Els grup de metalls ‘Castalla Bone & Friends’ omplen l’Auditori de Castalla

0

‘Castalla Bone & Friends’, formada per alguns dels millors metalls de tot l’estat, ompliren de gom a gom l’auditori de Castalla amb una selecció d’obres de diversos estils.

Sonaren peces com la inicial «Fanfàrria La Peri«, de Paul Dukas, en un arranjament del castellut Kiko Juan Rodríguez, o l’obra «The Old Song«, del picassentí Miguel Guerra, on escoltarem a Ximo Vicedo (de l’Orquestra Simfònica de RTVE)  com a trombó solista.

Els grup de metalls 'Castalla Bone & Friends' omplen l'Auditori de Castalla«Élegie«, del compositor rus Sergei Rakmaninoff, fou interpretada per Juan Sanjuan com a solista, mentre que l’espectacular «Eastwind«, de Jean-François Michel, fou un duel de melodies zíngares entre la trompeta de Lluís González i el trombó del castellut Jordi Berbegal Rico.

La segona part continuà amb les obres «Concerto» de Vivaldi, arranjada també per Kiko Juan i amb Miguel Esteve i Dani Quiles com a veus solistes, i l’obra guardonada l’any 2011 amb el premi del públic a l’Slide Factory Composittion Battle, «Els 7 trombons de l’apocalipsi«, del compositor de Bunyol Santi Miguel, el qual es trobava entre el públic.

Els grup de metalls 'Castalla Bone & Friends' omplen l'Auditori de CastallaLa interpretació de «Doctor Decker«, de Christian Lindberg, sonà acompanyada d’una divertida representació teatral on s’escenificà una tortuosa visita al dentista, motiu que inspirà la composició de l’obra.

Més festeres sonaren «Agüero«, un pasdoble clàssic que encara s’escolta als festejos populars de l’Aste Nagusia a Bilbao, i la «Fanfàrria Templària» del castellut Carlos Esteve, amb la formació de Castalla Bone & Friends al complet.

Finalment s’interpretaren dos nadales, que posaren el punt final a una vetllada on la qualitat musical i la germanor foren les notes destacades.

[Innocentada] La Gossa Sorda s’acomiadarà al Festivern 2018

0

«Ara va en serio», ha declarat Josep Nadal, cantant de La Gossa Sorda i actualment diputat a les Corts Valencianes.

L’organització festivernera ha volgut donar una sorpresa als assistents que ja comencen a arribar a Tavernes de la Valldigna, i és que ja treballen al cartell del festival de cara a l’edició 2017/18.

Per anar obrint boca, i amb una tirada inicial d’entrades a la venda, a preu de 500€, han confirmat els primers grups que incendiaran la carpa del Festivern en la tretzena edició: el comiat definitiu de La Gossa Sorda, sens dubte, serà un dels concerts més esperats de la temporada.»No serà l’últim», ha declarat Josep Nadal. «Després farem un parell o més en Corea del Nord, i eixos sí que seran els últims». «O ja vorem». Ha declarat visiblement il·lusionat.

A més a més, l’organització també ha confirmat que, per fi, els ontinyentins Tashkenti podran realitzar el seu concert de comiat dels escenaris després d’alguns anys d’imprevistos. «Si l’oratge acompanya», en declaracions d’un dels membres del grup.

Com a novetat, cal destacar també la col·laboració especial de Kalebarraka, que seran els encarregats de donar les campanades junt amb el grup ZOO. Potser, aquesta siga la reconciliació més esperada al panorama social i festiu dels pobles de moatros, un esdeveniment que, de segur, durarà anys en l’imaginari col·lectiu.

 

El Sogall culmina el seu 25è aniversari amb un any de música

0

El Sogall de Castalla culminà anit el seu 25è aniversari amb un viatge per les festivitats i actes d’un any de la colla, amb la participació d’alumnes de conjunt, preparatori i primer curs de llenguatge musical.

La nit del passat 18 de desembre gaudirem amb el darrer acte pel 25è aniversari de la colla de dolçainers i percussió El Sogall de Castalla, amb un espectacle entretingut i divertit que repassà els actes més representatius en els que participa la colla al llarg de l’any.

Després de l a projecció del vídeo pel 25è aniversari de la colla i d’una divertida introducció de Manel Espinosa, escoltarem una atronadora batucada, amb la participació dels alumnes d’aquest taller, que anunciava els Carnestoltes de febrer, el primer dels actes d’aquest particular viatge. Continuaren amb un emotiu homenatge als companys Paco Guill Rico i Vicent Pérez Estruch, que desgraciadament ja no es troben entre nosaltres,  a ritme de processó i la interpretació de l’obra «Verge de Gràcia».

El Sogall culmina el seu 25è aniversari amb un any de música

Maig és el mes de Sant Pasqual i la fira de Sant Isidre.  S’interpretaren les melodies tradicionals de les carreres de la festivitat de Sant Pasqual i es feu una representació d’aquest moment amb les xiquetes i xiquets corrent pel passadís de l’auditori de Castalla per tal d’aconseguir els dolços (en aquest cas una dolçaina). També s’interpretà «Hefèstica», música tradicional per al correfocs que es fa cada any a la fira de Sant Isidre.

El Bouet de la Sang i els recitals de fi de curs sonaren a ritme de pasdoble amb «Gener» i «El Bequetero», mentre que unes cercaviles ens recordaven que ja aplegava «La Vaqueta» pel mes d’agost. Setembre radiant despertava amb les festes més importants de l’any per a la colla: els Moros i Crisitans i les tradicionals danses. Sonaren «Moros de l’Alqueria» i la música tradicional de la Dansà que sona any rere any al carrer Major.

El Sogall culmina el seu 25è aniversari amb un any de músicaNo podia faltar tampoc el 9 d’octubre, amb la interpretació d’uns passacarrers, o dos de les festes més autènticament castelludes: les «Catalinetes» i els «Nicolauets». Participaren xiquetes i xiquets cantant la popular cançó de les Catalinetes i Manel Espinosa recità els versets dels Nicolauets. Finalment aplegàrem a desembre, on no podien faltar les tradicionals nadales.

Com a colofó final s’interpretà l’obra «Periple», una espectacular obertura composada per David Leal Esteve i dedicada al grup pel seu 25è aniversari, i es feu un brindis a l’escenari amb antics membres de la colla.

Més de 50.000 persones enceten el Nadal a la Fira de Xixona

0

Més de 50.000 persones inicien la temporada nadalenca de la manera més dolça, a la Fira de Nadal que Xixona acull amb èxit des de ja fa huit edicions.

Durant quatre jornades, coincidint amb el pont de la Puríssima, la capital del dolç i el torró per excel·lència ha rebut la visita de més de 50.000 persones per gaudir de l’amplíssima oferta cultural, gastronòmica i tradicional que s’oferia a la vila. Sens dubte, la localitat veu augmentat el nombre d’assistents amb cada edició, fet que converteix l’emblemàtica fira en un referent turístic consolidat.

Més de 50.000 persones enceten el Nadal a la Fira de Xixona
Torró de Xixona

Els visitants han pogut tastar la gran varietat gastronòmica de les comarques gràcies a l’oferta dels més de cent expositors situats al llarg de l’avinguda de “la Plaça”. Per descomptat, els torrons locals han estat els grans protagonistes en totes les seues varietats: a la pedra, en crema, amb fruites i, fins i tot, en format licor.

Com ja ve sent habitual, la Fira es va complementar amb una immensa oferta cultural i lúdica al voltant de les tradicions nadalenques locals i comarcals. Així, s’ha comptat amb la col·laboració de diverses agrupacions musicals de Xixona, com ara la Colla de dolçainers i tabaleters Els Arreplegats, o amb la del Grup de Danses. Els balls de la zona, de fet, ja són tot un clàssic a la programació d’actes d’aquesta cita nadalenca anual.

Més de 50.000 persones enceten el Nadal a la Fira de Xixona
Actuació del Grup de Danses de Xixona

A banda, els més menuts també han participat de la Fira de Nadal gràcies als diversos tallers programats per a tota la família. En aquest sentit, cal destacar el taller de creació de les anomenades “Aixames”, així com la posterior rodà a la nit. Les aixames, també anomenades fatxos, atxes o maixameles, són artefactes d’espart que es confeccionen de forma artesanal i s’encenen per rodar-les en cercles. Aquesta tradició, que commemora l’arribada del Solstici d’Hivern, és també molt popular a altres localitats de Diània, com ara Tibi, Onil o Millena.

La Vall de Gallinera reivindica la qualitat dels olis de proximitat a la I Festa de l’Oli

0

Amb motiu del III aniversari del Mercat de la Foradà, els pobles de la Vall de Gallinera han impulsat una jornada dedicada a l’oli d’oliva autòcton. Així, la I Festa de l’Oli naix amb l’objectiu de reivindicar la gran qualitat d’aquest producte als municipis de la zona.

La I edició de la Festa de l’Oli ha estat, sens dubte, l’activitat destacada del Mercat de la Foradà del mes de desembre. Mitjançant una xarrada i un amplíssim tast d’olis, els organitzadors del mercat han volgut centrar la temàtica del mercat en la gran qualitat amb què compten les diferents variants d’oli d’oliva en la Vall de Gallinera i les comarques properes. No debades, el refranyer popular deixa ben clar que «A la Vall de Gallinera, bon oli i millor cirera».

La Vall de Gallinera reivindica la qualitat del seu oli d'oliva autòcton
Un moment del tast d’olis a la I Festa de l’Oli

Pep Romany, del restaurant Pont Sec de Dénia, ha estat l’encarregat d’oferir la xarrada sobre la qualitat de l’oli. Al posterior tast es podien trobar varietats del producte on l’oliva s’ha arreplegat en una fase temprana, i per tant el seu sabor esdevé contundent amb tocs amargs, o bé ha estat arreplegada en fase de maduració, i el sabor de l’oli resulta més dolç i suau. A més a més, hi havia algunes varietats d’oli ecològic, resultat d’un conreu del fruit que rebutja els productes químics sintètics, o organismes modificats genèticament.

La Vall de Gallinera reivindica la qualitat del seu oli d'oliva autòcton
Concert a càrrec de l’Orquestra de Plectre Ciutat de Cullera

La jornada de diumenge va posar el punt i final a un cap de setmana ben farcit d’activitats a aquest encisador indret de la Marina Alta. Dissabte, tingué lloc una jornada solidària amb Ivan Alemany, veí de la Vall de Gallinera que necessita una nova cadira de rodes. Diumenge, a banda de la festa de l’oli, el Mercat de la Foradà va comptar amb una ruta urbana pel terme d’Alpatró, un contacontes infantil a càrrec de les escriptores Mercè Climent i Xaro Navarro, i la participació itinerant de la Batukada Benibatuka, des de Benirrama. Com a colofó de la celebració de tres anys produïnt, venent i consumint productes de proximitat, l’Orquestra de Plectre Ciutat de Cullera ha interpretat un repertori de cançons ben heterogeni i per a tots els públics en la parròquia d’Alpatró. Entre d’altres, sonaren les melodies de les obres Rapsodia valenciana, de Manuel Penella, o Recuerdos de la Alhambra, de Francisco Tarrega.

L’Almàssera dels Moltó d’Alpatró, seu de visites guiades a partir del pròxim dissabte

0

Els propietaris de la Casa Rural El Castellot d’Alpatró (Vall de Gallinera) enceten un cicle de visites guiades al museu ‘L’Almàssera dels Moltó’. Aquest espai esdevé testimoni de la producció d’oli d’oliva autòcton en l’entorn rural.

Després d’un temps realitzant treballs d’adequació, l’Almàssera dels Moltó, situada al terme d’Alpatró (Vall de Gallinera, Marina Alta), ja està a punt per rebre visites.

Les visites guiades es podran realitzar dissabtes, a partir de les 12.30h, i diumenges a partir de les 16.30h. El preu «establert» es basa en el mètode de la Taquilla Inversa. És a dir, els assistents pagaran el que creguen oportú després d’haver gaudit amb una hora d’immersió per les instal·lacions del museu.

Durant la visita guiada es podrà descobrir un espai que ha quedat intacte amb el pas dels anys, i que allotja entre les seues parets milers d’històries sobre les dones i els homes que feien possible la producció de l’oli d»oliva autòcton, un producte que avui dia és imprescindible en cada llar del País Valencià.

Pots trobar més informació sobre l’oferta d’activitats a la Vall de Gallinera al web www.gallinera.es.

Orquestra Simfònica del SENT-ME – Concert per a clarinet i orquestra (Weber)

0

L’Orquestra Simfònica del SENT-ME interpreta el «Concert per a clarinet i orquestra» de Carl Maria von Weber durant el SENT-ME COCENTAINA 2016. La solista és, amb 16 anys, Joana Maria Albons desde Mallorca i el director Airam Déniz, de Gran Canaria.

Escola Valenciana llança una campanya solidària amb els refugiats al País Valencià

0

Sota el lema ‘Un euro, llavor de solidaritat pels refugiats al País Valencià’, Escola Valenciana llança la novena edició de la campanya escolar de sensibilització. Els fons recaptats es destinaran a la Comissió d’Ajuda al Refugiat del País Valencià, (CEAR PV), amb l’objectiu d’ajudar les persones que s’han vist forçades a deixar la seua terra.

El nombre de persones que s’han vist forçades a abandonar les seues cases augmenta a un ritme vertiginós segons passen els anys. Al 2014 es va produir a Europa la crisi migratòria i humanitària més gran des de la Segona Guerra Mundial: més de 65 milions de persones patiren la cruesa d’haver de fugir dels seus països. Els dos últims anys la Mediterrània s’ha convertit en una gran fossa comuna. Vora 6.800 persones, segons dades d’ACNUR, han perdut la vida tractant de fugir de la guerra i la misèria. A causa de la situació crítica que pateixen els refugiats i les refugiades i l’escassetat de recursos econòmics, humans, sanitaris, dels quals disposen els centres d’acollida, Escola Valenciana incideix de nou en aquest drama per ajudar-los a continuar endavant.

Així, l’entitat cívica ha volgut comptar amb CEAR PV, una entitat que ofereix atenció directa i integral a les persones refugiades des de diversos àmbits: l’acolliment, la inserció laboral i l’atenció psicosocial, la defensa jurídica i la denúncia, per a avançar en el reconeixement dels seus drets.

Per un món més just

Els xiquets i les xiquetes que vulguen ajudar les persones refugiades al País Valencià, sols hauran d’aportar un euro dels seus estalvis i, amb aquest senzill gest posaran el seu gra d’arena en el foment de l’ajuda humanitària i enfortiran els valors de convivència, educació per a la pau, la llibertat, la tolerància, la solidaritat i la no-violència, per a construir un món més just. La campanya estarà activa fins al 30 de gener, dia en què es commemora el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau.

Amb la iniciativa de conscienciació social ‘Un euro, llavor de solidaritat pels refugiats al País Valencià’, CEAR PV, a través d’Escola Valenciana, posa a l’abast dels centres educatius recursos didàctics per a treballar a l’aula les formes de persecució i vulneracions de drets humans, així com la necessitat de protecció. Es tracta d’acostar a l’estudiantat la realitat i les dificultats que les poblacions refugiades troben quan arriben al País Valencià. L’anterior campanya solidària que promogué Escola Valenciana es va adreçar a ACNUR, concretament a als refugiats sirians, i va aconseguir recaptar un fons de 14.073 € gràcies a la implicació de les escoles valencianes en el foment de l’ajuda humanitària.

Els centres educatius interessats a participar en “Un euro, llavor de solidaritat pels refugiats al País Valencià” cal que ho comuniquen a Escola Valenciana i indiquen el nom del centre i la població mitjançant el correu escola.v@fev.org o al telèfon 96 347 27 83.

Escola Valenciana llança una campanya solidària amb els refugiats al País ValenciàEls centres d’acollida

CEAR PV treballa sota dos eixos fonamentals: d’una banda, la defensa del dret d’asil i els drets de les persones refugiades apàtrides i migrants vulnerables, les persones amb necessitat de protecció internacional o en risc d’exclusió social i, d’altra banda, treballa per afavorir els processos d’integració social d’aquestes persones al País Valencià.

Per assolir aquests objectius l’entitat compta amb diferents àrees de treball que pretenen donar una resposta global i integral a les dificultats derivades de l’asil, el refugi i el fet migratori forçat, a les quals han de fer front les persones refugiades, apàtrides i immigrants vulnerables a casa nostra.

La campanya “Un euro, llavor de solidaritat pels refugiats al País Valencià”, organitzada per Escola Valenciana i CEAR PV, ha comptat amb la col·laboració de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació.

Els músics de Diània participen del disc recopilatori de nadales en valencià ‘Ara ve nadal’

0

Ara ve nadal recopila algunes de les nadales tradicionals valencianes més populars de tots els temps. Les tonades, però, sonen en versió pop-rock, de la mà dels grups del moment al panorama musical valencià.

El disc naix amb l’objectiu de recuperar i fer arribar a tots els racons del nostre país un repertori de cançons populars ben valuós. Dins de la selecció de temes, realitzada pel professor Josep Vicent Frechina i els mateixos grups, podem trobar algunes ben representatives i intergeneracionals, com ara “Pastorets i pastoretes”, “A Betlem me’n vull anar” o “La nit de nadal”. El disseny del CD, per la seua banda, ha estat a càrrec de Daniel Olmo, d’Estudi Grafena.

Ara ve nadal compta, a més, amb una alta participació de grups de música emmarcats al territori Diànic. Així, Arthur Caravan, provinents d’Alcoi, canten “Pastorets i pastoretes”; Lilit i Dionís, des de Pego, interpreten la “Nadala del poble de Callosa d’En Sarrià”; el cantautor contestà Andreu Valor fa sonar “Parrampin”, El Diluvi, des de Castalla, canten “Tampa Tapam”; el cantautor socarrat Feliu Ventura, que interpreta “Ai, Pep!”, i el grup ontinyentí Gent del desert, que canten “Ou, ou, quina meravella”. A més a més, també hi participen grups i cantants de comarques com l’Horta o la Ribera, com ara Sva-Ters, Mox, Tardor o Pau Alabajos.

Ara ve nadal, impulsat per la Diputació de València, a través de la Unitat de Normalització Lingüística, es va presentar el passat 24 de novembre al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), i ja es troba disponible en plataformes digitals i en format físic en la botiga en línia de Mésdemil, productors del disc.

 

 

Bandas de música. Un patrimonio único en Europa

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Amb motiu de la festivitat de Santa Cecília, patrona dels músics, estrenem el reportatge «Bandas de música. Un patrimonio único en Europa», una peça audiovisual que planteja la declaració de les societats musicals valencianes com a Bé d’Interés Cultural (BIC).

El documental «Bandas de música. Un patrimonio único en Europa» tracta des de diferents perspectives periodístiques quin és el paper de la música i les composicions fetes per a banda al nostre territori. Planteja, a més, la possibilitat què el fenomen cultural bandístic, potser el més rellevant de la Unió Europea, obtinga la catalogació de Bé d’Interés Cultural i, amb ella, el reconeixement social que mereixen.

Aquest vídeo ha estat el Treball de Fi de Grau en Periodisme de Micaela Lafratta, estudiant a la Universitat de València.

 

Dani Miquel i la banda jove de l’AUM Bocairent – La Princesa Ratolina

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Hi havia una vegada una princesa Ratolina (a vore com fan les rates) què se’n volia casar; però esta era molt espavilada, volia casar-se amb el personatge més poderós del món. Així què va anar a la escola i li va dir al mestre.

– Mestre! Quin és el personatge més poderós del món?

I el mestre es posa a pensar. (a vore com pensen els mestres, a vore… Hi ha algun mestre que pensa així eh!)

I un dia que el mestre ix al carrer, mira el cel i allà dalt del cel va vore el…. Sol. I va dir:

– Princesa ratolina, el personatge més poderós del món, és el Sol. Perquè ell ho il·lumina tot i fa créixer els millors amics del hòmes i de les dones que són els…? (Els arbres!!!) els arbres, molt bé, el gossos no, eh, el gossos no, els arbres.

Així que la princesa Ratolina agafà una motxilla, una cantimplora i mitja dotzena de caquis de la Alcúdia (he, he)

La princesa Ratolina, el sol ha anat a buscar, li ha dit:

-Fill de la meua vida, jo amb tu em vull casar.

El solet que se n’alegra, però no ho pot acceptar, perquè el núvol té més força, el tapa i no pot brillar.

– Així que el núvol és més fort que tu? sol, solet…
– Sí!

La princesa Ratolina, el núvol anat a buscar, li ha dit:

-Fill de la meua vida, jo amb tu em vull casar.

Al núvol li cau la baba, i li diu tot somrient (eh, princesa):

-Si busques qui té la força  (Qui té la força?)
– La resposta està en el vent.
– El vent és més fort que tu, núvol, nuvolet…?
– Sí

La princesa Ratolina(erre que erre), el vent ha anat a buscar, li ha dit:

-Fill de la meua vida, jo amb tu em vull casar.

El vent fa una bufanada, de tant que se’n va alegrar, però diu que la muntanya, és forta i el fa parar.

– Així que la muntanya és més forta que tu…
– Sí!

La princesa Ratolina, a la muntanya ha anat, li ha dit:

-Filla de la meua vida, jo amb tu em vull casar.

La muntanya que tremola, poc a poc es va desfent, i de tota aquella terra, un ratolí va apareguent. (sabeu que passà)

-Tot això ho has fet tu?. Diu la princesa, i el ratolí diu:

-Sí!

La princesa Ratolina (la de bo), agafant el ratolí, li ha dit:

-Fill de la meua vida, vas a ser el meu marit.

Que voltes pega la vida (ah, ja voreu), per anar al mateix lloc, viu, disfruta i diverteix-te (això sempre), i no sigueu albercocs…sou albercocs vosaltres? No!!!»

Ensemble Casa Mediterráneo –La Galana y el mar (Sent-me Cocentaina 2016)

0

L’ «ENSEMBLE CASA MEDITERRÁNEO» dirigit per Ignacio García-Vidal, interpreta la cançó popular sefardita «LA GALANA Y EL MAR» durant el SENT-ME COCENTAINA 2016.