Herbolari Diànic · Labiades
Alfàbega
Ocimum basilicum
- Salut
- Cuina
- Bestiar
- Casa i camp
- Creences i festes
És sobretot una herba de cuina: unes fulles per a les faves i els caragols, per a la salsa de tomaca, per a l’ensalada d’estiu i fins i tot per a donar aroma al bescuit. A Oliva, amb l’aigua tèbia d’un manollet d’alfàbega es llavaven els ulls irritats.
Com ho deien
Paraules dels veïns i veïnes que va entrevistar Pellicer, amb el seu poble.
Com li diuen a cada poble
- alfàbega
- Agres, Aielo de Malferit, Aielo de Rugat, Albaida, Alcoi, Alcoleja, Alcosser de Planes, Alfafara, Atzeneta d'Albaida, Balones, Benasau, Beniarrés, Beniatjar, Benigànim, Benilloba, Benillup, Benimarfull, Bocairent, Carrícola, Castelló de Rugat, Cocentaina, El Palomar, Gandia, Gata de Gorgos, La Pobla del Duc, La Vall de Gallinera, Llocnou de Sant Jeroni, Llutxent, L'Orxa, Ontinyent, Otos, Palma de Gandia, Planes, Quatretonda, Ràfol de Salem, Sella, Simat de la Valldigna
- amfabega
- Xixona
- alfàbiga
- Ador, Aielo de Rugat, Alfauir, Almiserà, Almudaina, Altea, Bellreguard, Beniarrés, Benidoleig, Benimantell, Benimeli, Benitaia, Callosa d'en Sarrià, Calp, Castellonet de la Conquesta, Confrides, Guadalest, El Real de Gandia, Famorca, Gandia, Gorga, La Vall d'Alcalà, La Vall de Gallinera, L'Alqueria de la Comtessa, l'Atzúbia, Murla, Oliva, Orba, Potries, Quatretondeta, Rafelcofer, Salem, Sella, Simat de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, Terrateig, Xàbia, Xeraco, Xeresa
- amfabiga
- Almoines, Bellreguard, Beniarbeig, Beniarjó, Beniarrés, Benissa, Castell de Castells, Confrides, Guadalest, Famorca, Gandia, Jesús Pobre, La Vall d'Alcalà, La Vall de Gallinera, La Vall de Laguar, l'Atzúbia, L'Orxa, Ondara, Pedreguer, Pego, Piles, Potries, Quatretonda, Rafelcofer, Vilallonga
- amfabiguera
- Piles
- aufàbega
- Gata de Gorgos, Quatretonda, Simat de la Valldigna
- aufabegueta
- Simat de la Valldigna
També a «Així ho diem»: aufàbega
Resumen en castellano
Hierba de cocina para habas, caracoles, salsa de tomate y ensaladas; en Oliva, con su agua tibia se lavaban los ojos.
D’on ve
Joan Pellicer i Bataller, Recerques etnobotàniques al territori diànic o comarques centrals valencianes, tesi doctoral, Universitat de València, 2004, núm. 305 del catàleg.
Llig o descarrega la tesi sencera (RODERIC, Universitat de València)
Saber popular, no consell mèdic. Les dades s’han tret d’un escanejat de la tesi: si hi veus un nom mal escrit o en saps un altre, conta-ho en un comentari.
Al teu poble com li diuen?
Si la coneixes amb un altre nom, o a ta casa la feien servir per a una altra cosa, deixa-ho en un comentari.
Obri la conversa
Encara no hi ha cap comentari. Una opinió, un record o una dada que falta: Diània la fem entre totes i tots.