La Vall de Gallinera projectarà el pròxim dimarts 4 d’agost, a les 22.00 h al Frontó de Benialí, la pel·lícula muda ‘Moros y Cristianos’, que enguany complix cent anys i que va tindre com a protagonista l’actriu valenciana Anita Giner. La sessió de cinema a la fresca vindrà acompanyada de música de piano en directe a càrrec del pianista Arcadi Valiente.
Durant anys, els veïns de Benialí van compartir taula de dòmino al bar amb una senyora discreta que defugia parlar del seu passat. Poca gent del poble sabia que aquella dona havia sigut una de les grans estreles del cinema mut valencià, que havia interpretat dones fatals a la pantalla gran i que havia acabat exiliada a Londres després de la Guerra Civil. Es deia Anita Giner, i el municipi de la Marina Alta li dedica ara una vetlada de cine a la fresca ben especial.
Una pel·lícula que mai es va estrenar torna cent anys després
La cinta que es projectarà a Benialí té una història tan singular com la seua protagonista. El 1926, el cineasta valencià Maximilià Thous va iniciar el rodatge de ‘Moros y Cristianos’, un projecte ambiciós en què Anita Giner tornava a ocupar el paper protagonista. Les dificultats econòmiques, però, no van tardar a aparéixer: Thous no va trobar finançament i la pel·lícula es va quedar encallada en la fase final del muntatge, quan havia d’enviar-se a París per al tiratge de les còpies acolorides. Carregat de deutes, el cineasta no la va arribar a acabar ni a estrenar, i l’única còpia va estar desapareguda fins que es va recuperar el 1987 i la Filmoteca Valenciana la va restaurar dècades després a Bolonya, seguint les notes de tintes que ell mateix havia deixat. Aquell projecte frustrat va posar el punt final als plans de llargmetratge de Thous i a la millor aposta d’aquells anys per un cinema valencià propi.
Un segle després, la Vall de Gallinera recupera aquelles imatges i les torna a la vida amb música en directe. El pianista i compositor Arcadi Valiente, especialitzat a musicar projeccions de cinema mut i documentals restaurats per la Filmoteca Valenciana, acompanyarà al piano les escenes que Thous va rodar fa cent anys. La sessió s’emmarca en el cicle de Cinema a la Fresca de memòria històrica que el municipi ha programat aquest estiu pels seus diferents nuclis.
De la revelació del cine valencià a la «dona fatal»
Anita Giner Soler va nàixer en Vilallonga el 1902, tot i que tenia fortes arrels familiars a la Vall de Gallinera. La seua vida va fer un gir inesperat quan el cineasta Maximilià Thous es va fixar en ella: el 1924 li va confiar el paper protagonista de ‘La Dolores’, una adaptació del drama de Josep Feliu Codina amb música de Tomàs Bretón. Era el seu primer treball davant la càmera i l’èxit va ser rotund. Thous buscava imitar el cine clàssic americà amb el personatge de la «dona fatal» i ho va aconseguir gràcies a la seua interpretació.
A partir d’ací, Anita Giner es va convertir en l’actriu revelació del cinema valencià d’aquells anys. Eixe mateix 1924 va protagonitzar ‘La alegría del batallón’, adaptació de la sarsuela de Carlos Arniches amb música de Josep Serrano, al costat de l’actor de moda Leopold Pitarch. El 1925 va tornar a triomfar amb ‘Nit d’Albades’ —estrenada a la resta de l’Estat com ‘Noche de Alboradas’—, on la crítica va tornar a rendir-se a la seua interpretació. La seua darrera aparició coneguda a la pantalla va ser el 1929, en el film català ‘L’Auca del senyor Esteve’.
De l’estrellat a l’exili: una biografia de novel·la
La Guerra Civil ho va capgirar tot. El 1938, Anita Giner treballava com a supervisora adjunta a l’hospital militar de Valdeganga, a Albacete, on va conéixer el brigadista internacional Frank Ayres, un ferroviari de Yorkshire i un dels fundadors del Partit Comunista anglés. Acusada falsament d’espionatge, va ser detinguda i conduïda a Conca aquell abril. Amb el temps, Anita i Frank es van casar i, acabada la guerra, es van exiliar a Londres, on ella va passar a tindre nacionalitat britànica i a viure al barri de Battersea.
Cap al 1968, Anita va decidir tornar als orígens. Es va instal·lar amb el seu home i la seua germana Consuelo al nucli de Benialí, on va viure amb discreció fins a la seua mort, el 26 de febrer de 1974. La recuperació de la seua figura és fruit de la biografia que enguany ha publicat l’Ajuntament de la Vall de Gallinera, elaborada per Joan Miquel Almela juntament amb la Unió Cultural d’Amics i Amigues de la Vall de Gallinera, l’Institut Valencià de Cultura i la Filmoteca Valenciana: una manera de repensar la història del cinema per a fer valdre les dones que havien quedat invisibilitzades.
Cinema a la fresca
Dimarts 4 d’agost, 22.00 h — Projecció de ‘Moros y Cristianos’ (cinema mut, 1926), amb música de piano en directe d’Arcadi Valiente (Frontó de Benialí, la Vall de Gallinera)
