La Carrasca-Ecologistes en Acció ha presentat la seua anàlisi anual sobre els nivells de contaminació atmosfèrica d’Alcoi i d’Ontinyent durant 2018. El contaminant més problemàtic que es detecta és l’ozó troposfèric, que a Ontinyent supera àmpliament els valors objectius de protecció per a la salut establits legalment; a Alcoi s’han reduït els dies amb superacions dels límits legals, però la mitjana anual dels nivells d’aquest contaminant s’han incrementat lleugerament.

Un any més, la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció ha presentat els resultats de l’anàlisi de la qualitat de l’aire a Alcoi i Ontinyent, a partir dels registres de 2018 de les estacions de mesurament que la Xarxa de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica de la Generalitat Valenciana té en aquestes localitats.

El principal problema detectat continua sent  la contaminació per ozó troposfèric, especialment preocupant pel que fa a Ontinyent, on els nivells de protecció per a la salut establits per la legislació espanyola i europea  s’han superat en 55 ocasions, més del doble de les 25  que es permeten; de fet, la mitjana de superacions en els últims 3 anys (2016-2018) situen la localitat de la Vall d’Albaida com a la tercera població del País Valencià més afectada per aquest contaminant.

A Alcoi les superacions dels nivells legals de protecció per a la salut han tingut lloc en “només” 16 dies, per baix del límit de les 25 superacions .

No obstant això,  tant a Alcoi com a Ontinyent continuen superant-se àmpliament els nivells recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que segons les investigacions científiques són més adequats que la ja desfasada normativa europea. Les superacions d’eixos nivells han tingut lloc durant 101 dies a Alcoi i 141 a Ontinyent, concentrats, com és habitual, en el període que va d’abril a setembre. A més, la mitjana anual (mitjana de tots els valors horaris mesurats al llarg de l’any) s’ha incrementat lleugerament en les dos poblacions.

L’ozó troposfèric, també conegut com a ozó nociu, en contraposició al de la capa d’ozó de l’estratosfera (el que ens protegeix de la radiació ultraviolada emesa pel sol), és un contaminant secundari produït per la reacció, en presència de radiació solar, entre el diòxid de nitrogen i els hidrocarburs emesos pels automòbils i algunes indústries. L’Agència Europea de Medi Ambient calcula que es produeixen 1.800 morts prematures anuals a l’Estat espanyol com a conseqüència de l’exposició a nivells alts d’ozó. També es relaciona amb moltes patologies: malalties respiratòries i cardiovasculars, parts prematurs, problemes reproductius, pes baix en recent nascuts, irritacions oculars, etc.

La contaminació per ozó també té efectes molt negatius sobre la vegetació (boscos i cultius), qüestió sobre la qual ens estendrem en un pròxim comunicat.

La Carrasca-Ecologistes en Acció demana que tornen a mesurar-se a Alcoi les partícules fines (PM_2,5)

Sense cap justificacio, l’any 2014 la Conselleria de Medi Ambient va deixar de mesurar a Alcoi els nivells de contaminació per partícules fines, les anomenades PM_2,5. Cal destacar que en els anys anteriors, en què sí que es van mesurar, els valors obtinguts incomplien clarament els límits recomanats per l’Organització Mundial de la Salut. Es tracta, per tant, d’un contaminant del qual seria molt convenient fer-ne un seguiment.

Les partícules en suspensió fines (PM_2,5) poden penetrar profundament en els pulmons i cada volta es consideren més perjudicials. Estudis recents asseguren que estan relacionades amb l’arteriosclerosi i les malalties respiratòries en xiquets, a més de diabetis i problemes en la funció cognitiva i en el desenvolupament neuronal; també està confirmada l’existència d’un nexe causal entre las PM_2,5 i la mortalitat cardiovascular i respiratòria.

La Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció d’Alcoi reclama al Govern valencià que es recupere el mesurament d’aquestes partícules, que sí que continuen mesurant-se a Ontinyent.

Ecologistes en Acció demana l’elaboració de Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire

Ecologistes en Acció, organització de la qual forma part la Colla Ecologista La Carrasca, està esperant una sentència pròxima de l’Audiència Nacional en relació amb una demanda que va interposar l’organització ecologista per l’incompliment de l’obligació de redactar un pla de reducció d’ozó troposfèric d’àmbit estatal.

Així mateix, ha demanat formalment a la Conselleria de Medi Ambient que pose en marxa sense més dilació un pla de reducció de l’ozó, amb la finalitat d’evitar que continue repetint-se totes les primaveres i els estius la situació lamentable que pateix el País Valencià pel que fa a aquest contaminant.

Els plans han d’incloure la reducció de l’intens trànsit urbà i interurbà que suporten les ciutats, la millora del ferrocarril convencional (inclòs l’increment del transport de mercaderies per tren en compte de per carretera), el manteniment del model de ciutat compacta que evita els desplaçaments motoritzats, la promoció de l’ús de mitjans de transport més sostenibles com la marxa a peu, la bicicleta i un transport públic i col·lectiu alimentat preferiblement amb energia neta procedent de fonts renovables. D’altra banda, ha d’avançar-se el tancament de les centrals tèrmiques de carbó, substituïdes per energies renovables. Així mateix, Ecologistes en Acció demana al govern espanyol que s’unisca a França i Itàlia en la creació d’una Àrea de Control d’Emissions que limite l’entrada al mar Mediterrani de vaixells altament contaminants.

• QUALITAT AIRE ALCOI 2018
• QUALITAT AIRE ONTINYENT 2018
• SUPERACIONS OZÓ ALCOI 2018
• SUPERACIONS OZÓ ONTINYENT 2018

Diguem-ho clar, clar i ras: ja toca.

¿O no toca ja que, ara que està a punt de constituir-se el nou Govern que eixirà del Botànic —un govern progressista, valencianista i d’esquerres, segons diuen— es pose en marxa d’una punyetera vegada una manera de fer política que contribuesca de debò i definitivament a la vertebració real d’aquest país nostre que se’ns descús a poc a poc, dia a dia, puntada a puntada, pels baixos, pel sud, per allà on vivim dos de cada cinc valencians? Per allà on hi ha una bona part de les grans ciutats valencianes: Alacant, Elx, Elda-Petrer, Villena, Benidorm, Oriola, Alcoi.

O hem d’esperar que esdevinguem péntols que no podrem tornar a cosir ni amb punts de sutura ni amb fil d’aram del 20?

Portem anys, massa anys, sentint parlar de la vertebració del territori. Però no ens enganyem. Per vertebrar cal repartir, invertir, descentralitzar, dedicar-s’hi, preocupar-se’n, i no quedar-se en una mena de mantra vacu a qui ningú ja no para atenció.

La realitat és que la desertificació cultural i lingüística de les comarques del sud avança al mateix ritme que la desertificació del paisatge. Els qui pensàvem, tan il·lusionats com il·lusos, que el Govern valencià que va nàixer de les urnes ara fa quatre anys faria un tomb a la situació ens hem quedat amb les il·lusions i el somriure glaçats. Foc de canyot. Alacant, la segona ciutat del País Valencià, paradigma i avançada del que poden arribar a esdevenir les comarques del sud si no aconseguim revertir el procés, continua el seu camí implacable i imparable cap a la despersonalització i el desarrelament, mentre des del Cap i Casal se la miren astorats, sense entendre un borrall del que està passant. Mentrestant les dretes continuen, xino-xano, la seua tasca inesgotable de desgast de la nostra memòria, de la nostra existència com a poble. La Diputació d’Alacant, per posar un exemple ben evident, continua, omnipresent i tocacollons, exercint el seu poder desvertebrador, tot fent el contrapés a la presència inexistent, invisible —quina presència, doncs?— del Consell més avall de la marjal de Pego-Oliva.

No toca ja, per tant, menejar el cul senyors i senyores del Botànic?

Vertebrar el país comença per repartir el pes. Cal concedir a cada part del territori el pes que necessita i mereix. I Alacant, com a capital del sud, necessita i mereix assumir el seu paper.

I si, tot sabent que no és un joc i que ens juguem molt en l’envit, juguem ja, d’una vegada, a dur a terme d’una manera real, sincera i efectiva aquest joc d’equilibris?

Per què no fer realitat allò que tant ens ompli la boca quan diem “Alacant és important”?

I si juguem a potenciar la nostra llengua i la nostra cultura allà on més cal fer-ho? A invertir-hi, a conscienciar-hi.

I si, per començar —quin bon detall seria! —, per una volta i sense que servisca de precedent —o sí—, juguem a nomenar un conseller o una consellera de Cultura alacantí o alacantina? Algú que conega de primera mà el que es cou per aquestes terres; algú que siga sensible al sentir dels ciutadans i de les ciutadanes d’aquestes comarques i que siga capaç de tendir ponts amb fonaments sòlids amb les comarques del centre i del nord; algú capaç d’aplicar punts de sutura amb l’agulla de l’estima a les arrels que ens agermanen a tots els valencians, unes arrels cada vegada més desdibuixades a mesura que posem rumb al sud.

I si reblem el clau i ubiquem la Conselleria de Cultura a la ciutat d’Alacant? —la Casa de les Bruixes, a hores d’ara un edifici tan fantasmagòric com la fama que el precedeix i li dona nom en seria una seu digníssima—. Potser seria una bona mesura per intentar frenar el procés de desertificació cultural i lingüística que pateix la ciutat.

O continuarem astorats i sense entendre un borrall?

Diguem-ho clar: ja toca. Serà ara o no serà. El desert avança.

Joan-Lluís Moreno Congost