comarques centrals valencianes, tesi doctoral, Universitat de València, 2004, núm. 91 del catàleg.
Llig o descarrega la tesi sencera (RODERIC, Universitat de València)
Saber popular, no consell mèdic. Les dades s’han tret d’un escanejat de la tesi: si hi veus un nom mal escrit o en saps un altre, conta-ho en un comentari.
Al teu poble com li diuen?
Si la coneixes amb un altre nom, o a ta casa la feien servir per a una altra cosa, deixa-ho en un comentari.
Obri la conversa
Encara no hi ha cap comentari. Una opinió, un record o una dada que falta: Diània la fem entre totes i tots.