«Costa Blanca 1993» està basada en un quadre de l’artista alcoià.

El Diluvi i Auxili ens canten sobre la destrucció del territori. Un reggae alegre i ben crític sobre el model d’urbanisme insostenible que ha venut i traït la nostra costa.

«Costa Blanca 1993» està basada en un quadre d’Antoni Miró que porta el mateix nom. Una versió anterior d’aquesta mateixa cançó ja fou inclosa al disc «Pintura Musicada d’Antoni Miró» l’any 2018.

El videoclip ha estat dirigit per Mònica Llop i forma part del seu nou disc, «Present«, que ja es pot gaudir a totes les plataformes digitals. També podeu comprar-lo a la seua botiga online.

El vídeoclip, que tracta sobre l’expulsió dels moriscos al nostre país, ha estat gravat a diferents indrets de Diània.

Pep Gimeno Botifarra i Ahmed Touzani interpreten un cant de batre al nou senzill de Xavi Sarrià. Una cançó que tracta sobre la neteja ètnica que van patir milers de nadius moriscos l’any 1609. Una ordre d’expulsió i neteja decretada per Felip III que es va trobar amb la resistència de la població en llocs com la Vall de Laguar o la Mola de Cortes. Les tropes de Felip III van capturar i deportar unes 300.000 persones, on 180.000 eren de Catalunya, País Valencià i l’Aragó.

El videoclip, dirigit per Pau Berga, ha estat enregistrat en indrets diànics com La Cova Tallada de Xàbia, la cova de Bolumini en Alfafara i les Covetes dels Moros en Bocairent.

La lletra conté fragments inspirats en diversos poetes andalusins comà Ibn Amira, del poeta tortosí Abu Bakr Al Turtuxí i del poeta xativí Ibn Jubayr.

LA NIT FERIDA LLETRA XAVI SARRIÀ

Furtiu recórrec el cel
amb els meus ulls
per si puc vore
l’estel que mires tu
als quatre vents
els demane insistent
si cap d’ells
no ha sentit el teu perfum

Ja no hi ha llars
a les nostres cases
ressonen prop
els tambors dels enemics
profetes d’odi
inquisidors i mercenaris
venen de lluny
i venen a per tu

Però tu eres l’aigua
la terra i les branques
la rama en flor
que mai es marcirà
supervivent
de sequeres i riuades
un mar de vida encara
ens brama les entranyes

I no hi ha nit
que no senta
els teus besos
i no hi ha matí
que no et porte
als meus llavis
amb les cançons
que tu em vas ensenyar
a l’ombra d’una olivera
i a la vora de la mar

Amb l’amor clandestí
que ens brilla als ulls
resistim amb tu
resistim amb tu

Si ens volem captius
serem el vent
si ens volen esclaus
serem el llamp
defensarem
com les àguiles els nius
el bosc serà
la fortalesa dels nadius

Si ens volen ofegar
serem el tro
Si ens volen soterrar
serem saó
organitzant les
assemblees comunals
seran les valls
el malson de l’ocupant

Furtiu puc vore
el sol lluitant per nàixer
la nit ferida
que ja es vesteix de dol
llances trencades
en l’ocàs on resistim
València és una lluna
assetjada d’escorpins

Som perseguits
en la terra on vam nàixer
un poble nu
del mar a les muntanyes
ens ho han pres tot
i per tot persistirem
sobreviurem
a tirans, patrons i reis

I serem la pau
i el cel blau a les cares
una gran xarxa
de lluites germanes
tot el que estimes
ja no estarà en perill
la pàtria és la vida
que deixem els nostres fills

I no hi haurà nit
que no valga
la pena viure
no hi haurà matí
que no despertem lliures
amb les cançons
que seguirem cantant
a l’ombra d’una olivera
i a la vora de la mar

Amb l’amor clandestí
que ens brilla als ulls
resistim amb tu
resistim amb tu

Si ens volem captius
serem el vent
si ens volen esclaus
serem el llamp
defensarem
com les àguiles els nius
el bosc serà
la fortalesa dels nadius

Si ens volen ofegar
serem el tro
Si ens volen soterrar
serem saó
organitzant les
assemblees comunals
seran les valls
el malson de l’ocupant

El duet ens regala el seu nou senzill per Sant Esteve.

Malifeta ho han tornat a fer. El duet format per Arnau Giménez (ZOO) i Mireia (Pupil·les) ens porten un nou himne de reggaeton fluorescent per donar-li un poc de llum a un Nadal passat per pandèmia.

La lletra de «La Cançó de l’Estiu» de Malifeta ens parla de les nostres platges, a vessar de turistes i amb treballadors mal pagats. I alhora és una cançó d’amor que inclou un fragment que ja escoltarem al senzill «Un altre aire» de Vienna.

El videoclip ha estat produït per «El hombre viento» i enregistrat als Atomic Studio d’Ondara.

LLETRA LA CANÇÓ DE L’ESTIU

Què cobra una tumbona de la platja?
Què guanya un collidor de taronja?
La costa és una puta, és una esponja,
que porta tatuatges a la panxa.
Qui ven polseres i mandales?
Qui pilla farlopa i paga fantes?
Passeig de moda a les passarel·les.
Els nassos blancs, blaves les banderes.

Que siguen benvinguts vostres diners.
Que siguen malpagats obrers i cambrers.
Que vagen caramullats els hotels.
Que les kellys no arriben a final de mes!!

Vine-te’n amb mi a la platja,
mira que la lluna està borratxa.
«Mone» a botar la foguera de Sant Joan.
«Mone» a follar a la voreta de la mar.

Una ratlla d’arena apegada a la mar,
farcida de milers d’éssers humans.
Porta la nevera i els entrepans.
Primo està difícil aparcar.
La iaia ja no va al pis de la mar,
que va pagar amb la pensió de viudetat
quan el «uelo» va faltar.

Que siguen benvinguts vostres diners.
Que siguen malpagats obrers i cambrers.
Que vagen caramullats els hotels.
Que les kellys no arriben a final de mes!!

Vine-te’n amb mi a la platja,
mira que la lluna està borratxa.
«Mone» a botar la foguera de Sant Joan.
«Mone» a follar a la voreta de la mar.

Tota la nit en remulla m’havia passat,
la sorra en els colzes, el cul arrapat.
El Sol s’aborrona, cebeta en salmorra,
Sodoma i Gomorra a la platja d’Alacant.

L’amor arriba i t’obri el pit com un llamp.
L’amor arriba amb la destral entre les mans
i tomba la porta, als núvols et porta
i et deixa calenta amb la pell «tiritant».

«Mural Sonor» és un projecte d’Acció Cultural del País Valencià amb covers de cançons mítiques en la nostra llengua.

«Carrer» és un dels quatre discos que ha llançat Acció Cultural del País Valencià per celebrar el seu 50 aniversari . El projecte «Mural Sonor» el conformen «Carrer», «Arrel», «Pell» i «Veta» i han participat 107 artistes i 26 poetes d’arreu del territori.

El grup «No Falla» és l’encarregat, juntament amb artistes actuals, de portar-nos cançons que s’han cantat en infinitat de places i carrers. Himnes festius i reivindicatius com «La Nostra Sort» o «Del Sud» es barregen amb «Les Parrandes» de Carraixet o «Lladres» d’Al Tall. La superbanda «No Falla» està formada per Anna Millo de The Dance Crashers, Pau Camps i Josep Bolufer d’Smoking Souls, Andreu Ferre d’El Diluvi, Miki Vareta d’Auxili, Bàrbara López de Mafalda, Clara Calvo de Candela Roots, Jota Terranegra i Manu Pardo de Funkiwis.

Aquest espectacular recull d’himnes musicals del País Valencià el completen el disc «Arrel», cançons folk de la mediterrània interpretades per Miquel Gil i Noèlita Llorens «Titania»; l’àlbum «Pell» amb Mireia Vivies i Borja Penalba, interpretant les millors cançons d’autor; «Veta», amb el grup Tardor i May Ibàñez. Sens dubte, un autèntic «Mural Sonor» per gaudir dels millors grups i cançons de la nostra terra i en la nostra llengua.

Clica al disc que vulgues per escoltar-lo: CARRER, PELL, VETA I ARREL.

La cantant barcelonina ens delecta amb un xiuxiueig revolucionari que enamora.

Sota el lema «Trenquem el silenci, parlem català», SUU ens xiuxiueja les estrofes escrites per Raimon l’any 1977, i esdevenen un crit revolucionari front a tots els atacs constants a la nostra llengua. Una campanya de l’operadora de telefonia Parlem Telecom per promoure el català amb una de les cançons més populars del cantant de Xàtiva.

Susana Ventura, coneguda pel seu nom artístic SUU, fou l’artista revelació de la revista Enderrock l’any 2018, després d’aconseguir popularitat mitjançant les xarxes socials i del seu primer disc «Natural».

«Jo vinc d’un silenci» forma part de l’imaginari col·lectiu del nostre país, així com d’altres com «L’Estaca»,l’ «Homenatge a Teresa» o «Al Vent», també de Raimon. Aquestes cançons continuen d’actualitat per la creixent amenaça cap al nostre idioma.