Desustància – Perdó

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Desustància interpreta «Perdó» del seu darrer disc «Des d’ací baix», en acústic al Mercat de Sant Mateu d’Alcoi.

Canvi de lluna comença
la nit esclata en milers d’estels
cansat de vida que ofega
cansat d’ulls que miren al cel

I no puc més…

El sol que calfa i em crema
el vent meneja núvols a plaer
la pluja amb ràbia contesta
ei el raig aplega amb fura de Déus

I no puc més….

I les ones acompanyen a l’oratge
i menegen la pastera com si for
un xiquet de bolquers
i la mare riu per fer-me vore que
va be, ja fa un dia que no menge
i no pinta molt bé.

Perdó per respirar
perdó per existir
perdó per escapar des de l’infern
fins ací, per tal de ser feliç.

Qui diu on naix la pobresa
qui seca els rius, qui vol el poder
qui fa negoci amb la guerra
malalts de cap, presoners dels diners

I no puc més….

I les ones acompanyen a l’oratge
i menegen la pastera com si for
un xiquet de bolquers
i la mare riu per fer-me vore que
va be, ja fa un dia que no menge
i no pinta molt bé.

Perdó per respirar
perdó per existir
perdó per escapar des de l’infern
fins ací, per tal de ser feliç.

 

Aspencat – Crida

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Aspencat ens «CRIDA» al Teatre Calderón d’Alcoi, acompanyats de la Nova Orquestra, dins de l’espectacle en acústic «Cap a la Mediterrània«.

Sents a dins teu una veu que sospira
et parla tremolant, contenint-se la ira
plou amb força i et cau al damunt
si no et cobreixes, no ho farà ningú
primera lliçó de la teoria

Sents a dins teu una veu que sospira
et parla tremolant contenint-se la ira
un cartró barat, és el decorat
on pengen els retalls de la teua vida
tu vols progressar, rebre el que et pertany
recorda que ser dona no és un esborrany
amplifica la teua veu
no serveixes cap home ni Déu

Quan caiga la nit sobre els camps
quan dorma tota la ciutat
et diré que m’encises
i lluitarem contra la realitat
quan caiga la nit sobre els camps
quan dorma tota la ciutat
et diré que et desitge
i ens saltarem el camí marcat

Escriure cada dia una nova epopeia
ni devota concubina, ni donzella
gaudir dels moments, tenir el teu temps
a tu no t’han parit de cap costella
deixa d’esperar
arreplega el que has sembrat
o seràs mà d’obra barata del patriarcat
drets aconseguits, sentiments oprimits
encara queden minuts
per a guanyar el partit

Crida, crida crida,
ja n’hi ha prou d’alegria fingida
crida, crida, crida
ja no et creus ninguna profecia
saps que si alces el cap
tremolaran els ciments
si mires més enllà,
te soltaràs dels cordells
crida, crida, crida
si et rebel·les,
no tindran altra eixida

Desustància presenten ‘Des d’Ací Baix’ al Mercat de Sant Mateu d’Alcoi

0

Desustància presentaren, entre tapes i canyes, el seu nou disc «Des d’ací baix». Fou al Mercat de Sant Mateu, dins de la iniciativa «Tapes al Mercat» que es fa cada dissabte a migdia.

Els alcoians Desustància, que acaben de publicar el seu segon disc «Des d’ací baix», actuaren en format acústic el passat 5 de març al Mercat de Sant Mateu d’Alcoi. Fou gràcies a la iniciativa «Tapes al Mercat», que cada dissabte, d’1 a 3 de la vesprada, anima el centre d’Alcoi amb música, festa i tapes elaborades per la gent dels establiments del mercat. Els assistents degustaren, a banda de la millor música alcoiana, tapes dels millors formatges, embotits, peix, i fins i tot algunes en clau crudivegana.

1 Desustancia Acustic Mercat Sant Mateu Alcoi

Desustància, una mica desendollats, animaren el mercat amb cançons dels seus dos discos, tot i que el públic estava expectant per escoltar els nous temes. Així, sonaren cançons com «Yusfor», «Arrosando» o el popular «Buyuyu», del seu anterior disc «Somnis de Drap», barrejades amb cançons del seu nou disc com «No fages cas de mi», «Perdó» o l’emotiva «Des d’ací baix«, cançó que dóna nom al nou disc, i que homenatja al dolçainer Pep Armengol «El Bollo», membre de La Degollà que ens deixava fa poc més d’1 any.

3 Desustancia Acustic Mercat Sant Mateu Alcoi

Però no tot anava a ser acústic. Les darreres cançons, amb la guitarra penjada i amb molta més canya, ens mostraven als Desustància més autèntics. Cançons com «Somnis de Drap»,  «Pandora» o Agafa’m fort»,  que interpretaren a conseqüència dels crits dels assistents que demanaven més i més, remataren una actuació que va deixar als assistents amb un molt bon sabor de boca.

Estigueu atents, perquè en breus «DES D’ACÍ BAIX«, gravat als estudis White Recorder, estarà disponible a les principals plataformes online.

Mercat de Canèssia – T’esperem!

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Spot per al Mercat de Canèssia, que es realitza cada tercer diumenge de mes al poble de L’Orxa (El Comtat).

Arrima’t amb el cabasset per comprar productes de temporada, ecològics, artesanals, de proximitat…de la persona productora a la consumidora! Per si fora poc, els millors actes culturals, tallers per als més menuts, i excursions als nostres paratges més emblemàtics.

La música que sona és la «Jota de la Serra«, cançó popular que podeu trobar al nou disc de Pep Gimeno Botifarra & Pau Chafer. El disc s’anomena «A un home que ve del poble, ningú fa abaixar la cara», i en aquesta cançó col·labora també Miquel Gil.

Podeu veure també una versió més curta:

This content is blocked

This content is provided by Vimeo. It is blocked until you allow it.

Loading it allows Vimeo on this site.

 

La Colla d’Ontinyent – Lament (Saül Gómez Soler)

La Colla d’Ontinyent, sota la batuta de Jordi Soler Carbó,  interpreta l’obra LAMENT de Saül Gómez Soler, durant el  I CERTAMEN PER A GRAN COLLA DE DOLÇAINES I PERCUSSIÓ «CIUTAT DE CASTALLA», el passat 31 d’octubre de 2015.

Lament

Homenatge a les nostres serres cremades

2 La Colla d'Ontinyent Lament

Al Setembre del 2010, les nostres serres sofriren un dels majors incendis que es recorden, destrossant gran part de les nostres muntanyes i paratges. Mai havia vist a tot un poble tan trist com aquells dies, on veiérem sense poder fer res com se’ns cremava tot.

Aquesta humil obra intenta expressar el lament de la gent, la tristor i ràbia que sentirem pel que havia passat.

L’obra comença amb un Solo de dolçaina que intenta musicar l’imatge d’un arbre cremat. Aquest solo no és més que una introducció a l’inici real de l’obra on tot el grup ens dibuixa el tema principal de la peça, que intenta simbolitzar les nostres serres abans de ser cremades. Una mena de viatge a vista d’au. Finalitzat aquest viatge comença l’incendi a partir d’uns sorolls que evoquen l’inici de les flames, continuant amb una llarga secció frenètica que evoca la crema. Una secció que intenta plasmar l’angoixa de sentir-se dintre del foc, així com la velocitat amb la que es desbordaren les flames. Finalitzat l’incendi s’inicia la pluja que acaba d’apagar el foc, donant lloc a la desolació, al lament….
1 La Colla d'Ontinyent Lament

Aquest lament es converteix en ràbia al vore com possiblement hi havien interessos darrere dels focs (autovia d’agres, torres d’alta tensió al Torrater d’Ontinyent….). Ho intente simbolitzar reexposant la melodia de l’arbre cremat que és “xafada” pels especuladors, representats per els forts colps de la percussió i acords dissonants a les dolçaines.

No ens queda més que esperar que passe el temps i fer tot el que estiga al nostre abast per a que amb el transcurs dels anys les nostres muntanyes tornen a pintar-se de verd. Aquesta espera es simbolitzada pel sonar d’un metrònom (de vares i no digital) que es situarà al centre de l’escenari a la velocitat de 60 negres per minut (velocitat dels segons del rellotge). L’obra finalitza amb el dibuix de les nostres serres ja de nou vestides de verd reexpossant el tema inicial.

www.saulgomezsoler.es

Els Nanos de Cocentaina critiquen el canvi climàtic a ritme de dolçaina i tabal

0

Els Nanos de Cocentaina han reivindicat la lluita contra el canvi climàtic, entre moltes altres causes, durant la jornada festiva que ha omplert de gent el barri del Raval.

Qui haja passat hui pel barri del Raval de Cocentaina haurà vist una festa que està més viva que mai. Una xocolatada servia per a agafar forces i passar un matí ben dolç, acompanyat de la dolçaina i el tabal.  Però a banda de la típica xocolatada i els diferents Nanos , enguany hem pogut gaudir també d’una «dansà» popular a càrrec dels alumnes de primer d’ESO de l’institut, que han donat més alegria, si cap, a aquesta festa que millora i es fa més gran cada any.

5 Nanos Cocentaina 2016

El canvi climàtic ha sigut una de les crítiques més recurrents, a conseqüència de l’oratge tan boig que estem tenint durant aquest hivern. Però també hem pogut veure les reivindicacions de la Plataforma per la Llei de Dependència, o  d’alguns col·lectius locals que demanen una nova seu, o millores per a la realització de les seues activitats. Tampoc  s’han amagat gens Iñaki Udangarin, Cristina , Alfonso Rus, Rita Barberà… que han deixat clar que la corrupció (valenciana i també de la Casa Reial),  és també un tema molt preocupant.

1 Nanos Cocentaina 2016

A la vesprada la festa ha continuat, amb danses populars per als més menuts, acompanyats de la música de la Colla Mal Passet de Cocentaina. L’any que ve més i millor!

 

 

Un riu de gent pel valencià desborda la presentació de la Trobada a Montaverner

0

La Trobada d’Escoles en Valencià a la Vall d’Albaida es presentà a Montaverner el passat divendres amb un espectacle musical protagonitzat pels professors i alumnes de l’escola pública Doctor Esplugues. A la nit, l’Associació «El Llombo» d’Ontinyent fou guardonada amb el 21é Premi Benicadell.

L’espectacle, amb música d’Obrint Pas, The Killers, Coldplay, El Diluvi o Jaume Sisa entre d’altres, representà el procés d’elecció de la mascota per a la pròxima trobada. Xavi Sarrià i Miquel Gironés, ex-membres d’Obrint Pas, pogueren gaudir en directe d’un musical que, en part, s’inspirava en les seues lletres.

'Un riu de gent pel valencià' desborda la presentació de la Trobada a Montaverner

Tunet, Pontet, Blibli i Maneta eren els quatre candidats a ocupar el valorós càrrec. Cadascun d’ells representa els trets definitoris que caracteritzen el poble de Montaverner i els seus habitants. Per separat es mostraren entranyables; però junts, invencibles. Així doncs, tot un seguit de «joves assessors» decidiren fusionar i materialitzar tradició, cultura popular, llengua, història, estima per la natura autòctona, medi ambient, reciclatge, literatura i, per descomptat, alegria en «una nova companya». Fet i fet, de la mà de les xiquetes i xiquets del CEIP Doctor Esplugues va nàixer SOM-RIUS, una figura que simbolitza i recull  tot allò que les Trobades transmeten com a moviment cívic.

'Un riu de gent pel valencià' desborda la presentació de la Trobada a Montaverner

Finalitzada la funció, la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià lliurà el 21é Premi Benicadell, un guardó que, en aquesta ocasió, va reconéixer la tasca lingüística de l’Associació de Veïns «El Llombo» d’Ontinyent. Amb més de 25 anys d’existència, l’entitat sempre ha tingut el valencià com a eina de comunicació i informació reivindicativa i cultural.

Com a cloenda de la prejornada festiva per la llengua, Carles Pastor, músic de Montaverner i antic alumne del Doctor Esplugues, junt amb l’ontinyentí Jordi Silvestre al violí, i Juanjo Blanco a l’acordió tancaren la nit amb una actuació musical al restaurant «El Tossal».

Comptat i debatut, la Vall d’Albaida ja espera l’arribada de la primera de les 19 Trobades d’Escoles en Valencià que vindran amb la primavera a les nostres comarques. Recordeu, tindrà lloc el 9 d’abril a Montaverner.

 

‘Viatjant i llegint’ reuneix desenes de persones a Muro

1

Muro acollí la iniciativa «Muro conta», una ruta literària i cultural que va reunir desenes de persones al centre històric de la vila, i que forma part del projecte «Viatjant i llegint«, coordinat per l’escriptor Francesc Gisbert.

El proppassat diumenge, la vila de Muro encetava els actes de la Trobada d’Escoles Valencianes amb una ruta per degustar la història i cultura de la vila, organitzada per la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i El Comtat i l’Ajuntament de Cocentaina.

1 Ruta Literària Muro Conta

Durant la passejada, que va recórrer bona part del centre històric de la vila, els assistents pogueren gaudir d’un bon recull de cultura murera contada per alguns dels seus més il·lustres habitants . Així, la cronista oficial Elia Gosálbez ens delectà amb alguns dels capítols més importants de la seua història; Aureli Prats, Joanjo Pascual i Manolo Pérez contaren anècdotes i curiositats relacionades amb el poble; o els poetes Alba Vilaplana, Joan Jordà i Lluís Garcia, que recitaren alguns textos amb molt de gust a Muro. Una emocionada Mercè Climent ens regalava també una poesia del seu pare, el murer Joan Climent Fullana, així com un fragment de Marc i el poder sobre el temps, contada al carrer Sant Roc, un dels llocs on transcorre la història.

3 Ruta Literària Muro Conta

L’itinerari literari i cultural, amenitzat musicalment per alguns membres de la colla La Xafigà, finalitzà a cobert a les instal·lacions del Celler de la Muntanya. A conseqüència de la pluja, algunes intervencions no es van poder realitzar, i es van posposar per a una propera ruta que tindrà lloc el 12 de juny, amb motiu de la Festa del Llibre.

El poble de Muro té una agenda farcida i variada d’activitats culturals prèvies a la Trobada d’Escoles Valencianes del pròxim 16 d’abril. El concert d’Home Romancer, la huitena edició del Festitró, o el lliurament dels premis Sambori són alguns dels actes als que podrem assistir en breus. No pots faltar!

Podeu veure l’agenda completa d’activitats prèvies al següent enllaç.

 

El Nanos de Cocentaina: tradició i crítica enregistrades en format audiovisual

0

El passat divendres es va presentar el DVD-documental La Festa dels Nanos de Cocentaina, un audiovisual que pretén ser testimoni d’una tradició ben emblemàtica a la capital del Comtat, i que cal preservar i adaptar a l’actualitat per tal que no quede en l’oblit.

La presentació va estar precedida per una dansada improvisada en les instal·lacions del Casal de la Joventut de Cocentaina, amenitzada per la colla Mal Passet. Durant l’acte, van intervenir alguns membres de la Garbera Cultural El Guaret, i l’escriptor Francesc Gisbert com a representant la Cooridnadora pel Valencià de l’Alcoià-Comtat, impulsors del projecte. A més a més, participaren integrants de la Colla Mal Passet de Cocentaina i dels grups de danses locals, agrupacions que també s’han situat al capdavant de la revitalització de la festa.

El documental recull testimonis d’algunes de les dones del barri del Raval, gràcies a les quals es manté la plantà dels Nanos cada tercer dimecres de quaresma. Les imatges mostren com es confeccionen els Nanos, des dels més tradicionals fins als més innovadors i vistosos. També, quines són les crítiques i les temàtiques més habituals que manifesten els perots mitjançant cartells i, per descomptat, com gaudeixen els més menuts d’aquesta data. A banda, també s’inclouen imatges de la III Dansà dels Nanos, ja que, com apuntàvem, la barreja de la festa amb la dansa al ritme de tabal i dolçaina juga un paper ben rellevant per a la seua recuperació i realçada.

Cocentaina acull la IV Dansà dels Nanos el proper diumenge 28 de febrer

La IV edició de la dansà serà el pròxim diumenge 28 de febrer, a partir de les 10.30h. La jornada, adreçada a qualsevol veí de la vila i visitants, s’iniciarà a la Placeta Sant Miquel. Tot seguit, s’emprendrà un recorregut pels carrers del poble, per finalitzar amb un dinar de germanor «de faixeta». Els nanos, per la seua banda, es plantaran als carrers del Raval el 2 de març. De nou, els veïns, les associacions i els centres escolars gaudiran d’una cita que cal fixar i mantenir al calendari.

RECORDEU: podeu gaudir amb el documental fent click al següent enllaç!

El Mercat de Canèssia promou amb éxit la cultura i els productes de la terra a L’Orxa

La calçotada popular i la presentació del llibre «No Mataràs» de Victor Labrado reuniren desenes de visitants al Mercat de Canèssia de L’Orxa.

La població de L’Orxa (El Comtat), acull cada tercer diumenge de mes el Mercat de Canèssia. Un punt de trobada econòmic i cultural on podem trobar articles artesanals, del productor al consumidor, ecològics, de proximitat i de temporada. També serveix per donar a conéixer la nostra cultura, en aquesta ocasió de la mà de Víctor Labrado, amb la presentació del llibre «No mataràs«, premi Enric Valor de novel·la.  També s’ho passaren en gran els més menuts, amb un taller de reciclatge on pogueren confeccionar les seues propies serps, utilitzant taps de suro.

Mercat Canèssia L'Orxa El Comtat No Mataràs Víctor Labrado

La presentació del llibre «No mataràs«, del suecà Víctor Labrado, tingué una molt bona acollida. La relació que mantingué amb L’Orxa el protagonista de la novel·la, Pepe «El Carinyo», causà expectació entre els assistents que n’havien sentit parlar. «Carinyo» fou un heroi popular, considerat l’últim roder valencià.  El que fou un dels millors jugadors de raspall de la Safor, va passar la postguerra vivint d’amagat amb els maquis i fugint de la Guàrdia Civil, i ara Víctor Labrado ens fa aplegar la seua història «sense concessions a la ficció«, després de molts anys d’investigació.  Un llibre apassionant que segur que no deixarà indiferent a ningú.

Mercat Canèssia L'Orxa

I com ja és temps de calçots, el col·lectiu Benisterra de Beniarrés s’encarregà, durant tot el matí, de servir els millors calçots «del terreno«. Els nombrosos assistents a la Plaça de l’Església pogueren degustar-los acompanyats d’un bon vi de Llíber, o del millor embotit de la terreta. I per finalitzar, com no, el millor café, també de les nostres comarques, de la mà de Café Barsel.

 

 

 

La Colla d’Ontinyent – Dolça memòria (J.R. Pascual Vilaplana)

La Colla d’Ontinyent interpreta el pasdoble DOLÇA MEMÒRIA de José Rafael Pascual Vilaplana, durant el I CERTAMEN PER A GRAN COLLA DE DOLÇAINES I PERCUSSIÓ «CIUTAT DE CASTALLA», el passat 31 d’octubre de 2015.

El Portell – Oración del Remanso

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

El Paraná és el segon riu més important d’Amèrica del Sud. En una de les seues voreres creix Rosario, una de les ciutats més grans d’Argentina.

Com totes les grans ciutats, Rosario té els seus suburbis: racons de misèria a l’esquena de l’opulència, on subsistir és una tasca complicada. «Remanso Valerio» n’és un exemple. Un barri amb carrers de terra i cases de «xapa» on malviuen 300 famílies de pescadors.
Gent humil que s’ha de jugar la vida dia a dia per tal de furtar-li al Paraná el seu peix, el seu sustent. Jorge Fandermole, a ritme de «xamamé«, dedica aquesta cançó al barri de Remanso Valerio, al seu Crist dels Pescadors. Fou interpretada per la parranda El Portell de Castalla a l’Auditori de Castalla, el passat 26 de desembre de 2015.

Soy de la orilla brava del agua turbia y la correntada
que baja hermosa por su barrosa profundidad;
soy un paisano serio, soy gente del remanso Valerio
que es donde el cielo remonta el vuelo en el Paraná.

Tengo el color del río y su misma voz en mi canto sigo,
el agua mansa y su suave danza en el corazón;
pero a veces oscura va turbulenta en la ciega hondura
y se hace brillo en este cuchillo de pescador.

Cristo de las redes, no nos abandones
y en los espineles déjanos tus dones.

No pienses que nos perdiste, es que la pobreza nos pone tristes,
la sangre tensa y uno no piensa más que en morir;
agua del río viejo llevate pronto este canto lejos
que está aclarando y vamos pescando para vivir.

Llevo mi sombra alerta sobre la escama del agua abierta
y en el reposo vertiginoso del espinel
sueño que alzo la proa y subo a la luna en la canoa
y allí descanso hecha un remanso mi propia piel.

Calma de mis dolores, ay, Cristo de los pescadores,
dile a mi amada que está apenada esperándome
que ando pensando en ella mientras voy vadeando las estrellas,
que el río está bravo y estoy cansado para volver.

Cristo de las redes, no nos abandones
y en los espineles déjanos tus dones.