Les festes de Moros i Cristians d’Alcoi, les més populars al País Valencià, situen en l’actualitat la batalla decisiva que les tropes musulmanes i cristianes lliuraren a la localitat al segle XIII, més concretament el 1276. D’aquest fet, i com és habitual en qualsevol conflicte, tan sols queda constància de la «gran gesta» dels vencedors. Aquest període històric, de fet, ens arriba documentat a través del ‘Llibre dels Fets’, de Jaume I. Però… qui era el visir Al-Azraq, i per què lluitava per resistir a la Muntanya?

Les festes de Moros i Cristians evoquen la històrica croada que donà lloc a la conquesta del Regne de València, per part del rei Jaume I. Més concretament, es fa referència a la conquesta de la Muntanya, un territori que també ha estat denominat per alguns geògrafs andalusins com Yibal-Balansiya. Un terme paral·lel, encunyat per l’etnobotànic Joan Pellicer (Bellreguard, 1947), seria Diània. En definitiva, ens referim a la demarcació coneguda actualment com a Comarques Centrals Valencianes, caracteritzades per la successió de muntanyes i valls que s’estén des de Xàtiva fins a Alacant, des de la Mariola fins al mar de Dénia.

Com és habitual en qualsevol tipus de conflicte, mai s’emfatitzen els motius, el caràcter, ni encara menys les virtuts del bàndol vençut. El visir Al-Azraq, encarnat per la figura del Capità Moro en la festa popular d’Alcoi, és un total desconegut per a la majoria dels valencians. Al voltant d’Al-Azraq, el principal dirigent de les revoltes mudèjars, tot és incertesa, des de la data exacta del seu naixement, fins al significat del seu malnom i la relació d’aquest amb l’aparença física. «Al Azraq», que literalment vol dir «el Blau», s’ha lligat tradicionalment a la possibilitat que el visir tingués els ulls blaus, un tret que no està comprovat.

Si bé resulta força complicat trobar referències bibliogràfiques i testimonis sobre la seua existència, no és impossible. Paradoxalment, el millor document per il·lustrar el personatge és El llibre del Fets, una crònica lliurada pel seu arxienemic, el rei Jaume I, en què, des del seu punt de vista, relata la conquesta cristiana de la Muntanya. Malgrat tot, no hi ha dubte que Al-Azraq fou una figura clau en un període històric rellevant, i és per això que escriptors, investigadors, músics, il·lustradors o fotògrafs contemporanis el mantenen viu mitjançant la cultura.

«Al-Azraq fou una figura clau en un període històric rellevant, i és per això que escriptors, investigadors, músics, il·lustradors o fotògrafs contemporanis el mantenen viu mitjançant la cultura»

Al-Azraq, viu culturalment

Pel que fa a l’àmbit literari, no són pocs els qui s’han interessat per l’insigne visir de la Muntanya. L’obra més recent, però, ha estat la de l’autor d’Alacant Josep-David Garrido i Valls, que ha lliurat l’assaig literari Al-Azraq. El cabdill andalusí que desafià Jaume I. L’autor pretén bastir la biografia del líder musulmà «que es convertí en el més gran maldecap de Jaume I». L’estudi, publicat per l’editorial Denes, reivindica les fonts en llengua àrab i el coneixement d’aquesta com a imprescindible per endinsar-se en el passat valencià medieval.

Abans, però, altres han fet el seu particular homenatge a Al-Azraq narrant la seua vida en format de novel·la històrica, documentada escrupolosament amb un intensiu treball de recerca bibliogràfica. És el cas de l’escriptor de Beniarrés (el Comtat) Just Sellés, qui lliurà fa ja més de tres anys l’obra Al-Azraq, el Blau. Crònica de la conquesta de la Muntanya, sota el segell Círculo Rojo. Sellés decidí contar la història des del punt de vista dels vençuts, fent, a més, un exercici d’empatia amb la població que habitava a Muntanya, els que ho perderen tot i foren esclavitzats o malfactors de la seua terra. Tot just, l’autor critica obertament la versió oficial de la conquesta, llegat de les cròniques medievals del rei Jaume. A més a més, féu un pas més enllà per abordar els aspectes humans dels personatges eixint a la muntanya, passant períodes de temps perllongats en localitzacions clau, com ara el castell d’Alcalà (la residència habitual d’Al-Azraq). L’objectiu de les incursions pels dominis del visir no és altre que conèixer de primera mà el paisatge que, durant molts anys, fou motiu de disputa, mort i capitulacions. D’aquesta manera, el bon rei Jaume Matamoros, el Conqueridor, pare de tots els valencians, passa a ser un menyspreable tirà, un colonitzador en l’època medieval que féu fora els habitants autòctons.

En el terreny musical, cal destacar diverses composicions que s’han dedicat expressament a aquest personatge. «Al-Azraq era d’ací, i amava el seu país», diu la lletra d'»Ara vull fer memòria», del cantautor de la Safor Vicent Savall, que canta a la terra i la natura. Cal ressenyar també la composició de marxes mores inspirades en el visir i en l’època pròpiament dita, com ara la peça festera Terres d’Al-Azraq, del compositor i director d’Albaida (Vall d’Albaida) Juan Carlos Sempere Bomboí.

Per altra banda, cal deixar constància de la contribució dels propietaris d’alguns negocis locals, de les associacions culturals o grups excursionistes per recordar la història i, amb ella, el visir Al-Azraq. D’aquesta manera plantegen actes i vetllades culturals per tal d’acostar-se a aquells indrets que jugaren un paper fonamental durant les batalles del segle XIII. En aquest sentit, la Casa Rural «El Castellot», a la Vall de Gallinera, ha posat en marxa el cicle de rutes literàries i històriques «Jaume I vs. Al-Azraq, en lluita per la terra», on es conten les batalles i les pugnes mitjançant tècniques de realitat augmentada amb dispositius mòbils. La Unió Cultural d’Amigues i Amics de la Vall de Gallinera, per la seua banda, organitzà una vetllada cultural nocturna el passat estiu al castell d’Alcalà per commemorar el 800 aniversari del visir. Malgrat que, com dèiem, és poc probable fixar una data exacta al voltant del seu natalici, tot indica què aquest moment va tenir lloc en la dècada dels anys 10 del segle XIII i, per tant, qualsevol moment de la dècada que vivim podria ser l’encertat per a la celebració.

En definitiva, tot aquest entramat d’iniciatives culturals serveix per fomentar el turisme rural sostenible i fer valdre els espais naturals que tant s’estimaren els nostres avantpassats. Així mateix, per dotar d’una certa equitat, crítica i versemblança la nostra història i, consegüentment, les festes populars que s’hi inspiren. La gran Entrada dels Moros i Cristians d’Alcoi tornarà als carrers de la ciutat el pròxim dissabte 22 d’abril, i Al-Azraq ocuparà el lloc que mereix al nostre imaginari col·lectiu.

Article de Patri Ferre Arrabal, publicat al Setmanari El Temps (20/04/2016)